20170126_165303.jpg

3a sessió. Com que cada dia s’incorpora algú nou en el curs, vaig decidir que seguiríem començant amb alguna activitat per conèixe’ns al llarg de les primeres sessions. Aquesta vegada vaig experimentar la cistella plena. Els alumnes s’han d’asseure en cercle tancat. Tothom és plàtan; el company de la dreta, taronja i el de l’esquerra, llimona.  Qui para ha de dir el nom d’algú i quina fruita és. El receptor si sent plàtan, ha de repetir el mateix; és a dir, s’ha d’adreçar a algú i dir en veu alta el nom i una fruita. Ara bé, si sent taronja o llimona, haurà d’anomenar el company de la dreta o el de l’esquerra. Qui s’equivoca va al mig. Ens van divertir, però ens vam fer un embolic de ca l’ample.

Van completar el relatograma. M’agrada com hi responen. A més, t’ajuden a preparar la propera sessió. Pots triar quines errades cal comentar el proper di. En aquest cas, sense solta ni volta, vam commemorar el Dia del Punt Volat .

Abans, però, ens vam constituir en un comando errorista. El vídeo va impactar. Aquesta por per veure una criatura sola davant d’un ordinador. No van caure que algú gravava aquesta criatura i, per tant, el vigilava. I més d’un va caure en la confusió si es referien a terroristes.  El manifest ens va servir per formar parelles. Havia previst que redactessin el sisè punt que falta, però vaig decidir tirar pel dret. De totes maneres, els va encantar el moviment. Hi van empatitzar de seguit. Així doncs,  van acceptar que anéssim aprenent a partir dels errors que observés en el relatograma.

20170124_184827

Com hem avançat, m’havia fixat que treballaríem l’ortografia de la l geminada i la derivació. En aquest cas, els noms que es formen a partir d’un verb amb el sufix -ment. Pel que fa a l’ortografia, vaig adaptar l’activitat que havia dut a terme Lourdes Subirà en l’I3. Havien d’endevinar la paraula de la definició que els llegia. Si no l’endevinaven, no podien passar la bomba a un company. Es van divertir força i s’hi van implicar de valent perquè no esclatés la bomba. Si algú era incapaç d’endevinar la paraula, el grup l’ajudava. Potser hauria d’haver ignorat la sistematització del contingut ja que va allargar —i avorrir— la sessió. Vam apuntar les paraules a la pissarra i les van haver de classificar segons la posició de la consonant.Tot seguit, vaig repartir targetes amb infinitius, un parell a cadascú. Havien de formar el nom. En la posada en comú també ens vam entretenir aclarint dubtes.

20170126_185913

Els vaig proposar de fer un descans cerebral. Em vaig adonar que  ens quedava menys de mitja hora de classe. El vam fer igual. Van jugar per parelles a pedra, tisora o paper.Vam riure força.

Els vaig haver de presentar el projecte precipitadament. Em vaig cagar a les calces perquè es van anar empassant la història. Els va fer gràcia convertir-se en un comando errorista. Ara bé, es van creure les intencions del Dr. Mabuse. Per exemple, el Manolo va sortir de l’aula capficat. No podia entendre que es tornés a canviar noms d’espais. Em va recordar el que havia passat amb la Biblioteca… M’anava preguntant a quin ple es decidiria això. És curiós com s’endinsen en la narrativa del joc i s’obliden que és ficció.

Anuncis