20170403_103856.jpg

21a sessió Relatograma.

20170328_101030 (1).jpg

El Manolo va ser ocurrent amb el comentari. Va comparar  el seu equip amb el de la sèrie. La sintonia que s’escolta mentre lliuro els emblemes és de la famosa sèrie americana.

Vam mirar els dos booktrailers i tot el que havíem fet sobre el recull de Molta roba i poc sabó.

A continuació, van emprendre el darrer repte: escriure una carta a la Cúpula per valorar la seva experiència com a erroristes.  Se les van llegir en petits grups perquè n’havien de triar una. Vaig anar penjant les finalistes a la pissarra. Vaig tornar a aplicar la tècnica del semàfor (gomet verd, groc i vermell) per triar la carta que els va agradar més.

20170328_102520

Finalment,  per cloure la sessió, vaig organitzar l’activitat Nosaltres responem per tu.  S’ho van prendre a pit i van pensar en preguntes personals i íntimes. Aquesta activitat és idònia per mesurar el grau de cohesió del grup. Com més confiança hi ha, les preguntes són més agosarades. A més, esclafim amb riallades. Les que em van cridar més l’atenció: Què hi tinc, amb els llibres de text? Des de quan aplico aquesta metodologia? Si estava satisfet del grup? I de quin color duia els calçotets?

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anuncis

 

20170202_175512.jpg

20a sessió Vam començar revisant les errades de l’acta de la sessió anterior. Tot seguit, vam posar en comú l’exercici que vaig improvisar perquè acabessin consolidant la diferenciació del complement directe i l’indirecte. Va caldre que repasséssim les formes dels pronoms que substitueixen aquests dos complements.

Urgia una ruptura. Vaig improvisar un descans cerebral: l’activitat que havia plantejat d’escalfament en el grup anterior.

Vaig haver de recórrer al que ens va quedar pendent en la sessió anterior. Vam mirar de recuperar una tasca del trimestre anterior: ajudar al nostre rei en quin àmbit s’ha de salvar de les retallades pressupostàries. Així doncs, calia recordar quin àmbit havien defensat i quins arguments havien exposat en una piulada.  Tothom va consultar el seu perfil de Twitter per recordar què n’havien opinat.  Ens van fallar els partidaris de l’àmbit de seguretat.

20170202_180558.jpg

21a sessió. De vegades la inspiració falla. Em sembla que vaig haver de preparar les sessions d’aquesta setmana a preu fet.

Perles.  Reforç de l’ús de la preposició a per entretenir-los mentre m’entrevistaven. Em vaig adonar que van fer l’exercici en un tres i no res. No es volien perdre l’entrevista. Van parar l’orella, els molt podrits.

 Com que hem de redactar un article d’opinió, vaig plantejar repartir les preguntes per analitzar la situació abans d’escriure. Em semblava que si dúiem a terme aquesta activitat de forma col·lectiva podia servir com a descans cerebral. No pots donar gat per llebre, com veurem en una futura reflexió. De moment, la vaig haver de reservar.

Havíem de mirar si podíem adaptar el joc de Magic, the Gathering al nostre projecte de Bestiari s. XXI, tal com em va suggerir Pere Cornellà. Vaig aprofitar com a material l’entrada de Viquipèdia. Em semblava que era idònia per aplicar-la amb l’estructura cooperativa del puzle (o trencaclosques). Va fallir tant en el primer nivell com en el segon. Es van esverar perquè no entenien res. Abans que no perdéssim la calma, vam poder apuntar algunes conclusions.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

 

sessió 20. El dia es va despertar plujós. Em feia una mandra la sortida! Pel Whatsapp els alumnes anaven confirmant qui hi aniria. De moment, només érem quatre: la Leticia i la Johanna, que m’esperaven a l’estació, i la Transi, que ens havíem de trobar a l’Auditori.  Durant el trajecte ens vam anar intercanviant informació. La Leticia ens va explicar que els seus oncles vivien per les Glòries. La Johanna, en canvi, va relatar que només feia dos anys que eren a Catalunya. El seu home, afectat d’una mobilitat laboral per la fusió d’entitats bancàries. Em vaig desorientar a la sortida a la plaça de les Glòries. Quan vam arribar ens vam espantar. L’atri era envaït per una multitud de grups de preescolars. Semblava que parodiessin la pel·lícula d’Alfred Hitchcock. Al fons, hi vèiem els set plafons —set!— de l’exposició. I si hi anaven també, com ens ho faríem per seguir la visita? Ara entenc perquè l’Elisenda Vilardell, responsable del programa educatiu del Museu de la Música,  em va preguntar si havia reservat la visita. La Transi va proposar que primer anéssim a prendre un cafè. Primera sorpresa. Ella, tota animada, demana el cafè amb llet en francès. Els altres ens miren estranyats i ens aguantem les ganes de riure. Ens entaulem i conversem. És curiós. La Transi, després de contar-nos el seu periple professional per diferents centres mèdics, ens va recomanar que calia viure al dia. Érem aliens a la notícia de l’accident aeri. Al cap d’una estona, em vaig adonar que feia estona que les tres parlaven en català. Amb alguna vacil·lació i amb dubtes, per això tenien a mà el profe!

Vam recórrer els diferents plafons. Em vaig tallar de plantejar-los les propostes de la guia didàctica que m’havia facilitat l’Elisenda. S’anaven alternant per llegir en veu alta la informació de cada plafó. Em va fer gràcia veure el vídeo d’un mercat marroquí. Hi veia l’Isma, l’expresoner que ha d’anar a vendre verdura a un altre barri per no avergonyir la família.

La tornada es va convertir en una odissea. A l’estació del Clot, ens vam adonar que no anava bé la nostra línia. Havien suprimit un tren i el proper cada vegada l’anunciaven amb més retard. Gabinet de crisi. Vam estudiar si anar a Passeig de Gràcia. Vam tenir remordiment cívics i vam deixar passar un regional que ens hi hauria dut. La Leticia va aconsellar que anéssim a buscar l’autobús a la ronda de Sant Pere. Així ho vam fer. Ella hi està acostumada, però la Johanna i jo ens va semblar etern el viatge.

sessió 21. La Johanna, la Leticia i jo vam acomplir el repte perquè la Vivi sabés com va anar la sortida. Va ser incapaç de venir a causa d’un mal de queixal. Tot seguit, els vaig demanar que expliquessin quines va ser les tres sessions més memorables. Em va sorprendre pequè cap va coincidir. Vam riure rememorant anècdotes. Després, els vaig proposar que em formulessin un repte. Vaig sortir de l’aula perquè poguessin deliberar còmodament. Em van plantejar un repte en dues parts. Havia de ser capaç d’expressar en 21 paraules el que havia suposat per a mi el curs. No em va costar gaire. La segona part del repte és que valorés quina evolució havien fet com a alumnes. Aquest desafiament va ser més complicat. Em vaig embolicar una mica. Els vaig confessar que de vegades havia dubtat de la metodologia, però que després en copsava alguna evidència: la sortida, el Whatsapp, els tallers, la transformació d’alguns companys… Havia previst una tasca final com a avaluació, però em sembla que l’hauré de reservar per al proper curs.

La resta de la sessió es va centrar en finalitzar el projecte de #TotssomSalim. Es va convertir en una marató de capítols:quatre. Ens vam prendre el darrer te i ens van asseure per darrera vegada a la catifa. Vam escoltar la Leticia explicant el capítol 12 i jo, els altres tres. Al final, els vaig preguntar per què havíem llegit la novel·la de l’autor sirià. Havia servit de model per al curs. Els tallers eren el regal similar que oferien els amics del Salim.

 

Ara el dietari es publica de dos en dos.

Sessió 21a amb el D. El grup ha desoït la proposta de pensar en una escena d’una pel·lícula per il·lustrar el contingut que s’han preparat. Així doncs, em toca a mi. Aprofito l’activitat d’escalfament per presentar la que m’ha vingut al cap. He triat una foto promocional de Guys and Dolls, per les dues parelles de fenòmens fonètics. Després organitzo els diferents equips. Avui és el torn dels determinants.

Segueixen el meu pla. Reparteixen els exercicis i una fotocòpia amb els tipus de determinants. Fan els exercicis i comenten els resultats. Finalment, en fem el resum.

21012014159

Sessió 22a. Escalfament, activitat de repàs dels determinants. És un extracte de l’acta de la sessió anterior. Aprofito per presentar l’escena dels determinats: Das Leben der Anderen. Tot seguit, repetim el plantejament de les sessions anteriors.  Formem els diferents grups. Toca repassar els signes de puntuació. Han preparat un quadre que resumeix els signes i els corresponents usos.  Els presento l’exercici. Han de puntuar el guió d’un altre anunci de la campanya de residus. Em diuen que tinc pinta de presentador de concurs televisiu. Riem. Em fan fotos. La càmera ha quedat intacta. Respiro. Fan l’exercici. Discutim en alguns casos. Em sorprèn perquè em surt la vena conservadora en els dubtes que m’exposen. 2014-01-23 19.52.26