Les modernors tenen coses bones i coses dolentes. De bones n’hi ha moltes, és clar: que si el treball en xarxa, que si un major accés a la informació, que si el desenvolupament de noves metodologies d’aprenentatge, que si sistemes d’avaluació alternatius… Entre les dolentes, que també n’hi ha, ens trobem la consolidació d’una espècie que semblava abocada a l’extinció en aquest món educatiu cada vegada més materialista i quantitatiu: el professor tou.

Perquè de professors tous sempre n’hi ha hagut, per descomptat, però semblava que tenien els dies comptats. En un sistema educatiu ple de revàlides, de proves externes, d’etiquetes i prejudicis qui es podria imaginar que els professors tous resistirien a aquest deliri normatiu. Doncs, sí, amb les seves males arts hi han resistit i amenacen fins i tot d’obrir una bretxa.

No obstant això, parafrasejant El Fary, hi ha col·legues que detesten el professor tou. Aquest professor que té un excés d’aprovats en la matèria, que deixa la porta oberta i que munta saraus, que no mana deures per fer a casa, que infla les notes, que explica la seva vida als alumnes, que organitza activitats lúdiques, que avalua no només amb exàmens…

Perquè hi ha professionals en l’ensenyament que confonen exigència amb exàmens complicats o amb deures repetitius. Perquè hi ha la creença que s’ha de patir a l’aula des de ben petits a través de fitxes, redacció de quaderns o sense sortir-se del llibre de text. Cal acabar el temari!

Sembla que el professor tou no fot ni brot. Sembla que s’ho passa bé i que connecta massa amb els alumnes. Inclús alguns creuen que no té conflictes amb els alumnes o que passa de les seves tasques. De vegades, de fet, el professor tou sembla fins i tot defensar el seu alumnat davant la bandada docent. I per aquí sí que no es passa, clar. Aquesta  és la línia que no es pot travessar mai.

PD: aquesta entrada és escrita a sis mans amb @oscarboluda, autor d’Efepeando, i @monparaiso, autor de De vuelta, arran d’una conversa tuitera. Espero que aquest article sigui el primer d’una sèrie de col·laboracions més. Recomano que seguiu els blogs de sengles socis.

Advertisements