Sessió 17a amb el grup S3 , cliqueu l’enllaç per seguir la sessió

Primera jornada de la prova. Matí bastant atrafegat. La Lourdes em proposa de sortir a dinar.  Accepto la proposta.  Com és habitual, triguen a servir-nos. Em poso nerviós. Li  ho confesso: m”hauria agradat pensar bé l’exercici de visualització. Volia visionar algun vídeo de José M. Toro o repassar la xerrada de  Janine Shepherd.  Mentre anem cap al restaurant, ens trobem una alumna en una cafeteria. La saludo. Em mostra que fa l’últim repàs. Aixeco els dos índexs. Ens ofereix un somriure. Li pico l’ullet. Comento a la meva companya: “No em diguis que això és el millor regal!” Assenteix.

Sortim escopetejats del restaurant. Ens anem trobant amb alumnes.  Veig com puja la rampa una alumna. Somriu també. Arreplego la caixa de les palletes i cap amunt. La Lourdes no s’ho vol perdre. Entrem a l’aula. Ens saludem efusivament. Els més veterans del grup es retroben amb una antiga companya. Ha seguit per distància els dos trimestres. Anem tancant el cercle. Mentre la Lourdes prepara l’ordinador per fer l’exercici de comprensió oral, els pregunto si porten la canyeta del primer dia. La majoria la conserven. D’altres, queden blancs. Els en proporcionem unes altres. Els pregunto si recorden què significa. Els demano si podem fer un exercici abans de fer la prova. Accepten. Els proposo de fer una visualització. S’han d’imaginar que ens trobem a la sala de columnes. Per tant, els demano que s’aixequin de les cadires i que formem un cercle amb les palletes. L’Ana i l’Elena s’adonen que falten dos companys per arribar. Enganxen les palletes per ells. Quan vénen, els fan llocs i els mostren que ja tenen les seves en els cercles. M’impressiona i m’acollono.

Els demano que tanquem  els ulls i que mirin de seguir al peu de la lletra les meves instruccions. Fem cinc respiracions profundes, tal com recomana Luis García. Començo a demanar-los que s’imaginin que són al llit, acompanyant la Janine; que notin la llum que entra per la sala; que es concentrin en les sensacions que van notant; que s’imaginin que les palletes s’han transformat en el comandament d’una avioneta. No senten por, cap mena de por. Els demano que notin la força que es va passant per les canyetes . Es veuen capaços i capaces d’enlairar la nau. Han de contemplar la magnífica vista que contemplen des de sota.  Els encanta volar i dirigeixen l’aeroplà cap a les muntanyes que tenen al fons. Són les Blue Mountain. Consta de dues muntanyes. Avui en sobrevolaran una i no han de patir perquè la travessaran. Això els donarà prou energia per continuar el vol dijous. Els demano que quan els sembli  vagin obrint els ulls i s’asseguin a la cadira. Obeeixen.

Pressento que ens hem calmat tots. Reparteixo la prova a cadascú. La repassem. Comencem l’exercici de comprensió oral. Puc observar cares de concentració, però tranquil·les. Estic satisfet del resultat. Mentre acompanyo el Pancho i la Susann que han de fer la segona part, trobo la resta del grup comentant la prova. La Patrícia, més viva que la fam, s’adona de quin pot ser el tema de les dues expressions. Els recomano que no se’n refiïn.  De totes maneres,  elaborar l’entrada bastant diferent de la resta de sessions. M’empesco el diari d’abord.

 

Anuncis

La idea de colaboración está estrechamente vinculada a hacer de los centros lugares de socialización profesional, donde las prácticas no se conviertan en una rutina, donde el compromiso con la profesión vaya ligado a la existencia de un proyecto conjunto y no sólo a la mejora de las condiciones laborales y materiales. [MARRERO, J (1995): “La cultura de la colaboración y el desarrollo profesional del profesorado”, en AA VV: Volver a pensar en la educación. Vol. II, Madrid, Morata, pàg. 297)

Aquestes són les idees que he apuntat del llibre de LÓPEZ HERNÁNDEZ, Ana (2007): El trabajo en equipo del profesorado. Barcelona, Graó (col. Ideas clave). Les hauré de tenir en compte per a la reunió de demà.

  • És important que l’equip vulgui aconseguir una fita comuna.
  • Independentment del tipus que sigui la divisió de l’equip, els grups de treball han de ser autònoms.
  • Han de ser capaços de resoldre els conflictes: detecció de problemes, conceptualització d’aquests problemes, planificació i execució, avaluació…
  • El perquè de treballar en equip:
  1. serveix per crear un model educatiu coherent i, de retruc, millorar la qualitat docent;
  2. s’adopta un mètode de treball democràtic;
  3. resulta més fàcil experimentar i innovar  col·legiadament,
  4. dóna suport moral i seguretat,
  5. augmenta la coordinació , cosa que representa en la millora de l’alumnat,
  6. facilita la reflexió de la pràctica docent

El poder d’un professor aïllat és limitat

Aplicant aquesta metodologia s’estableixen unes regles democràtiques de l’equip en què s’han de reconèixer i s’accepten les individualitats i, d’altra banda, s’estableixen vincles afectius. Una persona empàtica és capaç d’organitzar equips, negociar solucions per evitar conflictes, establir connexions personals  i analitzar socialment la col·laboració.

El desenvolupament professional del professorat ha de portar  a la competència del ser (coneixement de la matèria), del saber (coneixement psicopedagògic) i del saber fer (coneixement estratègic empíric) —és el que ens volia transmetre l’Ignasi Vila— a través de la reflexió i col·laboració. La millora de la docència ha de ser un objectiu col·lectiu i no pas individual.

La col·laboració dóna suport moral, seguretat, augment de confiança; redueix la incertesa i augmenta la capacitat de reflexió.

Assenyala com a condicions que dificulten el treball col·laboratiu:

  • la competivitat
  • la poca formació en metodologia cooperativa
  • es prima més en la instrucció que no pas en l’educació
  • es prioritza més l’atenció de l’alumnat que no pas en la millora del centre
  • l’ús del llibre de text
  • la disponabilitat horària

Mentre que destaca aquestes com a afavoridores:

  • compartir idees similars
  • ser capaços de prendre decisions
  • tenir interès per innovar
  • tenir una actitud dialogant i democràtica
  • tenir seguretat

Analitza les causes que afavoreixen l‘individualisme del professorat:

  • inseguretat (en fer una tasca individual: tu amb l’alumnat a l’aula)
  • por a canviar (tota la vida s’ha fet així; també s’aprèn així…)
  • per tradició: com que és una feina individual no té sentit compartir-la
  • està arrelat tant en la socientat com als centres
  • es trasllada el model empresial que fomenta l’aïllament professional (treball individual, aïllament i secretisme) a l’aula
  • la  falta de confiança (per la incertesa i ansietat) i les condicions laborals

La individualitat ha de suplir l’individualisme en l’equip.

El treball en equip ha de ser autèntic. Per tant, no pot existir una col·legialitat artificial (les reunions que esdevenen perruqueries “Tu, vés dient; però vull rentat i marcat. Gràcies”) però tampoc no es poden establir capelletes (els serveis).  No m’agrada l’ús del terme balcanització per definir els grups tancats. M’agrada més el nostre.

És feina de les administracions possibilitar la  millora de la col·laboració entre professorat, tot i que els equips directius també l’han de fomentar a tot el centre. El fet d’establir projectes comuns d’innovació millora  la docència. S’ha de presentar com un complement de la feina habitual. S’han d’afavorir petites accions`, com consensuar decisions i avaluar el treball en equip, i aplicar-ho amb l’alumnat.

El professorat pot acordar mesures però han ser  des de l’aportació individual. (És una de les premisses de la pràctica reflexiva i del constructivisme).

Cal la individualitat per avançar col·laborativament

Incloc la presentació amb les 14 idees que conceptualitzen aquestes notes:

Divendres vaig tenir la reunió amb l’Àrea. Em feia cert respecte, com és habitual. M’hauria agradat disposar de més temps per preparar-me-la, tot i que he de reconèixer que més temps hauria perdut per no enfrontar-m’hi. Fer cursos els dissabtes t’endureixen.  Si vaig ser capaç de reconduir una sessió heavy, per què aquesta vegada no podia passar el mateix?

Dijous volia tenir al costat l’Olga Esteve mentre preparava la reunió.  Ja no recordava que havia enviat la convocatòria amb l’ordre del dia. L’insconcient és savi! Així doncs, no calia reformular un gran ESET. A més, l’Olga al final del curs  ja ens va prenenir –com em va clisssar!– que no havíem de ser pas ambiciosos, sinó que provar-ho amb passos petits. Em vaig passar el migdia i bona part de la tarda repassant els apunts, reflexionant i elaborant mapes conceptuals –jo que no en sabia fer!

En la darrera sessió vaig recollir un cert malestar. Semblava que era per l’administració de les noves proves. Per tant, calia que primer sabéssim com les administràvem a cada servei i després havíem de recollir els aspectes que calia millorar. Per al primer objectiu, els vaig agrupar per serveis i els vaig plantejar una tasca.  Després els vaig organitzar en grups encreuats perquè tothom pogués explicar com administrava la prova, però sabés, també,  com ho feien la resta de serveis. Finalment, els vaig donar una graella en què havien d’apuntar les similituds i diferències. Vaig recollir 3 possibles propostes de millora. Funciona, Olga! Cal parlar-ne amb Direcció i Serveis Centrals.

Segon objectiu. L’equip estava predisposat a continuar la reunió. Volien anar per feina.  Jo, en canvi, no les tenia totes perquè tenia la sensació que no ho havia preparat a fons. Em vaig entusiasmar massa amb els mapes conceptuals. Els vaig demanar que en fessin un responent a la pregunta què els amoïnava? Després ho van posar en comú en petit grup. Pifiada! Potser havia d’haver organitzar els petits grups en novells i experts. Aquesta és la posada en comú.

A partir d’aquí ja vaig improvisar. En primer lloc, ja vaig preveure el primer problema: tenia a la recàmera la possibilitat que cada grup  trobés solucions per a un problema. Però vaig decidir fer dos bàndols i que cadascú debatés un d’aquests problemes. Segona pífia!  Un grup havia de respondre a la pregunta  per a què servia la correcció? L’altre gup, per a què servien els 20 punts de nota de curs?

QUÈ M’EMPORTO DE LA SESSIÓ?

Uns punts per debatre en la propera reunió.

La sensació que som un equip, que tenim diferències però que tenim ganes d’entendre’ns.

Ha valgut la pena la reunió.

Tinc el millor equip i no el veia.

No puc interrompre debats interessants i tampoc no havia de triar dos temes: només un per a tot l’equip.

I a més d’algú ha demanat per l’aprenentatge corporatiu, ai1, cooperatiu. Havia de ser un més dels punts de l’ordre del dia, però caldrà fer-ho a través del bloc. Així doncs, aquí teniu l’homenatge a l’AC (Aprenentatge Corporatiu)