1a sessió amb el grup de C2. Superada la mandra inicial d’encarar un nou grup, vaig mantenir la mateixa estructura de la sessió inicial del curs passat. Vam començar amb la mateixa activitat per presentar un company. Funciona molt bé. Em vaig adonar, però, que t’has d’assegurar que el nombre sigui parell. Hi vaig haver de participar per resoldre l’inconvenient.
Els vaig plantejar el mateix enigma, però sense les troques de llana. Va ser més impactant. Em vaig posar a l’estil de Gran Hermano. Els vaig avançar que la xifra representava el percentatge d’aprovat. Per tant, els vaig preguntar com volien triar els nominats per marxar del curs. Es van quedar blancs. I muts. Els vaig donar l’oportunitat de desfer aquest embolic. Va ser unànime la proposta: treballar en equip.
Passat l’ensurt, els vaig demanar que apuntessin els dubtes que tenien. Els vaig repartir les entrades dels companys del curs passat. Van quedar impressionats. Vam aprofitar per acabar d’aclarir els dubtes i presentar el pla del curs.
Il·lús de mi, em vaig passar tota la tarda preparant un qüestionari amb l’aplicació kahoot. Esperava que serviria d’avaluació inicial i que l’administraria després que veiessin les pistes del projecte. La connexió, com és habitual, va fallar. Vaig haver d’improvisar les pistes. Va ser un moment terrorífic. El desodorant em va abandonar.
2a sessió. Sant Tornem-hi. Vaig adaptar el qüestionari en una presentació. Havia previst un pla C. Va fallar. No vaig poder obrir el fitxer. Incompatibilitat de versions.
Em vaig treure la xuleta i vaig anar escrivint les preguntes i respostes a la pissarra. Abans, però, vam recordar els noms de tots els companys amb la roda memorística. Aquesta vegada en comptes de fer el so de l’animal, pronunciaven el seu nom marcant amb un gest cada síl·laba. Primer, es van esverar, Després, vam comprovar que hi havia qui té molt bona memòria. Les pistes del dia anterior van servir per formar grups. Vam negociar com repartiríem la nota de curs. Tots els grups van plantejar la mateixa proposta, però un van afegir que els agradaria superar tasques per obtenir els punts.
Els vaig proposar d’escriure un text inicial. Em vaig saltar la part narrativa que m’havia preparat. Per acabar, els vaig regalar les candeles. Van descobrir que duien un número a sota. Era el capítol que han de llegir de la Crònica. Vam començar la sessió rient i la vam acabar amb un somriure.
la rebotiga 
Mai 9, 2016 at 14:47
[…] Teniu raó. És molt difícil, per no dir impossible, triar un moment memorable del curs. N’hi ha hagut tants!! Ara que ja s’acaba us puc confessar que m’he sentit i em sento molt afortunat. Per altra banda, em sap greu que s’acabi, tot i que de vegades m’ha costat déu i ajuda tirar endavant el curs. De vegades, m’entrava un atac de pànic i exclamava en veu alta: “Què fem avui?” És una empresa feixuga sorprendre-us cada dia. Però era entrar a l’aula i veure-us les cares —l’espurneig dels ulls és delator—, provocàveu que tot fluís. I em passaven les dues hores volant. M’heu fet anar a buscar el cotxe sempre rememorant les sessions i sentint-me ufanós per la sensació de bastir un projecte que cada dia que passava s’anava engrandint i eixamplant. Em sap greu que vaig ser incapaç d’anar-ho registrant al dietari d’aula. […]
Octubre 24, 2016 at 14:47
[…] primera sessió amb el grup de C2. Vaig repetir el mateix plantejament del curs passat: les presentacions, pla del curs i pla d’acollida. Vaig patir perquè l’espai ens […]