IMG_20160121_113316

4a sessió. Havia pensat que caldria repassar les abreviatures. Podria demanar paraules per designar l’adreça i després que per parelles n’escriguessin l’abreviatura. Me’n vaig ben oblidar.  Vam començar com és habitual responent amb què s’havien quedat de la sessió anterior. Em va sorprendre que només es quedessin amb la disposició de la carta, tot i que alguns també van recordar el poderòmetre. Ningú va esmentar els dos objectius que havíem fixat. Tampoc no aprofito gaire aquesta roda per interrogar-los què els va quedar clar.

Em pensava que seria una sessió bastant rutinària, però em vaig equivocar. Havia previst que treballaríem les formes de tractament i repassaríem l’accentuació. En vaig buscar una, de formal però amb el tractament de tu. Va suscitar debat. Si col·loquial, però tirant a formal. Si formal, però bastant propera amb el destinatari. Els vaig fer que es fixessin quins eren els recursos amb què marcàvem el tractament. Em vaig empescar dibuixar tres tipus de calçat: unes espardenyes, unes sabates i unes altres de gala. No em recordo que sempre passa el mateix. Ens hi estem estona en la posada en comú. Aquesta activitat, bastant mecànica, els planteja força dubtes. Encara quan els demanes que transformin el text en la forma de tractament de vostè. El conflicte esclata quan han de canviar per vostès… Vaig decidir deixar el tractament de vós per a la setmana vinent.

20160121_131830

De cara al repàs de les regles, els vaig proposar si elaboràvem un mapa mental. La finalitat és ben senzilla. Esperava que aquesta activitat m’animés a fer front del repte de #Dibújamelas. Em vaig documentar, però tot el que trobava era en castellà. Així doncs, vaig adaptar un mapa mental. No sé si va ser pels efectes de l’exercici anterior, però es van espantar. Vaig insistir que no es tractava que demostressin si eren artistes sinó que  recordessin què sabien de l’accent i que creessin un recurs visual. Per demostrar-los un dels avantatges del pensament visual, els vaig dibuixar les vuit imatges del mapa que havia adaptat per recordar com el podíem muntar. Me’n vaig deixar un, només.  Al final, vam acabar la sessió. Els vaig demanar que a casa miressin d’esbossar el mapa. Continuarà…

Anècdota de la sessió. Mentre comentàvem les solucions de les formes de tractament, va sonar una altra vegada la sirena d’una ambulància. Em venien a buscar per si tenia un tropell. Els vaig recordar que duia el jersei satànic. És el que duia quan vaig petar el trimestre passat. Riallades.

 

Advertisements