Retornem el projecte després de les vacances. De fet,  vaig començar la pausa de Setmana Santa una mica desanimat. Tenia la sensació que alguna cosa falla; però vés per on, va ser presentar les tasques de la unitat 2 i llegir alguns comentaris que vaig reprendre el projecte amb ganes. Gràcies, #ABPmooc_intef!

Sessió 5a.  Vaig al cotxe pensant com podem treballar la cova i em ve al cap que cova i cau deuen venir del mateix ètim. Tal com ho havia previst,  dedicarem en aquesta sessió alguns dels aspectes del neolític: l’agricultura i la ramaderia, d’una banda, i l’habitatge, de l’altra. Mentre preparo la classe, la Celia m’envia per correu electrònic l’entrada de viquipèdia sobre la cova. Penso que són manies meves les reticències al projecte.

Comencem la sessió recordant que vam treballar en la darrera sessió. És una manera espontània de repassar el passat perifràstic.  Em recorden que havien  de fer una recerca sobre les coves. Els presento els objectius de la sessió. Organitzo tres parelles —avui en som pocs—, cada una han d’apuntar les paraules que saben sobre el camp semàntic que els he donat. Ho posem en comú. Reparteixo les il·lustracions. Han  d’identificar els dibuixos. Ens passem tota la sessió. El Txema, prudentment, comenta: “Hauríem d’haver fet la classe a Mercabarna”. Em cau l’ànima als peus. Atenció, profe desanimat! Prosseguim amb les coves. Ningú esmenta la Cova Fumada. Algú esmenta ca n’Aimeric. Els esmento les mines de Can Tintorer de Gavà, les descobertes de Viladecans i la cova de Can Sadurní de Begues. Com que m’he anat posant nerviós, em vaig empescant explicacions( la descoberta etimològica —em miren estranyats—, els avencs —m’enrotllo amb el medievalisme auvern, quines ganes de fer-te l’erudit!). En fi, els vull posar el reportatge de TV3 i no es descarrega. Són aquells moments en què a un docent li abandona el desodorant. Al final, emprenyat, dono per acabada la sessió.

Sessió 6a.  Una sessió rodona, com l’anunci d’arròs. Vam recordar que havíem fet en la sessió anterior. Els vaig demanar si s’havien mirat el reportatge. Només van respondre la Mercedes i el Txema. Volia formar dos grups perquè cadascú expliqués als companys com es feia el foc. Ho expliquen en veu alta. Apunto les accions que van dient. Després amb els cordills, formem parelles. S’han de donar instruccions per encendre un foc. En la posada en comú, vaig preguntat a un membre de cada parella. El Txema i l’Alejandro em demanen que doni jo les instruccions com a model. Els pregunto si optem per l’imperatiu o bé per la perífrasi. Optem per aquest darrer cas.  L’Aliou —bon observador com és— comenta que s’assembla al passat perifràstic.

 Tot seguit, els demano  què hem de tenir en compte per adaptar-nos a Castelldefels. Ho apunto a la pissarra. Surten idees curioses. Llàstima que no vaig pensar de fer-ne una foto. S’origina un debat interessant. La Celia explica que t’has de presentar a les botigues. La Mercedes, en canvi, confessa que és una fòbica social. Mira, ja en som dos. Tornem a l’activitat. Fem una llista. Els demano que formulin un consell fent la perífrasi d’obligació. El Marat ens fa riure. Segons ell, has de conèixer els horaris de la migdia per trucar algú. L’Aliou explica que al Senegal, un nouvingut ha d’anar presentant-se per tot el poble. La Marcelle explica una anècdota del seu veí. La majoria aconsellen que fer un curs és una manera de conèixer gent i d’integrar-se.

Finalment, esbossem un mapa conceptual amb el que han après. Apuntem les paraules claus que ens serviran per estrenar la línia del temps. No hem pogut fer la valoració de la unitat. Ara, n’estic satisfet.

 

 

 

 

Anuncis