Avui he llegit una notícia que m’ha tranquil·litzat bastant.  Nicole Kidman protagontizarà una obra de Tennessee Williams. Me n’alegro i espero que se’n surti. Ara bé, el que realment m’ha alleugerit és el que titllava de resorgiment de l’actriu el corresponsal de  La Vanguardia. Els crítics ha destacat el seu paper a la pel·lícula Rabbit Hole i sembla que ha redreçat la seva trajectòria professional.

A Catalunya la vam conèixer gràcies a TV3 per les infinites reposicions estiuenques d’Hotel Bangkok . I per les nombroses emissions de la pel·lícula Calma total, coprotagonitzada per  Sam Neill i Billy  Zane.

Jo me la vaig començar a prendre seriosament quan vaig mirar Eyes wide shut. Era l’única que defensava dignament la seva feina.  Em va enlluernar a Moulin Rouge,  Los Otros, Dogville i The Hours. A més, semblava una paia intel·ligent. No només per la tria de projectes sinó per algunes declaracions.  Quan li van demanar com se sentia després del divorci amb Tom Cruise, va declarar que per fi podria anar amb talons. És clar que segurament darrere d’unes bones declaracions hi ha un equip de publicistes.

Però va guanyar l’Oscar i en va patir la maledicció, com tant d’altres. La seva carrera es va desplomar. Va renunciar a participar en  Manderlay, continuació de la pel·lícula del director danès  per protagonitzar Embrujada, ja que de petita n’era una gran seguidora. Va abandonar el projecte de Woody Allen per  problemes d’agenda. Em vaig passar tota la pel·lícula endeveninant quin paper li havien reservat: la meuca curta de gambals, amant d’Anthony Hopkins.

Segur que hi deu haver una explicació per què aquetes estrelles de cop i volta engeguen a dida  una trajectòria brillant  per protagonitzar campanyes publicitàries, pel·lícules comercials intrascendents. És per seguir duent un tren, impensable per a la resta d’humans, o bé per pagar ensopegades  (els matrimonis d’aquesta noia és per fer-se’ls mirar: sortir del foc per anar a parar a les brases!)? Tal vegada, li convé que accepti el pas del temps i que despatxi la seva agència. No sempre pots assumir el repte de ser perfecte.