9a sessió. Dia crispat. Mentre em preparava la classe, em truca l’Oriol, el director, per anunciar-me que ja hi havia hagut algunes repercussions del vídeo, un relat digital creat per alumnes de l’altre gup. Al·lucinem.

Inicio la sessió. Em fa gràcia sentir l’Alejandro, que va fer campana dimarts, explicant els companys què vam treballar.  Em preparo per plantejar-los el primer tòpic. Imito els que em van fer a mi. Deixo anar el primer i es produeix una mínima reacció. Apunto el segon i esclata la tempesta. El Chema considera que és de molt mala educació que en les rodes de premsa amb el Tata Martino els periodistes catalans li preguntin en català. La Susana hi afegeix més llenya. Qüestiona, indignada, per què obliguen el seu fill a aprendre en català. Intento donar la volta però no me’n surto. M’ajuden els alumnes llatinoamericans. Ho veuen completament diferent. Els plantegen diferents arguments. La Liz els parla de procés i d’adaptació. La Laura, d’actitud. L’Edgar recorda que Bolívia és un país plurilingüístic i que depèn on s’instal·li haurà d’aprendre sí o sí el quítxua, l’aimarà o el guaraní.

Discutim acaloradament que notem com una dona, enfurismada, ens tanca la porta. Prosseguim amb el col·loqui. Un altre prejudici que causa estupor és el de les olors i la cuina. Tothom riu quan l’Alejandro parla que per a algunes cultures fem olor de llet de vaca. Els explico que la meva tia que viu a Ginebra va prohibir a la meva mare de fer servir oli per cuinar. No volia que la miressin malament els  veïns.

Intenem reprendre la classe. Recordo les preguntes que tenim per investigar ja que hem de veure un vídeo, promocional, sobre la romanització. Ens va com anell al dit ja que parla del llegat, que és una de la tasca d’aquesta unitat. Em demanen de tornar-lo a mirar a casa i així poder contestar tranquil·lament les qüestions. Com que encara queda temps, els demano l’anècdota personal. La Laura s’atreveix a començar. Ens deixa sorpresos pel seu nivell. Apunto a la pissarra tant estructures que podem fer servir com errades que sento.  Finalment, aprofito per donar-los les instruccions de l’altra activitat: buscar escenes de pel·lícules amb conflictes interculturals. De moment, encara no hi han participat. Ai, ai, ai…

Anuncis