#ABPmooc_intef


6a sessió amb el B3. M’ha agradat com

ha anat l’activitat d’escalfament. Ens hem assegut en cercle i he començat a explicar el conte d’en Patufet. Després havia de continuar cadascú. En cas que toqués a un alumne que no va venir, s’havia d’inventar el seu fragment. Això m’ha servit per presentar la sessió: ens centraríem a explicar fets. Per tant, hauríem de repassar marcadors textuals i morfologia verbal.

Han pensat en expressions que responguessin a la pregunta quan? individualment. Després ho posaven en comú per parelles. Finalment, cadascú en deia un en veu alta. Gairebé eren els mateixos que havia apuntat. Per practicar aquest contingut, he previst que cadascú expliqués al company de què anava la seva pel·lícula preferida.

He repetit l’activitat per al repàs de la morfologia verbal. Han imaginat verbs. En la posada en comú els he anat escrivint a la pissarra classificant-los per conjugacions. Després, per parelles, n’havien de triar un i conjugar l’imperfet. He omès el nom del temps i els he demanat com completarien: Abans jo … He projectat la presentació. La posada en comú ha estat una mica caòtica. He monopolitzat l’explicació.

Hem seguit la mateixa mecànica per al passat perifràstic. Ara he mirat d’esmenar la pífia anterior. No he tingut temps per fer l’activitat de les edats importants. M’ensumo que ja la vaig fer al curs passat…

Ja els he avançat que finalitzàvem la primera unitat. Em sembla que farem el joc de les dates, comparar abans i ara—em caldrà buscar material— i finalment hem de negociar amb quin artefacte produirem la tasca final.

5a sessió amb el B3. Ha estat una sessió estranya, grisota com el dia. Ens ha fallat la secretària: ni ha vingut ni ens ha enviat el vídeo. He introduït l’activitat d’escalfament per repassar els adjectius dels estat d’ànims. Hem triat parelles amb els cordills. He repartit les llistes a cadascú i els he explicat la dinàmica. Havien de fer mans i mànigues perquè el company digués l’adjectiu que tenia a la llista a partir de la definició, el sinònim o l’antònim que li proporcionava.

Els he avançat l’esquema de la sessió. A última hora n’he invertit l’ordre. He mirat el vídeo de la cançó de Joan Manel Serrat. Després l’hem comparada amb l’altra versió. M’he oblidat de comentar-los que encara hi havia una tercera versió. He descobert que la Transi n’és una fan del Noi de Poble Sec. Els he passat la lletra perquè transformessin les subordinades per un adjectiu dels que hem repassat a l’inici. Heu de substituir tinc… per sóc/estic + ADJ. Em  sembla que n’he fet una posada en comú massa lleugera. M’ha costat prosseguir amb la programació. Volien entendre bé la lletra de la cançó.

Tot seguit he format grups de tres. Érem nou a classe. Havia previst una activitat amb grups de quatre. Però misteris de la impressió: un full ha sortit amb dues imatges repetides. Això ja m’ha fet descomptat. Al final, he repartit a cada component de l’equip una part del conte. Havia d’ordenar les imatges i posar-ho en comú amb la resta del grup. Mentre passejava pels grups, els ajudava a treure l’entrellat. Després els he explicat En Patufet, que era el conte les imatges del qual distribuïen. M’hauria d’haver gravat. M’ha fet vergonya demanar-los-ho. De totes maneres, m’he adonta que els el contava com a professor. He substituït els recursos orals dels rondallaires  pels de docent. En la posada en comú, hem comentat els elements narratius que van apuntar en la sessió anterior. Hem relacionat alguns elements que es repetien en altres rondalles: la mida del protagonista (en Polzet), el dineret (la rateta, la lletera), la panxa la bèstia (Pinotxo, la Caputxeta i els cabridets). Els ha fet molta gràcia l’evacuació de l’heroi. La Liz ha confessat que li ha vingut al cap el caganer —suposo que la il·lustració ajudava. L’Annay ha recordat un conte La cucaracha Martina, versió cubana del conte de la rateta. Aquí és l’insecte qui es casa amb un ratolí, el ratoncito Pérez (!), i queda vídua perquè el marit mor ofegat al caldo per un gat.

Finalment, he presentat la rúbrica amb què valorarem la tasca final de la unitat. És una adaptació de l’elaborada per Toni Solano.RÚBRICA unitat 1

 

4a sessió amb el B3. Avui es deu haver notat que he preparat la sessió a corre-cuita. M’hauria anat bé poder preparar-me-la més en calma.

Hem  començat amb una roda—ja comença a fer pudor aquest recurs—  per repassar estructures. S’han cridat pel nom i s’han demanat què havien fet ahir. Hem visionat l’acta de la Dolores. Ha relatat la seva experiència. Li he comentant que en comptes de vídeo casola és més aviat la d’una corresponsal televisiva. Els agrada aquest moment de protagonisme i els companys s’hi solidaritzen. Saben que potser el protagonista els tria perquè sigui el proper secretari. M’han autoritzat que les difongui, però que les recopilem al grup virtual.

Els he preparat com a detonant de la sessió: una de la imatge de l’enigma i  tres fragments (podeu consultar-los amb  l’enllaç de la sessió que teniu a l’inici) . N’han hagut de treure l’entrellat. M’han sorprès les possibles solucions que han plantejat. L’Antonio ha apuntat que el vincle era la lluita del poder. Poca broma!  Després els he demanat que hauríem de saber per resoldre la tasca final de la unitat, explicar un conte als companys. M’han agradat les qüestions que han apuntat.  Ja els podia presentar la unitat.

 

He aprofitat les parelles per passar-los els codis QR. La majoria no tenien activat el lector. Havien de consultar els enllaços  i comprovar quines preguntes anteriors podien respondre. Hem  afegit en el mapa la informació que trobaven en la web. A partir d’aquest moment, hem anat comentant i apuntat els elements propis del contes: tema, fórmules d’inici, perfil psicològic dels protagonistes. Hem  acabat, endevinant companys de classe a partir de la descripció que en feia cadascú.

3a sessió amb el B3. Al llarg del cap de setmana he anat compartint articles, música, presentacions i recursos amb Toni Solano per al nostre projecte. Com ja vaig comprovar-ho el curs passat, la socialització té poder. És un gaudi sentir-se acompanyat i pder compartir la singladura.  Avui havíem de superar una prova de foc: negociar amb el grup si volien tirar endavant el nostre programa.

Hem començat la sessió amb una roda en què demanaven al company quina havia estat una primera vegada. Em sembla que els ha agradat. Alguns s’han atrevit amb preguntes més tafaneres. Tot seguit, hem mirat el vídeo de la Paqui. Va ser la primera a estranar-se com a secretària. Primer, m’havia enviat només l’àudio. Quan vaig queixar que els havia demanat un vídeo, me l’ha enviat aquest matí. Aquests detalls són combustible per a la nostra tasca. El seu text ens ha servit per mirar d’aclarir la confusió de passats. És curiós que les que utilitzen l’indefinit en comptes del perfet són les alumnes europees (una romanesa, una sueca i una russa).

Hem apadrinat les errades de l’avaluació inicial. He escrit cada errada en un postit i els he donat. He format dos grups amb un padrí, la persona que va explicar la seva vida sense errades. Els altres havien de triar una errada per comentar-la entre tot el grup i que el padrí confirmés quina era la forma correcta. Ha costat que entenguessin la mecànica. També m’he oblidat de fabricar el mural. Penso que serà la manera com revisarem els errors en les tasques final. Aquí teniu una de les fixes de mostra.

20141007_183500

Els he recordat l’enigma, però avui en desapareixien dues pistes. He presentat la corresponent traça  i  el repte: m’havien d’ajudar a planificar el curs. He fet memòria de les preguntes que la setmana passada no vam resoldre del tot: l’avaluació i la metodologia. N’he apuntada una més.  Després, cada grup s’ha encarregat de respondre un dels dubtes. Així m’ha semblat més idoni per presentar el pla de curs i el projecte. Potser la dels punts era la menys concreta. De fet, és la que costa més de detallar.  Han acceptat el pla i la proposta de crear un grup a Google+. He calculat malament la temporalització, perquè m’ha sobrat mitja hora. He improvisat una roda perquè pensessin i diguessin en veu alta quin conte voldrien explicar i per què.

Per cert, banda sonora d’avui: Alice in Wonderland de Danny Elfman. Si la voleu escoltar, cliqueu aquí.

2a sessió del B3. Vam començar seguint l’esquema de les primeres sessions, amb una activitat de trencar el gel. Em vaig basar en l’entrada de l’altre dia. Vam fer la roda presentant-nos i explicant una acció que van fer ahir. Això ens va servir per repassar el passat perfet perifràstic i les presentacions. Vaig haver d’insistir en l’ús de l’article personal. De cop i volta, em va sortir un moment magistral. Mentre anava pensant en l’explicació, una veu interior em demanava que mirés d’implicar-los molt més. Per tant, hauria pogut organitzar parelles perquè recordessin els objectius comunicatius.

Vam prosseguir la roda perquè cadascú digués en veu alta amb què s’havia quedat de la sessió anterior i  un adjectiu per qualificar la sessió. Els alumnes van afirmar que s’havien quedat amb l’enigma, la prova, els desitjos i havien trobat la sessió divertida, entretinguda i dinàmica. Vaig aprofitar per proposar-los que cada dia hi hagués un secretari que gravés un vídeo plantejant el més important i valorant la sessió. Van acceptar-ho. La Paqui es va oferir com a voluntària.

Vaig projectar la foto del llibre de Comediants. Vam deduir què expressava i vam improvisar una altra roda per demanar-los a qui convidarien a casa seva. Vam mirar el vídeo de la cançó de Jaume Sisa i els vaig demanar que apuntessin tots els convidats que reconeguessin.

Tot seguit, els vaig plantejar la tasca.  Haurien d’explicar com eren als 20 anys i quin personatge de ficció els agradava de petits. Després, vam acordar els criteris avaluatius de la tasca [fluïdesa, correcció (passats i persones gramticals) i paraules no catalanes]  . Els vaig anar gravant. Després, el company el va valorar. Vaig cloure la roda afirmant que ja m’estava bé la valoració i que ja m’havien sorprès el primer dia esforçant-se a parlar en català. Vaig percebre un lleu inflament de caixes toràciques i fins somriures a la cara. Finalment, cadascú va apuntar un aspecte positiu del company o de la intervenció. Els vaig demanar que miressin de buscar per Internet una imatge del seu personatge de ficció.

Presentació sessió

 

1a sessió amb el B3. Vam començar amb una activitat per trencar el gel: l’estrella, extreta d’aquí.  Ara bé, la vaig fusionar amb la de passejant. Així vaig poder experimentar amb ambientar l’aula amb música. Va funcionar prou bé.  Em vaig oblidar d’un detall important: la disposció de l’aula impedia que es moguessin lliurement.

Com és habitual. Em vaig oblidar de la programació i em faig fiar de la memòria. Per tant, em vaig saltar l’ordre.  Els vaig demanar que apuntessin cinc preguntes per fer sobre el curs. Després, vaig formar grups de tres i van negociar-ne cinc de toes les que havien apuntat. Em van agradar molt les preguntes que van plantejar. Aquest és el resultat.

Primer em van demanar sobre l’avaluació —bé!!!—, a quin nivell serien capaços de parlar—ja han caigut al parany!— , si podrien mantenir una conversa …fectiva —aquí vaig tenir un lapsus que em va costar de poder comentar-lo!— i preguntes d’antics alumnes: si seria pràctic o gramàtic, si sortiríem fora de l’aula… Les tres primeres tenien prou suc.  L’avaluació era un dels objectius de la sessió. Pel que fa al nivell, els vaig comparar si aprenguéssim a tirar-nos en paracaiguda em farien aquesta mateixa pregunta. Ells en tenen la clau.

Tot seguit els vaig projectar l’enigma. És la foto que il·lustra aquest apunt. Vacil·laven en les possibles solucions. Ja els vaig avançar que esperava que a la darrera sessió fossin capaços d’explicar el motiu de cada imatge.  Després, vam dibuixar i escriure els desitjos. És curiós perquè van ometre que un company els havia de dibuixar la silueta de la mà. Uns moments abans, havia confessat que volien abandonar la vergonya a l’hora de parlar. Ara delataven avergonyiment en escriure les expectatives. Els vaig animar que omplissin de color la mà i que els objectius es veiessin bé. Em vaig adonar que era una activitat ideal per treballar la intel·ligència emocional. Em va sorprendre el José Luis. No es va tallar gens ni mica.

Vam continuar amb la prova. Vam visitar la web del Consorci i on podrien consultar tot sobre la prova. Finalment, vaig presentar l’estructura  de la prova i vam fer el model de prova. Hauria de pensar en alguna activitat perquè van quedar una mica aclaparats. Potser, inflar un globus…

Per cert, vaig tenir la sensació de cometre una transgressió per mantenir música ambiental mentre transcorria la sessió. Alguna alumna va demanar si en podia abaixar el volum.  De totes maneres,  em va donar seguretat. Amenitza l’estona que els alumnes duen a terme una activitat i per passar els nervis balles una mica. A veure com evolucionarà l’experiència.

ImageChef.com

Ja tenim projecte per a aquest trimestre. De moment, he enllestit el projecte mínim viable (PMV). M’he servit del que va compartir Toni Solano al MOOC i la fitxa que ha preparat per al seu alumnat.

Títol

I després de vint anys…

Perfil del grup

De moment, tinc 14 inscrits. És un grup majoritàriament femení (64%).  Quant a l’edat,  abunden les persones que tenen entre 30 i 39 anys (57%). Els alumnes del grup inferior, que estan en la vintena,  representen el 21%. La resta de franges es divideix en dues perones de més de quaranta anys i una de més de cinquanta anys. Pel que fa als estudis, la majoria (57%) té estudis universitaris acabats o bé en curs. Gairebé el 29 % han cursat secundària. Respecte a l’origen,  el 57% és espanyol; un 36% és llatinoamericà i  un 21%,  europeu. El castellà és la llengua materna de la majoria (93%) , però també el romanès, el rus i el suec, encara que aquestes alumnes europees també dominen el castellà com a llengua segona. Només un 36% és alumne del curs passat, familiaritzat amb aquesta metodologia.

Producte final

Els alumnes hauran de ser capaços d’explicar, servint-se d’una petxa-kutxa,  com s’imaginen dintre de 20 anys.

Relació amb el currículum

Si es consulten les programacions oficials, potser difereixen una mica els continguts que he triat per desenvolupar el projecte. (Es pot consultar en el document en l’apartat Artefactes i eines) M’he fixat en els continguts seleccionats en el projecte per a aquest grau que vaig impartir el curs passat.

Fases

Disseny

En el MOOC em vaig oferir com a soci del projecte de Toni Solano. Rm vaig comprometre a desplegar-lo tan bon punt fos possible. De moment, he anat adaptant el que havia proposat ell.

Desenvolupament

Es desplegarà al llarg del primer trimestre d’aquest curs. Espero que la prova final que hauré d’administrar no entorpeixi l’evolució del projecte. De fet,  el grup de l’any passat no es va queixar. Al contrari, al final de curs va expressar la seva satisfacció per aquesta metodologia.

Difusió

Anirem informant des del blog del Servei, com des d’aquí. M’agradaria incorporar com a novetat un petit vídeo diari en què un alumne recordi el més important de la sessió i la valori. També m’agradaria constituir una comunitat a Google+ per anar publicant els resultats de les diferents tasques,  a  més de difondre-ho per Twitter i Facebook.

Estratègies de socialització

  • Dins de l’aula

En principim, tant les activititats com les tasques es planificaran perquè es realitzin entre parelles, en petit grup… Pel que fa a l’anàlisi dels contes, treballarem la lectura per parelles.

  • Fora de l’aula

Estaria bé contactar amb algú perquè ens ajudés en l’elaboració del guió i en la gravació.

  • En la comunitat d’aprenentatge

De moment, en la primera etapa ja he pogut demanar ajudar i parer a Toni Solano. No sé si s’hi afegirà algú més del MOOC.

Artefactes i eines

He aprofitat per planificar el curs aquesta taula en què he apuntat tant els objectius, les tasques, els productes, els continguts distribuïts en unitats. També he previst els artefactes i les eines. i 20 anys després…

Temporalització

De moment, he previst les primeres i  darreres sessions.A mesura que avanci el projecte ja aniré concretant objectius, continguts i tasques per a les tres unitats. Temp B3 CURS2014-15

Requisits materials i humans

De moment, espero que tothom tingui un mòbil intel·ligent. A l’aula, si no ens falla la connexió, comptarem amb ordinador, projector i pantalla. Caldrà preparar un enigma per presentar el projecte i adaptar la presentació que m’ha compartit Toni Solano.

« Pàgina prèviaPàgina següent »