IMG-20141119-WA0003

cliqueu la foto per activar la vídeo acta de la sessió

Sessió 9a He de confessar que per treure’m el mal de gust de boca que em va deixar la tasca de la sessió anterior, em vaig empescar un nou repte. Va coincidir en la unitat del MOOC dedicada als artefactes digitals. M’ho van servir en safata. Cada grup hauria de produir-ne un. Els vaig donar completa llibertat. De totes maneres, els vaig mostrar algunes aplicacions per poder elaborar el producte.  La missió era produir un artefacte que donés veus als col·lectius protagonistes d’aquesta unitat.  Abans, però, vam apuntar quines estratègies aplicàvem per desenvolupar la cortesia lingüística i quines havíem de mirar d’evitar-les.

Em va agradar el caire que va prendre la classe. Va començar per un astorament, però de mica en mica notaves com els grups reaccionaven. Discutien. Acordaven. Elaboraven. Només un grup, el de les minories generacionals,  va decidir  gravar una falca publicitària. Mentre em passaejava per observar-los. La Conchi va reconèixer que els havia anat bé la documentació per planificar el guió de la falca radiofònica. El grup de la classe obrera de seguida van tenir clar el cartell. A més, comptaven amb la Lídia, una pefecta il·lustradora. El grup de l’orientació sexual es va atrevir a elaborar-lo amb el mòbil. El van haver de repetir un parell de vegades, per corregir-ne les errades. El grup de les altres cultures nacionals va apostar per defensar la diversitat en el seu cartell. Aquest valor va coincidir amb els de la multiculturalitat. Es van fixar en la gastronomia, però.

Havia reservat per si quedava temps un dictat a la paret i la valoració d’aquesta primera unitat. Només vam poder acabar amb la primera activitat, el dictat. Si vaig sortir de la sessió anterior una mica decebut i amoïnat perquè no havia estat capaç de gestionar les taules rodones. Ara, en canvi, me n’anava satisfet per la implicació de la majoria dels grups i pels resultats dels seus treballs.

Si voleu mirar els artefactes finals, cliqueu aquí.

Cliqueu la foto per activar la vídeo acta

Cliqueu la foto per activar la vídeo acta

http://slide.ly/embed/ca9e12b7a8614d5f97836748466d0726/autoplay/0

D 10a sessió by Slidely Slideshow

Sessió 10. Vam començar amb la posada en comú de la valoració de la unitat. D’entrada, em va agradar la informació que vaig obtenir.  Tenien força clar els punts positius. Es repetien. En canvi, els negatius eren més dispersos i responien a un modle més clàssic de curs: l’absència d’un llibre com a taula de salvament i la por si s’han de preparar pel seu compte alguns continguts per a la prova.

2014-11-20 20.34.02

Tot seguit, els vaig demanar que s’agrupessin en els mateixos grups de la sessió anterior. Vaig improvisar que els veïns demanaven que valoressin el seu producte final amb punts, tal com si fos una subhasta. Vaig recollir les licitacions. Després vam votar plegat per un dels artefactes.  La majoria es va decantar pel de l’orientació sexual. Vaig obrir l’aposta que havia fet aquest punt. És curiós que només un grup es va donar la puntuació màxima; tots els altres s’havien restat punts per no ser pretenciosos. Com que em veuen a venir sempre, em pensava que haurien endevinat perquè  els demanava de puntuar els seus treballs. El que volia era que se’n sentissin satisfets perquè així afavorien la resta de companys. Això tindrà conseqüències  més endavant. La competivitat treu el nas… Sospito que és el que fa referència Ainhoa Ezeiza en la seva honesta reflexió. Perdre per guanyar.

Vam encetar la nova unitat. Primer vam negociar quina seria la tasca i quina seria la metodologia. Arran de la valoració anterior, vam decidir escriure un informe sobre l’estat de l’aula. Els vaig recordar l’anècdota de la fotografia quan van acabar el símbol del grup. Vam triar la taula davant de la pissarra i no pas la taula de dalt de la tarima, molt més presidencial! A continuació, vam començar a posar en pràctica què sabíem dels informes. Això va servir perquè consultessin el Centre de Redacció a través d’un codi QR.

Vaig formar tres grups perquè cadascú s’encarregués d’una de les activitats del dossier: valorar dos resums, corregir errades i valorar l’estil de redacció d’un apartat amb subapartats. Enyoro la tècnica dels grups d’experts.

Anuncis

Jose Rodolfo Loaiza Ontiveros

 

9a sessió amb el B3. Em feia gràcia per veure com es prendrien aquesta sessió. Temia que no fos gaire repetitiva.

Vam iniciar-la com és de costum, recordant la sessió. Vam aprofitar per incloure el pretèrit indefinit. Després vaig voler visionar el vídeo d’Steve Cutts, però —com és habitual— la connexió va fer figa. Vaig demanar utilitzessin els seus mòbils. Se’ls descarregava a deshora. El Patricio va ser el primer a localitzar-lo i mirar-lo; en canvi, la Loli, la darrera. Les reaccions van ser variades: des del sarcasme per part del Patricio al desencís per part de la resta.

Tot seguit, vaig mirar d’aplicar una pràctica extreta del llibre de Doni Tamblyn. Han d’anar completant una història per torns. L’alumne A inicia i el company completa la frase. Només la Transi i l’Aracely el van fer al peu de la lletra. El resultat es va notar. Es van oblidar del critiquejador. Els altres van voler escriure la història cadascú per la seva banda, refiant-se del traductor. Els va divertir veure les sorprenents imatges del pintor mexicà. Les imatges que els van ajudar a imaginar la història va ser Edward Scissorhands tallant els cabells d’Alícia, el suïcidi de Blancaneu, la seva madrastra fotent-se una ratlla de cocaïna i Jessica Rabbit combregant davant del Papa.

Es van preparar la lectura dels contes de Quim Monzó. Va costar que entenguessin la versió de La bella dorment, però els va encantar la de la Ventafocs. Compto que demà preparem lectures dramatitzades dels contes de James Finn Garner.

9a sessió. Dia crispat. Mentre em preparava la classe, em truca l’Oriol, el director, per anunciar-me que ja hi havia hagut algunes repercussions del vídeo, un relat digital creat per alumnes de l’altre gup. Al·lucinem.

Inicio la sessió. Em fa gràcia sentir l’Alejandro, que va fer campana dimarts, explicant els companys què vam treballar.  Em preparo per plantejar-los el primer tòpic. Imito els que em van fer a mi. Deixo anar el primer i es produeix una mínima reacció. Apunto el segon i esclata la tempesta. El Chema considera que és de molt mala educació que en les rodes de premsa amb el Tata Martino els periodistes catalans li preguntin en català. La Susana hi afegeix més llenya. Qüestiona, indignada, per què obliguen el seu fill a aprendre en català. Intento donar la volta però no me’n surto. M’ajuden els alumnes llatinoamericans. Ho veuen completament diferent. Els plantegen diferents arguments. La Liz els parla de procés i d’adaptació. La Laura, d’actitud. L’Edgar recorda que Bolívia és un país plurilingüístic i que depèn on s’instal·li haurà d’aprendre sí o sí el quítxua, l’aimarà o el guaraní.

Discutim acaloradament que notem com una dona, enfurismada, ens tanca la porta. Prosseguim amb el col·loqui. Un altre prejudici que causa estupor és el de les olors i la cuina. Tothom riu quan l’Alejandro parla que per a algunes cultures fem olor de llet de vaca. Els explico que la meva tia que viu a Ginebra va prohibir a la meva mare de fer servir oli per cuinar. No volia que la miressin malament els  veïns.

Intenem reprendre la classe. Recordo les preguntes que tenim per investigar ja que hem de veure un vídeo, promocional, sobre la romanització. Ens va com anell al dit ja que parla del llegat, que és una de la tasca d’aquesta unitat. Em demanen de tornar-lo a mirar a casa i així poder contestar tranquil·lament les qüestions. Com que encara queda temps, els demano l’anècdota personal. La Laura s’atreveix a començar. Ens deixa sorpresos pel seu nivell. Apunto a la pissarra tant estructures que podem fer servir com errades que sento.  Finalment, aprofito per donar-los les instruccions de l’altra activitat: buscar escenes de pel·lícules amb conflictes interculturals. De moment, encara no hi han participat. Ai, ai, ai…

9a sessió amb el D. Ahir vam concloure la primera fase. Ha finalitzat la preparació dels grups d’experts. A partir de demà miraran de fer aconseguir l’objectiu pel qual s’han estat preparant a la resta de companys. En tinc ganes. De totes maneres, la sessió es va desenvolupar així. 

De Lourdes Carreras Gallardo, una altra perspectiva

Sorpresa. La connexió WIFI no funciona. Keep calm and speak catalan. Vés corrents a fer fotocòpies de l’activitat prevista. Mentrestant, m’assec per explicar-los com havia distribuït la sessió.  Cada vegada m’agrada més mirar-me’ls a la mateixa alçada. Els avanço que continuarem aprofundint en la generació d’idees i que després conclourem els grups d’experts. Els plantejo que dijous els repartiré en equips. Deixem els grups per constituir-nos en equips de xerpes. Cada component tindrà la tasca de fer assolir el seu objetiu a la resta de l’equip. Accepten aquest procediment.

Treballem l’activitat de la tesi i els arguments. Rodinen. La troben un pèl difícil.  TIPUS D’ARGUMENTS TIPUS D’ARGUMENTS SOLUCIÓ Improviso un recurs per reconèixer si una idea és una tesi o un argument: subjectivant la proposició, és a dir, introduint-hi un encapçalement com Jo penso que… o Jo crec que… Sembla que funciona. Relacionem les tesis i els arguments. Els faig adonar dels elements de cohesió que els podia ajudar a relacionar-los.

Tot seguit, els plantejo que triïn un dels arguments de les sessions anteriors i que el desenvolupin. M’embolico amb la instrucció: “Considereu-lo tesi i busqueu-hi uns arguments, segons els tipus que acabem de veure” . Com que veig que els costa d’entendre-ho, els ofereixo una alternativa. “Si algú es veu incapaç de fer l’activitat, que recuperi la tesi i un argument i que reconegui de quin tipus és”.  Em vaig passejant i vaig resolent els dubtes que tenen. En la posada en comú, vaig demanant al·leatòriament alguns exemples. Ens sorprèn el Jordi. S’ha pensant un argument de cada tipus. Tots l’aplaudim. Finalment, miro d’aclarir la intenció d’aquesta activitat: ser capaços de desenvolupar una idea principal amb idees secundàries. Si un text argumentatiu presenta una tesi, fonamentada en arguments, l’estructura d’un paràgraf és similar. Presenta una idea principal justifica amb unes de secundàries.

Queda una hora. Es reuneixen els grups. Com el dia anterior, els dels sons ocupen la taula gran.  Vaig visitant cada grup i demanant-los si ho tenen clar, si saben comp plantejaran el contingut, com pensen fer acomplir l’objectiu.  M’entretic en el de les categories gramaticals. El Fran exposa els seus neguits. D’entrada,  no es considera expert. Encara té dubtes sobre el contingut. Mirem de convence’l tants els companys  com jo.  Reconeix que intuïtivament sap etiquetar les paraules, però no sap la teoria. Li responem unànimament que no cal. Ens planteja una altra temença: “I si no sé aclarir un dubte del company?” Li recomanano naturalitat i que primer demani ajuda  a l’equip i si no que em reclami. Remuga. Ens torna a desafiar amb un altre temor: “Però no tinc ni PI de les funcions sintàctiques!!” Tots l’advertim que veurem aquest contingut a la unitat 3. Finalment, reconeix que és un patidor. A més, té companys que han suspès. Si és per això, el tranquil·litzo. Última volta per tots els grups. Em van donant algun material o bé m’autoritzen a fer servir l’exercici que van fer ells.

De Lourdes Carreras Gallardo

De Lourdes Carreras Gallardo, els grups d’experts en plena acció

Com que veig que ens queda un quart i ja hi ha grups que han acabat, els proposo que trobin un anunci per al seu contingut. En menys d’un quart ja el tenen. Fins i tot, un grup s’ha atrevit a recrear-ne un. Ens petem de riure.

Aquests són els anuncis proposats pels diferents  grups. Els continguts amb què s’han convertit experts són:

  • els sons vocàlics
  • els sons consonàntics
  • el gènere
  • el nombre
  • les categories gramaticals
  • domini i varietats

Us atreviu a relacionar-los?

 

Sessió 9a amb l’S2. Cliqueu l’enllaç per consultar la sessió. De moment, podeu fer una ullada al material utilitzat. Cliqueu aquí.

Mentre donava voltes sobre la sessió d’ahir, he estat víctima d’una regressió infantil. Recordo que amb el tràiler de la pel·lícula en vaig tenir ben prou. Em va ben acollonir. La pega és tenir un germà més gran que li va faltar cames ajudeu-me per relatar-me les escenes més paoroses, finalitzada la sessió. L’endemà al pati, tots ens miràvem el crani per si teníem gravada la xifra diabòlica.  Ser del 66, de vegades marca.  Si hagués explicat aquesta anècdota, la sessió hauria anat d’una altra manera.

Em va costar preparar la sessió. Crisi: la maleïda correcció dels textos. Vaig mirar d’aplicar el que havien proposat els alumnes. Tinc una discussió interna. Els textos tenen qualitat. Han seguit la base d’orientació. Bé! A més, tinc alguna versió amb correccions apuntades perquè se’n van  adonar mentre comentaven el text amb un company. Per tant, els havia de qualificar amb la lletra A. El dia anterior, el companys els havia atorgat 5 punts! De moment, va bé. He de marcar poques errades. Endavant les atxes. Llegeixo una recepta. S’ha menjat els pronoms. És l’hora de berenar. Noto un cuquet. Li apunto una B. Continuo corregint. Tinc el cap encara en la recepta. L’autora ha de ser una cuinera excel·lent. A classe hi posa ganes. Ha estat una de les últimes a escriure el dietari. Confusió en terminacions verbals. Però es va esforçar d’apuntar tot el que vam treballar. Dubto de la B. Rectifico. Té una A. Em trec de sobre la correcció, tot i que vaig rebent la notificació que algun alumne acaba de publicar-ne un.

Aprofito quan retorno els originals a cada alumne, per informar de les novetats:

Falta poc temps. He de treballar la probabilitat. Prescindeixo de consultar la sessió i la reflexió del primer trimestre, tot i que apareixen com a resultat de la meva cerca. M’agrada el document del SLT de la UPC. Ara bé, el to… —mai no hi penso: pot ser un bon model de text instructiu!— per tant, ja tenia el repte per proposar: com podem explicar la probabilitat?  Repeteixo l’activitat: grups d’experts. Ara m’adono que hauria d’haver preparat un exercici previ. Penso que va ser bona idea aprofitar l’article de Marc Guarro  per introduir el contingut. Em sembla que ahir vaig deixar de ser professor de llengua per anar de filòleg… Els va costar entendre la fitxa lingüística i què havien de fer. Només hi va haver un grup que en va ser capaç.

Aprofito les troballes de la recerca per iniciar la sessió. Han d’apuntar una de les profecies que sentiran. Adverteixo que el tema és d’actualitat (l’independentisme) i va com anell al dit per aprendre a predir. Després de mirar el reportatge, els faig cinc cèntims de les figures de Josep Trueta i de Ramon Trias Fargas, sogre i gendre. Abans d’apuntar les profecies, els aclareixo que per treballar-les o teníem el vídeo sobre la independència o bé els podia haver buscat un fragment  de Sandro Rey.

Després de l’embolic de la probabilitat, repassem la concordança verbal. Va anar bé recuperar una de les profecies del començamen. Els demano que completin la condicional  a partir del primer exemple. En la posada en comú, en surt qui podria dir:

Si el Camp Nou clama independència, Catalunya serà independent (Dr. Trueta)

Si el Camp Nou clamés independència, Catalunya seria independent (Rajoy o Carme Chacón)

Si el Camp Nou hagués clamat independència, Catalunya hauria estat independent (?)

Desitjo que en un proper trimestre estigui més encertat si continuo volent que aprenguin la probabilitat. Per cert, la pel·lícula marca. Si no, ho podeu comprovar vosaltres mateixos. Fixeu-vos en la cara del director: