8a sessió. Desconec si és l’efecte del MOOC, de la socialització del projecte; però a cada sessió es van dissipant els meus dubtes inicials. Metntre preparava la sessió el Jose va treure el cap per mostrar-me una activitat que havia ideat. Segurament que s’anirà transformant el plantejament inicial. Aquesta és la gràcia d’un projecte, que es vagi modificant a mesura que va prenent cos. Em sembla una bona proposta. Ja la desvetllarem en el seu moment.

Em sembla oportú que la romanització doni peu a debatre sobre quina visió tenim dels altres i quina visió tenen de nosaltres.  Els confessava com enfoquem aquesta època per als qui som descendents d’aquest procés d’assimilació com el punt de partida. En canvi, desconeixem el nostres avantpassats. En el nostre imaginari dibuixaríem potser un legionari abans que un laietà. Ens han venut aquest procés de colonització com una assimilació pacífica perquè els romans exportaven una cultura més superior. També desconeixem l’època dels grans imperis (messopotàmic, inca, maia…). A més, una altra observació, vam destacar el sedentarisme com la gran aportació neolítica i ara parlàvem de quan l’homes se li fa petit el territori. Vam cloure el tema dels laietans imaginant possibles assentament ibers al municipi. Va servir per explicar l’ús de can i cal, de llinatges i malnoms.

Dels romans vam saltar a la migració dels anys 60 per llegir la proposta de Llegir per aprendre del text de Paco Candel. Primer, el vaig llegir jo tot sencer. A continuació, els vaig demanar que encerclessin les paraules que volien saber-ne el significat. La Susana, que és una malaguenya que per problemes d’horari s’ha hagut d’apuntar en aquest curs i no pas l’inferior que li correspondria pel seu nivell, es va excusar per haver-ne marcades tantes. A cop d’ull, era el mateix nombre que els altres companys. Per tant, per convèncer-la que podia seguir perfectament en aquest curs, vam fer un parell de rodes en què cadascú va dir les seves paraules. Les vaig anar apuntant a la pissarra. Vaig demanar si tenien el mateix nombre de paraules de la pissarra. Tothom va assentir. Em vaig mirar la Susana i li vaig observar: “Ho veus, dona, com no ets l’única!”  Em vagi empescar quines estratègies podíem aplicar per deduir-ne el significat. Amb calma, potser no es noten tan diferents de la llengua materna. Oli en un llum! Deduïen la majoria dels significats. Finalment, cadascú va llegir a la parella el seu fragment.

Aquesta activitat va introduir el debat que volia generar. Vaig formar dos equips. Uns havien de pensar com són els catalans. Primer, em van fer uns ulls com taronges. Van riure i van declarar que no s’hi atrevien. En canvi, l’altre grup havien de rumiar com els vèiem els catalans. Tampoc no es van atrevir. Els vaig animar a fer l’activitat. Al final, s’hi van posar. En la posada en comú, vam riure de valent. Em van preguntar si tenia els vuit cognoms catalans. Els vaig contestar negativament. Els vaig comentar que tenia ascendència gallega. Ara ho entenien, cosa que em va descol·locar. Van exclamar que no era el prototip de català. M’ho hauré d’anar a fer-ho mirar perquè tampoc no sóc el prototip de profe, no sóc el prototip de marit, no sóc el prototip de pare. Tinc por que  el mirall em respongui que tampoc sóc el prototip d’humà!

El segon grup em va desafiar i em va imposar com a deures dur la llista dels tòpics sobre els altres catalans. Acceptat. Per cert, els meus cognoms: Sans Vila, Ribas Iglesias, Vellvehí Bové, Recasens Fugueres

 

Advertisements