20161118_150236.jpg

13a sessió. Dimecres em va quedar per planificar la sessió. Va ser arribar al despatx i obrir el bloc i en cinc minuts ja la tenia planificada. És quan dibuixo que ho veig clar.

Havia ideat començar el recordatori passant-nos la troca de llana per establir torns de parla. Vaig desistir perquè érem poquets i no tenia gaire sentit. Per tant, vam fer una posada en comú entre tots.  Es nota que els va fer gràcia les frases fetes. En recordaven bastants.

Vaig formar dos grup segons si s’estimaven més mar o muntanya. Els vaig explicar l’enigma dels barbers. Un foraster arriba a un poble. Demana per anar a cal barber. Li comenten que n’hi ha dos. Un davant de l’altre. Un té la barberia neta i polida. A més, va ben afaitat i els cabells ben arreglats. Mentre que l’altre, té la barberia desendreçada. Duu els cabells llargs , mal tallats i una barba de dies. A quin dels dos barbers entrarà el foraster. Només una alumna el va endevinar. Va ser incapaç de convèncer  la resta de l’equip.

Em vaig presentar amb totes les preguntes del guió descartades. Havia previst organitzar un debat. Va sortir una pregunta sobre les aficions. Vam fer una roda perquè cadascú expresses com dedicava el temps lliure. Tot seguit, es va originar un repàs històric  de l’expressió treballar més que un negre. També es va comentar sobre la migració i els ajuts socials, l’extermini d’indígenes i de negres a l’Argentina, de la vinculació de la burgesia catalana amb el tràfic d’esclaus…

Vam mirar d’adaptar l’espai per jugar  a la cadira. Una tècnica de descans cerebral que vam aprendre en el curs de Laia Casas. Ens vam divertir força. Una alumna, gairebé al final del joc, es va adonar que faltava una cadira. No s’havia adonat que sempre hi havia algú que havia de parar.

20161117_104041.jpg

Per acabar, vaig fer emergir les pors de l’entrevista. Em van trepitjar l’activitat perquè a mesura que algú plantejava el seu neguit, un altre li aconsellava algun remei.

20161117_111855.jpg

Van valorar que els havia agradat la sessió. Confessaven que progressaven en fluïdesa, que parlar d’aficions els cohesionava més i que tenien ganes que dimarts preparéssim les respostes de l’entrevista.

A la tarda, enllestia el mural per enviar a Angélica Dass.

Anuncis

katana-197804_960_720

Sessió 13a Començament habitual: roda i resum de la sessió anterior. Avui, però, canvio de banda en la roda. La Teresa, l’alumna més veterana que s’ha incorporat al grup aquest trimestre, destaca: “Em va agradar molt la perfomance. Va ser molt bonica.” I em somriu. M’hauria agradat abraçar-la i petonejar-la.En el diari, ja fa dies,  va deixar aquest comentari:

comentari Teresa

Es refereix a l‘activitat que va possibilitar aquests productes

Vam repassar els arguments i les tesis dels avions. Aprofitava per reconèixer el tipus de raonaments. Em sembla que es va fer pesada la posada en comú. Vam acabar aquesta fase de la planificació de l’article d’opinió demanat que cadascú escrigués els seus arguments.

Els vaig proposar d’elaborar una infografia sobre connectors  manualment. Vaig deixar a terra el mural. Vaig anar enganxant als cercles de cada endoll quina finalitat comunicativa tenia. Després cadascú va triar un paperet del pot i havia d’enganxar a quin grup el classificava.

IMG_20160517_110026

Tot seguit, els vaig distribuir en parelles. Els vaig repartir les dues llistes de precisió lèxica. Cadascú se les havia d’empescar perquè el company digués les paraules apuntades. El temps se’ns va tirar a sobre i vam ser incapaços d’acabar la posada en comú. Precisió lèxica

Sessió 14a roda i resum de la sessió anterior.

Vam acabar la posada en comú de la precisió lèxica. Mentre recordava què havia planificat, es va improvisar una pluja de continguts a la carta. La M. Àngels em va demanar la regla de la l·l. Va aprofitar per queixar-se que vaig anunciar-ho el dia anterior i no ho vam treballar. El Carles, obcecat amb la diferència entre ser i estar. Per acallar el motí, els vaig proposar que vindria amb una katana. En cas d’incompliment del programa de la sessió, estarien autoritzats a tallar-me el coll.

20160519_134018

Els vaig plantejar com podíem començar i tancar un article d’opinió. Dos grups s’hi van acostar. Els vaig anunciar que hi havia mitja dotzena de maneres. Els vaig tornar a oferir una nova pista, les imatges amb què havia ideat el mapa visual. Al final, els vaig introduir les possibles tècniques per escriure una introducció o una conclusió de M. Teresa Serafini. Primer, havia pensat que redactessin l’aticle a casa; però em vaig estimar que completessin la secció d’Els Viatgers de la Llibertat amb un comentari explicant com s’imaginaven el text que acabarien produint.

Els Viatgers de la Llibertat.png

Finalment, vam poder jugar al concurs de l·l. Coll salvat.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

directory-1161965__180

Setmana complicada. Mentre he constatat més d’un progrés a l’aula, m’han arribat un parell d’espantades. Confesso que la primera em va doldre; en canvi la segona em va servir de revàlida. Heus ací la crònica setmanal —amb vuit dies a l’esquena.

13a sessió. Recordem la sessió anterior. Triomfa per golejada el qüestionari sobre Joan Brossa. Eufòric, homenatgem la secretaria de l’11a sessió. Em dec passar amb el volum de la música, perquè noto que l’associació veïna ens tanca la porta de l’aula. Havia de reclamar l’atenció del grup…El Ricard s’encarrega de penjar l’emblema a la Carina. Tot seguit els plantejo què els agradaria que solucionés una píndola. Només el Pablo respon que li agradaria una píndola per solucionar els dubtes. La resta són afers personals. Mirem l’escena preferida d’Imma Marín. Reparteixo quatre fotografies esquinçades. Així aconseguim reunir quatre grups. Són anuncis. Els analitzem. El de l’aigua mineral genera certa polèmica. Recordem les regles de la essa sonora. Aprofito per apuntar les de la essa sorda. Els proposo que inventin un producte per solucionar aquest contingut ortogràfic. Va ser una proposta que va plantejar Dolores Ojeda al grup de #Dibújamelas. Em sorprèn la creativitat que tenen. Sempre reaccionen de la mateixa manera. Primer, rondinen i romancegen. S’excusen de la falta d’inventinva. Després, s’immergeixen en un debat en què qüestionen tot el que han après i de sobte aflora la creativitat.

https://www.haikudeck.com/e/31bb00a471/?isUrlHashEnabled=false&isPreviewEnabled=false&isHeaderVisible=false
productes miraculosos – Created with Haiku Deck, presentation software that inspires

14a sessió. Em costa de preparar la sessió, fruit del decaïment. Ahir em va arribar perquè havia deixat el curs un alumne del primer trimestre. Havia justificat raons familiars, però segons una altra versió el va angoixar tanta modernor, tant de Brossa (?!)… Abans d’entrar a l’aula em ve una altra alumna, del trimestre passat. Ve a comunicar-me que deixa el curs. M’argumenta el mateix. Reconeix que s’ho passa bé, que està molt a gust amb els companys. Em recorda que s’havia apuntat en el curs per combatre la soledat, però que anava de bòlit, que no avançava i que no superaria el curs. S’estimava més seguir un llibre. Tenia a punt la carta, però no s’havia atrevit a donar-me-la. Llavors li engalto: “Així com vols saber que aprens?”. La vaig convèncer que acabés almenys aquest trimestre. Llavors ja en parlaríem i buscaríem una solució.

Entro a l’aula i els pregunto si els angoixo. Els demano que em responguin sincerament. Em contesten que estan satisfets. Els comento el pla de la sessió. Mirem els anuncis i els felicito per la gran creativitat que han demostrat. En revisem algunes errades. Organitzo parelles amb la tècnica dels cordills. He preparat un dictat a la paret. He aprofitat un exercici d’omplir buits que és un fragment de Graham  Greene. Comentem les paraules en què havia de completar les lletres.  Reconeixen que els ha agradat l’activitat i em proposen que en fem més. Afirmen que els tant és que perdem tota la sessió comentant les errades.

IMG_20160225_122830

Fent una ullada  a les xarxes, veig el títol d’una entrada  Aprender o aprobar esta es la cuestión. Busco per la meva taula el crani de Yorick per imitar  Dolors Miquel: “Calavera, anem!”Per cert, en la primera sessió m’he oblidat que una alumne em va explicar que la seva sogra l’havia felicitada quan la va sentir parlar en català i sense accent sevillà.  És veritat: massa modernor i massa Brossa…

 

Després de la desinflada del projecte, l’hem anat camuflant preparant activitats que van apuntar que es podien fer en els barris.

Vaig aprofitar la setmana dels barris més cèntrics per anar a comprar. Em calia un motiu. Ja me’l van proposar el Carlos i la María Laura, una parella veneçolana, muntar un dinar amb plats típics dels llocs d’origen de cadascú. Em sembla que la classe se’m va anar de les mans, com sempre. Cadascú va pensar en un plat o una beguda. Vam anar apuntant els ingredients a la pissarra. És un bombardeig constant de paraules. Ens vam polir bona part de la classe. Per reconciliar-me amb el llibre de text, nova ensopegada. Tries un exercici, però quan l’apliques a l’aula et desmunta la bastida. No serveix per practicar el que has ensenyat. Els quadres teòrics van per una banda i els ítems dels exercicis per una altra. Llavors, l’objectivitat t’abandona i només fas que trobar-hi pegues. És una llàstima que prevalgui  a l’hora de dissenyar les activitats que siguin similars als de la prova. Però si encara els falta 90 hores per fer la prova!!

Dijous, vam prosseguir. Ara era el torn de l’ús dels quantitatius. Es van demanar si tenien els ingredients per parelles, com a bons veïns. Això va servir per introduir els quantitatius.  Finalment, per trencar l’ambient espesseït vam anar de restaurant, que és una de les tasques del llibre. Em va recordar temps passats, prenent la comanda de cada alumne. Ep, al final de classe, l’Edgar em va demanar que li dediqués el llibre.

La setmana passada, però, ja no sabia com encarar les sessions. Dimarts ens vam dedicar a descriure’ns. Va anar preguntar-los com eren. Tothom em va respondre que bé! Quan vaig presentar la sessió, es van adonar de l’errada. Vaig seguir els exercicis del llibre. Cafre, sí, ho reconec. Ara, es van ensopir bastant. Al final, vam improvisar un qui és qui de carn i ossos. Vaig formar parelles. Cada un era un component d’un del bàndol. Ens vam seure cara a cara els dos grups. Un alumne preguntava a la seva parella per un company del seu equip. Segons la resposta, els companys s’havien d’aixecar i sortir del grup. Així vaig descobrir que per als meus alumnes sóc gran. Em va sortir de l’ànima: “Que cabrons que sou!”

Dimarts era la Carmen qui estava disgustada. Havia tingut una palestra familiar.  Avui sóc jo qui mostro descontentament. Entro a l’aula arrossegant l’ànima pels peus. Com a escalfament, apuntem els noms d’escriptors que tenen algun  carrer. Alguns es van engrescar amb questa labor d’investigació. La Mercedes confessa que ha après aspectes desconeguts dels literats. Els demano que m’han d’ajudar a planificar les sessions que ens queden. Tenim resolta l’última. Ens en falten tres. Per tant, improviso tres grups. Apunto a la pissarra els objectius i els demano que proposin com els podem assolir. En cinc minuts, cada grup ja està a punt per exposar-lo als companys. Demà, prepararem el Dia Mundial de Poesia. Els vaig demanar que vinguessin amb una poesia en la seva llengua. Espero que els pugui gravar. Ara, continuo amb la dèria de la taula. Escriuran el text en unes estovalles. Seran amb què pararem l’àpat de cloenda del curs. No cal que us digui que van obrir uns ulls com taronges. Sense adonar-se’n, em van animar a continuar amb la #rEDUvolution.

Sessió 13 amb l’S2. Cliqueu l’enllaç per  consultar la sessió.

Els vídeos que vaig  incloure en l’entrada de la sessió anterior ens van servir per introduir l’ús de les subordinades explicatives. N’he extretes de l’article d’Enric Gallén sobre la Primera història d’Esther. M’ha servit per fer una activitat d’observació i reflexió gramatical. En vaig donar una a cada alumne. Primera historia d’Esther i les explicatives Havien de trobar els altres companys que tenien la mateixa. Un cop formats els grups, els vaig demanar :

  • que substituïssin la subordinada per un adjectiu —va costar  fer l’activitat i entendre per què—;
  • què les emmarcava i  per què

Vam deduir quina era la diferència entre una explicativa i una especificativa. Els vaig recordar com es van enfadar dijous perquè de vegades els corregia l’ús dels pronoms compostos i d’altres acceptava que poguessin substituir el relatiu àton. Després, per practicar, cadascú va pensar-ne una. Van comprovar amb els companys si l’havien sabuda construir. En triaven una per a la posada en comú. En la primera vam descobrir que una alumna que és bígama perquè ha escrit la frase següent: L’Ana anirà amb el seu marit que és corredor als Alps. No me n’he pogut estar! Li he preguntat quants homes tenia a casa seva? Ulls com taronges i rialles.

Vam aprofitar aquest contingut per repassar com puntuem els incisos, els aclariments i les citacions textuals. Primer van apuntar quins signes obrien i tancaven, és a dir, per introduir informació addicional. Després vam fer un exercici, extret del llibre de Jaume Macià Lliguem mots. Finalment, vam explicar els usos dels signes de puntuació dobles.