annual-rings-260481_640

6a sessió amb l’S1. Els havia preparat un parell de sorpreses. Ja m’havien fet arribar les primeres actes. Quan les vaig llegir em van començar a trontollar els esquemes. M’havia avançat  i dimarts els havia comunicat que publicaria les actes tal com me les enviaven. Triaria un màxim de cinc errades perquè ens servís per aprendre tot el grup. Reconec que em feia mal d’ulls veure els textos presentats. Vaig haver d’empassar-me les contradiccions. Tal com els havia dit, si volem aprendre de les errades, hem de poder publicar les actes sense que en faci jo un correcció editorial. Em costa triar els errors que poden ser útils per al grup. Preparo les reflexions que ens poden proporcionar els errors, però són les preguntes que em puc plantejar jo, però són les mateixes de qualsevol parlant. Quins mecanismes adopten ells a l’hora de revisar? Aconseguiré que siguin autònoms i que siguin capaços de repassar un text abans de publicar-lo? Comprenc què deu haver fallat en el caràcter d’algunes pífies, però d’altres se m’escapen. Curiós que el dia que em plantejava tots aquests neguits es difongués l’entrevista a Stanilas Dehaene, un neurocientífic que ha estudiat el procés cerebral que intervé en la lectura.

Així doncs, vaig tirar del dret i em vaig empescar aquest avís per a possibles lectors de les nostres actes. Sí, ja ho sé. és una copiada del d’una formació política, però nosaltres també hem iniciat un procés constituent. Ho hauria d’haver consultat tant amb les meves companyes que compartim blog com amb el grup. Ara, va ser projectar la  imatge  l’aula i les cares es van il·luminar.

Advertència

És una feinada, però he començat a comprovar alguns efectes. D’entrada, de seguida es van presentar voluntàries per assumir el rol de secretàries. Fins i tot, una alumna que de primer es va mostrar reàcia per vergonya, va ser l’autora de l’acta de la segona sessió. Els companys també tenen una actitud similar. Els alumnes del curs passat són els que ben aviat han deixat algun comentari responent alguna de les reflexions. En segon lloc, constato el canvi de mirada. He deixat de ser un voltor acarnissat amb les errades. Ara, com he confessat, em costa de saber seleccionar les que poden ser més útils per a tot el grup. Un cop les he caçades, em fan adonar del que l’alumna ha estat capaç d’escriure correctament. Per celebrar aquesta transformació i tot el que havia generat les primeres actes, vaig gosar d’organitzar un primer homenatge. Vaig retallar uns emblemes —semblen tires de pebrot escalivat, però em vaig inspirar en un famós logo d’un grup musical britànic.

IMG_20151015_110829

També tenia la música seleccionada per al moment, però devia ser culpa dels nervis, l’equip no em va funcionar.. Vaig demanar un aplaudiment per a cada una de les secretàries i els van anar estampant la recompensa. Es van estarrufar. Com jo. Em sembla que els plantejaré a final de curs que es tornin a revisar l’acta. Estic segur que corregiran errades que no els vaig marcar.

De totes maneres, la sessió va començar amb una altra tongada de paraules encadenades. Ara havien de repetir la darrera síl·laba amb la primera de la nova paraula. Vaig cridar el mal temps. De seguida em van metrallar amb dubtes ortogràfics, fonètics. Cares avorrides. Comentaris: “Els catalans parleu malament”, “Que difícil!”, “No sé distingir una oberta d’una tancada”.

20151015_133055

Un cop em vaig poder desfer de l’estratègia tornem-a-la-classe-tradicional, els vaig plantejar com tiràvem endavant els projectes. Vaig apuntar els que havien sorgit fins ara. En vam apuntar de nous. Jo, els meus. Vam acordar que cadascú triés el que li vingués més de gust. Em sembla que vaig forçar massa la posada en comú. Tenien poc temps per exposar el projecte mínim viable. He d’aprofitar que compto amb un urbanista i un enginyer jubilat per aprendre de design thinking. Al final, cada grup va exposar els seus prototips. Hi ha un grup que és individual. Em vaig escagarrinar perquè cada projecte abasta un període de temps diferent.També vaig observar que en algun grup els havia costat entendre’s i arribar a un acord. Em sembla que em va sortir una sarsuela. Sabré lligar-ne tots els ingredients?

20151015_140122

Al fons el grup de les autobiografies i el grup sobre la rellevància de la història

Al fons el grup de les autobiografies i el grup sobre la rellevància de la història

Grup del debat des de dos punts de vista contraris i l'alumna que vol tirar endavant una presentació audiovisual

Grup del debat des de dos punts de vista contraris i l’alumna que vol tirar endavant una presentació audiovisual

El grup responsable de l'hort literari

El grup responsable de l’hort literari

Anuncis

IMG_20150430_124500

6a sessió. Tinc ganes de començar la classe per asseure’m al cercle i observar amb quines imatges o paraules vénen. Em va sorprendre el Fernando. Va venir només amb una paraula. Va advertir que calia respectar els torns de parla. El conflicte va anar bé per emergir algun neguit. La Leticia va dubtar si avançava gaire. La Vivi de seguida li va notar les diferències amb el curs anterior. Havien assumit reptes individualment i recordava que els de la Leticia van ser els darrers, tant el taller com el resum del capítol. No va quedar gaire convençuda de la justificació. Es va queixar que encara tenia poca fluïdesa. És curiós perquè vaig pensar el contrari un cop vam fer la roda amb el relat de la sessió anterior. El Chema també li va confessar que notava molta millora en aquestes tres setmanes.

Vaig mirar de calmar la Leticia. Com que la finalitat del curs era que adquirissin més fluïdesa, estalviaria la correcció tant com pogués. M’interessa més que discuteixin que no pas que callin per evitar pronunciar una errada. Ho van acceptar.

IMG_20150430_124626

Vaig disposar tota una col·lecció de fotografies, cap per avall, al terra. Els vaig demanar que n’agafessin una. L’havien de descriure. Després hauríem de deduir quina relació tenien. Era per provocar-los i els ajudés per a les activitats posteriors.

IMG_20150430_134946

Vam recordar els acords que havíem apuntat de l’avaluació ètica. Vam destinar la resta de la sessió que presentessin una proposta per aplicar-la en el grup. Continuem inspirant-nos en el model tradicional (test o proves), tot i que incorporaven criteris qualitatius. I si construíssim un baròmetre de participació (?). Podríem decidir quins colors triem per indicar els diferents graus.

IMG_20150430_133048

Finalment, els vaig proposar que es convertissin en una agència publicitària. Reben l’encàrrec per part d’un centre educatiu de divulgar el nou concepte d’avaluació. Havien d’acordar  a qui adreçaven la campanya  i en què consistiria. Els resultats, impecables.

IMG_20150430_124820

6a sessió. La Vivi, secretària de la sessió anterior, aprofita el missatge amb la diapositiva per avisar-me que no podrà venir. Així doncs, presento la diapositiva, sense temps de muntar l’ordinador i el projector ni de fotocopiar-la.  Tan bon punt, vaig per presentar el resum, salta l’Alberto: “Ara ja ho sé per què fem tot això. Ho he llegit en el meu capítol. Ho tinc tot!”.  Dubto de com he de reaccionar en aquests casos. Em vaig fer l’orni, però ell hi anava insistint.

Vaig explicar el resum de la sessió. Em vaig oblidar de consultar l’ús de l’indefinit i del pretèrit perfet. Els vaig advertir que en aquesta sessió es farien un munt de classificar. Els vaig proposar que pensessin en oficis o professions. Per parelles, els vaig demanar que els classifiquessin. La majoria hi va aplicar el criteri de l’àmbit laboral o bé d’estudis. Mentre, jo els anava agrupant segons el  sufix emprat.

Havíem acordat en la sessió anterior de buscar frases fetes sobre maneres d’explicar o parlar en la seva llengua materna. Estic segur que els va agradar la posada en comú, però em va donar la sensació que era una olla de cols. Primer, alguns no havien entès la instrucció. Havien recopilat frases fetes en català. Segon, els continua desconcertant que demani per les llengües maternes. Queda clar que les úniques llengües vehiculars a l’aula són el català i el castellà. Però, bé, vam anar tirant endavant amb la proposta: recopilar frases fetes en les llengües maternens. La Johanna ens en va comentar una de sueca; la Natalia, una de russa; l’Aliou, unes quantes de francès —va dissimular quan li vam demanar en wòlof—. Però el sorprenent és les diferències dialectals del castellà peninsular amb el llatinoamericà.

Finalment, la Laura va explicar el segon capítol. Va descriure els set amics del Salim. Va proposar unes activitats molt interessants. La pega, no era del capítol sinó de la novel·la. Quina llàstima que no la tingués al costat quan vaig planificar els artefactes digitals. Havia pensat en la possibilitat de crear un diccionari col·laboratiu. Ho hauria tirat endavant si haguéssim pogut llegir la novel·la tots plegats.

Mentre tothom se l’escoltava, vaig anar apuntant paraules que podrien ser útils de comentar-les en la posada en comú.

Fa més d’un mes que tinc oblidat el dietari d’aquest grup. El MOOC i els constants artefactes han impossiblitat que el tingués al dia. Serà una gesta rememorar les sessions al llarg d’un mes.

6a sessió. Vam iniciar la sessió fent una pluja d’idees d’adjectius que comencessin amb la primera vocal. Em callar el motiu: era preparar el primer emblema del curs. Mira que en vam apunta d’adjectius, però ningú no va dir el d’agosarats. Vam prosseguir la sessió amb una pluja d’idees per caracteritzar un bon orador. Vam omplir de color l’aula novament.

Ara, em vaig fotre un embolic perquè dubtava de com havia de fer la posada en comú. Em vaig sortir com vaig poder. Potser m’haurien d’haver ajudat a classificar els post-it. Això hauria permès d’introduir la rúbrica per negociar els criteris avaluatius de la intervenció oral.

Vam acabar la sessió amb una activitat de teràpia de xoc: improvisar una intervenció oral durant dos minuts. Demanes als alumnes que escriguin un tema per parlar. Mentre disposes l’aula per a les exposicions orals. Reculls els papers i els deixes al costat d’una cadira. Després, t’empesques una tècnica per anar establint l’ordre amb què sortiran els alumnes. Els primers voluntaris van ser prou valents i se’n van saber sortir prou bé.Ara, em sembla que m’odiaran tota la vida.

6a sessió amb el B3. M’ha agradat com

ha anat l’activitat d’escalfament. Ens hem assegut en cercle i he començat a explicar el conte d’en Patufet. Després havia de continuar cadascú. En cas que toqués a un alumne que no va venir, s’havia d’inventar el seu fragment. Això m’ha servit per presentar la sessió: ens centraríem a explicar fets. Per tant, hauríem de repassar marcadors textuals i morfologia verbal.

Han pensat en expressions que responguessin a la pregunta quan? individualment. Després ho posaven en comú per parelles. Finalment, cadascú en deia un en veu alta. Gairebé eren els mateixos que havia apuntat. Per practicar aquest contingut, he previst que cadascú expliqués al company de què anava la seva pel·lícula preferida.

He repetit l’activitat per al repàs de la morfologia verbal. Han imaginat verbs. En la posada en comú els he anat escrivint a la pissarra classificant-los per conjugacions. Després, per parelles, n’havien de triar un i conjugar l’imperfet. He omès el nom del temps i els he demanat com completarien: Abans jo … He projectat la presentació. La posada en comú ha estat una mica caòtica. He monopolitzat l’explicació.

Hem seguit la mateixa mecànica per al passat perifràstic. Ara he mirat d’esmenar la pífia anterior. No he tingut temps per fer l’activitat de les edats importants. M’ensumo que ja la vaig fer al curs passat…

Ja els he avançat que finalitzàvem la primera unitat. Em sembla que farem el joc de les dates, comparar abans i ara—em caldrà buscar material— i finalment hem de negociar amb quin artefacte produirem la tasca final.

Retornem el projecte després de les vacances. De fet,  vaig començar la pausa de Setmana Santa una mica desanimat. Tenia la sensació que alguna cosa falla; però vés per on, va ser presentar les tasques de la unitat 2 i llegir alguns comentaris que vaig reprendre el projecte amb ganes. Gràcies, #ABPmooc_intef!

Sessió 5a.  Vaig al cotxe pensant com podem treballar la cova i em ve al cap que cova i cau deuen venir del mateix ètim. Tal com ho havia previst,  dedicarem en aquesta sessió alguns dels aspectes del neolític: l’agricultura i la ramaderia, d’una banda, i l’habitatge, de l’altra. Mentre preparo la classe, la Celia m’envia per correu electrònic l’entrada de viquipèdia sobre la cova. Penso que són manies meves les reticències al projecte.

Comencem la sessió recordant que vam treballar en la darrera sessió. És una manera espontània de repassar el passat perifràstic.  Em recorden que havien  de fer una recerca sobre les coves. Els presento els objectius de la sessió. Organitzo tres parelles —avui en som pocs—, cada una han d’apuntar les paraules que saben sobre el camp semàntic que els he donat. Ho posem en comú. Reparteixo les il·lustracions. Han  d’identificar els dibuixos. Ens passem tota la sessió. El Txema, prudentment, comenta: “Hauríem d’haver fet la classe a Mercabarna”. Em cau l’ànima als peus. Atenció, profe desanimat! Prosseguim amb les coves. Ningú esmenta la Cova Fumada. Algú esmenta ca n’Aimeric. Els esmento les mines de Can Tintorer de Gavà, les descobertes de Viladecans i la cova de Can Sadurní de Begues. Com que m’he anat posant nerviós, em vaig empescant explicacions( la descoberta etimològica —em miren estranyats—, els avencs —m’enrotllo amb el medievalisme auvern, quines ganes de fer-te l’erudit!). En fi, els vull posar el reportatge de TV3 i no es descarrega. Són aquells moments en què a un docent li abandona el desodorant. Al final, emprenyat, dono per acabada la sessió.

Sessió 6a.  Una sessió rodona, com l’anunci d’arròs. Vam recordar que havíem fet en la sessió anterior. Els vaig demanar si s’havien mirat el reportatge. Només van respondre la Mercedes i el Txema. Volia formar dos grups perquè cadascú expliqués als companys com es feia el foc. Ho expliquen en veu alta. Apunto les accions que van dient. Després amb els cordills, formem parelles. S’han de donar instruccions per encendre un foc. En la posada en comú, vaig preguntat a un membre de cada parella. El Txema i l’Alejandro em demanen que doni jo les instruccions com a model. Els pregunto si optem per l’imperatiu o bé per la perífrasi. Optem per aquest darrer cas.  L’Aliou —bon observador com és— comenta que s’assembla al passat perifràstic.

 Tot seguit, els demano  què hem de tenir en compte per adaptar-nos a Castelldefels. Ho apunto a la pissarra. Surten idees curioses. Llàstima que no vaig pensar de fer-ne una foto. S’origina un debat interessant. La Celia explica que t’has de presentar a les botigues. La Mercedes, en canvi, confessa que és una fòbica social. Mira, ja en som dos. Tornem a l’activitat. Fem una llista. Els demano que formulin un consell fent la perífrasi d’obligació. El Marat ens fa riure. Segons ell, has de conèixer els horaris de la migdia per trucar algú. L’Aliou explica que al Senegal, un nouvingut ha d’anar presentant-se per tot el poble. La Marcelle explica una anècdota del seu veí. La majoria aconsellen que fer un curs és una manera de conèixer gent i d’integrar-se.

Finalment, esbossem un mapa conceptual amb el que han après. Apuntem les paraules claus que ens serviran per estrenar la línia del temps. No hem pogut fer la valoració de la unitat. Ara, n’estic satisfet.

 

 

 

 

6a sessió amb el D. Tal com podeu llegir en l’acta de la sessió, vaig començar la sessió demanant-los que ambientessin la sessió anterior. Em va agradar anar escoltant els diferents temes. En podríem fer un recopilatori. Va guanyar la música d’intriga perquè la majoria va confessar que venien expectants per saber com els sorprendria. Com a conclusió, la majoria s’havia imaginat que el curs seria seguir el llibre de text i vinga a fer exercicis. Ja veus com canvia la percepció que ens tenim. Jo, amoïnat per si se’ns havia apagat el caliu. Els vaig confessar quin tema els havia reservat. M’havia abstingut de fer-los escoltar. Reservo el moment Sálvame Deluxe per a més endavant.

 Així, malgrat l’emprenyadora otitis, vaig tenir ganes d’arrencar la sessió. M’ho vaig callar, però em va ser molt profitós el repte que em van proposar. M’han ajudat a estructurar la sessió: una part de treball cooperatiu (comencem pel bar) i una altra, d’exposició (sota l’arbre). Vaig haver de recordar com havíem constituït els grups. Hi havia persones que no havien pogut venir el dia abans, per tant s’hi  havien d’integrar. Ho van fer naturalment. Es van associar amb el grup que tenien més  a prop. Els vaig plantejar el repte: serien capaços de respondre les preguntes que havia recollit dimarts?   Primera sorpresa —o segona, si comptem la reflexió de l’escalfament—, tan bon punt es van asseure junts, la majoria va posar a la vista la documentació que havia trobat. Mentre em passejava a l’aula, em van fer molta enveja veure’ls debatent sobre el contingut.  M’anaven formulant dubtes i neguits: “Haurem de preparar una exposició?” “Jo, no tinc ni PI” “A veure, no entenc quina és la diferència entre domini i marc jurídic”  “Només hem de saber fer l’exercici? I ja està?” “Només ens aprenem aquests sons? No ens apareixeran excepcions?” “Només apuntem les categories gramaticals? No farà falta una explicació més?” Els vaig anar calmant com bonament vaig poder. Quan encetem un llibre blanc sobre les creences de l’alumnat, provocades per nosaltres? Una llengua és un codi de normes i excepcions.  Si el curs és accessible és que hi ha gat amagat (la imatge de l’estafador). No podem partir de la nostra experiència i pràctica com a alumnes!

D'Inés, grups de xerpes constituïtsi escoltant reflexions

D’Inés, grups de xerpes constituïts escoltant reflexions

Vaig aprofitar abans de passar a la segona part fer deixar anar algunes reflexions. Si adoptàvem el mètode de la classe invertida no era per repetir la classe magistral —ara vindrà quan m’expulsaran de la comunitat de flipats i flipades…— Havien d’observar atentament quin era el seu procés d’aprenentatge perquè era el que es trobaria el company.  El nou repte que s’hauran de formular és si sóc capaç de superar l’exercici inicial? També haurem de treballar com aconseguiran això mateix amb els seus companys. Ben aviat finalitzarem la primera fase: esdevindran bons xerpes (grup d’experts)?  Ara bé, com aconseguiran que els companys superin l’objectiu d’aprenentatge? D’entrada, havia pensat amb un mural de glogster. També penso que cada grup haurà d’acordar si és adequat l’exercici que els vaig facilitar. Potser en creïn un altre, de més original. Penso que per a la fonètica seria idoni que s’imaginessin l’aliniació dels sons per entomar un partit de futbol. Crec que això és el que no vaig saber aconseguir amb els del curs passat.  Això no és un curs per a filòlegs, sinó de perfeccionament! Continuem amb la visió que l’educació és transmissió i memorització, però per a què?

Finalment, com a activitat de distensió i transició havia pensat apuntar els temes que havien pensat per a l’article d’opinió. Vaig trencar l’acord que havíem pres el dia anterior. Em vaig adonar que  seria més engrescador que cadascú triés el tema de l’article. Van assentir unànimament.

D'Inés, "docens erectus" no s'extingeix.

D’Inés, “docens erectus” no s’extingeix.

Em vaig haver de disculpar que encara no hagués pogut corregir els textos inicials. De totes maneres, els vaig presentar els criteris avaluatius. Vaig aprofitar per recomanar el Centre de Redacció de la UPF. Els vaig proposar l‘ànalisi de la situació per planificar l’article.

Per cert, ja sé per què no vam triar la meva proposta de projecte. Segons la Conxi, quin sentit té si l’anem aplicant dia a dia? Vaig sortir de l’aula com Netol, amb un somriure beatífic. Sense fingir.

D'Inés, aquí uns criteris...

D’Inés, aquí uns criteris…