Sessió 7a. Seguint les propostes del dossier, vam formar grups de tres perquè triessin quina opció els semblava més correcta. Vaig adaptar el dubte lingüístic al projecte de la unitat, donar veus a les minories silenciades. Els vaig donar les fonts per consultar, però algun codi va fallar. Ara, el grup va demostrar un alt nivell d’intel·ligència col·lectiva. Van anar compartint els documents a través del Whatsapp. Vam mirar d’aclarir els dubtes entre què i que d’una banda i de per què, per a què i perquè. Van sortir blancs com el paper!

Sessió 8a Vam iniciar aquesta sessió, mirant de revisar les errades que vaig apuntar dels voluntaris que van sortir en la improvisació. Es van agrupar segons els col·lectius per preparar un esquema del tema. Després, vam formar grups creuats i els vaig plantejar tres preguntes perquè debatessin. També els vaig facilitar la rúbrica que havíem acordat. Els vaig anar observant. El debat va evolucionar en dues fases. En la primera, cadascú comentava sobre el seu col·lectiu. Això ja va originar certa polèmica. Tot seguit, els vaig repartir les preguntes perquè pactessin entre tots unes conclusions. Va ser difícil refredar les polèmiques. De totes maneres, no es va registrar cap conflicte greu. Això em va servir perquè reflexionessin el cap de setmana sobre la cortesia lingüística.

L’endemà participava en la trobada del professorat del C2. Em va costar entendre l’actitud d’alguns companys. Defensaven un model tradicional. Amb la gramàtica es vivia millor… Reconec que em costa tirar de la nova programació pel que fa al gènere textual que hem de treballar. Hi estic poc avesat. M’encotilla. Ara bé, els reptes i les activitats detonants compensen el curs. A més, ja veurem com acaba la història dels veïns…

7a sessió  amb el B3. Són tot dones, i poquetes. Abans va venir la Natalia per aclarir alguns dubtes. Va confessar que li costa parlar en català. Té molts amics catalans, però ningú el fa servir. Sempre ha de sentir que no cal que s’hi esforci, que continuï la conversa en castellà. Malgrat això, la vergonya pot més. S’espanta quan vol conversar en català. Es frena i es tanca. Malgrat que no en parléssim quan vam comentar els elements narratius, ja era hora que aparagués el malvat: el nostre critiquejador intern.  Qui ens recorda el sentit de ridícul. Ens limita. Hauré d’anar pensant com el podem vèncer. Ja em veig empassant-me programes de El hermano mayor. “Natalia, vine de casa amb la vaixella. La farem miques!”

Em vaig saltar el guió. Vaig començar fent una roda per recordar la sessió anterior. Em sorprenen algunes intervencions. A la Dolores, li va quedar clar que per formar el passat perifràstic s’ha de menjar la preposició a. De l’advertiment d’un error, l’ha convertit en una norma… Després els vaig  plantejar l’activitat d’escalfament prevista. Vam fem una roda en què van explicar què feien de petites. La Dolores es va emocionar. Va recordar les germanes, mortes. Tot i l’emoció, va contar el record. Les companyes s’hi van solidaritzar. La meva reacció, més masculina:  li vaig somriure per empatitzar.

Em vaig adonar que estaven espantades. Tocava tasca final. Les vaig distraient formulant l’activitat Les cinc dates més importants de la teva vida. Demanes als alumnes que pensin en cinc dates significatives en la seva vida. Les apunten en els paperets que els reparteixes. Després les van  posant en una mena de circuit —com una línia del temps— aleatòriament. Un cop col·locades, amb un dau van movent una fitxa. L’alumne ha d’explicar què significa la data en què ha anat a parar la fitxa. Com que eren poquetes, em vaig negar a formar petits grups. La vam fer plegats. Vaig recórrer a les agulles d’estendre i el cordill per a la línia del temps—un petit homenatge al  projecte del curs anterior. Van xalar força.

 

Al final, vaig demanar que traguessin la rúbrica perquè es coavaluarien. Qui es va atrevir a estrenar la roda va ser l’Annay. Abans havia aconsellat les companyes que frenessin l’entusiasme a l’hora de respondre als meus reptes. Els va aconsellar que miressin de contestar de la manera més simple i fàcil, perquè segur que complicaria l’activitat. Va explicar el conte de La formiga enjogassada (La hormiga retozona). És una cançó similar a  la Margarideta nostra. Primer, els va fer escoltar la melodia. Després el va explicar el final. Va mirar de contextualitzar la rondalla i va mirar d’aplicar el que havia après en aquesta unitat. Va prosseguir la Dolores amb una rondalla molt bonica, El vent i el sol. És un debaten per saber qui és més poderós. Va llegir un resum que s’havia fet.  La Vivi ens va contar La bella dorment. Es va encallar en algun moment, però va mirar d’assolir l’objectiu. La Natalia, la Ventafocs. Es va atabalar, però la vaig ajudar fent-li preguntes perquè continués. Finalment, la Transi va contar Els tres porquets. Se li escapaven alguns valencianismes la seua casa. Es van salvar la Liz i la Paqui. Es van comprometre que dijous explicarien els seus. Per cert, em vaig adonar que hauria d’haver inclòs com a contingut les fórmules per acabar el conte. Ah, i vint minuts de gravació! Això significa que es van estar quatre minuts parlant.

7a sessió. Com que sempre hi ha alguna nova incorporació o bé n’hi ha que van fer campana, és un bon pretext per recordar la sessió anterior. Després, estava decidit a valorar la metodologia i resoldre el dubte. Els vaig demanar que pensessin en aspectes positius i negatius. Va sortir llufa l’activitat perquè la Mercedes es va convertir en portaveu del grup. Va confessar que li encantava aquesta metodologia, però potser hi trobava a faltar de parlar més en català. L’Edgar s’hi va afegir en el debat. Va proposar de treballar la lectura en veu alta. En vaig recollir un tercer. Els vaig anar desmuntant totes les aportacions. Els va alleujar sentir-me dir que no s’havien d’exigir si encara s’expressaven en la seva llengua. Ara bé, aniria sent més estricte a l’hora de dur a terme algunes activitats o tasques. En segon lloc, els vaig recordar que de petit ho passava bastant malament quan em feien llegir en veu alta. Per tant, m’estimava més que llegissin en petit grup o en parelles.

Tot seguir els vaig plantejar una pregunta per avançar l’objectiu de la sessió, conèixer quins avantspassats es van trobar els romans. Potser desvariejo, però m’ensumo que tenim un visió distorsionada dels pobles preromans. Ens considerem hereus dels colonitzadors i no pas dels aborígens. Per tant, els vaig plantejar què els suggeria tot un seguit de conceptes.

Em va fer gràcia començar a llegir el capítol de Carlos González perquè defensa un canvi de paradigma científic que abasti una visió local cap a una de global per trobar-hi les afinitats i així anar conformant una altra visió de la realitat. Vet aquí la finalitat del meu projecte!! M’agradaria aprofundir en aquesta unitat. Potser serà la manera de homenatjar Paco Candel. Demà haurem de recordar aquesta activitat per introduir el terme de bàrbarUna de les activitats per deixar un comentari pot ser localitzar escenes de pel·lícules sobre el conflicte entre colonitzadors i colonitzats.

 Vam llegir informació sobre els laietans. Cada grup es va encarregar d’un tema. Si les planifiqués amb una mica més d’antel·lació, ja els podria demanar que vinguessin amb la informació. Ho hauré de tenir present per no cansar i avorrir. Tot seguit vam visionar el vídeo de la final de Roma. Vam mirar de trobar-hi els paral·lelisme entre la trama de la pel·lícula de Ridley Scott i l‘equip del Barça. I aquí es va acabar la sessió. Vaig ser incapaç d’improvisar mitja classe. Mentre la preparava em va venir la mare d’un alumne. Em va posar al corrent del seu cas.

L’endemà em vaig reunir amb Jose Ángel Ruiz Pérez (@EducaPares), un dels socis extern al MOOC. Li va semblar bé la proposta per participar en el projecte: convidarà els alumnes a conèixer llocs de Castelldefels vinculats al projecte. Ja va tenir la primera idea: deixar-los alguna pista com  a senyal que s’han animat a conèixer l’entorn. La socialització té poder!

7a sessió amb el D. Tinc la sensació que tal com estructuro les sessions són una  de freda i una de calenta.  Em vaig aferrar al repte que em van plantejar com a mètafora per planificar la classe. Recordo que m’han desafiat a fer una classe la primera hora sota un arbre i la segona a una taula d’un bar.  Els vaig presentar la sessió i quan els vaig demanar com volien que comencéssim, la Laia va aprofitar l’ocasió per erigir-se en delegada del grup: “Jaume, primer,  treball de grup!” Tot seguit, es van ajuntar pels continguts. Si tinguéssim un indicador de motivació aquest moment hauria disparat el nivell. Vaig repassar mentalment la reacció en aquestes primeres sessions. Tenen ganes  de trobar-se, de discutir o bé de compartir el full de ruta que els havia enviat dissabte. Em passejo i els observo. Com sempre, em fan enveja. Algun grup s’estranya que sigui tan fàcil el seu contingut. Continuo detectant certa angoixa. Sembla que simplificar sigui trair els companys. Continuem el mite de l’estafa en l’educació.  Flipo. Així és com s’inverteix la classe. M’adono que no sóc l’únic que hi fa un aprenentatge, sinó també ells. S’han d’anar arrancant l’armadura de l’ensenyament tradicional. “Quin dur aprenentatge!”, com canta Maria del Mar Bonet.

De Fran Reprenc l’atenció. Ens hem de centrar, ara, a redactar l’article d’opinió. Comenten les respostes que els vaig demanar. Percebo que se’ls fa difícil planificar un text. Ja el voldrien escriure. Una altra estafa de l’educació: centrar-nos en resultats i no pas en el procés. Els desafio a conèixer les preguntes que completa un text argumentatiu. Les apuntem a la pissarra. Podeu mirar la presentació a l’enllaç de la sessió. Els demano que contestin les dues primeres: el motiu del tema i l’opinió. M’abstinc de comentar les respostes; percebo que els fa mandra preparar el text. Continuem. Els demano que ara pensin en arguments.  Els escolto en la posada en comú. Intento establir un rànquing. La majoria n’ha apuntat només dos, o com a molt tres.

De Fran, el docent rampant

Em sento insatisfet d’aquesta segona part. Reprenc la classe magistral. Deixa de ser narrativa per ser descriptiva —i perceptiva—. Me l’hauria de currar una mica més. Em deixo arrossegar per la incertesa de la part col·laborativa. Com costa deixar de ser docent rampant.

D'aicea_audiovisual, extreta i retocada d'http://www.morguefile.com/archive/display/179101

D’aicea_audiovisual, extreta i retocada d’http://www.morguefile.com/archive/display/179101

Sessió 7a amb B3. Ens va costar començar. Primer, ens la vam trobar ocupada per uns alumnes del grup anterior. Penjaven un text elaborat a l’aula, però se’l va esborrar. Vam haver de repetir. Ens va anar bé perquè érem quatre gats. Vam venir expectants. Estrenàvem activitat: la cançó del dia. La volien escoltar. Algú ja ha escoltat les que vaig penjar. Vaig mirar de reconduir la sessió tal com l’havia prevista.

Vaig començar amb una roda demanant-los que havien fet el cap de setmana? Pregunta amb l’indefinit i respostes amb el perfiràstic. No se’n van adonar. Van començar a plantejar-me dubtes. Glups! Són en aquests moments que et veus nu,  amb un llençol embolcallat a la cintura, al front una corona d’espines que et fa sangar i amb els braços estirats i clavat a la creu i exclamant: “Pare, per què m’heu abandonat?” Vam repassar tots els temps que hem treballat en aquesta unitat. Els vaig anar apuntant amb retoladors diferents. Ens vam discutir pels diferents usos, però vaig insisitir que la clau era la pregunta quan. Sgons quin referent temporal t’obligaria un temps o un altre. Ahir la Zofia em va ajudar a aclarir els dubtes. També ens va ensenyar com es deia avui i ahir en polonès.

Es van divertir amb la coartda, tot i que hi va haver un parella que em va fer patir. L’Antonio i la Loli, andalusos de les antípodes. Ell, de Cadis, del sud; ella, de Còrdova, del nord. S’entenien tan bé que em vaig girar un moment perquè ell li va dir: “El coño de tu prima”. Encara ric.

Finalment, la Loli va presentar el vídeo. Molt breu. Es va espantar quan el grup li va fer preguntes. La Gina va destacar els dos colors de la bandera: el verd de l’esperança i el blanc de la pau. Vaig activar el vídeo. Diria que li vaig observar un espurneig als ulls al final del vídeo. Tothom va escoltar l’himne amb molt de respecte. L’Antonio va fotre cullerada a cada escena. De Dos Hermanas ens va aclarir que també es coneix per Cuatro Tetas. El Ejido, El mango de la sartén. De cada poble, en feia una altra sortida. Vaig patir per Antequera, però va callar. Al final, va protestar perquè havien omès Cadis. Imperdonable. Ens van fer uns apunts de Blas Infante, autor de la lletra. L’Antonio va recordar que el van afusellar el 1936. Benvingut al Vaixell de la Llibertat. També ens va informar que hi havia un sector d’Andalusia que reclamava que la seva diada hauria d’haver estat el 4 de desembre, per commemorar l’assassinat de Manuel José García Caparrós. La Loli se’l va quedar mirant esverada. Li va preguntar si això s’ho havia tret de la butxaca. L’Antonio li va assegur que això ho havia après a l’escola! En acabar, vam valorar la Loli. No em vaig saber fer entendre què destacaven de positiu de l’explicació, en canvi van apuntar un parell d’aspectes que hauria de millorar: perdre la vergonya i arriscar-se més. Totalment d’acord. Demà  li presentaré la fitxa en què haurà de comprometre’s a unes accions per superar aquestes mancances. LA CANÇÓ DEL DIA

Demà, prova de foc. Ens en anirem a la biblioteca per anar preparant els murals dels escriptors. Ens presten la sala d’informàtica. Sortirem de l’aula!!

Sessió 7a amb l’S2. Cliqueu l’enllaç per consultar la sessió.

Cada dia em sento més còmode a l’aula.  Hem començat amb la roda de rigor, demanant-los amb què es van quedar de la sessió anterior. Després la parella que ha llegit l’entrada que va escriure.

Havia previst formar parelles perquè valoressin el text final; però com que han rebrotat desapareguts, he hagut d’improvisar  formant petits grups. Alguns, com que venien amb les mans al cap, m’han demanat si els del grup li podien valorar el text inicial. Una alumna m’ha demanat si podia elaborar una de les propostes dels textos instructius. “Quina implicació!”, he pensat. Abans m’hauria emprenyat M’han suggerit que projectés la base d’orientació.  Mentre planificava la sessió, tenia els meus dubtes si proporcionava a cada alumne un instrument (una pauta de revisió, una rúbrica o els que proporciona Ana Basterra). Vacil·lava de si aprofitar els grups per crear consells de redacció: quin de les mostres se’n mereixia la publicació. Em va sorprendre escoltar les converses de valoració dels textos. Els companys comentaven les errades o resolien dubtes dels autors. Així doncs, he d’implantar més activitats de coavaluació. Vam fer una roda per apuntar la puntuació que atorgaven als companys. La majoria van reconèixer que les instruccions que havien llegit era  bones. Un parell d’alumnes es van acarnissar amb el company per errades d’ortografia o per algun aspecte que van qüestionar: l’objectivitat o la subjectivitat dels textos instructius.

Per poder donar per acabada la unitat, vam elaborar un mapa mental i vam repartir els continguts perquè amb el mateix grup de l’activitat anterior ideessin una píndola que respongués què hem de tenir en compte. Sembla que els va agradar la proposta.

Vam comentar les valoracions que van escriure en la sessió anterior.

Finalment, vam encetar unitat de la mateixa manera: en grup van decidir quin text escriurien i en van enllestir la primera versió.