#Papitu

Cinquena setmana. Per fi, ataquem la perífrasi d’obligació i introduïm la figura de Josep M. Benet i Jornet i acabem la setmana travessant el pas de l’equador.

Sessió 9a Després de confeccionar el relatograma de la sessió anterior, desvetllem el significat de la metàfora visual. Si els cupaires utilitzem la 1a persona plural de l’imperatiu, els comuns, per aconseguir l’equidistància, més aviat abusen de la perífrasi d’obligació.

Comencem demanant-los que escriguin les instruccions del pas en què van participar. Ens trobem amb el primer problema: com hem d’escriure l’ordre per a un solista? Fins ara, ens havia anat prou bé l’imperatiu perquè eren accions col·lectives. Les perífrasi d’obligació ens ho solucionen.  Un cop han aconseguit escriure-les, posen en pràctica la perífrasi. Hem d’ajornar l’ús del guionet en els compostos.

Instruccions dels tres moviments

Descans cerebral tranquil. Formem parelles s’han d’observar fixament. Quan els aviso, un component de la parella es gira d’esquena i l’altre ho aprofita per fer-se tres canvis. El company ha d’endevinar què ha canviat. Després, canvien els rols.

Com que encara no comptem amb ordinador i projector, hem d’organitzar un kahoot analògic. Reparteixo a cada alumne una pregunta sobre Josep M. Benet i Jornet. Quan els dono la solució de la resposta, algun alumne em fa callar perquè no li trepitgi la pregunta que té. També hem de cancel·lar la coreografia.

Sessió 10a Confeccionem el relatograma. Tornen a aparèixer dubtes resolts espontàniament. Una alumna destaca l’ús de la metàfora visual per introduir les perífrasi d’obligació.

Estic nerviós. Dubto de com introduir els compostos. La finalitat era saber si la dansa teatre o el teatre dansa l’hem d’escriure amb guionet.  Reparteixo a cada alumne un compost amb guionet. Ha de trobar els altres companys per formar un grup. Hauran d’explicar quin és el criteri ortogràfic.

 

Com es van formar els grups

Aprofito les seves definicions del gènere artístic. Em sembla que és la millora manera per introduir els pronoms de relatiu. Fiasco. Fem un exercici per deduir quina és la finalitat d’aquests pronoms. Han d’incloure la segona oració dins de la primera. Com sempre, hi ha alumnes que recorren a altres recursos de cohesió (conjuncions copulatives o conjuncions adverbials). Fem un altre exercici per deduir quins són els pronoms de relatiu. I ho hem de deixar aquí.

Descans cerebral, joc del marro. Formats en un cercle tancat. Jo em vaig passejat pel darrera.  De tant en tant, toco a algun alumne una part del cos. Han de fer una cadena tocant-se amb aquesta part.

Jugant al marro

Formo grups. Hem de decidir com emprendrem el projecte #Papitu. Acorden llegir-ne una obra per llegir-la en veu alta i per reescriure’n alguna escena.

Conclusions dels equips

Finalment, calen dos grups per idear els moviments de la sessió 8a i 9a. M’oblido de la consigna que havia pensat per celebrar que dijous passat era Dijous Gras. Representen la dansa teatre i la diferència entre pujar, baixar i senyalar amb apujar, abaixar i assenyalar. Se’n van amb un vídeo d’alguna de les obres de Josep M. Benet i Jornet.

 

Rebrotada errorista

Hem dedicat aquesta quarta setmana al tractament de l’error. Em vaig quedar insatisfet del dictat a la paret. Es van divertir per la mecànica, però la majoria es queixava pel nombre de faltes, tal com es va recollir en el relatograma de la sessió anterior.

Sessió 7a  Havia de pretendre de capgirar la visió negativa de l’error. Si havia ideat un dictat era perquè treballéssim el contingut a partir dels dubtes dels alumnes. Em va venir al cap la darrera escena de Ningú no és perfecte . Em va semblar que podria ser l’element idoni per desplegar l’estranyament.  Just abans d’entrar a l’aula, vaig pensar que seria millor escoltar-ne una de les cançons. Si més no, em va servir per presentar la diapositiva amb l’escena. Era la manera d’obrir les portes del nostre banc d’errades.

Així doncs, els vaig proposar de fer una roda en què cadascú exposés una errada o bé un dubte que va tenir. Va costar que entenguessin la mecànica. La idea era apuntar les errades, repassar la norma ortogràfica i entendre el motiu de l’errada. Vaig observar que alguns alumnes els feia vergonya verbalitzar un error. Suposo pel temor que els companys se’n riguessin. Alguns alumnes encara tenen una visió tradicional o acadèmica: el que el professor apunta a la pissarra és una sentència. Per tant, no entenien per què ens estàvem estona a apuntar paraules mal escrites. Un altre aspecte per pensar-hi, els alumnes quan verbalitzen l’errada ja sabien quina era la solució correcta.  Desnaturalitzaven així el poder didàctic de l’error. Finalment, és una activitat bastant detonant, ja que fa emergir dubtes. Ara bé, costa bastant de conduir-la perquè els alumnes t’afusellen amb preguntes.

Descans cerebral, ben merescut! Vam jugar a tocar alguna cosa del color que esmentava el director del joc.

Finalment, vam formar grups perquè posessin en comú els fragments d’espectacles que havien vist i perquè escrivissin un text explicatiu sobre què és la dansa teatre. No ens va donar temps perquè ballessin les sessions anteriors.

Sessió 8a A l’hora de confeccionar el relatograma de la sessió anterior, els comentaris dels alumnes em van calmar del neguit que sempre tinc a l’hora de tractar l’error. Sorprèn del que es van quedar. De vegades, una resposta ràpida per sadollar un dubte queda més que no pas que plantegis nombrosos exercicis per reforçar un contingut.

Vam continuar treballant les errades que havia recollit en els textos explicatius. Com en la sessió anterior, ens va ocupar bona part del primer bloc de la sessió.

Hi havia ganes de provar un descans cerebral. Aquesta vegada era En Simó diu. És una variació del joc de la marea puja i baixa. Han de seguir les instruccions del director del joc si l’ordre s’encapçala amb la fórmula “en Simó diu”; si no, s’han de quedar quiets. Qui s’equivoca queda eliminat.

Vaig haver d’ajornar novament les perífrasis verbals. En tot cas, els vaig presentar l’element per a l’estranyament: la fotografia de dos polítics (Carles Riera i Xavier Domènech). Havien de respondre quina relació tenien amb nosaltres. Ara era  el torn de preparar els moviments que representessin les tres sessions que teníem pendents (5a, 6a i 7a). Cada grup tenia un relatograma. Havia de seleccionar un continguts i representar-lo amb el cos. El resultat, sorprenent!!

5a sessió

6a sessió

7a sessió

“Anar-se’n”

s sorda i sonora

verbs de doble arrel

El grup de la 5a sessió van triar la conjugació del verb anar-se’n. Va ser un dubte que sorgir a l’hora d’apuntar el descans cerebral. El joc s’anomenava Me’n vaig de viatge. Els de la 6a van representar la diferència del so sonor i sord de la s. Mentre que els de la 7a també van optar per un dubte resolt en la correcció d’errades: els verbs de doble arrel.

 

 

 

 

 

Embellint el material

Tercera setmana del curs. El grup marca el ritme del curs. El que havies planificat en una sessió, l’has d’ajornar en una o en dues sessions posteriors.

Sessió 5. Elaborem el relatograma de la sessió anterior. Fent el cafè abans d’entrar i llegint sobre la pedagogia Waldorf em ve la idea de com puc presentar els verbs de radicals velars. Proporciono a cada parella un codi. Si el desxifren, descobriran un infinitiu. Cada component de la parella ha de conjugar un present: un, el d’indicatiu; l’altre, el de subjuntiu. Ens han de servir per construir l’imperatiu.  He d’ajornar novament la perífrasi verbal d’obligació.

Per distendir l’ambient, és el moment que posem en comú quina és la cançó que van triar per formar la banda sonora del curs.  També posem en pràctica un descans cerebral.  Juguem a Passejos amb taxi. Em serveix per formar parelles per a la propera activitat.

Pretenc repassar l’ortografia de la s sorda i sonora, arran d’algunes errades que he observat en els comentaris que havien escrit. Provem El full 1, 2, 3. Hi aboquen tot el que recorden d’aquest contingut. Ens allarguem més del temps que havia previst. He d’ajornar el dictat que tenia a punt. Penso que és millor que destinem el que queda de sessió per a la coreografia. Formo dos grups. Un idea com podem representar amb el cos la diferència dels textos instructius i explicatius L’altre grup s’encarrega de l’imperatiu. Genials, els dos grups!

Textos instructius vs. explicatius

L’imperatiu

Sessió 6. A l’hora de construir el relatograma de la sessió anterior, he de resoldre alguns dubtes sobre els verbs de radicals velars, pronunciació de les consonants velars… Continuo tenint present el precepte de la pedagogia Waldorf. Com puc embolcallar el que havia preparat com a activitat de repàs de verbs? Organitzem parelles. Els informo que són publicistes i han de preparar uns eslògans amb els verbs que van desxifrar el dia anterior. Els apresso amb l’excusa que els clients ja venen. S’hi escarrassen a l’hora de crear les frase.  Convertim els eslògans en prohibicions, amb el pretext que els clients no n’han quedat prou satisfets. Fent la posada en comú, m’adono que han construït unes frases que ens poden ser útils per repassar els pronoms. Els demano que substitueixen els complements per pronoms.

Descans cerebral. Ens en anem de viatge. Per tant, ens en duem abraçades, petons, picades d’ullet, estirades d’orelles, clatellots i puntades de peu.

Avui sí que fem el dictat a la paret. Formem parelles de nou. Ara amb el recurs dels cordills. S’engresquen amb l’al·licient de la competitivitat. Al final, s’han d’emportar una de les diapositives per mirar un vídeo. Abans de visualitzar-lo, han de pensar què els suggereix el títol.

 

Ballar el coneixement per flipar

Em feia una mica de basarda: pesava un record amb regust amarg. Temia  com podia reaccionar l’alumnat de l’altre professor, ja que per motius organitzatius vam haver d’ajuntar dos grups. Ben aviat es van esvair les temences. Els objectius d’aquesta primera setmana eren conèixe’ns per cohesionar-nos com a grup i anant introduint el projecte.

 1a sessió. Em va agradar plantejar la primera activitat— per trencar el gel i per conèixe’ns— com un petit homenatge a una coreografia d’Ohad Naharin: l’ onada de noms. Vam formar un cercle tancat i ens vam agafar de les mans. Cadascú s’aixecava i deia el nom de  la persona que tenia a la dreta.

Ens vam presentar aprofitant pòsits en què vam dibuixar un aspecte de la nostra personalitat, una afició, què esperàvem del curs i un somni.

Tot seguit, vam llegir la primera part de l’apunt de María Acaso. L’havia dividit en cinc parts. Cada alumne havia de titular el fragment que li havia tocat. Després, vam formar grups perquè cadascú expliqués què havia extret del seu paràgraf. Finalment, havien de titular l’article.

Les propostes dels quatre grups

Primera sorpresa! En cada grup es va generar un debat. N’hi havia que expressaven les seves reticències, mentre que d’altres hi estaven d’acord. Vaig aprofitar que tothom estava implicat en el col·loqui per desplegar a l’aula l’estranyament.

Què hi pinta una corda a l’aula?

De sobte, una bretxa!

Repte superat

Havent apuntats els possibles títols de l’article, els vaig anunciar que miraríem de posar a provar les tesis de María Acaso. Es van adonar de la corda. Els vaig explicar que s’havia produït un bretxa a l’aula. Tenien un repte. Havien de ser capaços d’eliminar-la. Això, sí, quedava prohibit ballar. Va sonar el Mambo núm. 5. Ben aviat es va produir la desobediència. Es van posar a ballar i uns voluntaris, amb els peus, van anar arraconant la corda. Per celebrar la victòria, van moure’s per l’espai formant una conga.

Vaig tornar a formar grups. Ara, amb els articles d’opinió que havia escrit el grup d’I3. Algú va quedar meravellat per com escrivien. Així presentàvem als companys el projecte que havíem dut a terme el trimestre anterior.

Llegint “Suspens0”

projecte d’ #i3cast17

reflexionant sobre aprenentatge

Finalment, vaig presentar el programa del curs. Havien de triar quins objectius i continguts volien assolir. Els costava seleccionar-ne.

Sessió 2. Comencem amb una activitat per repassar els noms, Em pica aquí. És una activitat que has de tocar el company. Distèn i diverteix.

Recordem la sessió anterior. Les temences es dissipen. Una alumna es plany que no s’hagin conegut durant el trimestre anterior. Valoren el dinamisme de la sessió i les idees que vam reflexionar: les emocions, l’ambient relaxat per aprendre, el ball i el fet de moure’s.

Posem en comú el mapa d’aprenentatge. No ha funcionat gaire. Van apuntar  més d’un contingut en un pòsit. Alguns els van copiar literalment. Es pot resumir en: verbs i pronoms. M’ho posen bastant fàcil o més aviat em donen carta blanca.

Per animar-nos, els convido que agafin una galeta de la sort. Han de trobar la parella per completar el missatge. Cada parella les comenta en veu alta. Són les paraules de Wilfried von Pappel al documental Five days to dance. De seguida, s’adonen que la dansa pot ser una metàfora de l’aprenentatge. Noto que el que transmet el coreògraf en els seus tallers, també ho puc adreçar en el grup. Percebo caps assentint i pits inflant-se.

Presento el pla del curs. La M. Eugenia ja s’ensuma quin deu ser el projecte artístic: una coreografia, oi? Fem broma entre tots on representarem el ball. Juguem a la Macedònia. S’engresquen de valent. Tothom corre per no parar.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Debatem en petits grups si convé crear un grup de Whatsapp. Els convido a crear una banda sonora del curs. Han de proposar alguna cançó en què inclogui la paraula ball o bé que els faci ballar. Alguns sospiten que potser servirà per ambientar el ball. Encara no ho sé.  Per acabar aquest bloc, practicarem una rutina de pensament a partir de xerrades TED en què la dansa és la protagonista.

Acabem encetant la coreografia. He ideat set moviments. Primer, apilem les cadires en dues estructures. A tothom ens recorda fogueres de Sant Joan. Tenia una intenció que hi enterressin el llibre de text. Divideixo la classe en dos grups: aloses i mussols. Com que aquest grup és el minoritari, protagonitzaran els passos següents. Han de triar una cadira de les piles i asseure-s’hi per on vulguin de la sala. Aprofitaran el full que els he passat per simular que és un llibre. L’obren i el tanquen com en el ball d’Ohad Naharin. Les aloses van al darrere dels mussols. Li tapen els ulls i l’acompanyen a voltar la cadira.

 

Els erroristes contra el Dr. Mabuse

22a sessió. Setmana de ritme trepidant. Vaig haver de planificar la sessió una estona abans. Serindipia. Mentre faig el tallat, llegeixo l’apunt de José Blas García. Se’m fa un nus a la gola. Ara ja no bramo quan acabo amb un grup. Duc les cartes de dimarts i em cremem dins de la motxilla. Decideixo que els cal una resposta per part de la Cúpula.

Comencem l’última sessió completant  el relatograma.

Miren d’ordenar la carta que els han escrit. He pensat que seria una bona manera de recordar la disposició de la carta. Les seves, bastant emotives; però ni rastre de la disposició textual. La Cúpula només els comunica un repte: a la cacera de l’error. Però en tindran un altre, bastant important.

Ordenant la carta de la Cúpula

El resultat, un nou repte

Recorden els continguts del curs. Tenen als seus peus el relatograma. No en fan cas. Regiren els apunts o bé fan memòria. Apuntem a la pissarra els continguts.

Els reparteixo el poema que van escriure al començament del curs. Hi han de trobar errades i corregir-les. Havia improvisat una fitxes. A mesura que les trobaven els hi anava enganxant gomets. Deu ser dèria primaveral. Ara em presento davant dels dos grups carregat de gomets de colors. És un gaudi quan et van mostrant les errades que han caçat i que han sabut revisar-les.

Els pregunto per què ens hem convertit en comando errorista. Recorden la missió: impedir que el Dr. Mabuse influeixi al govern municipal perquè elimini els noms de figures rellevants dels espais municipals. Organitzo dos grups: uns defensaran l’Espai Montserrat Roig mentre que l’altre són agents del Dr. Mabuse. El debat va ser disputat. Uns van saber defensar la memòria de Montserrat Roig i els altres van saber picar-los.

I per acabar, van haver de completar l’última casella del relatograma.

 

Dia Mundial de la Poesia

19a sessió.  Anem de cara a la barraca. Completem el relatograma.

Valoració de la sessió anterior

Apuntant en el relatograma

 

Ja fa un parell de sessions que les opinions són heterogènies. Algú expressa el títpic comentari de suplici pel que fa als verbs. Això que en la primera sessió que vam treballar la morfologia verbal vaig mirar de desdramatitzar aquest contingut. Em va venir al cap les darreres declaracions de la vicepresidenta. Els verbs irregulars només representen una minsa minoria (20%). La majoria de les conjugacions segueixen un model regular.

Mantenim els dos equips de la sessió anterior. Cada grup recrearà un dels dos poemes de Joana Raspall (Si el món fos i Podries) amb la tècnica del full giratori.  Reparteixo retoladors de colors diferents i un foli a cada participant. Els dicto el primer vers. Cadascú l’ha de continuar. Quan els aviso, passen el foli al company del costat perquè continuï la poesia. Així successivament fins que el full retorna a la persona que l’ha començat. Així vam commemorar el Dia Mundial de la Poesia.

Vam escoltar el conte de Zerafina. Em semblava que els recordaria Montserrat Roig.  Cada grup es va posar a pensar en el  booktrailer. Els vaig passar el buidatge del qüestionari dels dos contes seleccionats.

Mundeta Claret

Mundeta Claret

 

 

 

Més quantitatius…

 

15a sessió.  Comença a ser un recurs recurrent quan no saps què idear com a escalfament, fent una roda de preguntes: Heu fet gaire… aquest cap de setmana? Continuem amb el relatograma.

Apunten sobre els quantitatius. Em fa l’efecte que és la primera vegada que hi apunten inquietuds o assoliments. Tenia preparat un parell d’exercicis més per consolidar el contingut. En la posada en comú, alguns expressen la seva satisfacció perquè han comès poques errades mentre que uns altres —els més exigents i perfeccionistes, potser— els costa fer una valoració optimista.

Com que ens hem allargat amb els putos quantitatius, és hora de dur a terme un descans cerebral. Ens posem drets i cadascú representa amb mímica una acció. El reparteixo un parell de targetes perquè hi escriguin el verb que acaben de representar i un altre. Així em proporciono el material per a la propera activitat: un quinto de verbs.

Tornem a crear una plana. Ens servirà per apuntar-hi la forma del temps. A dalt escriuen els diferents adverbis temporals. Començo a cantar accions. Com és habitual, primer els costa aprendre’n  la dinàmica, però després s’hi engresquen. És una llàstima perquè hem d’ajornar la posada en comú el proper dia. I l’alfabet visual.

 

Treballant els quantitatius (2)

14a sessió. De vegades em costa pensar en alguna activitat d’escalfament. Llavors recorro al relatograma. Com que el grup tampoc no és gaire puntual i van arribant de manera gradual, costa preveure un detonant de la sessió. Vaig improvisar una enquesta sobre l’alimentació: si menjaven gaire verdura i fruita.

Sembla que els va agradar el plantejament de la sessió passada, tot i que en tenia els meus dubtes.

Un portaveu de cada grup va presentar les conclusions a què havien arribat. Vam fer un exercici per repassar els quantitatius. Va esclatar la tempesta. Per concloure aquest contingut havia previst la rutina de pensament Abans i ara. Els comentaris van ser decebedors. La majoria va confessar que encara dubtaven del contingut. És curiós perquè quan van exposar els resultats de l’enquesta, havien mirat d’utilitzar-ne i ben correctament. Em continua amoïnant aquesta diferència de resultats si treballes un contingut d’una manera informal o bé més acadèmica. En el primer cas, arrisquen sense importar-los cometre errades; en canvi, en el retorn al passat apareixen tots els fantasmes: queixes per la dificultat del contingut, desesperació i autoestima baixa.

Crec que vaig aprofitar per repescar el descans cerebral que no em va donar temps de fer en la sessió anterior. Vam jugar a pedra, tisora i paper. Després, els vaig repartir les sinopsis i es van anar corregint les errades.

Només em va quedar temps de negociar com volien crear l’alfabet visual. Van decicidir de fer-lo entre tots.

 

Treballant els quantitatius

13a sessió  Vam començar la sessió, ordenant-nos per l’edat. Era el detonant perquè havia destinat aquesta sessió per repassar els numerals i els quantitatius, continguts que van triar.  Tot seguit, vam continuar completant la valoració de la sessió anterior en el relatograma.

Van valorar molt positivament la sessió passada ja que vam celebrar Dijous Gras, activitat que implica que el grup es cohesioni més; però també els va agradar escriure la sinopsi del conte i pensar en les característiques del booktrailer.

Potser es devia al taller amb Nicolás Paris, però vam repassar els numerals de manera bastant tradicional. Aprofitant el cercle, cada company preguntava al del costat quin era l’any de naixement. Els anaven dient en veu alta i jo els anava apuntant a la pissarra. Vam fer el mateix amb l’edat. Aleshores havien de deduir l’ús del guionet en els numerals. Finalment, per aplicar-ho vam omplir un xec amb la data del naixement com a aportació econòmica. Em va semblar que el procés era més natural i es van divertir.

Els vaig repartir en grups. Havien de preparar una enquesta. Havien d’acordar el tema i les preguntes. Després, havien de formular el qüestionari amb la resta de companys. Havien de presentar les conclusions, tot i que havia previst que abans haurien de descobrir els quantitatius.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 En una capsa tenien les lletres i els havien de formar. Quan van acabar, els vaig demanar que els classifiquessin en variables i invariables.

 

 

Remixant planes

11a sessió. Avui hem començat anant massa al gra. Com a escalfament he ideat una activitat per repassar els diftongs. He apuntat a la pissarra paraules amb diftong i les he enumerat. Els he demanat que cadascú es responsabilitzés d’escriure’n una. Això sí, l’havien d’escriure cada síl·laba en un tros de paper que tenia jo. M’havien de demanar tants paperets com síl·labes. Un cop transcrivien la paraula, els donava un regal: un altre paperet amb dues lletres i dos símbols.

alfabet visual inspirat en l’Eixample

Hem prosseguit amb el relatograma. Han valorat que els va agrada la proposta de joc per treballar els diftongs (el dicciopinta), però també començar jugant a les paraules encadenades.

recordant i valorant la sessió dels diftongs

Tot seguit, he projectat la primera diapositiva. Han escoltat la cançó infantil. Les cares han passat d’estupefacció a ja-ens-ha-quedat-clar-que-són-quinze-però-què. Mentre omplien la cel·la del relatograma he deixat cap per  avall la resta de diapositives. Els he demanat que cadascú n’agafés una. Els he repartit un foli a cadascú i l’hem marcat en setze caselles, tal com ho vaig practicar en el passat taller de Nicolás Paris. El tauler ha servit per anar presentant la quinzena de paraules que tenen el diacrític. Projectava la diapositiva i qui en tenia la imatge havia d’endevinar la paraula.

plana amb els diacrítics

Havia previst de practicar la rutina de pensament Abans pensava… / Ara penso… Però me n’he oblidat. Potser l’aprofitaré com a escalfament de la propera sessió. Ara m’adono que hauria d’haver pensat en un descans cerebral.

Els he comunicat que la cúpula es tornava a posar en contacte amb nosaltres. La primera vegada ens va fer arribar una nota; avui, una carta. He anat repartint els fragments de la carta. No ha calgut que els recordés per a què havien de fer servir el premi de l’escalfament. Ben aviat s’han organitzar i s’anaven passant les targetes amb les lletres i els símbols. Al final, hem posat en comú la carta. Cadascú ha mirat de llegir el fragment que ha traduït, seguint la progressió temàtica, tot i que s’han adonat que al darrere hi havia indicat l’ordre.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Han sortit de l’aula barrinant amb els nous reptes. De moment, han de cercar sobre booktrailers.