la foto 3 (3)

Cliqueu la foto per activar la vídeo acta

Sessió 11a. Des de la classe anterior, vaig decidir que começaria llegint l’acta. És una llàstima que no puguem escoltar la tria musical del company.

Vam prosseguir completant el mapa conceptual de l’informe amb la informació que havien extret del document de la sessió anterior.Tot seguit vaig formar grups encreuats.  Abans d’explicar les instruccions, vaig aprofitar l’avinentesa per comentar les activitats de valorar el resum i revisar l’apartat amb subapartats. Destinaríem l’estona per revisar l’exercici de les errades.

Finalment, vaig repartir la presentació d’un informe de la Fundació Jaume Bofill sobre l’ús dels patis. Em va fer gràcia perquè l’havia dirigit Imma Marín, de qui ja havíem llegit dos textos seus sobre el joc en l’aprenentatge. Se l’havien de llegir i havien de ser capaços d’elaborar-ne un esquema amb el que explicava cadascú.  Em va desil·lusiconar una mica el resultat. Havia faltat més cohesió en algun equip. Es va notar a l’hora de fer la posada en comú. Hi havia alumnes que es limitaven a dir en veu alta les idees del seu fragment.

20141127_212436

Clique la foto per activar la vídeo acta

Sessió 12a.  Després de la lectura de l’acta, els vaig sorprendre amb l’activitat de la moneda. S’han d’asseure encarats i amb el palmell de la mà esquerra cara amunt amb un moneda. Han de parlar. A partir de quan els fas un senyal, han de mirar de pispar la moneda al company. Abans, però , calia formar les parelles: tècnica dels cordons.

Vam treballar l’ús abusiu dels possessius a partir del material que m’havia passat Dolors Siles. Després vam valorar i revisar els  resums. Com que no ens va donar prou temps, vaig demanar que a partir de l’esquema que els proporcionava, havien d’escriure el resum de la presentació de la sessió anterior i publicar-lo en el blog.

 

11a sessió amb el B3. Reconec que vaig sortir una mica deprimit de la darrera sessió. Em pensava que les lectures en veu alta ens engrescarien més. Ara bé,  dilluns a la nit,  quan vaig llegir l’apunt de Toni Solano i les repercussions que tenia el projecte em vaig animar. Vaig trobar documentació per enfilar la tasca d’aquesta unitat i em vaig entusiasmar.  Ja m’imaginava la recreació de l’escena de Citizen Kane amb un porquet o el llop com a protagonista. Fantasiejava amb un Salieri amb un morro ben llarg i unes orelles ben grosses relatant la seva malaltissa obsessió amb els tres germans…  Només havia rebut una sinopsi dels dos grups, però ja en teníem prou. Estava segur que en trauríem suc.

Vam començar amb la típica activitat de la Castanyada, però que mai no la trobo. Per tant, vaig haver de refer el material: les imatges per al jeroglífic. Al començament, només hi havia tres alumnes. Els vaig repartir tres paraules. Mentre rumiaven per confeccionar les paraules, s’hi va incorporar la Vivi. Marchando una palabraaaaa, cocinaaaa! Just quan baixava al despatx, apareixia la Johanna. Em vaig excusar que ja havia repartir el material. S’hi va resignar.

Vam encarar la tasca. D’entrada, els vaig proposar si volien gravar o filmar el guió? Van acordar unànimament que el gravarien. Espavilades! Després els vaig preguntar si sabien escriure guions:  vaig reconèixer que jo tampoc. Al final, érem sis. Vaig improvisar dos grups. Cadascuna treballaria un tutorial. Abans, vam acordar les preguntes que ens interessaven conèixer per assolir la tasca final.  Vaig repartir els tutorials. Els van llegir individualment i després va costar que responguéssin conjuntament les preguntes.

Vam decidir d’escriure el guió. Ara les vaig dividir per parelles: cada una hauria de planificar la vida d’un dels porquets. Els va costar entrar en l’activitat. Dialogaven. De tant en tant, esclafien a riure. Tenien idees però els costava plasmar-les. Les vaig animar que havien de tornar a elaborar una sinopsi detallant les dues dècades. Havien d’apuntat tots els personatges que apareguessin. Els vaig suggerir si la trama era la trobada dels tres germans perquè rebrien  un guardó.  Els diferents personatges podrien anar evocant la vida de cada un dels porquets, com els vídeos d’homenatges. Això els va agradar. Just quan es concentraven en la trama, els vaig haver d’interrompre perquè ja havien passat les dues hores de classe.

11a sessió amb el B3. Ha estat una sessió molt rara. Sort que he reservat el subjuntiu per a dijous!  Encara estic consternat del que m’ha explicat la Nataliya.  Ha esperat al final de classe per parlar amb mi. M’ha demanat que volia continuar de curs i s’ha justificat perquè no parla català. En té una mala experiència. Traumàtica. Ha estat capaç d’explicar-m’ho, cosa que li he agraït doblement: per la confiança i l’esforç de reviure-ho per relatar-m’ho.

Hem començat poquests, però s’ha anat animant. Avui era el torn de la Mariana per comentar la cançó del dia. Tenia preparada una bona introducció. Ara bé, m’ha passat com els  seus companys que no sé què hi té a veure el grup Raska amb L’estaca de Lluís Llach. Em sembla que inconscientment ha creat mala maror.  La Zosia ha explicat per què havia triat la cançó de Sia.

He mirat d’introduir l’estructura per demanar preferències (Com t’estimes més…? o bé Què t’estimes més…?) L’he contextualitzada, però he fet ballar el paraigua a la Nataliya amb l’entrecot que demanaria si sortíem tots junts a sopar. Els companys em miraven desafiant-me: “A veure com te’n surts, nen”.

He format les parelles. Avui provàvem una primera lectura de Llegir per parlar, llegir per aprendre. He triat el text de Paco Candel. Les preguntes que proposen han aixecat polseguera. Al final, s’ha produït un conflicte. No he sabut com el podia resoldre. L’Antonio s’ha enfadat perquè la Mariana intervenia a tot hora. M’ha agradat el que ha opinat la Nataliya. Ha formulat una declaració de principis. Creu que tot el grup és prou intel·ligent perquè ve per voluntat a aprendre el català. És un gest respectuós cap a qui t’ha acollit. Després, havent plegat, he entès per què ho deia.

Més emolics. La Cristina, la admiradora de la Mercè Rodoreda, prepara una representació d’un fragment de La plaça del Diamant. Cadascú ha entès diferent la tasca de la gravació d’una lectura dramatitzada. Potser anirà prou bé per negociar aquesta tasca.

Sessió 11a amb l’S2. Cliqueu l’enllaç per consultar la sessió i l’opinió de l’alumnat.

De nou, de cap a la piscina. Ho confesso: en desconeixia l’existència. Convides una parella amiga a dinar a casa. Es retarden.  Mentre els esperem, la dona s’entreté amb el mòbil. Em pregunta: “Què és un videolit?”.  Arronso les espatlles. Marxen els convidats. Ha estat una trobada molt agradable. Ho aprofito per indagar sobre la paraula. Eureka!! Ja sé com enfilar la tercera unitat. L’hem de centrar en els textos explicatius.

Feia temps que hi donava voltes. Volia relacionar aquesta tipologia textual amb l’any Espriu. Tenia clar que en aquesta ocasió hauria d’oferir al grup les diferents propostes:

  • organitzar una ruta literària per Arenys o bé muntar un itinerari per Castelldefels seguint la petja d’Espriu;
  • muntar les activitats per a la cloenda —ai, que encara no els he dit res… Ja veuràs la quefa i les companyes… És el que té ser el noi de l’equip!
  • donar llibertat perquè cada grup proposi un projecte per treballar el text explicatiu.

Així doncs, què i com hem treballat en aquesta sessió? Primer, calia donar per acabada la unitat 2. Per tant, elaborem un mapa conceptual amb el que hem après en aquesta unitat. S’hi atreveixen pocs a fer la posada en comú, però es va enriquint amb les diferents aportacions.  Trio tres continguts i formem el mateix nombre de grups. S’encarreguen de preparar les píndoles per a la unitat 2.

Els demano si volem mantenir el grup de treball. Assenteixen. No els exposo el dubte de la sessió (com hauríem d’encarar aquesta unitat) sinó que els formulo una pregunta: “Què és un videolit?” Tothom desconeix el concepte. Ens llegim l’entrada de Carme Bové (@carmebove) i mirem el videolit elaborat pel CNL de l’Hospitalet. Silenci respectuós. Em sembla que algú ofega l’emoció.  Després els demano que defineixin el terme. Cada grup n’ha de triar una per comentar-la.  Un grup ha optat per consensuar una resposta a partir de la definicions individuals. Va més lents, però paro l’orella en el debat que té. Discuteixen un dubte lèxic. La majoria intenta convèncer el company que obra literàtaria i poesia no és correcte: optes pel mot genèric o pel concret, cosa que obligaria a detallar més gèneres literaris.

Em sembla que ja saben què els proposaré. Els demano si s’atreveixen a crear cada grup un videolit. Ho accepten unànimament. Els suggereixo que cada document es pot centrar en un gènere conreat per Espriu. S’ho reparteixen.  El grup més democràtic entoma les escorrialles: el teatre. De moment, hem acordat que per a dijous cal que es documentin.

Improviso un dictat: he calculat a l’alça el temps de cada activitat. Trio un article de Sandra Hurtado. Mentre el comentem perquè el corregeixin vaig apuntat els continguts que haurem de treballar: derivació i composició, pronoms de relatiu.

Se’ns ha girat feina: a aprendre de videolits tots plegats, ells i jo.