20170307_170757.jpg

14a sessió. De vegades em costa pensar en alguna activitat d’escalfament. Llavors recorro al relatograma. Com que el grup tampoc no és gaire puntual i van arribant de manera gradual, costa preveure un detonant de la sessió. Vaig improvisar una enquesta sobre l’alimentació: si menjaven gaire verdura i fruita.

20170302_095153 (2).jpg

Sembla que els va agradar el plantejament de la sessió passada, tot i que en tenia els meus dubtes.

Un portaveu de cada grup va presentar les conclusions a què havien arribat. Vam fer un exercici per repassar els quantitatius. Va esclatar la tempesta. Per concloure aquest contingut havia previst la rutina de pensament Abans i ara. Els comentaris van ser decebedors. La majoria va confessar que encara dubtaven del contingut. És curiós perquè quan van exposar els resultats de l’enquesta, havien mirat d’utilitzar-ne i ben correctament. Em continua amoïnant aquesta diferència de resultats si treballes un contingut d’una manera informal o bé més acadèmica. En el primer cas, arrisquen sense importar-los cometre errades; en canvi, en el retorn al passat apareixen tots els fantasmes: queixes per la dificultat del contingut, desesperació i autoestima baixa.

Crec que vaig aprofitar per repescar el descans cerebral que no em va donar temps de fer en la sessió anterior. Vam jugar a pedra, tisora i paper. Després, els vaig repartir les sinopsis i es van anar corregint les errades.

Només em va quedar temps de negociar com volien crear l’alfabet visual. Van decicidir de fer-lo entre tots.

IMG_20161212_111612.jpg

13a sessió Escoltant Pere Cornellà en el Seminari de Ludificació, ens va fer conèixer Ilustrum. És una web que ens pot ser útil per al proper projecte. Si ara estem immersos mirant de posar imatge a uns dels animals de Llibres de les bèsties, es podrien convertir en tres col·leccions de cromos. Ho haurem d’anar estudiant.

Així doncs, els vaig proposar que s’hi anessin familiaritzant. Com que havíem començat amb la revisió de les perles, vaig aprofitar per provar un nou descans cerebral. Des que els van descobrir, el reclamen a cada sessió. Vaig provar el joc de terra, mar i cel. No me’n vaig sortir prou bé —és el que passa quan desconeixes un joc—, però va aconseguir l’efecte: divertir i estructurar la sessió en dos blocs.

Tot seguit, vaig formar parelles amb la tècnica dels cordills. Havien de triar un dels dos resums de la novel·la de Ramon Llull. Només hi va haver una parella que va optar pel segon resum. Per parelles, havien d’unir la sinopsi dels diferents episodis. A mesura que cada parella enllestia el resum, els donava l’exercici per diferenciar què i que. Valorant la sessió, la majoria va destacar el joc.

IMG_20161220_162512.jpg14a sessió. Una sessió pèssima: encara sota la ressaca del llarg pont de la setmana anterior.  Vaig haver de saltar-me la planificació perquè m’havia oblidat de les còpies per poder revisar l’acta. Vam començar amb la correcció de l’exercici. Vam anar resolent dubtes. Les xerpes van entrar en acció. Aclarien els dubtes millor que no pas jo. De fet, hauria d’haver dissenyat com treballàvem els continguts gramaticals. Vaig recórrer al mateix procés que havien seguit per al grup d’experts. Havia pensat a formar tres grups en què fossin liderats per a cada una de l’equip d’experts. Al final, em vaig decantar per un format més clàssic.

Vam jugar a la cadira buida com a descans cerebral. Es van divertir de valent. Vaig repetir l’activitat del test psicològic (pensar en un accident geogràfic, un animal i un personatge històric). Tot seguit, els vaig demanar quins havien de ser els criteris avaluatius20161215_134050

d’un resum. Els vaig llegir el meu. Se’l van carregar.Això que algú havia qüestionat en la sessió anterior que era ben simple escriure el resum. Havies d’anar enfilant els diferents episodis.

Per acabar, vam acordar que dimarts celebraríem la cloenda del trimestre.

 

katana-197804_960_720

Sessió 13a Començament habitual: roda i resum de la sessió anterior. Avui, però, canvio de banda en la roda. La Teresa, l’alumna més veterana que s’ha incorporat al grup aquest trimestre, destaca: “Em va agradar molt la perfomance. Va ser molt bonica.” I em somriu. M’hauria agradat abraçar-la i petonejar-la.En el diari, ja fa dies,  va deixar aquest comentari:

comentari Teresa

Es refereix a l‘activitat que va possibilitar aquests productes

Vam repassar els arguments i les tesis dels avions. Aprofitava per reconèixer el tipus de raonaments. Em sembla que es va fer pesada la posada en comú. Vam acabar aquesta fase de la planificació de l’article d’opinió demanat que cadascú escrigués els seus arguments.

Els vaig proposar d’elaborar una infografia sobre connectors  manualment. Vaig deixar a terra el mural. Vaig anar enganxant als cercles de cada endoll quina finalitat comunicativa tenia. Després cadascú va triar un paperet del pot i havia d’enganxar a quin grup el classificava.

IMG_20160517_110026

Tot seguit, els vaig distribuir en parelles. Els vaig repartir les dues llistes de precisió lèxica. Cadascú se les havia d’empescar perquè el company digués les paraules apuntades. El temps se’ns va tirar a sobre i vam ser incapaços d’acabar la posada en comú. Precisió lèxica

Sessió 14a roda i resum de la sessió anterior.

Vam acabar la posada en comú de la precisió lèxica. Mentre recordava què havia planificat, es va improvisar una pluja de continguts a la carta. La M. Àngels em va demanar la regla de la l·l. Va aprofitar per queixar-se que vaig anunciar-ho el dia anterior i no ho vam treballar. El Carles, obcecat amb la diferència entre ser i estar. Per acallar el motí, els vaig proposar que vindria amb una katana. En cas d’incompliment del programa de la sessió, estarien autoritzats a tallar-me el coll.

20160519_134018

Els vaig plantejar com podíem començar i tancar un article d’opinió. Dos grups s’hi van acostar. Els vaig anunciar que hi havia mitja dotzena de maneres. Els vaig tornar a oferir una nova pista, les imatges amb què havia ideat el mapa visual. Al final, els vaig introduir les possibles tècniques per escriure una introducció o una conclusió de M. Teresa Serafini. Primer, havia pensat que redactessin l’aticle a casa; però em vaig estimar que completessin la secció d’Els Viatgers de la Llibertat amb un comentari explicant com s’imaginaven el text que acabarien produint.

Els Viatgers de la Llibertat.png

Finalment, vam poder jugar al concurs de l·l. Coll salvat.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

directory-1161965__180

Setmana complicada. Mentre he constatat més d’un progrés a l’aula, m’han arribat un parell d’espantades. Confesso que la primera em va doldre; en canvi la segona em va servir de revàlida. Heus ací la crònica setmanal —amb vuit dies a l’esquena.

13a sessió. Recordem la sessió anterior. Triomfa per golejada el qüestionari sobre Joan Brossa. Eufòric, homenatgem la secretaria de l’11a sessió. Em dec passar amb el volum de la música, perquè noto que l’associació veïna ens tanca la porta de l’aula. Havia de reclamar l’atenció del grup…El Ricard s’encarrega de penjar l’emblema a la Carina. Tot seguit els plantejo què els agradaria que solucionés una píndola. Només el Pablo respon que li agradaria una píndola per solucionar els dubtes. La resta són afers personals. Mirem l’escena preferida d’Imma Marín. Reparteixo quatre fotografies esquinçades. Així aconseguim reunir quatre grups. Són anuncis. Els analitzem. El de l’aigua mineral genera certa polèmica. Recordem les regles de la essa sonora. Aprofito per apuntar les de la essa sorda. Els proposo que inventin un producte per solucionar aquest contingut ortogràfic. Va ser una proposta que va plantejar Dolores Ojeda al grup de #Dibújamelas. Em sorprèn la creativitat que tenen. Sempre reaccionen de la mateixa manera. Primer, rondinen i romancegen. S’excusen de la falta d’inventinva. Després, s’immergeixen en un debat en què qüestionen tot el que han après i de sobte aflora la creativitat.

https://www.haikudeck.com/e/31bb00a471/?isUrlHashEnabled=false&isPreviewEnabled=false&isHeaderVisible=false
productes miraculosos – Created with Haiku Deck, presentation software that inspires

14a sessió. Em costa de preparar la sessió, fruit del decaïment. Ahir em va arribar perquè havia deixat el curs un alumne del primer trimestre. Havia justificat raons familiars, però segons una altra versió el va angoixar tanta modernor, tant de Brossa (?!)… Abans d’entrar a l’aula em ve una altra alumna, del trimestre passat. Ve a comunicar-me que deixa el curs. M’argumenta el mateix. Reconeix que s’ho passa bé, que està molt a gust amb els companys. Em recorda que s’havia apuntat en el curs per combatre la soledat, però que anava de bòlit, que no avançava i que no superaria el curs. S’estimava més seguir un llibre. Tenia a punt la carta, però no s’havia atrevit a donar-me-la. Llavors li engalto: “Així com vols saber que aprens?”. La vaig convèncer que acabés almenys aquest trimestre. Llavors ja en parlaríem i buscaríem una solució.

Entro a l’aula i els pregunto si els angoixo. Els demano que em responguin sincerament. Em contesten que estan satisfets. Els comento el pla de la sessió. Mirem els anuncis i els felicito per la gran creativitat que han demostrat. En revisem algunes errades. Organitzo parelles amb la tècnica dels cordills. He preparat un dictat a la paret. He aprofitat un exercici d’omplir buits que és un fragment de Graham  Greene. Comentem les paraules en què havia de completar les lletres.  Reconeixen que els ha agradat l’activitat i em proposen que en fem més. Afirmen que els tant és que perdem tota la sessió comentant les errades.

IMG_20160225_122830

Fent una ullada  a les xarxes, veig el títol d’una entrada  Aprender o aprobar esta es la cuestión. Busco per la meva taula el crani de Yorick per imitar  Dolors Miquel: “Calavera, anem!”Per cert, en la primera sessió m’he oblidat que una alumne em va explicar que la seva sogra l’havia felicitada quan la va sentir parlar en català i sense accent sevillà.  És veritat: massa modernor i massa Brossa…

 

14a sessió. El relatograma es va centrar en l’acció de la cloenda.

IMG_20150528_121741

Vam prosseguir els objectius de la sessió anterior. Ara era el torn d’enllestir el vídeo. Temo que ens faltarà temps per confeccionar el reportatge. Vam commemorar el Dia Mundial del Joc amb dues activitats. Els vaig proposar de gravar-los explicant a què jugaven de petits. Primer, el Chema va suggerir d’aprendre els jocs en català. Després, vaig enregistrar els relats. Tal com havien demanat, per avaluar el vocabulari, vaig preparar una sopa de lletres amb les paraules que han engaxat als diferents plats.

Finalment, els vaig proposar —algú va confessar que ja tremolava quan em sentien dir: “Us he de plantejar una proposta”— de transformar l’exercici d’expressió oral en un relatograma del curs. Van acceptar. Suposo que els demanaré de muntar un esmorzar per exposar els plats. De moment, la setmana vinent haurem de concretar com entenem l’avaluació ètica.

Dubto si té sentit  mantenir el dietari i tancar el cicle, malgrat que ja hem acabat el curs. Així doncs, intentaré cloure la narració amb aquest grup.

14a sessió. És el torn de la Johanna amb el seu taller de conversa d’anglès. Abans, però, recordem la sessió anterior i entre tots plegats afrontem el repte de les 21 paraules.  Ha preparat una introducció explicant quines estratègies podem utilitzar per aprendre anglès. De cop i volt, continua en anglès i ens anima que participem en unes activitats que ha preparat. D’entrada, aconsegueix en un tres i no res que ens acostem a la taula i que formem un cercle. Ens reparteix un full amb estructures i ens convida que ens presentem. Corregeix les errades que ens ha escoltant. En cap moment, ens cohibeix; sinó, al contrari, riem. Tot seguit ens reparteix papers amb un personatge famós. Hem de respondre afirmativament o negativament les preguntes que ens plantegen els companys perquè puguin endevinar qui som.  A continuació, ens planta un paper al front. Ara hem de ser nosaltres qui hem d’endevinar qui som. Em recorda l’escena de la pel·lícula de Quentin Tarantino. Ens passa el mateix que els personatges dissimulen els nervis amb riallades. Després, ens dóna a cadascú una imatge. L’hem de descriure. Ens ajuda amb preguntes per detallar-la. Per primera vegada, m’adono que sóc capaç d’aprendre un idioma i que puc comparar com faig les classes. 

15a sessió. Noto que la Vivi està nerviosa. Li toca taller i resum del capítol. De totes maneres, comencem la sessió resumint la del dia anterior. Després, tal com els havia avançat, dediquem aquest espai per preparar el Dia Mundial de la Poesia. Hem de triar poeta. En selecciono uns quants. Escric les lletres del noms i les deso en tuppers. Avui, tupperautors. Disposo les capses damunt la taula formant un cercle, enmig el llibre de Josep Piera. Cada alumne en tria una. Els demano que formin el nom del poeta. Mentrestant, penjo les biografies de cada poeta. L’alumne l’ha de localitzar i preparar una argumentació perquè els companys triïn el seu autor. Un cop han defensat el seu autor, voten. Acorden que recitem un poema d’Abu Salt. Fotocopio els tres poemes. Cada alumne se n’anirà a casa amb un poema. El Chema confessa que desconeixia aquests poetes. Jo també.

Ara és el torn de la Vivi. Comença amb el taller, atabalada. Va traduint uns apunts. Els companys l’escolten. Com que la veuen atabalada, comencem a fer-li preguntes. Jo m’esperava un taller pràctic. M’havia ben afaitat per si la tallerista ens feia practicar una neteja de cutis. Després, vaig haver de córrer a escalfar l’aigua, muntar la catifa i servir les begudes. Ens va explicar el capítol en què Junis explica perquè té l’obligació  que cap client es quedi amb gana al seu local.

Tenia moltes ganes de participar en el MOOC, però a  mesura que vaig anar presentant tasques em va captivar i enredar. La tercera unitat va suposar un punt d’inflexió. Ens van demanar de socialitzar el prototip que anàvem bastint. Va ser com una nit de Reis perquè se’m van oferir com a socis a dues persones que les respecto i admiro: Joaquín J. Martínez i Toni Solano. Ara bé,  l’altra alegria va ser que Jose Ángel Ruiz Pérez, exalumne, també va confessar que tenia ganes de participar-hi. Així doncs, relataré com ha anat la seva experiència en el projecte.

De seguida vam trobar com podria col·laborar-hi. Va afegir dues de les seves aficions: córrer i formar col·laborativament. En un primer moment, vam pensar que podria -nos una ruta amb Edmondo perquè els alumnes descobrissin un lloc de  Castelldefels, vinculat a una etapa històrica. Mentre preparava els llocs, el temps se’ns va tirar a sobre. Va idear dues sessions: una per divulgar els llocs i negociar amb els alumnes una possible sortida que es concretaria en la segona sessió. En una setmana va tenir a punt les activitats.

 

Sessió 14a. El Jose es va presentar. Va explicar per què s’havia compromès amb el projecte. La nit abans jo havia tingut el #MOOCafè. Va explicar l’activitat que havia planificat. Així doncs, el vaig ajudar a formar les parelles. A cadascuna els vam designar un lloc. Cada parella tenia un sobre amb un plànol del municipi i un text informatiu en què faltaven unes paraules que havien d’ordenar. Després, els va demanar que es preparessin una explicació per a la sortida.

Vam prosseguir la sessió ara sense ell. Els vaig demanar de mantenir les mateixes parelles per planificar una sortida per les rodalies. Vam apuntar quina informació havien de buscar. Mentre passejava observant-los, la Celia va tornar a qüestionar la metodologia. Li vaig demanar que acabés l’activitat, però que després en parlaríem. Així va ser. Un cop va expressar la seva incertesa, vaig demanar que responguessin els companys. La majoria la va calmar. Li va respondre que era una altra manera d’aprendre la llengua.

Tot seguit, els vaig demanar quines estructures havien escoltat del Jose per plantejar una proposta. Els vaig desconcertat. Quan vam fixar les formes lingüístiques, la Celia es va desesperar més. Una parella es va concentrar tant en la tasca anterior que es van perdre l’explicació. Es va produir una nova confusió.  L’Aliou em va voler ajudar i em va proposar de practicar l’estructures que acabàvem de veure, cosa que encara va despistar més.

Hauria d’haver dormit més!

Sessió 15a. El Jose ens va venir a buscar. Estava engrescat. El dia es va aixecar ben núvol i amb amenaça de pluja, però vam mantenir l’activitat programada.Abans, vaig ser testimoni d’una conversa entre el  Chema i el Jose sobre el català. Vam iniciar la ruta. La Johanna es va explicar sobre el Castell. Després vam baixar el carrer Albert Einstein i ens vam topar amb dues de les torres de guaita. L’Aliou i la  Celia van exposar la informació que tenien. Vam continuar cap al Canal Olímpic. Va ser el torn de la Mechi.  Finalment, vam arribar a la platja. Allà el Jose els va fer tastar móres d’una morera. Per falta de temps, vam haver de renunciar la visita a la Cova Fumada.

 

 

A la tarda, vaig repetir l’activitat. Vaig caminar per l’Eixample a la recerca d’un obsequi per al soci. Quan va obrir el regal, em va dir: “Però si és el que fas tu a classe!”

Com vaig piular, la socialització té poder!