Ahir  va tenir lloc r a la Biblioteca la Central de Castelldefels la presentació del llibre Maestros del Corazón. Hacia una pedagogía de la interioridadÉs un volum coordinat per   Luis López González, qui l’ha escrit juntament amb nous experts més. L’acte va comptar amb la seva presència, acompanyat per dos dels autors: Carlos González Pérez i Guillem Massot. Sonia Motos, tinenta d’Alcalde, en la seva introducció va informar que hi havia docents de centres de Castelldefels que s’estaven formant en el programa TREVA i va defensar una educació més holística. Va finalitzar el seu discurs citant Claudio Naranjo. Tot seguit, Lourdes Gallardo, moderadora de la taula, ens va convidar a participar d’una experiència vivencial. Ens va proposar de relaxar-nos abans de l’acte. Després va anar presentan cadascun dels autors amb uns fragments de vídeos. Va exposar un parell de preguntes per incitar la participació dels tres experts.

Luis López González va recordar que el llibre era un acte d’amor cap a les editores, una present a la sala i va qualificar de l’equip elaborador de Love Team. Va il·lustrar la seva breu exposició amb un parell d’anècdotes que reflectien la filosofia del llibre. Per la seva banda, l’autor de Veintitres maestros, de corazón va sintetitzar la seva aportació en el llibre. Neix a partir de la descoberta de la seva crisi professional, quan s’adona que pot aplicar els coneixements de Física per extreure la saviesa interior del seu alumnat.  El seu discurs coincideix amb bastants idees de la #rEDUvolution. Carlos González va defensar el canvi de mirada a l’aula. El docent ha d’abandonar la seva autoritat per ajudar els alumnes ha bastir un creixement personal interior.  Va exposar el nou paradigma que defensa, que em va recordar els conceptes de currículum ocult de Jurjo Torres i les pedagogies invisibles. Aquest llegat que, inconscientment, es transmeten a l’aula. Va recordar els dos anversos de l’educació: el coneixement transmissiu i la saviesa de l’interioritat. Ara era el moment per apostar per aquest enfocament per convertir els alumnes en creadors culturals. Finalment, va advertir de la paradoxa educativa. Es transmeten uns continguts que no s’han demostrat. Per tant, cal fomentar l’esperit crític dels alumnes. Per concloure, va assegurar que si es desplegués el nou model per interpretar la realitat i s’analitzés l’arrel dels conflictes milloraria la convivència humana.

Guillem Massot va voler completar el que havien explicat els seus companys amb la seva experiència personal i professional. Va fer referència al preàmbul de la regidora. Va justificar que la seva labor cercava unir teoria i pràctica, que fos coherent i que proporcionés felicitat als nens. Va advertir els riscos de centrar-se en un vessant explicant algunes anècdotes. Va recordar que  l’inici del projecte del Submarí lila vetllaven perquè apliquessin correctament els coneixements teòrics. L’equip es va adonar que perdia de vista els destinataris, els nens. Ara bé, si orientaven la mirada cap als infants ignoraven la seva pràctica docent.

La pena va ser la poca assistència. Tenint en compte aquesta circumstància, hauria estat idoni que s’hagués eliminat els formalismes. Hauríem exercitat encara més la interioritat.

Anuncis