Joc d’escapada

Reptes i preguntes

2a sessió. Ja em va passar el curs passat. En la reunió que ens comprometrem a provar l’activitat d’alguna companya, sempre m’oblido de quina he d’experimentar jo. Tenia un trumfo: practicar el joc d’escapada que havien ideat Lourdes Subirà, Griselda Encinas i Maria Miret. Ara bé, fes-te fotre. L’hauria d’adaptar pels objectius que havia previst, .

Vam començar la sessió formant grups. Es van ordenar per any de naixement. Els vaig proposar com construíem el relatograma del curs: ballable o escrit. La majoria es va inclinar per escrit, però em va semblar que en cada grup es produïa un debat. Vam acordar redactar actes de les sessions. Reprendríem les 21 paraules. Ara bé, un grup va proposar adaptar el percentatge entre la puntuació de la prova i del curs amb les actes escrites o ballables. És a dir, van plantejar que el 80 % de les actes fossin escrites, però havíem de mantenir un 20 % que fossin ballades. Així doncs, cada grup va plantejar la seva proposta d’acta.  Vam votar i les vam revisar. Els vaig demanar que havien d’esperar-se al vestíbul fins que els avisés.

La Lourdes em va ajudar a disposar els quatre espais per al joc d’escapada. Era la manera de donar a conèixer la prova i practicar els tipus d’exercicis del bloc de gramàtica i lèxic. Però també seria el pretext per presentar el projecte del curs. Abans d’accedir de nou a l’aula, els vaig posar en situació. Haurien de demostrar si tenien el perfil per al curs. Tenien una missió: descobrir quin autor o quina autora seria l’eix del curs. Val a dir que vaig cometre una greu pífia en la primera sessió. Els vaig anunciar que tindríem una moneda oficial, els capmanys —quina vessada!

El primer espai era reservat per a l’exercici d’ortografia. Cada grup havia de descobrir quina era la seva línia de metro. Havien de desxifrar uns codis. Eren noms d’estacions de metro. Els grups van començar el joc bastant desconcertats. A mesura que anaven descobrint les estacions i eren capaços de reconèixer la seva línia, anaven ajudant els grups ressaguers. Va costar d’arrencar. Però un cop superat el primer repte, guanyar la pregunta per a la primera pista els va animar a continuar i a treballar plegats.

En el segon espai, tenien l’exercici de morfologia verbal. Havien d’omplir el buits d’un text de l’autora. Per saber si l’havien respost bé, calia que ajuntessin el fragment de cada grup. El color de les línies suburbanes els indicava l’ordre dels paràgrafs.  El joc s’anava animant. Tenien ganes de resoldre els exercicis per conèixer una nova pregunta que els permetés acostar-se a la identitat de l’autora.

Només quedaven deu minuts, però van ser capaços de resoldre el tercer repte i guanyar la tercera pista. Era l’exercici de connectors. En els textos d’alguns grups, em vaig oblidar de crear l’espai buit.

Connectors

Si ens basaven en “QuimQuima”….

Van voler que acabéssim el joc el proper dia. Vam haver d’ajornar l’exercici estrella d’aquest bloc: connectors, pronoms, lèxic…

sdr

dav

 

 

Ballar el coneixement per flipar

Em feia una mica de basarda: pesava un record amb regust amarg. Temia  com podia reaccionar l’alumnat de l’altre professor, ja que per motius organitzatius vam haver d’ajuntar dos grups. Ben aviat es van esvair les temences. Els objectius d’aquesta primera setmana eren conèixe’ns per cohesionar-nos com a grup i anant introduint el projecte.

 1a sessió. Em va agradar plantejar la primera activitat— per trencar el gel i per conèixe’ns— com un petit homenatge a una coreografia d’Ohad Naharin: l’ onada de noms. Vam formar un cercle tancat i ens vam agafar de les mans. Cadascú s’aixecava i deia el nom de  la persona que tenia a la dreta.

Ens vam presentar aprofitant pòsits en què vam dibuixar un aspecte de la nostra personalitat, una afició, què esperàvem del curs i un somni.

Tot seguit, vam llegir la primera part de l’apunt de María Acaso. L’havia dividit en cinc parts. Cada alumne havia de titular el fragment que li havia tocat. Després, vam formar grups perquè cadascú expliqués què havia extret del seu paràgraf. Finalment, havien de titular l’article.

Les propostes dels quatre grups

Primera sorpresa! En cada grup es va generar un debat. N’hi havia que expressaven les seves reticències, mentre que d’altres hi estaven d’acord. Vaig aprofitar que tothom estava implicat en el col·loqui per desplegar a l’aula l’estranyament.

Què hi pinta una corda a l’aula?

De sobte, una bretxa!

Repte superat

Havent apuntats els possibles títols de l’article, els vaig anunciar que miraríem de posar a provar les tesis de María Acaso. Es van adonar de la corda. Els vaig explicar que s’havia produït un bretxa a l’aula. Tenien un repte. Havien de ser capaços d’eliminar-la. Això, sí, quedava prohibit ballar. Va sonar el Mambo núm. 5. Ben aviat es va produir la desobediència. Es van posar a ballar i uns voluntaris, amb els peus, van anar arraconant la corda. Per celebrar la victòria, van moure’s per l’espai formant una conga.

Vaig tornar a formar grups. Ara, amb els articles d’opinió que havia escrit el grup d’I3. Algú va quedar meravellat per com escrivien. Així presentàvem als companys el projecte que havíem dut a terme el trimestre anterior.

Llegint “Suspens0”

projecte d’ #i3cast17

reflexionant sobre aprenentatge

Finalment, vaig presentar el programa del curs. Havien de triar quins objectius i continguts volien assolir. Els costava seleccionar-ne.

Sessió 2. Comencem amb una activitat per repassar els noms, Em pica aquí. És una activitat que has de tocar el company. Distèn i diverteix.

Recordem la sessió anterior. Les temences es dissipen. Una alumna es plany que no s’hagin conegut durant el trimestre anterior. Valoren el dinamisme de la sessió i les idees que vam reflexionar: les emocions, l’ambient relaxat per aprendre, el ball i el fet de moure’s.

Posem en comú el mapa d’aprenentatge. No ha funcionat gaire. Van apuntar  més d’un contingut en un pòsit. Alguns els van copiar literalment. Es pot resumir en: verbs i pronoms. M’ho posen bastant fàcil o més aviat em donen carta blanca.

Per animar-nos, els convido que agafin una galeta de la sort. Han de trobar la parella per completar el missatge. Cada parella les comenta en veu alta. Són les paraules de Wilfried von Pappel al documental Five days to dance. De seguida, s’adonen que la dansa pot ser una metàfora de l’aprenentatge. Noto que el que transmet el coreògraf en els seus tallers, també ho puc adreçar en el grup. Percebo caps assentint i pits inflant-se.

Presento el pla del curs. La M. Eugenia ja s’ensuma quin deu ser el projecte artístic: una coreografia, oi? Fem broma entre tots on representarem el ball. Juguem a la Macedònia. S’engresquen de valent. Tothom corre per no parar.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Debatem en petits grups si convé crear un grup de Whatsapp. Els convido a crear una banda sonora del curs. Han de proposar alguna cançó en què inclogui la paraula ball o bé que els faci ballar. Alguns sospiten que potser servirà per ambientar el ball. Encara no ho sé.  Per acabar aquest bloc, practicarem una rutina de pensament a partir de xerrades TED en què la dansa és la protagonista.

Acabem encetant la coreografia. He ideat set moviments. Primer, apilem les cadires en dues estructures. A tothom ens recorda fogueres de Sant Joan. Tenia una intenció que hi enterressin el llibre de text. Divideixo la classe en dos grups: aloses i mussols. Com que aquest grup és el minoritari, protagonitzaran els passos següents. Han de triar una cadira de les piles i asseure-s’hi per on vulguin de la sala. Aprofitaran el full que els he passat per simular que és un llibre. L’obren i el tanquen com en el ball d’Ohad Naharin. Les aloses van al darrere dels mussols. Li tapen els ulls i l’acompanyen a voltar la cadira.

 

Tatuant-vos

2a sessió.  Vam repetir l’activitat d’escalfament del grup anterior. També va anar prou bé. A més, descol·locava les persones que venien  més tard. També vam seguir el mateix plantejament pel que fa a la tècnica del baròmetre. Aquí el resultat no va ser tan unànime. Hi va haver un parell de persones que van reconèixer que era cabdal la informació perquè es pogués compartir coneixement.

Vam presentar el pla del curs i el projecte de curs gamificat Paradís 4.0 (#paradis40).  Han d’anar guanyant quilòmetres per poder tornar per fer la prova. Vaig formar grups. Primer, tots els que compartien el mateix fragment de l’article d’Aurora Bertrana i després en grups encreuats. Van haver d’endevinar quin és el lloc que descrivia l’autora. Papeete, doncs, serà el punt de sortida.

Superarem aquesta distància?

Projecte Mínim Viable

 

Finalment, calia anunciar el primer repte per guanyar els primers quilòmetres. Havien de demanar a un company que els tatués una paraula que els havia suggerit el text d’Aurora Bertrana. És una recreació de l’acció que va improvisar Jordi Macián un dia a classe quan va descobrir el xuclet a una alumna. Abans, però, havíem fet una roda en què havíem dividit el grup en dos bàndols: els tatuats i els no tatuats. Cadascú va argumentar la seva posició.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Per cert, si en la primera sessió quatre persones van haver de patir la nominació. Ahir  van obtenir un premi: una postal de la ILC.  Seran la plantilla per a un segon projecte artístic. Cada alumne haurà de convertir l’acta d’una sessió en una postal. A veure si aconseguim al final de curs recrear una instal·lació similar a la d’Oriol Vilanova.

 

 

Les proves no demostren res

 

2a sessió. Vam començar la sessió amb una activitat d’escalfament: La dreta buida... Asseguts en un cercle, tothom va convidant un company a asseure’s al seu costat perquè té una cadira buida. Ens ho vam passar bé. Tot seguit, vam fer una roda per valorar la sessió anterior. Va emergir de nou el conflicte.

Els antics alumnes esbufegaven. La majoria va coincidir a qualificar la sessió de canyera. En canvi, els nous van manifestar que s’havia sentit molt còmodes i distesos. Ara bé, un, el Joan Antoni, va destapar la caixa dels trons.  Es va queixar que les proves el posaven molt nerviós. Per tant, no demostraven el que realment sabia.  Assentiments amb els caps. Vaig formar petits grups i els vaig proposar que mantindríem el costum d’un curs antic: resumir la sessió en 21 paraules. Cada equip en va triar una per presentar i entre tots plegats vam votar. Va guanyar la del Jordi. Havia reconegut que li feia por escriure. Vam aprofitar els mateixos grups perquè contrastessin els exercicis de la prova.

Vam  comentar el primer vídeo. Els va impactar. Algú va admetre que li havia estat impossible continuar mirant la campanya. Els vaig preguntar què tenia a veure amb nosaltres. De seguida, hi van caure. Encetàvem el projecte Suspens 0. Quant a la proposta d’organitzar un edcamp, els va agradar. Era el moment de negociar els objectius.

Petits grups

Resumint la sessió

Negociant objectius

 

Val més que’m prengui una pastilla abans de vindre

Setmana d’estrena: trimestre, curs i aula.

1a sessió. Element detonant: el mitjó. Vaig repetir la primera activitat que ens va plantejar Nicolás Paris. La mateixa reacció. Cares d’estupefacció, primer. Rialles a mesura que se’l posaven. A més, anaven arribant de manera progressiva. Per tant, els companys que el duien posat frisaven per contemplar la reacció del nouvingut. Anava sentint comentaris: “S’avorreix. Per això té tanta inventiva.” , “Jaume, ja t’has pres la medicació?” Jo, ni cas.

Vaig repetir l’activitat de presentació que també és bastant divertida. Així ens movíem i fèiem temps perquè el mitjó s’emmotllés. Vam formar un cercle amb les cadires per descobrim les noves identitats. Vam riure bastant. Finalment, el vaig fer descalçar per comprovar com havia quedat el mitjó.  Cares de sorpresa. Vam reflexionar una mica per fer emergir el pensament divergent.  Vam acabar acordant que seria el material per elaborar el relatograma. Aquesta vegada, el construiran individualment.  La majoria va seguir les meves instruccions i van desfer el mitjó. La Paola, en canvi, va decidir que el faria amb la forma del peu. Visca la rebel·lia!!

Apuntant trets

Els motlles

material per al relatograma

Ara tocava presentar el repte del curs. Vaig esmicolar tant el comunicat de la Cúpula errorista que ens va costar ordenar-lo una mica. Els va fer il·lusió que fos escrit amb l’alfabet que vam inventar el curs passat. De totes maneres, vam veure que el text ens oferia diverses possibilitats. L’Andrea li va encantar la proposta.

Ordenant el missatge

El repte del curs

L’hora del descans cerebral. Ens vam anar de viatge. Has de formular: “Me’n vaig de viatge… amb una abraçada del company” i has de fer l’abraçada. El company ha de repetir i fer tot el que ha sentit i vist abans de dir la frase al company. Em costa explicar la dinàmica. Aquesta vegada no feien cap acció sinó que facilitaven consells als companys.

Vaig formar petits grups i els vaig repartir el programa de cada unitat. Vaig descobrir que havia fet malament les fotocòpies. Només vam triar els continguts de dues unitats. Primers dubtes sobre els continguts. Vaig presentar el pla del curs. Algú va arquejar les celles quan llegia autogestió pedagògica i a través de l’art.

I per acabar, repetiríem l’activitat del compromís. Els vaig repartir les tires de paper. Els vaig demanar que la dobleguessin en quatre parts i hi formulessin un compromís. Els vaig donar un clip i els van ensenyar com podien convertir el compromís en una llavor. Segona nicolassada del dia.

2a sessió. La venjança. Cadascú va agafar el tros de paper i hi va anar apuntat amb què s’havia quedat de la sessió anterior. Vaig aprofitar per fer el mateix amb el que em comentaven en la posada en comú. Em va satisfer el que van compartir. Dues pegues. Desconec com valoren la sessió. Hauré de recórrer als enginys de Clara Megías. Hem de tenir retoladors de punta fina.

Abans de continuar amb la sessió. El Manolo va plantejar alguns dubtes. Van voler que practiquéssim l’apostrofació de l’article amb els noms femenins.  Tenia molt clara la regla, però en canvi no veia per què no es podia apostrofar idea i per què s’havia d’apostrfar ungla. Vaig improvisar una tècnica amb el color verd i el vermell. Els vaig demanar que pensessin en paraules femenines. Les vam apuntar a la pissarra i la regla. Vam aprofitar per repassar la vocal tònica. Hpostavien de senyalar-la. L’encerclava en verd. En la posada en comú, al final, vam acordar que deien verd (l’, és a dir, article apostrofat) o vermell (la, article no apostrofat). Al Manolo encara li va costar de veure-ho, però els altres ho van entendre  de seguida.

A l’hora de presentar la sessió, els vaig confessar avançar que avui demostraria que no estic tan boig ni sóc tan creatiu.

Vaig formar petits grups havia de compondre una imatge amb el tros que tenien. Vam practicar la rutina de pensament Què hi veig, què en penso i què em pregunto. Va estar analitzant tres obres. Van descobrir d’on havia sortir la primera activitat del dia anterior.

La majoria va assegurar que pertanyien al mateix artista. Aprofitant els mateixos grups, van fer una lectura col·laborativa. Van llegir el dossier de CaixaFòrum sobre l’exposició de Nicolás Paris. Cadascú havia de llegir un paràgraf en veu alta, havia de resumir un paràgraf que hagués escoltat i havia de confirmar si era correcte el resum d’un  company. Van acceptar d’anar a l’exposició i fins i tot de contractar una visita guiada.

Descans cerebral: joc del marro. Han de picar amb la part del cos on algú ha rebut, per part meva,un cop. Finalment, es van encarregar d’escriure el missatge per fer la reserva de la visita de dijous.

S’entretenien a l’hora de sortir. Els vaig haver d’anar a buscar. Vaig entrar cridant: “Au, foteu el camp: que estoy mu’ loco, ostias!!” Esclafiren a riure.

 

Conillets d’Índies

2a sessió. Vaig adaptar l’activitat d’escalfament que acostumo a dur terme el segon dia.: la cadena de noms. Havien de dir en veu alta el seu nom, separant-ne les síl·labes i marcant amb un gest la tònica. Abans, però, havien de repetir totes les síl·labes i els gestos que havien sentit i vist abans del seu.

Tot seguit, els vaig presentar el tauler que ens servirà per construir el relatograma del curs. Els va sorprendre, però la idea els va fer bastanta gràcia.

A continuació,  vam experimentar l’activitat Aniversari, creada per Griselda Encinas. És a partir del videoclip dels Manel. La vaig triar primer perquè la va idear per al mateix grau. Després, pensant quan la podria aplicar, vaig pensar que podria ser un bon preludi del nostre projecte del curs.

Va funcionar el conjunt d’activitats. De totes maneres, penso que em vaig passar desconstruint la primera activitat. La creadora proposa que per parelles plantegin suposicions a partir de set imatges, elements que apareixen en el vídeo. Jo, en canvi, vaig optar per repartir les imatges per formar les parelles o els trios.  També em vaig oblidar que  calia que miressin el vídeo sense veu per endevinar les frases que pronuncien els possibles personatges.

 

Els va encantar escoltar la cançó mentre comprovaven si havien ordenat correctament la lletra de la cançó. Arran de la consulta d’un dubte, vam repassar els noms que canvien el gènere segons en català o en castellà.

Vam fer l’habitual posada en comú de la sessió i els vaig presentar el detonant del projecte. Què els suggeria la imatge? Dimarts estrenarem el projecte MR.

 

Que bèstia!

2a sessió amb el C2. La vam començar fent l’animal. Era una activitat idònia per introduir el Llibre de les bèsties, que llegirem cooperativament. Després, vam recordar la primera sessió.

Tot seguit, vam fer els dos exercicis del model de prova. Teràpia de xoc. Ara bé, alguns alumnes es van desanimar i a uns altres, en canvi, els van esperonar. Primer, els van escometre individualment i després vaig formar parelles perquè els contrastessin.

Finalment, estava previst que juguéssim a Segueix la pista de Ramon Llull, un kahoot elaborat pel CNL L’Heura. En vaig haver de posar en pràctica una versió manual.

 

El fil vermell

Hem començat la sessió  repetint l’activitat per registrar l‘índex d’estrès. Avui ha aparegut una nova puntuació (els 3). A més, com era previsible,  hem tingut noves incorporacions.  Així doncs,  calia que repasséssim els noms. En comptes de passar una pilota, ens hem anat passat la troca de llana pronunciant el nom a qui la passàvem. En la posada en comú, els he avançat que si l’enigma de la sessió de dimarts va consistir a compilar una frase avui era una història. Havien de saber per què els havia fet passar-se un fil vermell.

Hem recordat la sessió anterior. Hem apuntat els dubtes que tenien del curs. Primer, els han pensat individualment. Després, els han posat en comú per parelles i al final amb una altra parella per contrastar els neguits . D’entrada, la majoria han recordat un dels objectius del curs. De totes maneres, estirant el fil, han anat apareixent altres dubtes. He aprofitat l’avinentesa per afegir-hi els meus.

S’ha originat un petit debat interessant. Abans de la posada en comú, però, arran de l’advertència del Nico (que havia de veure-ho escrit perquè ell ho pogués entendre-ho), he mirat d’apuntar  les formes verbals que hauríem d’utilitzar i també els he apuntat sinònims d’amoïnar. Ho hauria d’haver plantejat com  una activitat perquè ho deduïssin ells mateixos. He participat massa en la discussió. També m’han preguntat sobre l’ús de tots i tothom.

Els he facilitat una de les pistes de la història del fil vermell.

Tot seguit, els he distribuït en quatre grups. Havien de pensar  com podien aprendre un dels objectius apuntats. Es nota que predominen mares perquè  tots els grups han proposat tant les cançons infantils com els dibuixos animats podrien ser un bon recurs didàctic.

Finalment, m’he adonat que era impossible preparar l’avaluació inicial. M’han demanat que els expliqués la història del fil vermell. Cares expectants i assentiments amb el cap. M’he oblidat de fer la roda amb què es quedaven de la sessió. Haurà de ser l’escalfament del proper dia. Amb les presses, la majoria ha marxat i s’ha oblidat de puntuar el nivell d’estrès. El Nico m’ha ajudat a resoldre les reticències que tenia d’aplicar aquesta activitat cada dia. He vist que sí. Cal que demani que en raonin la puntuació. El Nico havia puntuat baix al prinicipi. Ara declarava que l’estrès era molt alt, tot i que insistia que per ell no era gens important. Li havia costat seguir-me tota la sessió. Li vaig rebatre que al contrari. Havíem de mirar que al final del trimestre entengués millor les meves explicacions. També he de dir que ell em va fer escriure un 5 al començament.

Vull agrair a Manuel Morais Trindade, qui em va fer conèixer la llegenda.

 

 

Ballant amb la més lletja

Hem dedicat les dues sessions d’aquesta setmana a dur a terme el model de prova. S’hi han familiaritzat i ha servit tant per conèixer-ne l’estructura com la puntuació.  De totes maneres, també hem de relatar la sortida al MACBA i ha emergit una contradicció pedagògica.

2a sessió sortida al MACBA. La guia ens va dividir en quatre grups. Tothom va riure perquè va utilitzar la mateixa estratègia  que jo a l’aula. Tot seguit, ens va donar una carta amb una emoció. Cada grup havia de dipositar la carta en una de les obres de la col·lecció en un quart d’hora. Després, vam anar recorrent la col·lecció  i la guia ens feia reflexionar si l’elecció havia estat encertada.

3a sessió. Vam començar la sessió valorant la sortida al MACBA. Es va generar el debat sobre l’art contemporani.

Vam començar a experimentar els dos exercicis de comprensió, primer individualment i després en grup. L’ambient es va anar enrarint amb els exercicis del bloc de gramàtica i lèxic.

 

4a sessió. Hem reprès el costum de l’any passat de resumir la sessió anterior en 21 paraules. Va tenir bona acollida.

Vam prosseguir amb el simulacre de la prova. Primer, vam posar en comú el tercer exercici de gramàtica i lèxic. Ens vam estendre bastant perquè el vam comentar. Després, vam continuar amb l’exercici d’ortografia. Van anar molt millor que no pas el de morfologia verbal de dimarts.

Finalment, vam presentar el pla de treball. PLA DE CURS S3 Ens queda pendent els exercicis d’expressió escrita i oral. A casa, aprofitaran per escriure un article d’opinió responent aquesta pregunta: Som herois per un trimestre? 

Conflicte al final de la sessió. Alguns em demanen com han d’escriure l’article, com el dia de la prova o bé poden consultar recursos… Hem de ressuscitar l’avaluació ètica.

 

 

 

Alegria

1a sessió. Hi havia ganes de retrobament. A mesura que anaven entrant a l’aula, s’abraçaven, es feien petons, es demanaven pel mes de pausa i algú confessava que ja tenia ganes que el curs arranqués. Es respirava alegria, un dels components de l’il·lusionisme social.

Per conèixer les noves incorporacions i també per conèixe’ns una mica més, vaig preveure l’activitat de Jo sóc. Han de completar en un full cinc definicions seves amb l’encapçalament Jo sóc. Abans, però,  vam elaborar uns rètols amb els noms de cadascú. Els vaig demanar que juguessin amb les lletres del nom. Era per demostrar-los que tothom és creatiu. De totes maneres,  va propiciar un bon clima per a la posada en comú de les definicions. Vaig repartir a l’atzar els papers. Havien d’endevinar qui havia escrit les definicions. Vam riure força.

Tot seguit vaig repartir dos grups perquè teníem dues companyes noves. Elles haurien de respondre a la pregunta Com aprenem Els Viatgers? Per això calia  que cada component del seu equip li dibuixés un concepte. Així vam confeccionar un guió visual. Les dues alumnes van acceptar el repte i se’n van sortir prou bé. Ens va fer gràcia escoltar com ens veien. Els va sorprendre el bon ambient, la pinya que fèiem.

Vaig aprofitar uns poemes visuals de Joan Brossa per formar petits grups. Els vaig repartir una definició diferent a cada grup.  Havien d’endevinar la paraula, un dels poders que hauran d’emergir al llarg d’aquest trimestre.

2a sessió. Abans de reprendre l’activitat dels poders, vam fer una roda amb què s’havien quedat en la sessió anterior.  També vam reflexionar sobre les exposicions orals. Primer, la majoria van reconèixer que les dues ponents tenien molt bon nivell. Una només fa set mesos que és a Catalunya. Ha fet un B1, B2 i ara l’S2. També van reconèixer que entre tots havien aconseguit que fos una tasca reeixida. Es van oblidar del pensament visual. Els dibuixos havien ajudat que les exposicions fossin espontànies. La darrera parella va enumerar tots els poders amb què van aplicar en aquesta tasca. Sort que es declaren poc creatius!

Tot seguit, es van tornar a ajuntar per poemes visuals. Van definir com era un poema visual. Després van mirar de crear un poema amb el poder. També els vaig avançar que en l’última sessió els volia regalar una vareta. Cada grup havia de pensar com em podien demostrar que havien adquirit un poder. Finalment, els vaig demanar que escriguessin una carta oferint-se com a candidat per a la vareta, què podien aportar al grup i què volien aconseguir.

 

Arran dels comentaris de dues alumnes del trimestre passat, he d’incorporar algunes millores. Ara bé, han esclatat un conflicte dins meu. Reconec que cal que ens fixem objectius i que els temporalitzem per evitar que alguns alumnes perdin el nord. Però com els puc negociar amb ells? Temo que si els fixo jo, acabi imposant determinats continguts. En canvi, si apadrinen errades, poden convertir les posades en comú en petites classes magistrals repetint com lloros  nocions gramaticals o enumerant nombroses excepcions.  Esperava que ho resoldria amb les seves propostes per aconseguir els poders o bé amb la carta. Van apuntar unes reflexions molt interessants en la primera activitat i en la carta continuen expressant objectius massa generals, molt poc concrets. Ens haurem d’endinsar al regne de Morfeu.