2a sessió amb el C2. No em va costar gaire programar aquesta sessió. Tot i així, em vaig embolicar comparant-la amb la del curs passat, mirant de seguir el que havia previst en la del primer dia… Després em vaig entretenir elaborant-ne el material. Em vaig passar més de mitja hora barallant-me amb . Això va provocar que entrés nerviós i em costés seguir el fil.

Vaig repetir l’activitat d’escalfament de l’any passat. Es divertida i s’ho passen d’allò més bé. Han de tornar a dir tot el que senten abans de presentar-se. Han de dir el seu nom i imitar el so d’un animal. Per problemes amb l’ordinador, no vaig poder accedir a l’exercici de lèxic, per aprofitar .

Per tranquil·litzar-me, vam recordar la sessió de dimarts. Hi havia un parell de noves incorporacions. Mentrestant, miravava si podia accedir al Drive. El navegador era incompatible. Te’l mires i dissimules amb un somriure postís. “Coses del directe!2 Per cert, ja es van evidenciar que comencem a estar en sintonia. Quan els vaig recordar que havíem acordat d’experimentar la gamificació, em van espetar: “Això ho vas decidir tu!” “Ets un manipulador!”, em  va acusar un alumne. Ostres, he de tenir alguna rèplica a punt! És com es percep al començament l’orientació.  Cadascú té la seva representació mental…

Els vaig proposar d’establir les competències d’un alumne. Em faltava la presentació per contextualitzar l’activitat. Alguns van remugar que repetíem l’activitat de la sessió anterior. El vaig mirar de convèncer emprant una metàfora: quines eines havien de ficar a la caixa per venir a classe. Mentre passejo per l’aula i observo els grups tinc una topada amb una alumna. Només li interessa si li caldrà el manual que li han deixat.  Dubta si la metodologia que anem acordant és la indicada per treballar la fonètica, els dialectes i la història de la llengua. Li prengunto quin objectiu del pla de curs incorporen aquests continguts. Li informo que ja vaig avançar dimarts algunes novetats. En la posada en comú, ja em vaig adonar d’algunes desavinences en les conclusions d’un grup. El Joseba és un alumne políglota, però que s’estima un mètode més tradicional. Va aprofitar un buit en el debat per afegir les seves aportacions al grup. Va insistir que calia tenir a mà un bon diccionari, una bona gramàtica… De totes maneres, em va agradar les conclusions que vaig recollir. Crec que les hauríem d’anar desplegant al llarg del curs.

Van riure quan els vaig presentar les competències del docent. Vaig aconseguir repescar la presentació amb l’entrada del curs passat.  Tot seguit, vaig repartir el pla de curs. Compto que era per l’estrès, però vaig ser incapaç  d’entendre els objectius generals del curs. A mesura que els llegia, més em costava de trobar-hi un exemple per fer-los entenedor. “P… formalisme”vaig mussitar. Em vaig veure amb bata blanca, assegut darrera d’una taula. “El pacient pateix ….” [escriuviu-hi els tecnicismes mèdics que us vinguin més de gust]

Finalment, mantinc els grups de les competències per aprofundir en aspectes metodològics o organitzatius. Cada grup tria de què es vol responsabilitatzar.  L’alumna que anteriorment va qüestionar l’enfocament del curs és aficionada als jocs. S’hi va implicar força. En canvi, el grup que va voler revisar les tasques, em van comentar que els faltava informació. Quant al grup dels 20 punts, van plantejar els mateixos acords de sempre. Els vaig comentar que incloure com a criteri la participació era molt subjectiu. També els amoïnava l’assistència. Algú va proposar de compensar les sessions que faltessin amb treballs complementaris (masoquisme pur i dur).

 Vaig repartir les magdalenes de la sort, amb les cites (Cites). Això els va fer molta gràcia. També vaig pescar una conversa. “Li explicava que tinc amics que també han començat el mateix curs i en van sortir ben espantats!”. Els vaig recomanar que evitessin comparar i d’explicar gaire. Si algú s’interessava per saber com els anava el curs, que responguessin diplomàticament: “Bé.”

Anuncis