5a sessió amb el B3. Ha estat una sessió estranya, grisota com el dia. Ens ha fallat la secretària: ni ha vingut ni ens ha enviat el vídeo. He introduït l’activitat d’escalfament per repassar els adjectius dels estat d’ànims. Hem triat parelles amb els cordills. He repartit les llistes a cadascú i els he explicat la dinàmica. Havien de fer mans i mànigues perquè el company digués l’adjectiu que tenia a la llista a partir de la definició, el sinònim o l’antònim que li proporcionava.

Els he avançat l’esquema de la sessió. A última hora n’he invertit l’ordre. He mirat el vídeo de la cançó de Joan Manel Serrat. Després l’hem comparada amb l’altra versió. M’he oblidat de comentar-los que encara hi havia una tercera versió. He descobert que la Transi n’és una fan del Noi de Poble Sec. Els he passat la lletra perquè transformessin les subordinades per un adjectiu dels que hem repassat a l’inici. Heu de substituir tinc… per sóc/estic + ADJ. Em  sembla que n’he fet una posada en comú massa lleugera. M’ha costat prosseguir amb la programació. Volien entendre bé la lletra de la cançó.

Tot seguit he format grups de tres. Érem nou a classe. Havia previst una activitat amb grups de quatre. Però misteris de la impressió: un full ha sortit amb dues imatges repetides. Això ja m’ha fet descomptat. Al final, he repartit a cada component de l’equip una part del conte. Havia d’ordenar les imatges i posar-ho en comú amb la resta del grup. Mentre passejava pels grups, els ajudava a treure l’entrellat. Després els he explicat En Patufet, que era el conte les imatges del qual distribuïen. M’hauria d’haver gravat. M’ha fet vergonya demanar-los-ho. De totes maneres, m’he adonta que els el contava com a professor. He substituït els recursos orals dels rondallaires  pels de docent. En la posada en comú, hem comentat els elements narratius que van apuntar en la sessió anterior. Hem relacionat alguns elements que es repetien en altres rondalles: la mida del protagonista (en Polzet), el dineret (la rateta, la lletera), la panxa la bèstia (Pinotxo, la Caputxeta i els cabridets). Els ha fet molta gràcia l’evacuació de l’heroi. La Liz ha confessat que li ha vingut al cap el caganer —suposo que la il·lustració ajudava. L’Annay ha recordat un conte La cucaracha Martina, versió cubana del conte de la rateta. Aquí és l’insecte qui es casa amb un ratolí, el ratoncito Pérez (!), i queda vídua perquè el marit mor ofegat al caldo per un gat.

Finalment, he presentat la rúbrica amb què valorarem la tasca final de la unitat. És una adaptació de l’elaborada per Toni Solano.RÚBRICA unitat 1

Advertisements