img_20161015_082344

Potser vaig anar massa al sac. Havia pensat que com a activitat d’escalfament ens serviria la de l’observador invisible. Cadascú escriu el seu nom en un paperet. Es reparteixen i cadascú haurà de valorar l’àudio del company que li ha tocat. Abans, però, vam haver de gravar intervencions de les alumnes que no van venir dimarts.

Vam recordar el que havien treballat la sessió anterior i vam aprofitar perquè la Lucía ens expliqués per què havia triat la cançó d’ El pollito pío. Va fer molta gràcia el vídeo de la teatralització de la cançó. Els vaig informar de la missió d’avui: descobrir una imatge misteriosa.

Tot seguit, vam escoltar les intervencions orals. Primer, van haver de valorar la del company i després la seva. En la posada en comú, la majoria va confessar que la seva valoració era més exigent que la del company. Després, van completar el document apuntant-hi el que haurien de millorar. avaluacio-inicial

Els vaig presentar el pla de treball. Després vam fer el baròmetre. La majoria va triar la píndola vermella.Van acordar treballar els diferents projectes progressivament i tots junts.

IMG_20161010_115254 (1).jpg

Vam començar per idear la nostra aula. Ara que ens haurem de traslladar a una de provisional de la biblioteca.

20161013_104908 (1).jpg

Vaig repartir les fotografies esquinçades per formar grups. Cada grup va haver d’endevinar un dels aspectes fonamentals d’una aula moderna. Després, vaig repartir el fragment de l’article El aula contemporánea. Cada persona va haver d’explicar què havia entès al grup. Després, els vaig repartir en grups encreuats. Ara, cada persona havia d’explicar a la resta del grup quin era el concepte que desenvolupa els fragments del seu equip.

20161013_114138-1

Finalment, vam reflexionar sobre la sessió. Tot i que els ho havia demanat, van prescindir del nivell d’estrès. Com que vam aconseguir assolir els objectius de la sessió. Els vaig explicar el significat de la fotografia. Volia il·lustrar la sensació que vaig tenir en sortir de l’aula. Van riure. Em  vaig imaginar que m’observava des d’un racó de l’aula Marshall Rosenberg, balancejava el cap amb un somriure sorneguer. Havia desaprofitat una oportunitat per practicar l’empatia.

E1 4t dia.jpg

 

Advertisements