Si confies en l’alumnat

14a sessió Si confies en l’alumnat, et sorprendrà. I així va ser. Primer, com és habitual amb aquest grup, la primera activitat que fem és recordar la sessió anterior.

A continuació, vaig formar dos grups. S’havien de comparar la llargada del dit del mig amb el company del costat. Un grup amb dits més llargs i l’altre amb dits més curts. Els vaig plantejar l’enigma extret del blog de Dolça Cebrian. Mentre un grup hi barrinava, en l’altre una alumna ja en sabia la solució.

Tot seguit, es van agrupar  les parelles de les entrevistes. Es van anar entrevistant. Vaig observar que conversaven amb calma, sense neguits. De tant en tant, reien. En la posada en comú, van comentar la resposta que els havia sobtat més escoltar de la parella.

Per acabar, vam acordar que el proper trimestre es veien amb cor de saltar de nivell. Volen començar amb el nivell B2.

 

 

 

 

 

Idees

13a sessió. Dimecres em va quedar per planificar la sessió. Va ser arribar al despatx i obrir el bloc i en cinc minuts ja la tenia planificada. És quan dibuixo que ho veig clar.

Havia ideat començar el recordatori passant-nos la troca de llana per establir torns de parla. Vaig desistir perquè érem poquets i no tenia gaire sentit. Per tant, vam fer una posada en comú entre tots.  Es nota que els va fer gràcia les frases fetes. En recordaven bastants.

Vaig formar dos grup segons si s’estimaven més mar o muntanya. Els vaig explicar l’enigma dels barbers. Un foraster arriba a un poble. Demana per anar a cal barber. Li comenten que n’hi ha dos. Un davant de l’altre. Un té la barberia neta i polida. A més, va ben afaitat i els cabells ben arreglats. Mentre que l’altre, té la barberia desendreçada. Duu els cabells llargs , mal tallats i una barba de dies. A quin dels dos barbers entrarà el foraster. Només una alumna el va endevinar. Va ser incapaç de convèncer  la resta de l’equip.

Em vaig presentar amb totes les preguntes del guió descartades. Havia previst organitzar un debat. Va sortir una pregunta sobre les aficions. Vam fer una roda perquè cadascú expresses com dedicava el temps lliure. Tot seguit, es va originar un repàs històric  de l’expressió treballar més que un negre. També es va comentar sobre la migració i els ajuts socials, l’extermini d’indígenes i de negres a l’Argentina, de la vinculació de la burgesia catalana amb el tràfic d’esclaus…

Vam mirar d’adaptar l’espai per jugar  a la cadira. Una tècnica de descans cerebral que vam aprendre en el curs de Laia Casas. Ens vam divertir força. Una alumna, gairebé al final del joc, es va adonar que faltava una cadira. No s’havia adonat que sempre hi havia algú que havia de parar.

Per acabar, vaig fer emergir les pors de l’entrevista. Em van trepitjar l’activitat perquè a mesura que algú plantejava el seu neguit, un altre li aconsellava algun remei.

Van valorar que els havia agradat la sessió. Confessaven que progressaven en fluïdesa, que parlar d’aficions els cohesionava més i que tenien ganes que dimarts preparéssim les respostes de l’entrevista.

A la tarda, enllestia el mural per enviar a Angélica Dass.

 

Bufar i fer ampolles

12a sessió. Divendres, Laia Casas ens va ensenyar una estructura cooperativa simple (1-2-4),  per compartir coneixement entre alumnes . Vaig pensar que l’aplicaria per recordar la sessió anterior, així evitava que alguns alumnes monopolitzessin els torns de parla.  Tot i que érem pocs, ha anat prou bé. D’entrada, eren dues parelles en què tenien en comú que una de les persones havia vingut a classe i l’altra, no. Després ho han contrastat entre els quatre. 

Després, s’ha incorporat un parell de persones més. Ha anat bé per formar dos equips. Havien de representar amb mímica una frase feta. M’ha semblat que ens esteníem massa, però elles han valorat que s’havien divertit força.

 

Finalment, hem acordat sobre Humanari. Hem decidit el dia, el nombre de preguntes i la manera de gravar les entrevistes.

 

Trampejant

11a sessió. Com és habitual, hem començat recordant la sessió anterior. Crec que hauré de prendre mesures perquè tothom pugui parlar.  Els he presentat el pla de la sessió: acabar amb les entrevistes visualitzades i acordar com emprenem el nou projecte.

Arran de les entrevistes que  van mirar, han pensat què els preguntarien ells i després han pensat que els podria preguntar l’entrevistat. M’han agradat les preguntes que han pensat en les dues tongades. Era inevitable esmentar el resultat de les eleccions nord-americanes. S’ha generat un debat espontani.

Hem practicat els pronoms de complement indirecte. Primer, hem repassat el pronom li passant-nos una pilota. Després, per parelles, han mirar de trobar els pronoms per a la resta de persones.

Finalment, els he preguntat si es veien capaços de deixar-se entrevistar per un company. Hauríem d’editar un vídeo similar al de la pel·lícula Human. Han acceptat entusiasmats. He repartit post-it perquè hi escrivissin una pregunta que els agradaria que els plantegessin els companys. Les hem comentades i finalment, n’han triades dues, les que els han agradat més.

Avui han comentat que els havia encantat la classe. Ara bé, volen debatre temes d’interès general per conèixer-se més. De fet, algunes de les preguntes que han ideat ens podria servir per generar un debat. També els he comentat com reaccionen en les activitats i en les tasques. Mentre l’estan duent a terme es parlen en castellà, però a l’hora de fer-ne la posada en comú o bé de presentar el producte, ho fan en català. De moment, ho mantindrem això, però que es vagin mentalitzant que de cara el segon trimestre ja seré més estricte en l’ús del català.

 

Carta cromàtica

10a sessió.  Aprofitant el recordatori de la sessió, el grup ha començat a explicar el color de la pell. Han estat molt creatius a l’hora de descriure la seva pell: rosat mediterrani, blanc pàl·lid, canyella d’hivern, cafè amb llet amb molta llet, xocolata molt clara o bé canària destenyida. Ha falta el meu: préssec fotofòbic.

Després he format dos grups. Cadascú tenia una pregunta per respondre-la en grup. Era el pretext de repassar el vocabulari que ha anat sortint en aquestes sessions.  A més, per repassar l’imperfet de subjuntiu han adaptat el poema de Joan Salvat-Papasseit La casa que vull. Ara l’han transformat en La casa que voldria.

He aprofitat els grups perquè componguessin el títol de la pel·lícula de Yann Arthus-Bertrand. N’hem mirat el tràiler. Tot seguit, cadascú ha triat el retrat d’una persona i n’ha mirat el vídeo. Havia d’explicar a la resta del grup: qui era i a què responia.

 

Colors units

 

9a sessió. Ara sí que tocava. Vam començar la sessió recordant l’anterior. Després, una primera roda en què cadascú va pensar quin color seria i per què.

Per a la propera activitat, primer els vaig demanar que s’aixequessin i que anessin al fons. S’havien d’ordenar per dates de naixements, tal com ho vaig aprendre  al curs de la Laia Casas. Vaig anar formant grups de tres.

Els vaig repartir el material. Havien d’ordenar una dotzena de colors. N’havien d’acordar el criteri. Tenien prohibit classificar-los de clars a foscs o a l’inrevés. El resultat, sorprenent: uns van crear una flor cromàtica, uns altres van evocar els colors del cel durant un dia i un altre els va agrupar segons l’estació de l’any.

Tot seguit, van apuntar el que els suggeria la seva pell o bé un color. Em vaig adonar que disposàvem de poc temps per al taller Angélica Dass. Vaig repartir els guants, els plats, les estovalles i vaig anar distribuint les tèmperes. Va ser curiosa la reacció del tres grups. Un grup va destacar per la seva prudència. Van anar fent mostres  o més aviat una paleta de possibles colors. En canvi, un altre van ser els agosarats. Van anar barrejant els colors alhora.  A més, sense mesura, van acabar de seguida les pintures. I el darrer, com que era una parella, ningú no els va fer cas, però ben aviat van aconseguir la seva mostra cromàtica.

L’experiència és endimoniada. T’engresques barrejant els colors i et desespera el resultat. Compto que el secret deu ser mesclar els dos primers: el groc o el vermell amb el blanc i anar amb compte amb el negre. En el nostre grup, de fet, els que van sobreviure van ser el negre i el vermell. Dimarts, valorarem l’experiència.

 

 

Si pogués ser així…

8a sessió Vaig passar mala nit. No sé si era per com anava la setmana o bé per la resposta, contundent, a la dimissió d’un alumne. Com escriu Saïd El Kadaoui Moussaoui a No: Sovint, una victòria és una gran derrota. Arribo a la feina i m’adono que m’he deixat el quadern amb la programació a casa. Deixo el material. Ves a saber què em trobo a l’aula, després del boicot de dimarts.

Sorpresa. Mitja dotzena d’alumnes. Els explico què m’ha passat. Vaig improvisant. D’entrada,  aprofito per formar grups. Reparteixo el missatge que em va enviar l’assistent d’Angélica Dass. Penso que és una oportunitat per repassar l’imperfet de subjuntiu. Han de pensar com ens pot ajudar la fotògrafa. Costa que m’entenguin, però al final ens en sortim. Com és habitual per treballar la morfologia verbal, els distribueixo per parelles i cadascuna mira de conjugar totes les persones del temps que els he designat.

Actualitzem el grup de Whatsapp i s’acaba la sessió fent la roda amb què es queden d’avui i amb ganes de descobrir de quin color som.

 

Racisme?!

Avui, un nou conflicte. Deixem de banda, els problemes tecnològics. N’hi ha hagut prou perquè recordéssim la sessió de dijous i s’esmentés el nom d’Angélica Dass que una alumna s’ha negat a parlar del tema. Ha excusat que era un tema que ja li costava discutir-lo en la seva llengua no ho faria en català. M’ha sorprès la reacció. He mirat d’explicar-li que no entenia el seu bloqueig abans d’hora si encara no havíem acordat de què parlaríem. Algú s’ha sumat a la protesta. Nou pas enrere. Ha molestat bastant a les companyes que els feia gràcia el projecte. Com que m’he atabalat, ja ni he gosat demanar l’opinió  sobre Humanae.

Ens ha costat acordar els objectius d’aquesta unitat.

La sessió ha remuntat quan els he proposat que escrivissin a la fotògrafa per convidar-la. Primer, l’han escrita individualment. Després, en petit grup. He triat un grup perquè ens llegís el text. L’he fet servir de text model. Els he demanat si el podien traduir  i gravar-lo a la seva llengua materna. 

Al final, en la posada en comú per valorar la sessió. Ha tornat a sorgir el conflicte. Se m’ha tornat a aparèixer Marshall Rosenberg: “Met, necessites millorar de comunicació no violenta”.

 

 

Fallida

Dijous primera sessió amb el grup de C2. Vaig repetir el mateix plantejament del curs passat: les presentacions, pla del curs i pla d’acollida. Vaig patir perquè l’espai ens és advers per muntar una sessió dinàmica. Tant de bo que només hagués estat l’únic entrebanc.

Em vaig entretenir una mica en la pausa. Ho hauria d’haver aprofitat per provar si disposàvem de connexió. Em va ser impossible. Arribo i em trobo l’aula bastant plena. Cares expectants. Em poso més nerviós. Vaig mantenir amb la programació. Havíem d’arrancar amb la primera activitat de presentacions, malgrat que no comptés amb música. Aprofitava sortir de l’aula per veure si podia connectar l’ordinador. També era el senyal perquè conversessin amb algú. Quan entrava de nou, era l’avís perquè escrivissin la informació obtinguda en el full corresponent. Encara va anar prou bé. Vam escoltar les presentacions que improvisaven a partir de la informació que hi havien anat apuntant. Va ocasionar una posada en comú bastant distesa.

Vaig plantejar l’enigma del problema del 20%. Em va fer gràcia les sortides que tenien. Van reaccionar tal com esperava quan els en vaig explicar el significat. Era el percentatge dels qui no aconseguien assolir el nivell. Haurem de continuar amb la campanya per a l’aprenentatge cooperatiu.

Roda de dubtes o neguits. Havia estès les entrades dels alumnes del curs passat. Cadascú en va triar un per llegir-lo i per veure si li resolia els dubtes. Vaig aprofitar per presentar el pla del curs i per acabar d’aclarir alguns aspectes.

Reflexió final i nivell d’estrès. Havia abaixat bastant.

 

 

El fil vermell

Hem començat la sessió  repetint l’activitat per registrar l‘índex d’estrès. Avui ha aparegut una nova puntuació (els 3). A més, com era previsible,  hem tingut noves incorporacions.  Així doncs,  calia que repasséssim els noms. En comptes de passar una pilota, ens hem anat passat la troca de llana pronunciant el nom a qui la passàvem. En la posada en comú, els he avançat que si l’enigma de la sessió de dimarts va consistir a compilar una frase avui era una història. Havien de saber per què els havia fet passar-se un fil vermell.

Hem recordat la sessió anterior. Hem apuntat els dubtes que tenien del curs. Primer, els han pensat individualment. Després, els han posat en comú per parelles i al final amb una altra parella per contrastar els neguits . D’entrada, la majoria han recordat un dels objectius del curs. De totes maneres, estirant el fil, han anat apareixent altres dubtes. He aprofitat l’avinentesa per afegir-hi els meus.

S’ha originat un petit debat interessant. Abans de la posada en comú, però, arran de l’advertència del Nico (que havia de veure-ho escrit perquè ell ho pogués entendre-ho), he mirat d’apuntar  les formes verbals que hauríem d’utilitzar i també els he apuntat sinònims d’amoïnar. Ho hauria d’haver plantejat com  una activitat perquè ho deduïssin ells mateixos. He participat massa en la discussió. També m’han preguntat sobre l’ús de tots i tothom.

Els he facilitat una de les pistes de la història del fil vermell.

Tot seguit, els he distribuït en quatre grups. Havien de pensar  com podien aprendre un dels objectius apuntats. Es nota que predominen mares perquè  tots els grups han proposat tant les cançons infantils com els dibuixos animats podrien ser un bon recurs didàctic.

Finalment, m’he adonat que era impossible preparar l’avaluació inicial. M’han demanat que els expliqués la història del fil vermell. Cares expectants i assentiments amb el cap. M’he oblidat de fer la roda amb què es quedaven de la sessió. Haurà de ser l’escalfament del proper dia. Amb les presses, la majoria ha marxat i s’ha oblidat de puntuar el nivell d’estrès. El Nico m’ha ajudat a resoldre les reticències que tenia d’aplicar aquesta activitat cada dia. He vist que sí. Cal que demani que en raonin la puntuació. El Nico havia puntuat baix al prinicipi. Ara declarava que l’estrès era molt alt, tot i que insistia que per ell no era gens important. Li havia costat seguir-me tota la sessió. Li vaig rebatre que al contrari. Havíem de mirar que al final del trimestre entengués millor les meves explicacions. També he de dir que ell em va fer escriure un 5 al començament.

Vull agrair a Manuel Morais Trindade, qui em va fer conèixer la llegenda.