la rebotiga

PEL QUE FA ALS MEUS ASSOLIMENTS

A. ASSOLIMENTS

Els èxits acadèmics i professionals que vull destacar són els següents:

1) en formació recordes l’última formació que has fet. Però per mi va ser molt important el taller sobre aprenentatge cooperatiu amb el David Duran perquè ens vam adonar amb el meu company que no havíem anat tan malament en l’aplicació d’aquest enfocament. També ha estat decisiva les dues sessions sobre Pràctica Reflexiva amb l’Olga Esteve. Van esdevenir en un punt d’inflexió. Ja ho he comentat en algunes entrades  què em va ajudar a aconseguir: treballar a fons els conflictes a l’aula. També em va ajudar a adonar-me que de tot es pot aprendre, fins i tot, davant d’una revolta de bruixes. I que m’hagi decidit a emprendre aquest portafolis. Ara bé, també he de confessar dues coses.  D’una banda, la pràctica reflexiva esgota bastant: em fa tornar amb fatiga mental a casa. D’altra banda, ara ja no tinc remordiments perquè em penjo bastant a la figuera.

Tampoc no m’hauria d’oblidar d’un seminari amb l’Albert Serrat sobre PNL, els parells de cursos  que vaig fer amb la Glòria Sanz en què et feia provar el que aprenies des d’un punt de vista com a alumne i com a docent… I me’n deixo. M’agraden els cursos que em fan accelerar la respiració, suar les mans i estar inquiet a la cadira.

2) En l’experiència professional les activitats que vaig presentar en el 3r Simposi de Vic. Eren els primers intents tímids de plantejar activitats dialògiques per reflexionar l’aprenentatge. Malgrat els impediments tècnics i organitzatius, em vaig sentir molt a gust exposant.

Els primers intents de fer exàmens d’una manera cooperativa, prescindint de les objeccions dels meus companys.

Els blocs que he anat creant.

Les tres darreres reunions amb l’equip, sobretot l’última en què he encès el foc i només noto com bullen les cassoles al forn.

I acabar una substitució anant tot el grup a celebrar-ho amb un dinar.

EN RELACIÓ A LES MEVES INQUIETUDS

A. Necessitats i inquietuds sobre la meva tasca docent

a) Per poder considerar-me satisfet amb la formació específica necessito aprofundir la PR i diversificar tècniques i mètodes cooperatius. Investigar sobre els errors i aprofundir sobre la correcció significativa.

b) Les necessitats que identifico a la meva feina són gestionar millor el temps i sistematitzar aquest procés reflexiu. Apropar-me més amb l’equip i fomentar un canal de comunicació per a l’intercanvi d’experiències. Ara que estan imparables. Poder recollir les notes que vaig prendre del llibre de Joan Domènech.

c) En relació a la meva formació i la meva feina em preocupa no assolir el maleït 2.0, que no es reconegui l’esforç en experimentar i millorar.  M’agradaria que el meu equip deixés d’anar tan angoixat i

d) Tinc curiositat per si aconsegueixo que l’alumnat s’impliqui de veritat. De moment, els primers comentaris del bloc dels de distància són rellevants. Ara bé, són sincers? Per què sempre hem de malfiar del nostre alumnat?

També pateixo per si l’experiència pilot amb els de distància funciona. Espero que sí.

• Quins objectius professionals i acadèmics considero que ja he assolit? D’entrada, no m’agradaria donar la imatge ni de presumptuós ni de càndid, però tinc la sensació que encara no n’he assolit cap sinó que em plantejo cada curs com anar millorant . Suposo que és pel fet que quan feia cursos presencials passava de curs amb el mateix grup. Per tant, costava polir coses que havien fallat el curs anterior. Ara, que faig els mateixos cursos, també em fa la sensació que cada curs m’anirà millor.
• Quines qüestions em plantejo en relació als coneixements que en realitat tinc sobre l’ensenyament-aprenentatge d’E/LE? Com puc potenciar la màxim l’autonomia i l’aprenentatge significatiu, que el català no esdevingui un conjunt d’excepcions per complicar-nos la vida.
• Quins reptes emergeixen de les meves experiències i aprenentatges?Quant als de distància–però també pot servir per als dos grups de D–, experimentar si aconsegueixo que s’impliquin en l’expressió escrita, que la correcció esdevingui significativa. També cal que els D s’impliquin en la redacció; per tant, espero que s’enganxin amb la creació d’un bloc.
• Quina concepció tinc sobre l’ensenyament i la manera de fer les classes?L’ensenyament ha d’afavorir que l’alumnat aprengui d’una manera significativa. Per tant, cal que s’impliqui en aquest procés  ja que és la part més interessada. Per això, cal que expliciti els objectius d’aprenentatge, que planifiqui tasques interessants i que elabori un bon pla avaluatiu. Per tant, cal que les classes siguin el menys teòriques possibles, que faci que l’alumnat vagi bastint el coneixement a través de la reflexió i que treballi d’una manera cooperativa. Això sí, cal que s’ho passi bé.