Joc d’escapada

Reptes i preguntes

2a sessió. Ja em va passar el curs passat. En la reunió que ens comprometrem a provar l’activitat d’alguna companya, sempre m’oblido de quina he d’experimentar jo. Tenia un trumfo: practicar el joc d’escapada que havien ideat Lourdes Subirà, Griselda Encinas i Maria Miret. Ara bé, fes-te fotre. L’hauria d’adaptar pels objectius que havia previst, .

Vam començar la sessió formant grups. Es van ordenar per any de naixement. Els vaig proposar com construíem el relatograma del curs: ballable o escrit. La majoria es va inclinar per escrit, però em va semblar que en cada grup es produïa un debat. Vam acordar redactar actes de les sessions. Reprendríem les 21 paraules. Ara bé, un grup va proposar adaptar el percentatge entre la puntuació de la prova i del curs amb les actes escrites o ballables. És a dir, van plantejar que el 80 % de les actes fossin escrites, però havíem de mantenir un 20 % que fossin ballades. Així doncs, cada grup va plantejar la seva proposta d’acta.  Vam votar i les vam revisar. Els vaig demanar que havien d’esperar-se al vestíbul fins que els avisés.

La Lourdes em va ajudar a disposar els quatre espais per al joc d’escapada. Era la manera de donar a conèixer la prova i practicar els tipus d’exercicis del bloc de gramàtica i lèxic. Però també seria el pretext per presentar el projecte del curs. Abans d’accedir de nou a l’aula, els vaig posar en situació. Haurien de demostrar si tenien el perfil per al curs. Tenien una missió: descobrir quin autor o quina autora seria l’eix del curs. Val a dir que vaig cometre una greu pífia en la primera sessió. Els vaig anunciar que tindríem una moneda oficial, els capmanys —quina vessada!

El primer espai era reservat per a l’exercici d’ortografia. Cada grup havia de descobrir quina era la seva línia de metro. Havien de desxifrar uns codis. Eren noms d’estacions de metro. Els grups van començar el joc bastant desconcertats. A mesura que anaven descobrint les estacions i eren capaços de reconèixer la seva línia, anaven ajudant els grups ressaguers. Va costar d’arrencar. Però un cop superat el primer repte, guanyar la pregunta per a la primera pista els va animar a continuar i a treballar plegats.

En el segon espai, tenien l’exercici de morfologia verbal. Havien d’omplir el buits d’un text de l’autora. Per saber si l’havien respost bé, calia que ajuntessin el fragment de cada grup. El color de les línies suburbanes els indicava l’ordre dels paràgrafs.  El joc s’anava animant. Tenien ganes de resoldre els exercicis per conèixer una nova pregunta que els permetés acostar-se a la identitat de l’autora.

Només quedaven deu minuts, però van ser capaços de resoldre el tercer repte i guanyar la tercera pista. Era l’exercici de connectors. En els textos d’alguns grups, em vaig oblidar de crear l’espai buit.

Connectors

Si ens basaven en “QuimQuima”….

Van voler que acabéssim el joc el proper dia. Vam haver d’ajornar l’exercici estrella d’aquest bloc: connectors, pronoms, lèxic…

sdr

dav

 

 

Gèneres

Etiquetes, pors, brindis…

1a sessió És una llàstima que no tinguis l’oportunitat de reflexionar just quan surts de l’aula. Encara mantens en el cap alguna observació que has percaçat o bé series capaç de plasmar les sensacions que has sentit a l’aula. Aquest relat té el desgast d’un parell de setmanes de distància.

Vam començar amb l’activitat de les etiquetes. És una activitat de trencar el gel que em vaig empescar fa temps. Reparteixes a cada alumne cinc posits. Han d’escriure una característica seva en cada un dels papers. Quan els avises, han de mirar d’enganxar les etiquetes a cinc persones diferents. Després, en la posada en comú, cadascú llegeix els nous trets que ha obtingut. Sempre has de lluitar contra algunes reticències. Als alumnes encara els avergonyeix  descriure algun tret psicològic. Es pensen que els demanes pels defectes. També busquen persones similars perquè puguin deixar amb tranquil·litat algun tret comú. Quan en les instruccions et limites a dir que han de mirar d’enganxar les etiquetes a cinc persones diferents. Però va funcionar prou bé. Els alumnes es van engrescar ben aviat. En la posada en comú, tothom va llegir què li havien enganxat els companys. Aquesta vegada tothom mirava de fer la concordança de gènere. Em vaig oblidar que havien de llegir els adjectius tal com apareixien en l’etiqueta.

edukits a punt

Pensant en trets

Repartint bocins de personalitat

Tot esperant tres etiquetes més

Repte assolit

Els vaig proposar de celebrar un exorcisme. Havíem de confessar alguna por, escriure-la en un nou posit, confessar-la en veu alta i esquinçar en mil bocins el paper. Alguns van endevinar que ens podien servir de confeti. Ens calia per a la nova activitat. Com m’ho ensumava. algú va dir que tenia por de la prova. Ara bé, després en la posada en comú en va comentar una altra de més personal. Vaig idear aquesta activitat com a justificació del nom del projecte del curs.

Els vaig situar l’últim dia de classe. Els comunicava que tothom havia aprovat. S’havia de celebrar. Els vaig obrir una ampolla de cava. Repetíem el brindis d’Erin Gruwell. Tothom havia de formular un petit discurs. Vaig cloure la roda agraint-los la confiança tot aquest temps per aprendre i enginyar reptes. També els vaig confessar que temia una denúncia del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya per intrusisme professional, ja que la majoria va declarar que eren terapèutiques les classes. Com que tenia un excedent important d’autoestima, els vaig advertir que el Merlí era un simple aficionat al meu costat. Vam aprofitar l’avinentesa per presentar tant l’estructura de la prova i el pla del curs.

sdr

dav

dav

sdr

Vam jugar a la línia més llarga. Alguns components van començar a treure’s roba per poder guanyar. Restablert l’ordre, es van trobar al mig de l’aula dues capses: una de blava i una de rosa. Vaig demanar que cadascú tragués de la capsa que els identifiqués un paper. Les alumnes van descobrir que hi tenien un bigoti mentre que els homes, un llavi femení. Els vaig presentar la situació comunicativa.  Havien d’escriure un text imaginant-se com seria un dia que es llevessin amb el gènere contrari. I, per acabar, van signar l’autorització. Ja tinc permís per editar el vídeo del trimestre passat.

Senyores que es lleven com senyors

Senyors que es lleven com a senyores

 

#Papitu

Cinquena setmana. Per fi, ataquem la perífrasi d’obligació i introduïm la figura de Josep M. Benet i Jornet i acabem la setmana travessant el pas de l’equador.

Sessió 9a Després de confeccionar el relatograma de la sessió anterior, desvetllem el significat de la metàfora visual. Si els cupaires utilitzem la 1a persona plural de l’imperatiu, els comuns, per aconseguir l’equidistància, més aviat abusen de la perífrasi d’obligació.

Comencem demanant-los que escriguin les instruccions del pas en què van participar. Ens trobem amb el primer problema: com hem d’escriure l’ordre per a un solista? Fins ara, ens havia anat prou bé l’imperatiu perquè eren accions col·lectives. Les perífrasi d’obligació ens ho solucionen.  Un cop han aconseguit escriure-les, posen en pràctica la perífrasi. Hem d’ajornar l’ús del guionet en els compostos.

Instruccions dels tres moviments

Descans cerebral tranquil. Formem parelles s’han d’observar fixament. Quan els aviso, un component de la parella es gira d’esquena i l’altre ho aprofita per fer-se tres canvis. El company ha d’endevinar què ha canviat. Després, canvien els rols.

Com que encara no comptem amb ordinador i projector, hem d’organitzar un kahoot analògic. Reparteixo a cada alumne una pregunta sobre Josep M. Benet i Jornet. Quan els dono la solució de la resposta, algun alumne em fa callar perquè no li trepitgi la pregunta que té. També hem de cancel·lar la coreografia.

Sessió 10a Confeccionem el relatograma. Tornen a aparèixer dubtes resolts espontàniament. Una alumna destaca l’ús de la metàfora visual per introduir les perífrasi d’obligació.

Estic nerviós. Dubto de com introduir els compostos. La finalitat era saber si la dansa teatre o el teatre dansa l’hem d’escriure amb guionet.  Reparteixo a cada alumne un compost amb guionet. Ha de trobar els altres companys per formar un grup. Hauran d’explicar quin és el criteri ortogràfic.

 

Com es van formar els grups

Aprofito les seves definicions del gènere artístic. Em sembla que és la millora manera per introduir els pronoms de relatiu. Fiasco. Fem un exercici per deduir quina és la finalitat d’aquests pronoms. Han d’incloure la segona oració dins de la primera. Com sempre, hi ha alumnes que recorren a altres recursos de cohesió (conjuncions copulatives o conjuncions adverbials). Fem un altre exercici per deduir quins són els pronoms de relatiu. I ho hem de deixar aquí.

Descans cerebral, joc del marro. Formats en un cercle tancat. Jo em vaig passejat pel darrera.  De tant en tant, toco a algun alumne una part del cos. Han de fer una cadena tocant-se amb aquesta part.

Jugant al marro

Formo grups. Hem de decidir com emprendrem el projecte #Papitu. Acorden llegir-ne una obra per llegir-la en veu alta i per reescriure’n alguna escena.

Conclusions dels equips

Finalment, calen dos grups per idear els moviments de la sessió 8a i 9a. M’oblido de la consigna que havia pensat per celebrar que dijous passat era Dijous Gras. Representen la dansa teatre i la diferència entre pujar, baixar i senyalar amb apujar, abaixar i assenyalar. Se’n van amb un vídeo d’alguna de les obres de Josep M. Benet i Jornet.

 

Rebrotada errorista

Hem dedicat aquesta quarta setmana al tractament de l’error. Em vaig quedar insatisfet del dictat a la paret. Es van divertir per la mecànica, però la majoria es queixava pel nombre de faltes, tal com es va recollir en el relatograma de la sessió anterior.

Sessió 7a  Havia de pretendre de capgirar la visió negativa de l’error. Si havia ideat un dictat era perquè treballéssim el contingut a partir dels dubtes dels alumnes. Em va venir al cap la darrera escena de Ningú no és perfecte . Em va semblar que podria ser l’element idoni per desplegar l’estranyament.  Just abans d’entrar a l’aula, vaig pensar que seria millor escoltar-ne una de les cançons. Si més no, em va servir per presentar la diapositiva amb l’escena. Era la manera d’obrir les portes del nostre banc d’errades.

Així doncs, els vaig proposar de fer una roda en què cadascú exposés una errada o bé un dubte que va tenir. Va costar que entenguessin la mecànica. La idea era apuntar les errades, repassar la norma ortogràfica i entendre el motiu de l’errada. Vaig observar que alguns alumnes els feia vergonya verbalitzar un error. Suposo pel temor que els companys se’n riguessin. Alguns alumnes encara tenen una visió tradicional o acadèmica: el que el professor apunta a la pissarra és una sentència. Per tant, no entenien per què ens estàvem estona a apuntar paraules mal escrites. Un altre aspecte per pensar-hi, els alumnes quan verbalitzen l’errada ja sabien quina era la solució correcta.  Desnaturalitzaven així el poder didàctic de l’error. Finalment, és una activitat bastant detonant, ja que fa emergir dubtes. Ara bé, costa bastant de conduir-la perquè els alumnes t’afusellen amb preguntes.

Descans cerebral, ben merescut! Vam jugar a tocar alguna cosa del color que esmentava el director del joc.

Finalment, vam formar grups perquè posessin en comú els fragments d’espectacles que havien vist i perquè escrivissin un text explicatiu sobre què és la dansa teatre. No ens va donar temps perquè ballessin les sessions anteriors.

Sessió 8a A l’hora de confeccionar el relatograma de la sessió anterior, els comentaris dels alumnes em van calmar del neguit que sempre tinc a l’hora de tractar l’error. Sorprèn del que es van quedar. De vegades, una resposta ràpida per sadollar un dubte queda més que no pas que plantegis nombrosos exercicis per reforçar un contingut.

Vam continuar treballant les errades que havia recollit en els textos explicatius. Com en la sessió anterior, ens va ocupar bona part del primer bloc de la sessió.

Hi havia ganes de provar un descans cerebral. Aquesta vegada era En Simó diu. És una variació del joc de la marea puja i baixa. Han de seguir les instruccions del director del joc si l’ordre s’encapçala amb la fórmula “en Simó diu”; si no, s’han de quedar quiets. Qui s’equivoca queda eliminat.

Vaig haver d’ajornar novament les perífrasis verbals. En tot cas, els vaig presentar l’element per a l’estranyament: la fotografia de dos polítics (Carles Riera i Xavier Domènech). Havien de respondre quina relació tenien amb nosaltres. Ara era  el torn de preparar els moviments que representessin les tres sessions que teníem pendents (5a, 6a i 7a). Cada grup tenia un relatograma. Havia de seleccionar un continguts i representar-lo amb el cos. El resultat, sorprenent!!

5a sessió

6a sessió

7a sessió

“Anar-se’n”

s sorda i sonora

verbs de doble arrel

El grup de la 5a sessió van triar la conjugació del verb anar-se’n. Va ser un dubte que sorgir a l’hora d’apuntar el descans cerebral. El joc s’anomenava Me’n vaig de viatge. Els de la 6a van representar la diferència del so sonor i sord de la s. Mentre que els de la 7a també van optar per un dubte resolt en la correcció d’errades: els verbs de doble arrel.

 

 

 

 

 

Embellint el material

Tercera setmana del curs. El grup marca el ritme del curs. El que havies planificat en una sessió, l’has d’ajornar en una o en dues sessions posteriors.

Sessió 5. Elaborem el relatograma de la sessió anterior. Fent el cafè abans d’entrar i llegint sobre la pedagogia Waldorf em ve la idea de com puc presentar els verbs de radicals velars. Proporciono a cada parella un codi. Si el desxifren, descobriran un infinitiu. Cada component de la parella ha de conjugar un present: un, el d’indicatiu; l’altre, el de subjuntiu. Ens han de servir per construir l’imperatiu.  He d’ajornar novament la perífrasi verbal d’obligació.

Per distendir l’ambient, és el moment que posem en comú quina és la cançó que van triar per formar la banda sonora del curs.  També posem en pràctica un descans cerebral.  Juguem a Passejos amb taxi. Em serveix per formar parelles per a la propera activitat.

Pretenc repassar l’ortografia de la s sorda i sonora, arran d’algunes errades que he observat en els comentaris que havien escrit. Provem El full 1, 2, 3. Hi aboquen tot el que recorden d’aquest contingut. Ens allarguem més del temps que havia previst. He d’ajornar el dictat que tenia a punt. Penso que és millor que destinem el que queda de sessió per a la coreografia. Formo dos grups. Un idea com podem representar amb el cos la diferència dels textos instructius i explicatius L’altre grup s’encarrega de l’imperatiu. Genials, els dos grups!

Textos instructius vs. explicatius

L’imperatiu

Sessió 6. A l’hora de construir el relatograma de la sessió anterior, he de resoldre alguns dubtes sobre els verbs de radicals velars, pronunciació de les consonants velars… Continuo tenint present el precepte de la pedagogia Waldorf. Com puc embolcallar el que havia preparat com a activitat de repàs de verbs? Organitzem parelles. Els informo que són publicistes i han de preparar uns eslògans amb els verbs que van desxifrar el dia anterior. Els apresso amb l’excusa que els clients ja venen. S’hi escarrassen a l’hora de crear les frase.  Convertim els eslògans en prohibicions, amb el pretext que els clients no n’han quedat prou satisfets. Fent la posada en comú, m’adono que han construït unes frases que ens poden ser útils per repassar els pronoms. Els demano que substitueixen els complements per pronoms.

Descans cerebral. Ens en anem de viatge. Per tant, ens en duem abraçades, petons, picades d’ullet, estirades d’orelles, clatellots i puntades de peu.

Avui sí que fem el dictat a la paret. Formem parelles de nou. Ara amb el recurs dels cordills. S’engresquen amb l’al·licient de la competitivitat. Al final, s’han d’emportar una de les diapositives per mirar un vídeo. Abans de visualitzar-lo, han de pensar què els suggereix el títol.

 

Generant coneixement per ballar-lo

Podríem sintetitzar les sessions d’aquesta segona setmana  de 15 paraules a l’article 155. S’hi van produir uns quants actes màgics.

Sessió 3. Vam començar recordant la sessió anterior. Vaig formar grups, segons el vídeo que havien vist. Van posar en comú la rutina de pensament.

Els vaig explicar que l’organització dels TED demanen als ponents que siguin capaços de resumir la seva xerrada en 15 paraules.  Per tant, aquest era el repte que hauríem d’aconseguir. Abans, però, havien de trobar les cinc idees més rellevants.

Vaig repartir el material (retoladors i paper). Els vaig demanar que escriguessin l’esquema de les xerrades. De cop i volta, els grups es van apoderar de la sessió. Es van estirar al terra per confeccionar els esquemes. Es miraven de reüll per veure si el seu era el més original. Reviuria una situació similar amb el grup de després.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ens havíem guanyat un descans cerebral. Vam jugar a La marea puja, la marea baixa.

Com que vaig extreure que volien treballar la morfologia verbal, vam recordar quins eren els moviments de l’acció artística que vam dur a terme en la sessió anterior. Primer, individualment i ho posaven en comú en petit grup. Al final, les vaig recollir a la pissarra. Ja teníem material per repassar l’ús dels verbs en els textos instructiu, i sense que se n’adonessin.

Primer moviment, apuntat!

Sessió 4. Vaig confeccionar el relatograma a partir del que anaven comentant. Em serveix també per anar seleccionant els continguts que transformaren en moviment.

Vaig repartir les instruccions que havíem elaborat en la sessió anterior. L’objectiu era repassar l’ús de l’imperatiu. Primer, havien de passar les accions de la segona persona de plural a la segona de singular.  Després, els vaig recordar que érem una comunitat intervinguda. Per tant, ara haurien d’aplicar l’article 155 a les accions anterior. S’havien d’adonar que quan prohibim utilitzem el present de subjuntiu. Ens vam allargar més del que havia previst.

Els vaig demanar si podien escriure el resum de la xerrada. Ho van posar en comú. Havien d’escriure la seva proposta com a comentari en el blog.

Com a descans cerebral, vaig triar L’ocell Prrr / Pukutu. Ens animaria per a la part final de la sessió.

Vaig estendre els esquemes al terra. Vaig repartir pòsits a cadascú. Valorarien els document amb 3, 2 i 1 punt, segons la seva preferència. Els vaig preguntar quina era la diferència entre esquema i mapa conceptual i per a què servien?

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Finalment, vaig organitzar tants grups com continguts havia seleccionat en els relatogrames de les dues sessions anteriors. Ben aviat van idear els passos de la coreografia.

dav

dav

 

 

 

 

 

 

 

 

Ballar el coneixement per flipar

Em feia una mica de basarda: pesava un record amb regust amarg. Temia  com podia reaccionar l’alumnat de l’altre professor, ja que per motius organitzatius vam haver d’ajuntar dos grups. Ben aviat es van esvair les temences. Els objectius d’aquesta primera setmana eren conèixe’ns per cohesionar-nos com a grup i anant introduint el projecte.

 1a sessió. Em va agradar plantejar la primera activitat— per trencar el gel i per conèixe’ns— com un petit homenatge a una coreografia d’Ohad Naharin: l’ onada de noms. Vam formar un cercle tancat i ens vam agafar de les mans. Cadascú s’aixecava i deia el nom de  la persona que tenia a la dreta.

Ens vam presentar aprofitant pòsits en què vam dibuixar un aspecte de la nostra personalitat, una afició, què esperàvem del curs i un somni.

Tot seguit, vam llegir la primera part de l’apunt de María Acaso. L’havia dividit en cinc parts. Cada alumne havia de titular el fragment que li havia tocat. Després, vam formar grups perquè cadascú expliqués què havia extret del seu paràgraf. Finalment, havien de titular l’article.

Les propostes dels quatre grups

Primera sorpresa! En cada grup es va generar un debat. N’hi havia que expressaven les seves reticències, mentre que d’altres hi estaven d’acord. Vaig aprofitar que tothom estava implicat en el col·loqui per desplegar a l’aula l’estranyament.

Què hi pinta una corda a l’aula?

De sobte, una bretxa!

Repte superat

Havent apuntats els possibles títols de l’article, els vaig anunciar que miraríem de posar a provar les tesis de María Acaso. Es van adonar de la corda. Els vaig explicar que s’havia produït un bretxa a l’aula. Tenien un repte. Havien de ser capaços d’eliminar-la. Això, sí, quedava prohibit ballar. Va sonar el Mambo núm. 5. Ben aviat es va produir la desobediència. Es van posar a ballar i uns voluntaris, amb els peus, van anar arraconant la corda. Per celebrar la victòria, van moure’s per l’espai formant una conga.

Vaig tornar a formar grups. Ara, amb els articles d’opinió que havia escrit el grup d’I3. Algú va quedar meravellat per com escrivien. Així presentàvem als companys el projecte que havíem dut a terme el trimestre anterior.

Llegint “Suspens0”

projecte d’ #i3cast17

reflexionant sobre aprenentatge

Finalment, vaig presentar el programa del curs. Havien de triar quins objectius i continguts volien assolir. Els costava seleccionar-ne.

Sessió 2. Comencem amb una activitat per repassar els noms, Em pica aquí. És una activitat que has de tocar el company. Distèn i diverteix.

Recordem la sessió anterior. Les temences es dissipen. Una alumna es plany que no s’hagin conegut durant el trimestre anterior. Valoren el dinamisme de la sessió i les idees que vam reflexionar: les emocions, l’ambient relaxat per aprendre, el ball i el fet de moure’s.

Posem en comú el mapa d’aprenentatge. No ha funcionat gaire. Van apuntar  més d’un contingut en un pòsit. Alguns els van copiar literalment. Es pot resumir en: verbs i pronoms. M’ho posen bastant fàcil o més aviat em donen carta blanca.

Per animar-nos, els convido que agafin una galeta de la sort. Han de trobar la parella per completar el missatge. Cada parella les comenta en veu alta. Són les paraules de Wilfried von Pappel al documental Five days to dance. De seguida, s’adonen que la dansa pot ser una metàfora de l’aprenentatge. Noto que el que transmet el coreògraf en els seus tallers, també ho puc adreçar en el grup. Percebo caps assentint i pits inflant-se.

Presento el pla del curs. La M. Eugenia ja s’ensuma quin deu ser el projecte artístic: una coreografia, oi? Fem broma entre tots on representarem el ball. Juguem a la Macedònia. S’engresquen de valent. Tothom corre per no parar.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Debatem en petits grups si convé crear un grup de Whatsapp. Els convido a crear una banda sonora del curs. Han de proposar alguna cançó en què inclogui la paraula ball o bé que els faci ballar. Alguns sospiten que potser servirà per ambientar el ball. Encara no ho sé.  Per acabar aquest bloc, practicarem una rutina de pensament a partir de xerrades TED en què la dansa és la protagonista.

Acabem encetant la coreografia. He ideat set moviments. Primer, apilem les cadires en dues estructures. A tothom ens recorda fogueres de Sant Joan. Tenia una intenció que hi enterressin el llibre de text. Divideixo la classe en dos grups: aloses i mussols. Com que aquest grup és el minoritari, protagonitzaran els passos següents. Han de triar una cadira de les piles i asseure-s’hi per on vulguin de la sala. Aprofitaran el full que els he passat per simular que és un llibre. L’obren i el tanquen com en el ball d’Ohad Naharin. Les aloses van al darrere dels mussols. Li tapen els ulls i l’acompanyen a voltar la cadira.

 

Els primers participants

4a sessió. A partir d’ara, com escalfament organitzo una roda d’impressions de la sessió anterior. Ja vaig saber com podíem comentar les revisions  de l’acta de la 2a sessió: contrastarien les propostes dels grups amb la meva. Votaríem una de les dues opcions. Així podíem aprofitar per comentar algun aspecte de la correcció grupal o aclarir algun dubte. Em feia por que no es fes feixuc. Hauré d’observar com va en les properes sessions.

Tot i que hagi optat ja per començar la sessió d’una manera més rutinària, aprofito el xat de Whatsapp per informar-los de la banda sonora d’aquesta sessió.  Els vídeos musicals s’han convertit en el detonant.  En aquest cas, havia de despertat la curiositat per conduir-los cap a una proposta d’intervenció oral.  Primer, els vaig preguntar què tenia a veure Marilyn Monroe. El Jesús ens va facilitar un repàs biogràfic i va comentar una de les dades. Havia estat amant dels Kennedy. Vaig aprofitar per recordar quina pregunta havia plantejat el polític en el discurs de la seva investidura. Vam fer una roda en què cadascú va respondre què podia aportar al grup. Després, per parelles, van apuntar els requisits per a una bona intervenció oral. Els van contrastar amb una altra parella. Finalment, vam consensuar aquests:

Moment del descans cerebral: el joc de pedra, tisores o paper. Gresca.

Només ens quedava mitja hora. Dubtava de si seguir amb l’ordre o bé ajornar la creació d’icones ja que ens faltava bastantes persones. Però havíem adquirit un compromís. La majoria venia amb material per construir la icona de l’equip. Vam completar els equips amb les noves incorporacions, encara faltava assumir algun rol. Mentre els nous omplien les dades biogràfiques del seu personatge, els altres components dels equips s’escarrassaven de valent per crear una icona impactant.

Equip Dory

Ohana Ocèan

dav

Els Viatges de Nuvis

dav

Els Papeetencs

dav

Vaig repartir els relats dels alumnes del curs passat perquè hi escriguessin un comentari.

 

Dret a decidir

3a sessió. María Acaso insisteix en el rol dels docents com a agitadors polítics, doncs potser que ens ho creguem; i més tenint en compte el context actual. Com que hi havia convocada l’aturada per l’empresonament de Jordi Cuixart i  Jordi Sànchez, vam haver d’alterar l’ordre de la sessió. Mentre esperàvem que toquessin les dotze, vam poder fer una roda en què cadascú va respondre amb què s’havia quedat dijous passat.

Vam reprendre la sessió recordant el nom dels companys — i per donar l’oportunitat per als qui s’estrenaven per fer-se conèixer. Vaig adaptar la cadena de noms. Si l’any passat feien l’animal, enguany reproduïen amb mímica un fenomen meteorològic. La Polinèsia mana. Es van divertir força. La conya va seguir pel xat de Whatsapp.

Tot seguit vam revisar la primera acta. La vaig dividir perquè cada grup pogués revisar -ne un fragment. Vaig desistir de fer la posada en comú tal com l’havia prevista. La idea era que un component de cada equip comentés el que havien esmenat. Sort que em vaig adonar en aquell moment! Calia que tothom tingués el text complet. Vaig optar per plantejar una posada en comú en què cada grup exposava breument què havien resolt.

Com  amb l’altre grup, vam organitzar un referèndum. Calia que acordéssim si completàvem el projecte del curs passat. És a dir, elaboràvem píndoles per als continguts que s’havien desestimat. Vam repassar els continguts gramaticals. Primer, va sobtar aquest plantejament. Els va sorprendre que poguéssim triar continguts. El resultat va ser unànime: prosseguir amb el projecte. Penso que l’ajornarem per al segon trimestre. De moment, traurem suc de la llista de reproducció actual. Au, Met, a flipar…

Era el moment del descans cerebral. Aprofitant que estaven agrupats, van posar-se drets i amb les mans agafades  havien d’evitar que el globus toqués a terra.

dav

dav

dav

dav

Vaig repartir les cartes de rols. Vam constituir nous equips. Havien de pensar en un nom per a l’equip i justificar què feien a Papeete. De moment, es van constituir quatre equips: Els Papeetencs, cinc persones que s’ha trobat a la capital amb diferents projectes;  El Viatge de Nuvis,  dues parelles que festegen la lluna de mel i el guia turístic; Ohana Ocèan, una empresa d’esports d’aventura; l’equip Dory, cinc submarinistes. I , per acabar, vam rifar la ruta de sortida de Papeete.per a cada grup.

Rols: el creatiu, el motivador, el finalitzador, el crític i el cohesionador

Primera peça per al projecte #diumenge.

 

 

 

Tatuant-vos

2a sessió.  Vam repetir l’activitat d’escalfament del grup anterior. També va anar prou bé. A més, descol·locava les persones que venien  més tard. També vam seguir el mateix plantejament pel que fa a la tècnica del baròmetre. Aquí el resultat no va ser tan unànime. Hi va haver un parell de persones que van reconèixer que era cabdal la informació perquè es pogués compartir coneixement.

Vam presentar el pla del curs i el projecte de curs gamificat Paradís 4.0 (#paradis40).  Han d’anar guanyant quilòmetres per poder tornar per fer la prova. Vaig formar grups. Primer, tots els que compartien el mateix fragment de l’article d’Aurora Bertrana i després en grups encreuats. Van haver d’endevinar quin és el lloc que descrivia l’autora. Papeete, doncs, serà el punt de sortida.

Superarem aquesta distància?

Projecte Mínim Viable

 

Finalment, calia anunciar el primer repte per guanyar els primers quilòmetres. Havien de demanar a un company que els tatués una paraula que els havia suggerit el text d’Aurora Bertrana. És una recreació de l’acció que va improvisar Jordi Macián un dia a classe quan va descobrir el xuclet a una alumna. Abans, però, havíem fet una roda en què havíem dividit el grup en dos bàndols: els tatuats i els no tatuats. Cadascú va argumentar la seva posició.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Per cert, si en la primera sessió quatre persones van haver de patir la nominació. Ahir  van obtenir un premi: una postal de la ILC.  Seran la plantilla per a un segon projecte artístic. Cada alumne haurà de convertir l’acta d’una sessió en una postal. A veure si aconseguim al final de curs recrear una instal·lació similar a la d’Oriol Vilanova.