i 20 anys després


7a sessió  amb el B3. Són tot dones, i poquetes. Abans va venir la Natalia per aclarir alguns dubtes. Va confessar que li costa parlar en català. Té molts amics catalans, però ningú el fa servir. Sempre ha de sentir que no cal que s’hi esforci, que continuï la conversa en castellà. Malgrat això, la vergonya pot més. S’espanta quan vol conversar en català. Es frena i es tanca. Malgrat que no en parléssim quan vam comentar els elements narratius, ja era hora que aparagués el malvat: el nostre critiquejador intern.  Qui ens recorda el sentit de ridícul. Ens limita. Hauré d’anar pensant com el podem vèncer. Ja em veig empassant-me programes de El hermano mayor. “Natalia, vine de casa amb la vaixella. La farem miques!”

Em vaig saltar el guió. Vaig començar fent una roda per recordar la sessió anterior. Em sorprenen algunes intervencions. A la Dolores, li va quedar clar que per formar el passat perifràstic s’ha de menjar la preposició a. De l’advertiment d’un error, l’ha convertit en una norma… Després els vaig  plantejar l’activitat d’escalfament prevista. Vam fem una roda en què van explicar què feien de petites. La Dolores es va emocionar. Va recordar les germanes, mortes. Tot i l’emoció, va contar el record. Les companyes s’hi van solidaritzar. La meva reacció, més masculina:  li vaig somriure per empatitzar.

Em vaig adonar que estaven espantades. Tocava tasca final. Les vaig distraient formulant l’activitat Les cinc dates més importants de la teva vida. Demanes als alumnes que pensin en cinc dates significatives en la seva vida. Les apunten en els paperets que els reparteixes. Després les van  posant en una mena de circuit —com una línia del temps— aleatòriament. Un cop col·locades, amb un dau van movent una fitxa. L’alumne ha d’explicar què significa la data en què ha anat a parar la fitxa. Com que eren poquetes, em vaig negar a formar petits grups. La vam fer plegats. Vaig recórrer a les agulles d’estendre i el cordill per a la línia del temps—un petit homenatge al  projecte del curs anterior. Van xalar força.

 

Al final, vaig demanar que traguessin la rúbrica perquè es coavaluarien. Qui es va atrevir a estrenar la roda va ser l’Annay. Abans havia aconsellat les companyes que frenessin l’entusiasme a l’hora de respondre als meus reptes. Els va aconsellar que miressin de contestar de la manera més simple i fàcil, perquè segur que complicaria l’activitat. Va explicar el conte de La formiga enjogassada (La hormiga retozona). És una cançó similar a  la Margarideta nostra. Primer, els va fer escoltar la melodia. Després el va explicar el final. Va mirar de contextualitzar la rondalla i va mirar d’aplicar el que havia après en aquesta unitat. Va prosseguir la Dolores amb una rondalla molt bonica, El vent i el sol. És un debaten per saber qui és més poderós. Va llegir un resum que s’havia fet.  La Vivi ens va contar La bella dorment. Es va encallar en algun moment, però va mirar d’assolir l’objectiu. La Natalia, la Ventafocs. Es va atabalar, però la vaig ajudar fent-li preguntes perquè continués. Finalment, la Transi va contar Els tres porquets. Se li escapaven alguns valencianismes la seua casa. Es van salvar la Liz i la Paqui. Es van comprometre que dijous explicarien els seus. Per cert, em vaig adonar que hauria d’haver inclòs com a contingut les fórmules per acabar el conte. Ah, i vint minuts de gravació! Això significa que es van estar quatre minuts parlant.

6a sessió amb el B3. M’ha agradat com

ha anat l’activitat d’escalfament. Ens hem assegut en cercle i he començat a explicar el conte d’en Patufet. Després havia de continuar cadascú. En cas que toqués a un alumne que no va venir, s’havia d’inventar el seu fragment. Això m’ha servit per presentar la sessió: ens centraríem a explicar fets. Per tant, hauríem de repassar marcadors textuals i morfologia verbal.

Han pensat en expressions que responguessin a la pregunta quan? individualment. Després ho posaven en comú per parelles. Finalment, cadascú en deia un en veu alta. Gairebé eren els mateixos que havia apuntat. Per practicar aquest contingut, he previst que cadascú expliqués al company de què anava la seva pel·lícula preferida.

He repetit l’activitat per al repàs de la morfologia verbal. Han imaginat verbs. En la posada en comú els he anat escrivint a la pissarra classificant-los per conjugacions. Després, per parelles, n’havien de triar un i conjugar l’imperfet. He omès el nom del temps i els he demanat com completarien: Abans jo … He projectat la presentació. La posada en comú ha estat una mica caòtica. He monopolitzat l’explicació.

Hem seguit la mateixa mecànica per al passat perifràstic. Ara he mirat d’esmenar la pífia anterior. No he tingut temps per fer l’activitat de les edats importants. M’ensumo que ja la vaig fer al curs passat…

Ja els he avançat que finalitzàvem la primera unitat. Em sembla que farem el joc de les dates, comparar abans i ara—em caldrà buscar material— i finalment hem de negociar amb quin artefacte produirem la tasca final.

5a sessió amb el B3. Ha estat una sessió estranya, grisota com el dia. Ens ha fallat la secretària: ni ha vingut ni ens ha enviat el vídeo. He introduït l’activitat d’escalfament per repassar els adjectius dels estat d’ànims. Hem triat parelles amb els cordills. He repartit les llistes a cadascú i els he explicat la dinàmica. Havien de fer mans i mànigues perquè el company digués l’adjectiu que tenia a la llista a partir de la definició, el sinònim o l’antònim que li proporcionava.

Els he avançat l’esquema de la sessió. A última hora n’he invertit l’ordre. He mirat el vídeo de la cançó de Joan Manel Serrat. Després l’hem comparada amb l’altra versió. M’he oblidat de comentar-los que encara hi havia una tercera versió. He descobert que la Transi n’és una fan del Noi de Poble Sec. Els he passat la lletra perquè transformessin les subordinades per un adjectiu dels que hem repassat a l’inici. Heu de substituir tinc… per sóc/estic + ADJ. Em  sembla que n’he fet una posada en comú massa lleugera. M’ha costat prosseguir amb la programació. Volien entendre bé la lletra de la cançó.

Tot seguit he format grups de tres. Érem nou a classe. Havia previst una activitat amb grups de quatre. Però misteris de la impressió: un full ha sortit amb dues imatges repetides. Això ja m’ha fet descomptat. Al final, he repartit a cada component de l’equip una part del conte. Havia d’ordenar les imatges i posar-ho en comú amb la resta del grup. Mentre passejava pels grups, els ajudava a treure l’entrellat. Després els he explicat En Patufet, que era el conte les imatges del qual distribuïen. M’hauria d’haver gravat. M’ha fet vergonya demanar-los-ho. De totes maneres, m’he adonta que els el contava com a professor. He substituït els recursos orals dels rondallaires  pels de docent. En la posada en comú, hem comentat els elements narratius que van apuntar en la sessió anterior. Hem relacionat alguns elements que es repetien en altres rondalles: la mida del protagonista (en Polzet), el dineret (la rateta, la lletera), la panxa la bèstia (Pinotxo, la Caputxeta i els cabridets). Els ha fet molta gràcia l’evacuació de l’heroi. La Liz ha confessat que li ha vingut al cap el caganer —suposo que la il·lustració ajudava. L’Annay ha recordat un conte La cucaracha Martina, versió cubana del conte de la rateta. Aquí és l’insecte qui es casa amb un ratolí, el ratoncito Pérez (!), i queda vídua perquè el marit mor ofegat al caldo per un gat.

Finalment, he presentat la rúbrica amb què valorarem la tasca final de la unitat. És una adaptació de l’elaborada per Toni Solano.RÚBRICA unitat 1

 

4a sessió amb el B3. Avui es deu haver notat que he preparat la sessió a corre-cuita. M’hauria anat bé poder preparar-me-la més en calma.

Hem  començat amb una roda—ja comença a fer pudor aquest recurs—  per repassar estructures. S’han cridat pel nom i s’han demanat què havien fet ahir. Hem visionat l’acta de la Dolores. Ha relatat la seva experiència. Li he comentant que en comptes de vídeo casola és més aviat la d’una corresponsal televisiva. Els agrada aquest moment de protagonisme i els companys s’hi solidaritzen. Saben que potser el protagonista els tria perquè sigui el proper secretari. M’han autoritzat que les difongui, però que les recopilem al grup virtual.

Els he preparat com a detonant de la sessió: una de la imatge de l’enigma i  tres fragments (podeu consultar-los amb  l’enllaç de la sessió que teniu a l’inici) . N’han hagut de treure l’entrellat. M’han sorprès les possibles solucions que han plantejat. L’Antonio ha apuntat que el vincle era la lluita del poder. Poca broma!  Després els he demanat que hauríem de saber per resoldre la tasca final de la unitat, explicar un conte als companys. M’han agradat les qüestions que han apuntat.  Ja els podia presentar la unitat.

 

He aprofitat les parelles per passar-los els codis QR. La majoria no tenien activat el lector. Havien de consultar els enllaços  i comprovar quines preguntes anteriors podien respondre. Hem  afegit en el mapa la informació que trobaven en la web. A partir d’aquest moment, hem anat comentant i apuntat els elements propis del contes: tema, fórmules d’inici, perfil psicològic dels protagonistes. Hem  acabat, endevinant companys de classe a partir de la descripció que en feia cadascú.

3a sessió amb el B3. Al llarg del cap de setmana he anat compartint articles, música, presentacions i recursos amb Toni Solano per al nostre projecte. Com ja vaig comprovar-ho el curs passat, la socialització té poder. És un gaudi sentir-se acompanyat i pder compartir la singladura.  Avui havíem de superar una prova de foc: negociar amb el grup si volien tirar endavant el nostre programa.

Hem començat la sessió amb una roda en què demanaven al company quina havia estat una primera vegada. Em sembla que els ha agradat. Alguns s’han atrevit amb preguntes més tafaneres. Tot seguit, hem mirat el vídeo de la Paqui. Va ser la primera a estranar-se com a secretària. Primer, m’havia enviat només l’àudio. Quan vaig queixar que els havia demanat un vídeo, me l’ha enviat aquest matí. Aquests detalls són combustible per a la nostra tasca. El seu text ens ha servit per mirar d’aclarir la confusió de passats. És curiós que les que utilitzen l’indefinit en comptes del perfet són les alumnes europees (una romanesa, una sueca i una russa).

Hem apadrinat les errades de l’avaluació inicial. He escrit cada errada en un postit i els he donat. He format dos grups amb un padrí, la persona que va explicar la seva vida sense errades. Els altres havien de triar una errada per comentar-la entre tot el grup i que el padrí confirmés quina era la forma correcta. Ha costat que entenguessin la mecànica. També m’he oblidat de fabricar el mural. Penso que serà la manera com revisarem els errors en les tasques final. Aquí teniu una de les fixes de mostra.

20141007_183500

Els he recordat l’enigma, però avui en desapareixien dues pistes. He presentat la corresponent traça  i  el repte: m’havien d’ajudar a planificar el curs. He fet memòria de les preguntes que la setmana passada no vam resoldre del tot: l’avaluació i la metodologia. N’he apuntada una més.  Després, cada grup s’ha encarregat de respondre un dels dubtes. Així m’ha semblat més idoni per presentar el pla de curs i el projecte. Potser la dels punts era la menys concreta. De fet, és la que costa més de detallar.  Han acceptat el pla i la proposta de crear un grup a Google+. He calculat malament la temporalització, perquè m’ha sobrat mitja hora. He improvisat una roda perquè pensessin i diguessin en veu alta quin conte voldrien explicar i per què.

Per cert, banda sonora d’avui: Alice in Wonderland de Danny Elfman. Si la voleu escoltar, cliqueu aquí.

2a sessió del B3. Vam començar seguint l’esquema de les primeres sessions, amb una activitat de trencar el gel. Em vaig basar en l’entrada de l’altre dia. Vam fer la roda presentant-nos i explicant una acció que van fer ahir. Això ens va servir per repassar el passat perfet perifràstic i les presentacions. Vaig haver d’insistir en l’ús de l’article personal. De cop i volta, em va sortir un moment magistral. Mentre anava pensant en l’explicació, una veu interior em demanava que mirés d’implicar-los molt més. Per tant, hauria pogut organitzar parelles perquè recordessin els objectius comunicatius.

Vam prosseguir la roda perquè cadascú digués en veu alta amb què s’havia quedat de la sessió anterior i  un adjectiu per qualificar la sessió. Els alumnes van afirmar que s’havien quedat amb l’enigma, la prova, els desitjos i havien trobat la sessió divertida, entretinguda i dinàmica. Vaig aprofitar per proposar-los que cada dia hi hagués un secretari que gravés un vídeo plantejant el més important i valorant la sessió. Van acceptar-ho. La Paqui es va oferir com a voluntària.

Vaig projectar la foto del llibre de Comediants. Vam deduir què expressava i vam improvisar una altra roda per demanar-los a qui convidarien a casa seva. Vam mirar el vídeo de la cançó de Jaume Sisa i els vaig demanar que apuntessin tots els convidats que reconeguessin.

Tot seguit, els vaig plantejar la tasca.  Haurien d’explicar com eren als 20 anys i quin personatge de ficció els agradava de petits. Després, vam acordar els criteris avaluatius de la tasca [fluïdesa, correcció (passats i persones gramticals) i paraules no catalanes]  . Els vaig anar gravant. Després, el company el va valorar. Vaig cloure la roda afirmant que ja m’estava bé la valoració i que ja m’havien sorprès el primer dia esforçant-se a parlar en català. Vaig percebre un lleu inflament de caixes toràciques i fins somriures a la cara. Finalment, cadascú va apuntar un aspecte positiu del company o de la intervenció. Els vaig demanar que miressin de buscar per Internet una imatge del seu personatge de ficció.

Presentació sessió

 

1a sessió amb el B3. Vam començar amb una activitat per trencar el gel: l’estrella, extreta d’aquí.  Ara bé, la vaig fusionar amb la de passejant. Així vaig poder experimentar amb ambientar l’aula amb música. Va funcionar prou bé.  Em vaig oblidar d’un detall important: la disposció de l’aula impedia que es moguessin lliurement.

Com és habitual. Em vaig oblidar de la programació i em faig fiar de la memòria. Per tant, em vaig saltar l’ordre.  Els vaig demanar que apuntessin cinc preguntes per fer sobre el curs. Després, vaig formar grups de tres i van negociar-ne cinc de toes les que havien apuntat. Em van agradar molt les preguntes que van plantejar. Aquest és el resultat.

Primer em van demanar sobre l’avaluació —bé!!!—, a quin nivell serien capaços de parlar—ja han caigut al parany!— , si podrien mantenir una conversa …fectiva —aquí vaig tenir un lapsus que em va costar de poder comentar-lo!— i preguntes d’antics alumnes: si seria pràctic o gramàtic, si sortiríem fora de l’aula… Les tres primeres tenien prou suc.  L’avaluació era un dels objectius de la sessió. Pel que fa al nivell, els vaig comparar si aprenguéssim a tirar-nos en paracaiguda em farien aquesta mateixa pregunta. Ells en tenen la clau.

Tot seguit els vaig projectar l’enigma. És la foto que il·lustra aquest apunt. Vacil·laven en les possibles solucions. Ja els vaig avançar que esperava que a la darrera sessió fossin capaços d’explicar el motiu de cada imatge.  Després, vam dibuixar i escriure els desitjos. És curiós perquè van ometre que un company els havia de dibuixar la silueta de la mà. Uns moments abans, havia confessat que volien abandonar la vergonya a l’hora de parlar. Ara delataven avergonyiment en escriure les expectatives. Els vaig animar que omplissin de color la mà i que els objectius es veiessin bé. Em vaig adonar que era una activitat ideal per treballar la intel·ligència emocional. Em va sorprendre el José Luis. No es va tallar gens ni mica.

Vam continuar amb la prova. Vam visitar la web del Consorci i on podrien consultar tot sobre la prova. Finalment, vaig presentar l’estructura  de la prova i vam fer el model de prova. Hauria de pensar en alguna activitat perquè van quedar una mica aclaparats. Potser, inflar un globus…

Per cert, vaig tenir la sensació de cometre una transgressió per mantenir música ambiental mentre transcorria la sessió. Alguna alumna va demanar si en podia abaixar el volum.  De totes maneres,  em va donar seguretat. Amenitza l’estona que els alumnes duen a terme una activitat i per passar els nervis balles una mica. A veure com evolucionarà l’experiència.

« Pàgina prèvia