nom1a sessió. Hi havia ganes de retrobament. A mesura que anaven entrant a l’aula, s’abraçaven, es feien petons, es demanaven pel mes de pausa i algú confessava que ja tenia ganes que el curs arranqués. Es respirava alegria, un dels components de l’il·lusionisme social.

Per conèixer les noves incorporacions i també per conèixe’ns una mica més, vaig preveure l’activitat de Jo sóc. Han de completar en un full cinc definicions seves amb l’encapçalament Jo sóc. Abans, però,  vam elaborar uns rètols amb els noms de cadascú. Els vaig demanar que juguessin amb les lletres del nom. Era per demostrar-los que tothom és creatiu. De totes maneres,  va propiciar un bon clima per a la posada en comú de les definicions. Vaig repartir a l’atzar els papers. Havien d’endevinar qui havia escrit les definicions. Vam riure força.

Tot seguit vaig repartir dos grups perquè teníem dues companyes noves. Elles haurien de respondre a la pregunta Com aprenem Els Viatgers? Per això calia  que cada component del seu equip li dibuixés un concepte. Així vam confeccionar un guió visual. Les dues alumnes van acceptar el repte i se’n van sortir prou bé. Ens va fer gràcia escoltar com ens veien. Els va sorprendre el bon ambient, la pinya que fèiem.

elaborant guio Bguio B

Vaig aprofitar uns poemes visuals de Joan Brossa per formar petits grups. Els vaig repartir una definició diferent a cada grup.  Havien d’endevinar la paraula, un dels poders que hauran d’emergir al llarg d’aquest trimestre.

2a sessió. Abans de reprendre l’activitat dels poders, vam fer una roda amb què s’havien quedat en la sessió anterior.  També vam reflexionar sobre les exposicions orals. Primer, la majoria van reconèixer que les dues ponents tenien molt bon nivell. Una només fa set mesos que és a Catalunya. Ha fet un B1, B2 i ara l’S2. També van reconèixer que entre tots havien aconseguit que fos una tasca reeixida. Es van oblidar del pensament visual. Els dibuixos havien ajudat que les exposicions fossin espontànies. La darrera parella va enumerar tots els poders amb què van aplicar en aquesta tasca. Sort que es declaren poc creatius!

20160114_121928

Tot seguit, es van tornar a ajuntar per poemes visuals. Van definir com era un poema visual. Després van mirar de crear un poema amb el poder. També els vaig avançar que en l’última sessió els volia regalar una vareta. Cada grup havia de pensar com em podien demostrar que havien adquirit un poder. Finalment, els vaig demanar que escriguessin una carta oferint-se com a candidat per a la vareta, què podien aportar al grup i què volien aconseguir.

20160114_125336 20160114_134707

Arran dels comentaris de dues alumnes del trimestre passat, he d’incorporar algunes millores. Ara bé, han esclatat un conflicte dins meu. Reconec que cal que ens fixem objectius i que els temporalitzem per evitar que alguns alumnes perdin el nord. Però com els puc negociar amb ells? Temo que si els fixo jo, acabi imposant determinats continguts. En canvi, si apadrinen errades, poden convertir les posades en comú en petites classes magistrals repetint com lloros  nocions gramaticals o enumerant nombroses excepcions.  Esperava que ho resoldria amb les seves propostes per aconseguir els poders o bé amb la carta. Van apuntar unes reflexions molt interessants en la primera activitat i en la carta continuen expressant objectius massa generals, molt poc concrets. Ens haurem d’endinsar al regne de Morfeu.

 

 

 

Anuncis

jet-engine-371412_640

 

1a sessió amb el grup de C2.  Superada la mandra inicial d’encarar un nou grup, vaig mantenir la mateixa estructura de la sessió inicial del curs passat. Vam començar amb la mateixa activitat per presentar un company. Funciona molt bé. Em vaig adonar, però, que t’has d’assegurar que el nombre sigui parell. Hi vaig haver de participar per resoldre l’inconvenient.

Els vaig plantejar el mateix enigma, però sense les troques de llana. Va ser més impactant. Em vaig posar a l’estil de Gran Hermano. Els vaig avançar que la xifra representava el percentatge d’aprovat. Per tant, els vaig preguntar com volien triar els nominats per marxar del curs. Es van quedar blancs. I muts.  Els vaig donar l’oportunitat de desfer aquest embolic. Va ser unànime la proposta: treballar en equip.

Passat l’ensurt, els vaig demanar que apuntessin els dubtes que tenien. Els vaig repartir les entrades dels companys del curs passat. Van quedar impressionats. Vam aprofitar per acabar d’aclarir els dubtes i presentar el pla del curs.

Il·lús de mi, em vaig passar tota la tarda preparant un qüestionari amb l’aplicació kahoot. Esperava que serviria d’avaluació inicial i que l’administraria després que veiessin les pistes del projecte. La connexió, com és habitual, va fallar. Vaig haver d’improvisar les pistes. Va ser un moment terrorífic. El desodorant em va abandonar.

 

2a sessió. Sant Tornem-hi. Vaig adaptar el qüestionari en una presentació. Havia previst un pla C. Va fallar. No vaig poder obrir el fitxer. Incompatibilitat de versions.

Em vaig treure la xuleta i vaig anar escrivint les preguntes i respostes a la pissarra.  Abans, però, vam recordar els noms de tots els companys amb la roda memorística. Aquesta vegada en comptes de fer el so de l’animal, pronunciaven el seu nom marcant amb un gest cada síl·laba. Primer, es van esverar, Després, vam comprovar que hi havia qui té molt bona memòria. Les pistes del dia anterior van servir per formar grups. Vam negociar com repartiríem la nota de curs. Tots els grups van plantejar la mateixa proposta, però un van afegir que els agradaria superar tasques per obtenir els punts.

Els vaig proposar d’escriure un text inicial. Em vaig saltar la part narrativa que m’havia preparat. Per acabar, els vaig regalar les candeles. Van descobrir que duien un número a sota. Era el capítol que han de llegir de la Crònica. Vam començar la sessió rient i la vam acabar amb un somriure.

1a sessió amb l’S1. Nervis de l’estrena: l’ordinador ha fallat. Sort que tinc un informàtic de l’Ajuntament. N’ha pres nota. He estat incapaç d’obrir la presentació. En un minut, he sortit i he entrar a l’aula com tres vegades. Hem arrencat repetint l’activitat de presentació que ens va preparar Imma Marín en el Seminari sobre ludificació. Els alumnes han de completar informació personal per presentar un company. Cadascú comença escrivint el seu nom. Quan senten el senyal d’avís, han de passar el full i buscar la persona autora del paper per demanar-li la informació corresponent.

IMG_20150929_161652

Un cop hem presentat els companys, hem provat un experiment sociològic. Els he mostrat unes fotografies i havien d’aixecar la mà segons amb quina s’identificaven.

Tot seguit, hem fet una roda en què els he demanat una metàfora del curs. Alguns han plantejat un adjectiu. És curiós. La majoria ha confessat en l’activitat anterior que els agradava viatjar. En canvi, ningú no ha esmentat el viatge.

Això serviria per introduir la lectura d’un decàleg. Cadascú havia d’agafar un fragment i localitzar el company que tingués la continuació. Havien de llegir l’apartat plegats i resumir-lo per poder explicar-lo a la resta de la classe.  He penjat els títols de cada  punt perquè cada parella comprovés si s’havien ajuntat bé. En la posada en comú, anava plantejant una pregunta perquè cada parella resumís el seu punt. Decàleg dels viatges del Pas Nord activitat

Algú ja ha demanat si la filosofia del curs seria similar a la proposta de l’agència de viatges. Era el moment de comunicar el manifest, però me l’hauria d’haver preparat. De totes maneres, tenia al cap tres conceptes: construcció col·lectiva, autogestió i diversió.Els he demanat si podíem negociar els objectius del curs abans d’explicar el plantejament del curs. Han sortit objectius molt poc concrets.  Per tant, els he avançat que dijous ens dedicaríem a tirar endavant un procés constituent. Ens haurem de plantejar un bon grapat de preguntes.

IMG_20150929_161226 Pateixo de la síndrome postplebiscitàries. Espero que la Junta Electoral Central no m’obri un expedient. He triat música de Queen, dos túpers amb les tapadores verda i taronja. M’he basat en el logo de CSQEP per als títols dels apartats del decàleg i acabo la sessió amb el repte d’endagar un procés constituent…Ah, i mentre defensava l’aprenentatge cooperatiu, m’ha vingut l’eslògan del PP.

Com us sentírieu si el dia que comencéssiu el curs el professor us impedís d’entrar a l’aula?  Us trobeu esperant amb persones que no coneixeu de res o bé us retrobeu amb els companys del curs del passat trimestre, però no us podeu imaginar perquè no podeu accedir a la clase. Només sentiu soroll de mobiliari. L’estona es va allargant. De cop i volta, s’obren les  fulles de la porta i observeu que l’aula té una disposició estranya. Així va arrancar la primera sessió d’un nou curs.

Desmuntant l'aula

Em vaig equivocar col·locant les cadires amb el seient cap endins. Havia previst que miressin cap enfora per observar la reacció dels alumnes. El cercle havia d’anul·lar les ganes d’asseure-s’hi. Pretenia que els alumnes es guanyessin les cadires. Encara recordo l’entrada de l’Eva, una alumna nova. Em sembla que venia indignada per l’espera —havia de sortir abans per anar a una entrevista de feina—, però va fer uns ulls com taronges quan va veure que l’aula només hi havia un cercle de cadires al mig i les dues taules. Tothom la va imitar i es van seure. Els vaig fer adonar que ningú no els havia donat permís d’ocupar les cadires. Els vaig demanar si sabien qui era Mr. Potato —tenia una diapositiva a punt, però la tecnologia em va boicotejar bastant la sessió. Els vaig repartir les cinc tires de paper. Hi havien d’escriure, a cada una, una informació personal. Els vaig animar a utilitzar els retoladors, en comptes del bolígraf. Després les havien de penjar al·leatòriament pels respatllers.

bastint una nova identitat

Ara començava l’activitat. Abans que s’acabés la música havien de ser capaços d’agafar cinc informacions diferents. Amb les dades que havien aconseguit, s’havien de presentar. Si hem de negociar si experiment el desapoderament a partir de les propostes d’Ainhoa Ezeiza i  Javier Encina, doncs el més lògic era que desmuntéssim la nostra identitat i en forméssim una de nova a partir de les dades que ens facilitessin els companys. Els va divertir l’activitat, encara més quan van escoltar les noves personalitats.

Els vaig formular la pregunta: “Qui mana aquí?”. Van respondre a l’uníson: “Tu”. Els podria haver comentar que ja s’havia notat amb l’entrada inicial… Vaig somriure i els vaig convidar que miréssim el vídeo de la Mala Rodríguez. La connexió anava lenta. De dos minuts i mig que dura el clip, es va allargar al doble. Em pensava però que l’estrofa s’havia entès. Els vaig plantejar les preguntes perquè reflexionessin sobre la cançó. Em vam demanr de tornar-la a escoltar i de recordar les preguntes. Així motivaria el primer debat. Va ser un col·loqui tímid, tant per part seva com per part meva. Va ser curiosa la transformació: del meu reconeixement incicial com a única autoritat a l’aula ja van veure que ells hi pintaven bastant. També es van apuntar les diferent accepcions de la paraula poder (com a nom i com a verb) o bé van reconèixer que calia un cert control per mantenir l’ordre —els hauria d’haver recordat com havien entrat a l’aula.

Vaig haver de reconèixer que tampoc no tenia poder. Els vaig repartir l’estructura de la prova. Alguna cara de pànic. Vam anar repassant el document. Quan vaig advertir d’un bloc eliminatori, van augmentar les cares de torbament. Els vaig informar que s’havien assegut sobre de l’autoritat. Per tant, van descobrir que a sota de les cadires tenien un model de prova. Vam anar fent els diferents exercicis: primer, individualment; després, contrastant-ho per parelles. Vaig haver d’apaivagar un parell de conflictes, que generen les posades en comú dels exercicis de comprensió. Els alumnes es concentren bastant per inferir i retenir la informació que escolten o llegeixen que els passat desaparcebut els  matisos de les preguntes i les possibles solucions. Vaig haver de recòrrer al meu rol d’autoritat. Però és evident la indignació que genera per sentir-se enganyats. Cal revisar l’avaluació de les habilitats receptives.

Finalment, vaig haver de repartir el pla del curs i demanar-los que es miressin el vídeo sobre il·lusionisme social que tenien penjat en el blog. També els vaig demanar  que vinguin amb imatges o paraules per resumir la sessió. Ens aventurem en la tècnica dels relatogrames. Que Carla Boserman em perdoni.

Com m’he acostumat, m’agrada que la primera sessió sigui la carta de presentació. Costa de mantenir aquest línia al llarg de tot el trimestre. La intenció d’ahir, a més de sorprendre i sacsejar consciències,  era qüestionar certs elements: l’espai de l’aula, els rols.

1a sessió. Ahir va arrancar el projecte #TotssomSalim. Em sembla que el grup va sortir de classe content. Com sempre, em va fallar la temporalització de la sessió. Havia previst de tenir alguna activitat, però se’m va anar el sant al cel enllestint les activitats ja planificades.

Vam començar presentant-nos, seguint la proposta d’Antonia Vivas a Aulablog. Reparteixes quatre post-it a cada alumne. Hi han de dibuixar: jo sóc, aprenc cada dia amb, m’emociono o m’agrada i puc sorprendre’t o fer-te somriure. Després ho enganxen en un foli. Drets, formen dues files per  encarar-se. S’expliquen els dibuixos mútuament. Ordenem un parell de canvis de parelles.

Després, vam formar parelles novament. Vaig repartir a uns països àrabs i als altres, les capitals. Formades les parelles, els vaig informar que els Reis els havien deixat set regals. Cada parella n’havia de triar un. Eren a la taula de la tarima.

https://www.haikudeck.com/e/cI1PawU3u8/?isUrlHashEnabled=false&isPreviewEnabled=false&isHeaderVisible=false
Els 7 regals – Created with Haiku Deck, presentation software that inspires

Com que tenia quatre parelles,  només vam poder obrir quatre regals: un mapa de Síria, la biografia de Rafik Schami i un apunt sobre la novel·la, les cançons de Natacha Atlas i Souad Massi i una frase de la novel·la codificada. Em van demanar quins eren els altres regals. Els els vaig ensenyar. Aquest joc de pistes va servir per presentar-los el projecte del curs: llegir Els narradors de la nit cooperativament. Van acceptar engrescats.

Els vaig demanar de gravar una primera intervenció. Havien de respondre quina seria la seva pitjor desgràcia. La majoria d’alumnes es van emocionar en la resposta. Em va saber greu i em van fer patir. Sort que la Mariana va trencar el tens ambient que s’havia format amb una resposta ben frívola: es moriria si no pogués anar de compres. Genial!

Llavors, vaig aprofitar les cartes per repartir els prefacis dels capítols. Se l’havien de llegir i havien d’improvisar quina n’era la trama. A mesura que compartien l’anticipació del capítol, el penjàvem en el mural i jo els donava el capítol. Vam acordar que haurien d’explicar el capítol però també haurien de planificar set propostes d’activitats sobre el capítol (paraules que desconeixien, frases fetes…). Així és com treballarem el currículum.

Finalment, vaig desvetllar quina propina guanyava qui li tocava l’as: resumir la sessió en 21 paraules. La Vivi va esclafir a riure: És la teva venjança de les vídeo actes del curs passat. Com que vam deixar de fer-les… M’imagino que no m’hauria de sorprendre que tinguin telepatia. Vaig reconèixer les mateixes cares quan els vaig proposar les petxa-kutxa, un somriure sota el nas.

La fotografia que encapçala aquesta entrada és la meva presentació. Vaig repetir els dibuixos de la trobada d’Aulablog, excepte l’útlim. El vaig pispar del taller de la Laia Casas. Ella va encetar el taller anunciant-nos que miraria d’aplicar el mètode PBE (Passar una Bona Estona). De moment, aquesta sessió va seguir les premisses: sorpresa (els regals), connexió (els capítols)  i satisfacció (el parell de reptes).

1a sessió amb el C2. Com em passa sempre, em va costar d’arrancar. Els vaig proposar com a activitat d’escalfament Completant informació. Va anar molt bé. Es van implicar i es van divertir. Un cop presentats els companys, els vaig plantejar l’enigma. Vam fer una roda en què cada grup va comunicar la seva conclusió. Vaig repartir les madeixes i els vaig avançar que representava un percentatge. Per tant, havien de decidir un criteri per aplicar-lo a la resta del grup. http://slide.ly/embed/1937f8d58aee75b18023dce7ece72674/autoplay/0

1a sessió C2 curs 2014-15 by Slidely Slideshow

Em va sorprendre la proposta d’un grup. A diferència dels altres dos, van mirar d’incloure tots  els companys texint de grans a petits grups.   Provat l’experiment sociològic, els vaig donar la solució: l’índex d’assoliment d’aquest nivell. Els vaig avançar que enguany seria superior tant per la nova prova com la nova programació. No obstant això,  els vaig confessar que hauríem d’aspirar al 100%. Els vaig demanar com ho podríem aconseguir. Alguns ja van deixar anar amb l’aprenentatge cooperatiu. Em vaig engreixar un quilo o dos de cop! Entràvem en el segon bloc de la sessió. Els vaig demanar com podíem aprendre. Els resultats van ser similars al del curs passat. Llavors a cada grup els vaig repartir un text fragmentat. Cadascú havia de llegir-lo i fer-ne un resum als altres companys perquè fossin capaços de respondre les preguntes de la posada en comú. Va aparèixer un concepte: gamificació.

Presentació sessió

 

1a sessió amb el B3. Vam començar amb una activitat per trencar el gel: l’estrella, extreta d’aquí.  Ara bé, la vaig fusionar amb la de passejant. Així vaig poder experimentar amb ambientar l’aula amb música. Va funcionar prou bé.  Em vaig oblidar d’un detall important: la disposció de l’aula impedia que es moguessin lliurement.

Com és habitual. Em vaig oblidar de la programació i em faig fiar de la memòria. Per tant, em vaig saltar l’ordre.  Els vaig demanar que apuntessin cinc preguntes per fer sobre el curs. Després, vaig formar grups de tres i van negociar-ne cinc de toes les que havien apuntat. Em van agradar molt les preguntes que van plantejar. Aquest és el resultat.

Primer em van demanar sobre l’avaluació —bé!!!—, a quin nivell serien capaços de parlar—ja han caigut al parany!— , si podrien mantenir una conversa …fectiva —aquí vaig tenir un lapsus que em va costar de poder comentar-lo!— i preguntes d’antics alumnes: si seria pràctic o gramàtic, si sortiríem fora de l’aula… Les tres primeres tenien prou suc.  L’avaluació era un dels objectius de la sessió. Pel que fa al nivell, els vaig comparar si aprenguéssim a tirar-nos en paracaiguda em farien aquesta mateixa pregunta. Ells en tenen la clau.

Tot seguit els vaig projectar l’enigma. És la foto que il·lustra aquest apunt. Vacil·laven en les possibles solucions. Ja els vaig avançar que esperava que a la darrera sessió fossin capaços d’explicar el motiu de cada imatge.  Després, vam dibuixar i escriure els desitjos. És curiós perquè van ometre que un company els havia de dibuixar la silueta de la mà. Uns moments abans, havia confessat que volien abandonar la vergonya a l’hora de parlar. Ara delataven avergonyiment en escriure les expectatives. Els vaig animar que omplissin de color la mà i que els objectius es veiessin bé. Em vaig adonar que era una activitat ideal per treballar la intel·ligència emocional. Em va sorprendre el José Luis. No es va tallar gens ni mica.

Vam continuar amb la prova. Vam visitar la web del Consorci i on podrien consultar tot sobre la prova. Finalment, vaig presentar l’estructura  de la prova i vam fer el model de prova. Hauria de pensar en alguna activitat perquè van quedar una mica aclaparats. Potser, inflar un globus…

Per cert, vaig tenir la sensació de cometre una transgressió per mantenir música ambiental mentre transcorria la sessió. Alguna alumna va demanar si en podia abaixar el volum.  De totes maneres,  em va donar seguretat. Amenitza l’estona que els alumnes duen a terme una activitat i per passar els nervis balles una mica. A veure com evolucionarà l’experiència.