IMG_20171019_232901.jpg

4a sessió. A partir d’ara, com escalfament organitzo una roda d’impressions de la sessió anterior. Ja vaig saber com podíem comentar les revisions  de l’acta de la 2a sessió: contrastarien les propostes dels grups amb la meva. Votaríem una de les dues opcions. Així podíem aprofitar per comentar algun aspecte de la correcció grupal o aclarir algun dubte. Em feia por que no es fes feixuc. Hauré d’observar com va en les properes sessions.

Tot i que hagi optat ja per començar la sessió d’una manera més rutinària, aprofito el xat de Whatsapp per informar-los de la banda sonora d’aquesta sessió.  Els vídeos musicals s’han convertit en el detonant.  En aquest cas, havia de despertat la curiositat per conduir-los cap a una proposta d’intervenció oral.  Primer, els vaig preguntar què tenia a veure Marilyn Monroe. El Jesús ens va facilitar un repàs biogràfic i va comentar una de les dades. Havia estat amant dels Kennedy. Vaig aprofitar per recordar quina pregunta havia plantejat el polític en el discurs de la seva investidura. Vam fer una roda en què cadascú va respondre què podia aportar al grup. Després, per parelles, van apuntar els requisits per a una bona intervenció oral. Els van contrastar amb una altra parella. Finalment, vam consensuar aquests:

dav

Moment del descans cerebral: el joc de pedra, tisores o paper. Gresca.

Només ens quedava mitja hora. Dubtava de si seguir amb l’ordre o bé ajornar la creació d’icones ja que ens faltava bastantes persones. Però havíem adquirit un compromís. La majoria venia amb material per construir la icona de l’equip. Vam completar els equips amb les noves incorporacions, encara faltava assumir algun rol. Mentre els nous omplien les dades biogràfiques del seu personatge, els altres components dels equips s’escarrassaven de valent per crear una icona impactant.

Vaig repartir els relats dels alumnes del curs passat perquè hi escriguessin un comentari.

Anuncis

img_20161115_080634

7a sessió Deixes anar una ximpleria a l’aula i és el que queda als alumnes aquest dia. Em vaig veure assegut sobre una de les taules de l’aula. Cada vegada m’hi anava jaient més. Vaig fer un bot a terra, remugant: “Ostres, potser que em posi bé que sembla que imiti la Michelle Pfeiffer!” Rialles i a l’acta va.

Vam començar revisant l’acta de la sessió 5. Tot seguit, posant en pràctica un criteri per formar grups, gràcies a Laia Casas: ordenar-se per l’última xifra del mòbil. Havia ideat de practicar l’estructura 1-2-4. Em vaig trobar que havia aplegat mitja dotzena de trios, així doncs vaig adaptar l’estructura 1-3-6. Havien d’apuntar els requisits per perfilar un bon governant.

20161115_124543

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Els vaig proposar de practicar Twitter ara elaborant un tuit amb una fotografia. Havien de presentar candidat a bon governant. Vam acordar que també es podien presentar candidats antitètics al perfil acordat.

Vaig mantenir els grups per establir els criteris avaluatius del vídeo que hauran de preparar. Primer, van apuntar què  creien que s’hauria de millorar del tutorial.  Després, els vaig demanar com havia de ser un bon vídeo. Sense adonar-se’n, van establir els criteris per a aquesta tasca.

20161115_133611.jpg

Vam repassar la composició dels grups. Es van seure junts. Calia recollir els coneixements previs sobre el contingut corresponent. Vam aplicar elaborar mapes mentals, rutina de pensament per experimentar, tal com ens havíem compromès en la darrera sessió amb Laia Casas.

Sessió 5a

amb Suficiència 3.  Cliqueu l’enllaç per consultar la sessió.

Vaig començar la sessió nerviós. Deu ser el trauma de la setmana passada. He omès les corresponents entrades. La 3a perquè em vaig fotre una bona patacada i la 4a perquè no la vaig assumir jo.

Aquest darrer motiu es va convertir en un bon pretext per recordar què van treballar en la sessió anterior. Com que van aprofundir els  continguts gramaticals amb una tècnica d’aprenentatge col·laboratiu. Vaig improvisar dubtes per comprovar-ne l’assoliment. Just quan els  els plantejava em vaig adonar que els hauria d’haver preparat.  Pel que fa a les respostes, no vaig estar prou atent als alumnes que dubtaven de les solucions.

A l’hora d‘acordar els criteris avaluatius del guió, em sembla que vaig navegar una mica. Els hauria d’haver tinguts a punt. Ara bé, vam aconseguir refer el guió de la Janine Shepherd. Vaig reiterar els motius d’haver analitzat aquesta conferència. No és només per la lliçó de superació personal, sinó perquè il·lustra a la perfecció el procés que seguim a l’hora d’aprendre. Ara entenc la capacitat de transformació en la formació. D’altra banda, em va semblar que per convèncer a l’hora de planificar i organitzar un text era útil el recurs de les cadires, com en la presentació de l’anterior dia les diapositives. Les idees principals d’un text són les cadires de la xerrada o les diapositives d’una presentació.

Quan els vaig proposar d’elaborar-ne un ells, van començar a rondinar i a esbufegar. Una alumna va confessar que s’estimava més fer-ho a casa. Va excusar que necessitava concentrar-se. Vaig vacil·lar, però em vaig quadrar. Vaig seguir estrictament la meva planificació.

Primer els vaig demanar que cadascú es pensés en un tema. Els vaig anar apuntant a la pissarra. Després, els vaig demanar que apuntessin les idees que els venia al cap. En la posada en comú, els vaig demanar el nombre d’idees. Després, per parelles, es van intercanviar les llistes. El company els n’hi havia apuntes un parell més. Val la pen destacar que l’alumna que es va queixar més  va implicar totalment en la propsta d’activitats.  Vaig aprfofitar la posada en comú per informar-los del Centre de Redacció. Així vam poder contemplar les diferents fases del procés de l’escriptura. Mentre observava el progrés de la seqüència, vaig sentir una veu interior que em deia: “com has desaprofitat

Experimentarem la correcció compartida amb el Dropbox. De moment, cadascú té una carpeta amb el full de puntuació per anar registrant la puntuació de la prova model i el comentari que els vaig demanar perquè servís d’avaluació inicial de l’expressió escrita. Vaig preparar una rúbrica, adaptant els barems de la Comissió d’Avaluació.

Per acabar, m’agradaria relatar com vaig anar modificant el punt de vista sobre la qualitat dels textos de l’alumnat. Al matí ja em van sentir remugar i renegar mentre adaptava els criteris avaluatius. Un cop la vaig aplicar, ja veia què hauria d’insistir a classe, quan la comentéssim. Sóc conscient que em vaig encarnissar amb el primer text, però que a mesura que corregia textos notava que alguns eren correctíssim. Això é el fruit del trimestre passat?  L’alumnat es va responsabilitzant cada vegada més quan sap que el text és públic? S’ha espavilat i entén que el text ha de tenir un mínim de qualitat ?

Quina paradoxa, oi? Faig servir una lliçó de superació en què la protagonista recorre a la confiança en ella mateixa i amb els altres per progressar mentre que a l’hora d’analitzar la producció dels alumnes faig coms els senyors Shepherds, compadir-me de la seva expressió. Doncs, no. D’entrada, n’estic prou satisfet i orgullós. Primer, perquè alguns — la majoria–  s’hi han esforçat. Segon, si tombar la truita en situacions adverses és preguntar-te: “per què no?” Aquesta és la tècnica que he d’emprar. Crec que demà els confessaré el meu grau de satisfacció, però els plantejaré  per què no apugem el llistó de l’excel·lència.

Ahir la repetidora em va confessar per què no va superar la prova. Em va esverar la mala imatge que es té d’ella mateixa a l’hora d’escriure. S’excusa que s’ha de preparar i memoritzar els textos perquè és incapaç de generar idees , i més sota pressió. Si comprenem les persones que tenen pànic a l’hora de parlar en públic, per què no podem reconèixer que tenim alumnes que no saben expressar-se ja que segurament en la seva etapa escolar  els van destrossar. Van aconseguir fer-los sentir uns incompetents. Ara bé, quants d’aquests formadors són capaços de redactar textos, si no són notes informatives o informes d’avaluació? De vegades, els docents transmetem les nostres pors o frustracions.

3a sessió del grup Suficiència 2.  Hem iniciat la 1a unitat.

Havia previst d’experimentar l’aprenentatge autònom, però no me n’he sortit. A mesura que he començat la sessió l’he anada desenvolupant  sense mirar-ne la planificació. He anat decidint segons recordava o bé segons improvisava. A més, s’han incorporat tres persones noves.

Vam acordar de treballar sense llibre de text a l’aula. Per tant, me les haig d’empescar per distribuir  el material entre els equips o bé de penjar el material de la sessió al bloc.  De totes maneres, ja tenia els textos de l’anterior sessió que em serviria per fer una avaluació inicial de la unitat.

Hem iniciat la sessió amb l’activitat de llaçar el dit del company, seguint les seves instruccions. És una activitat que agrada bastant. Tot i que és difícil, s’ho passen bé.

Hem recordat la sessió anterior. M’he oblidat de felicitar-vos perquè van elaborar uns bon textos publicitaris per acompanyar el tràiler del documental. Se’ls van currar bastant.  He presentat el repte de la sessió i els he avançat alguns dels continguts.

Primer, hem pensat com hauria de ser un bon text instructiu. Després he format tants grups com textos i n’he donat un a cada grup perquè decidissin si era un bon text instructiu.  M’ha semblat que anava prou bé. Hi ha grups que discuteixen més perquè alguns components els fa gràcia fer de gat i gos. Textos instructius avaluació inicial Després he fet equips perquè valoressin els quatre textos. La sorpresa ha estat que tants caps, tans barrets. Ara, hna anat sortint diferents continguts: intencionalitats (diferència entre instructiu i explicatiu, etc.), el Rubén ha aportat la importància del títol, l’Ana ha recordat la norma estilística d’evitar les construccions negatives. He aclarit que en els textos instructius caldrà fer-ne servir més d’una vegada. He reconduït bastant  la posada en comú i els he explicat que hi havia un text infiltrat. L’havia posat com a model.  M’he avançat i he recalcat que han d’evitar l’ús de l’infinitiu com a forma verbal d’aquest tipus de textos.  Hem fixat quins eren els criteris per reconèixer un bon text instructiu.  Però, després, hem provat d’acordar el pla de treball d’aquesta unitat. Els he demanat què haurien de saber perquè el seu text complís els criteris. Hauria d’haver organitzat aquesta discussió refent els equips elaboradors de textos. Ho hauré de tenir en compte per a la propera unitat.

M’ha anat bé consultar l’article de Marta Martín.

Finalment, hem observat i hem repassat els verbs: imperatiu i perífrasis verbals. Em sembla que ha agradat omplir els buits del decàleg de Felipe Zayas. He repartit cada norma  a cada parella. Després, en la posada en comú hem fet servir l’entrada del bloc.

M’he anat atabalant al llarg de la sessió. Per tant, he fet curt de temps i, com que no tenia preparat l’ordinador, no hem pogut escriure l’entrada del dietari: hem finalitzat un quart abans la sessió.  Tampoc no estic prou satisfet de la valoració de si havíem assolit el repte de la sessió.