la rebotiga

A. FORMACIÓ

Sóc llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona. Mentre feia l’últim any de carrera, un company em va demanar que l’acompanyés a una festa de Carnestoltes. Tan bon punt vam arribar al lloc, em van arreplegar i em van pintar de calavera –el meu amic em va perjurar que no calia que hi anéssim disfressats. Així vaig descobrir — i em va impactar– el món de la formació de català per a adults. Mig any aquest amic em va proposar per substituir-lo. Em vaig presentar a l’entrevista inicial confessant que no tenia gens d’experiència de fer classes . Em van demanar, però,  si estava disposat a aprendre’n. Vaig assentir. I encara ho faig. Vet aquí el motiu d’aquest portafolis.

B. EXPERIÈNCIA

Des del setembre de 1990 que formo part del SLC  de Gavà, que forma part del CNL Eramprunyà. Uns anys més tard acceptava assumir la coordinació de l’Àrea d’Ensenyament. D’ençà que em vaig reincorporar d’una comissió de serveis (2004), l’atzar m’ha ofert la companyia de persones amb les quals aprendre a compartir inquietuds i dur-les a la pràctica: l’avaluació reguladora, els portafolis, els blocs com a recurs didàctic, l’aprenentatge cooperatiu…

Actualment faig de tutor dels cursos a distància, però també faig dos grups del nivell D que organitza l’Ajuntament de Gavà.

C. CREENCES

a) Sobre el procés d’aprenentatge-adquisició

1) Per mi ensenyar ha deixat ser només el fet de transmetre continguts a l’aula. Ara és molt més. És orientar l’alumnat, motivar-lo i ajudar que consoli els objectius que s’ha marcat, també compartir el procés d’ensenyament i aprenentatge ja que cada dia em poden ensenyar o plantejar alguna qüestió. També he après que ensenyar és aprendre dues vegades. I aprendre és apropiar-se, fer teu qualsevol matèria, capacitat, etc. que sigui rellevant.

2) Per mi ensenyar català és que una llengua és una eina de comunicació, i d ‘aprenentatge. Tan fàcil o difícil com les altres, però  amb què et pots expressar. També és una manera de percebre el món.

3) Perquè una persona aprengui cal que estigui predisposat, que es deixi de prejudicis, que es comprometi  i que confiï amb si mateix, amb els companys i amb el professor.

4) L’alumnat aprèn millor si se sent tranquil, a gust a l’aula, si s’ho passa bé, si n’és conscient.

5) A la classe de català el més important per a mi és que el grup estigui cohesionat al màxim, còmode i que la meva tasca el motivi.

6) L’enfocament amb què més m’identifico és el comunicatiu. Entenc que una llengua, sigui materna o estrangera, només s’aprèn –i per tant s’ensenya– usant-la. Però també crec que aquest procés l’ha de fer l’alumne amb l’ajut dels companys i del professor. Així doncs, també crec en l’aprenentatge constructivista i cooperatiu a través del diàleg i la reflexió. Però com que sóc conscient que treballem a l’aula amb material humà no m’oblido de la visió humanista de la nostra tasca.

b) Sobre el rol del professor

1) Jo com a professor sóc observador, nerviós, amè, divertit i amant de l’experimentació.

2) El que més m’agrada de la meva tasca docent és planificar, tot i que em costa posar-m’hi i m’hi entretinc un pèl massa.

3) Un bon professor és el  que sap motivar l’ alumnat i ajudar-lo a assolir unes fites.

4) Entre les tasques que ha d’assumir un professor destacaria que cal que sigui dinamitzador de l’aula i dels grups, orientador i facilitador d’aprenentatges.

c) Sobre el rol de l’alumnat

1) Els bons alumnes són els que es comprometen amb el seu aprenentatge, que són autònoms –o ho volen ser–, que s’arrisquen

2) Els alumnes han d’aplicar el que van aprenent, han de ser solidaris i tolerants amb els seus company. No els ha de fer por d’equivocar-se i han d’acceptar que pencaran a dins i fora de l’aula.

d) Sobre la pràctica docent

1) Les meves classes es caracteritzen  per ser disteses, amenes i variades.

2) Planifico en funció del programa i  de les necessitats i expectatives de alumnat.

1) Les activitats que acostumo fer a l’aula són variades. Intento treballar des de la planificació d’un text fins al típic exercici gramatical d’omplir buits. I es caracteritzen per treballar-les en equip, en petit grups o per parelles. Algunes són manllevades i d’altres creades per mi mateix.

2) Els materials i recursos que faig servir són el manual de text, recursos que hi ha a la xarxa.  Des del curs passat m’agrada també treballar les entrades de blocs que descobreixo. Són uns exponents valuosos per treballar-los a l’aula.

3) Sempre miro de fer servir el català, tot i que per fer riure se m’escapa alguna expressió en castellà o és la reacció que tinc quan se’ls escapa el castellà. Quant a la interacció a l’aula, miro que sigui bastant heterogènia, des del treball per parelles, en grup  o bé en equip. Així doncs, m’obliga a aprofitar al màxim l’aula.

• D’on vinc? El fet d’haver après a Gavà i de les persones que coordinaven els cursos m’ha marcat la meva manera de fer. Vaig entendre que havia d’ensenyar una llengua per normalitzar-la, és a dir, que es pogués usar fora de l’aula. Per tant, cal que l’alumnat vingui motivat, estigui cohesionat i que tinguin un aprenentatge significatiu i divertit.
• Quines experiències formatives i professionals significatives tinc? És difícil respondre aquesta pregunta, però el que a l’inici et penses que són rampells o batzegades al llarg dels anys t’adones que eren línies que anaves encetant. Estic molt satisfet d’haver començar fent d’assessor en un centre d’autoaprenentatge perquè m’ha obligat a aprendre sobre autonomia. Estic satisfet dels cinc anys en què vaig participar del Seminari d’Avaluació perquè m’ha fet descobrir per a què ha de servir i per a què no ha de servir l’avaluació. A més, va ser un projecte molt enriquidor perquè el vaig compartir amb més participants i presentar comunicacions a dos congressos. Ja que anem de congressos, estic molt orgullós de la comunicació que vaig presentar al 3r Simposi  sobre l’ensenyament del català a no catalanoparlants.  La nineta del ulls d’ara és la Pràctica Reflexiva. Hem encetat una línia amb alguns companys que m’han forçat a crear aquest portafolis.  Així s’estalviaran de les batalletes que els explico. Els anys pesen! Finalment, estic molt orgullós dels blocs que vaig creant. Per a mi han estat llavors que s’han convertit en esplèndides palmeres.