Hem dedicat aquesta quarta setmana al tractament de l’error. Em vaig quedar insatisfet del dictat a la paret. Es van divertir per la mecànica, però la majoria es queixava pel nombre de faltes, tal com es va recollir en el relatograma de la sessió anterior.

davSessió 7a  Havia de pretendre de capgirar la visió negativa de l’error. Si havia ideat un dictat era perquè treballéssim el contingut a partir dels dubtes dels alumnes. Em va venir al cap la darrera escena de Ningú no és perfecte . Em va semblar que podria ser l’element idoni per desplegar l’estranyament.  Just abans d’entrar a l’aula, vaig pensar que seria millor escoltar-ne una de les cançons. Si més no, em va servir per presentar la diapositiva amb l’escena. Era la manera d’obrir les portes del nostre banc d’errades.

Així doncs, els vaig proposar de fer una roda en què cadascú exposés una errada o bé un dubte que va tenir. Va costar que entenguessin la mecànica. La idea era apuntar les errades, repassar la norma ortogràfica i entendre el motiu de l’errada. Vaig observar que alguns alumnes els feia vergonya verbalitzar un error. Suposo pel temor que els companys se’n riguessin. Alguns alumnes encara tenen una visió tradicional o acadèmica: el que el professor apunta a la pissarra és una sentència. Per tant, no entenien per què ens estàvem estona a apuntar paraules mal escrites. Un altre aspecte per pensar-hi, els alumnes quan verbalitzen l’errada ja sabien quina era la solució correcta.  Desnaturalitzaven així el poder didàctic de l’error. Finalment, és una activitat bastant detonant, ja que fa emergir dubtes. Ara bé, costa bastant de conduir-la perquè els alumnes t’afusellen amb preguntes.

dav

Descans cerebral, ben merescut! Vam jugar a tocar alguna cosa del color que esmentava el director del joc.

Finalment, vam formar grups perquè posessin en comú els fragments d’espectacles que havien vist i perquè escrivissin un text explicatiu sobre què és la dansa teatre. No ens va donar temps perquè ballessin les sessions anteriors.

Sessió 8a A l’hora de confeccionar el relatograma de la sessió anterior, els comentaris davdels alumnes em van calmar del neguit que sempre tinc a l’hora de tractar l’error. Sorprèn del que es van quedar. De vegades, una resposta ràpida per sadollar un dubte queda més que no pas que plantegis nombrosos exercicis per reforçar un contingut.

Vam continuar treballant les errades que havia recollit en els textos explicatius. Com en la sessió anterior, ens va ocupar bona part del primer bloc de la sessió.

Hi havia ganes de provar un descans cerebral. Aquesta vegada era En Simó diu. És una variació del joc de la marea puja i baixa. Han de seguir les instruccions del director del joc si l’ordre s’encapçala amb la fórmula “en Simó diu”; si no, s’han de quedar quiets. Qui s’equivoca queda eliminat.

Vaig haver d’ajornar novament les perífrasis verbals. En tot cas, els vaig presentar l’element per a l’estranyament: la fotografia de dos polítics (Carles Riera i Xavier Domènech). Havien de respondre quina relació tenien amb nosaltres. Ara era  el torn de preparar els moviments que representessin les tres sessions que teníem pendents (5a, 6a i 7a). Cada grup tenia un relatograma. Havia de seleccionar un continguts i representar-lo amb el cos. El resultat, sorprenent!!

El grup de la 5a sessió van triar la conjugació del verb anar-se’n. Va ser un dubte que sorgir a l’hora d’apuntar el descans cerebral. El joc s’anomenava Me’n vaig de viatge. Els de la 6a van representar la diferència del so sonor i sord de la s. Mentre que els de la 7a també van optar per un dubte resolt en la correcció d’errades: els verbs de doble arrel.

 

 

 

 

Anuncis

20170509_134034.jpgAquesta setmana hem pogut contemplar els primers brots del nostre Petricor. Hem imaginat trets biogràfics d’objectes quotidians i ens hem endinsant en el món rodoredià a través del conte El mirall.

7a sessió. Un nou hàbit del grup: just quan entren reguen els testos i apunten en el seu mapamundi. Què hem recollit de l’anterior sessió?

20170509_102011

Vam fer una roda per posar en comú les paraules que havien destacat del conte de Pere Calders. Ens han de servir per confeccionar el diccionari dels clàssics. Van aconseguir que els anés definint les paraules.

20170509_101946.jpg20170509_102011.jpg

Tot seguit, els vaig dividir en els dos grups que havien escrit les instruccions. Vaig repartir els textos i a cada component del grup una pregunta per plantejar als companys. Després, en la posada en comú, formulaven aquestes preguntes a l’altre equip. D’aquesta manera, vam poder comentar les errades. Es va allargar, però els va agradar bastant. 04052017_INSTRUCCIONS PER PLANTAR

Vam acabar la sessió amb un descans cerebral. És una variant del joc de pedra, tisores i paper, Samó, Dalila i el lleó. En grup ha de decidir quin personatge és amb mímica. Si són el forçut, flexionat els braços per mostrar la musculatura; en canvi, han de marcar un gest sexi si són la Dalida o bé rugir si són el lleó. Dalida venç Samsó; Samsó, el lleó i el lleó, Dalila. Vam riure força.

20170509_111723.jpg

Dalila’s power

8a sessió. Regada i mapamundi. 20170516_122508 (1).jpg

La revisió textual a partir de preguntes els va agradar força. També  van confessar que els agradava confeccionar el diccionari sobre el vocabulari que van aprenent dels contes. Ara bé —Àngela Maria!—, van reconèixer que s’estimaven més aprendre d’una manera més pràctica que no pas teòrica. Ai, que en va durar ben poc el gaudi. Em costa confeccionar el relatograma quan coincideixen amb els aspectes que han trobat més interessants.

Vaig seleccionar les paraules i vaig elaborar-ne unes fitxes. Les havien de completar escrivint-ne la definició i incloent-hi la cita del conte com a exemple.

Tot seguit els vaig dividir en dos grups.Per això, cada parella havien de pensar en una paraula i l’antònim.  D’una banda van anar a parar la paraula i de l’altra es van agrupar els antònims. Havien de llançar-se el globus formulant una instrucció. Qui rebia el globus l’havia de picar plantejant-ne la prohibició. Pretenia que espontàniament sortissin els pronoms.  Quan vaig intentar la reflexió gramatical després de la pissarra, van canviar les cares.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tot seguit, van analitzar poemes visuals de Joan Brossa. M’ensumo que va quedar com un bolet. Els vaig repartir les fotografies dels objectes quotidians. Hi havien d’apuntar tres dades biogràfiques.  Així vam cloure el primer clàssic, Pere Calders, i vam encetar-ne una altra, Mercè Rodoreda.

Vaig demanar que tothom és contemplés al mòbil, a punt per fer-se una fotografia. vam comentar que havien sentit. La majoria va comentar les imperfeccions que havia contemplat; però el Manolo, com que ja sabia per què ho fèiem, va evocar la seva evolució vital. Abans, però, d’encarregar-me de la lectura del conte El mirall, els vaig demanar que es farcissin el tros de pa de pessic amb una de les melmelades: taronja amarga o bé gerds. Se l’havien de menjar mentre m’escoltaven. Al final, els vaig explicar el motiu de l’acció.  Si la protagonista evocava el seu desengany amorós mentre assaboria unes galetes recent comprades a la pastisseria, nosaltres la imitaríem amb un tros de pastís. Les confitures? Els dos homes. L’amarga, Jaume Mas; la de gerds, Roger.20170511_110158.jpg

20170207_170036.jpg

7a sessió. Vam començar la sessió rememorant quan teníem vint-i-quatre anys, edat en què Montserrat Roig va publicar el seu recull de contes.  Vam prosseguir, com és el costum, amb el relatograma. Resultats variats.

20170207_100039-1

Tenim una valoració negativa. L’alumna no va saber veure la construcció del poema. Em va costar explicar-ne el sentit. En canvi, destaca que l’activitat de transformar una de les oracions li va agradar. De fet, van posar en pràctica de manera informal continguts gramaticals. Per això em va entusiasmar el taller de María  Salgado.

Vaig idear un detonant per presentar l’ortografia de l’article determinat.Van escriure  el seu nom en un paper i els vaig recollir. Cares d’estupefacció. Vaig formar dos grups per aplicar l’estructura cooperativa del puzle. Cadascú tenia un cas. Els havien d’explicar abans que fessin dos exercicis. Un grup van seguir les meves instruccions mentre que un altres s’anaven intercanvien els documents. Tot seguit, van fer els exercicis i el van posar en comú amb el grup. Aplicàvem una segona estructura cooperativa, la del llapis al mig. Vaig repartir a l’atzar els paperets del principi. L’havien de dir en veu alta amb l’article.

Per girar full, havia pensat que escoltéssim la cançó de Cristina y Los Stop. Era una manera divertida de recordar el poema de Maria Mercè Marçal i per introduir el descans cerebral. Drets, en cercle, cadascú va pensar en un do que agrairia a l’atzar i el va representar amb mímica. La resta l’havíem d’endevinar.

Finalment, cadascú va anar relatant breument el seu conte de Molta roba i poc sabó i en va proposar el tema.

img_20161115_080634

7a sessió Deixes anar una ximpleria a l’aula i és el que queda als alumnes aquest dia. Em vaig veure assegut sobre una de les taules de l’aula. Cada vegada m’hi anava jaient més. Vaig fer un bot a terra, remugant: “Ostres, potser que em posi bé que sembla que imiti la Michelle Pfeiffer!” Rialles i a l’acta va.

Vam començar revisant l’acta de la sessió 5. Tot seguit, posant en pràctica un criteri per formar grups, gràcies a Laia Casas: ordenar-se per l’última xifra del mòbil. Havia ideat de practicar l’estructura 1-2-4. Em vaig trobar que havia aplegat mitja dotzena de trios, així doncs vaig adaptar l’estructura 1-3-6. Havien d’apuntar els requisits per perfilar un bon governant.

20161115_124543

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Els vaig proposar de practicar Twitter ara elaborant un tuit amb una fotografia. Havien de presentar candidat a bon governant. Vam acordar que també es podien presentar candidats antitètics al perfil acordat.

Vaig mantenir els grups per establir els criteris avaluatius del vídeo que hauran de preparar. Primer, van apuntar què  creien que s’hauria de millorar del tutorial.  Després, els vaig demanar com havia de ser un bon vídeo. Sense adonar-se’n, van establir els criteris per a aquesta tasca.

20161115_133611.jpg

Vam repassar la composició dels grups. Es van seure junts. Calia recollir els coneixements previs sobre el contingut corresponent. Vam aplicar elaborar mapes mentals, rutina de pensament per experimentar, tal com ens havíem compromès en la darrera sessió amb Laia Casas.

20161024_154058.jpg

Avui, un nou conflicte. Deixem de banda, els problemes tecnològics. N’hi ha hagut prou perquè recordéssim la sessió de dijous i s’esmentés el nom d’Angélica Dass que una alumna s’ha negat a parlar del tema. Ha excusat que era un tema que ja li costava discutir-lo en la seva llengua no ho faria en català. M’ha sorprès la reacció. He mirat d’explicar-li que no entenia el seu bloqueig abans d’hora si encara no havíem acordat de què parlaríem. Algú s’ha sumat a la protesta. Nou pas enrere. Ha molestat bastant a les companyes que els feia gràcia el projecte. Com que m’he atabalat, ja ni he gosat demanar l’opinió  sobre Humanae.

Ens ha costat acordar els objectius d’aquesta unitat.

20161025_103504

La sessió ha remuntat quan els he proposat que escrivissin a la fotògrafa per convidar-la. Primer, l’han escrita individualment. Després, en petit grup. He triat un grup perquè ens llegís el text. L’he fet servir de text model. Els he demanat si el podien traduir  i gravar-lo a la seva llengua materna. invitació Angélica Dass (1).jpg

Al final, en la posada en comú per valorar la sessió. Ha tornat a sorgir el conflicte. Se m’ha tornat a aparèixer Marshall Rosenberg: “Met, necessites millorar de comunicació no violenta”.

 

ava_gardner_barefoot_contessa_crop

Sessió 7a En la sessió anterior ens havíem adonat que ens calia repassar la morfologia verbal. Així doncs, vaig preveure una repassada de verbs. Abans, però, vam començar amb la roda amb què s’havien quedat i amb la redacció de l’acta de la sessió.  Les cartes determinen quin grup l’exposa.

Com a activitat d’anticipació, vaig plantejar una roda en què cadascú deia en veu alta un  dels verbs de la lletra que havia llegit del llibre d’Anna Vives i Francesc Miralles. Els anava apuntant a la pissarra. Tot seguit, cadascú en triava un i apuntava les formes verbals de l’imperfet d’indicatiu. L’imperfet de subjuntiu va costar una mica més. En la posada en comú, aprofitava per comentar alguna irregularitat. Ja els havia tranquil·litzat abans que tanta por que ens fan els verbs i els que ens amarguen la vida, o en una prova, són ben bé una minoria. I van aparèixer els d’arrel velaritzada… i de puntetes, els vam comentar.

Van repetir l’activitat amb el futur i el condicional. Esbufecs. Queixes. Dubtes. Sempre em passa el mateix. Penso que anirem ràpids i en canvi s’alenteix la sessió. Ho hauria de dividir en més d’una sessió, però mai no hi penso. A més, surto amb la sensació que hem resat el rosari. Potser ho aprendrien millor en una escola alcorànica o budista, amb caparrades al terra. O potser muntar un taller perfomatiu amb  Laia Estruch. És el que em va venir al cap mentre esborrava la pissarra.

Vam acabar la sessió, comentant cadascú què havia llegit del llibre.Ho hauria d’haver previst en petits grups. Vaig notar algunes cares d’avorriment. Tampoc no ens va donar temps que tothom valorés el seu fragment.

Sessió 8a Comencem la sessió amb les rutines de rigor: respondre amb què ens hem quedat, escriure la sessió anterior en 21 paraules, contrastar-la en petit grup i esperar que et toqui exposar-la.

Havia previst repassada de participis, però cau de la programació. Fem un dictat. S’hi engresquen. Explico el procediment. Contextualitzo el fragment. El llegeixo. M’aplaudeixen. Els Viatgers són així. Després es queixen de les meves fal·leres! Un cop els he dictat el text, el revisen. Finalment, el corregim. Aprofito la posada en comú per anar comentant aspectes de puntuació.

Dubtava si calia una repassada d’ortografia de les nasals o recordar les regles. Per sort, me n’oblido. Només ens queda temps per al segon torn del llibre d’Anna Vives. Tot i així, queden un parell de persones per comentar.

Els animo a encetar el nostre dietari. Poden escriure un comentari valorant aquestes tres setmanes de curs o bé que els ha ensenyat el relat d’Anna Vives.

Setmana per practicar un moviment centrífug i a veure si s’esvaeixen els dubtes.  Hi ha algun il·lusionista social a la sala? D’una banda, vam revisar les cartes i, de l’altra, vam celebrar Dijous Gras.

IMG_20160203_114951

7a sessió. Recorro als naips anglesos per formar grups. S’han d’agrupar per colls. Estableixo que qui tingui l’as llegirà la carta als companys. Els altres compararan si és gaire diferents de la seva i acordaran si és una bona carta formal i si la presenten en la posada en comú. S’hi estan estona debatent. La majoria dels grups en consensuen una. En la posada en comú, un portaveu la llegeix en veu alta i jo l’escric. Comento algunes errades. Unes altres se m’escapen. Ens volen pràcticament les dues hores. Hem de córrer per organitzar l’esmorzar de dijous.

IMG_20160204_121441

 

8a sessió. Només rebo missatges d’excuses d’alumnes que no podran venir avui.  Em costa preparar la sessió. Hem d’esmorzar, però també cal triar la carta per enviar al MACBA. Reparteixo a cadascú una de les quatre cartes que vam recollir. Primer, s’haurien d’haver agrupat segons la carta per corregir les errades que se’m van escapar. Improviso grups heterogenis. M’ensumo que cada grup pot triar una de diferent. Per evitar, dono el vot de qualitat a la Transi, que no va venir el dia anterior. Accepta l’encàrrec. Adverteix que li agraden totes, però que es queda la del grup dels rombes. Precisament, l’autora de la qual és una persona que té molt poca confiança. Abans de posar-nos a menjar, els comunico la manera d’aconseguir l’emblema i la proposta d’alliberar-lo en un lloc públic. Els engresca aquest nou repte.

Emblema 1