3a sessió amb el B3. Al llarg del cap de setmana he anat compartint articles, música, presentacions i recursos amb Toni Solano per al nostre projecte. Com ja vaig comprovar-ho el curs passat, la socialització té poder. És un gaudi sentir-se acompanyat i pder compartir la singladura.  Avui havíem de superar una prova de foc: negociar amb el grup si volien tirar endavant el nostre programa.

Hem començat la sessió amb una roda en què demanaven al company quina havia estat una primera vegada. Em sembla que els ha agradat. Alguns s’han atrevit amb preguntes més tafaneres. Tot seguit, hem mirat el vídeo de la Paqui. Va ser la primera a estranar-se com a secretària. Primer, m’havia enviat només l’àudio. Quan vaig queixar que els havia demanat un vídeo, me l’ha enviat aquest matí. Aquests detalls són combustible per a la nostra tasca. El seu text ens ha servit per mirar d’aclarir la confusió de passats. És curiós que les que utilitzen l’indefinit en comptes del perfet són les alumnes europees (una romanesa, una sueca i una russa).

Hem apadrinat les errades de l’avaluació inicial. He escrit cada errada en un postit i els he donat. He format dos grups amb un padrí, la persona que va explicar la seva vida sense errades. Els altres havien de triar una errada per comentar-la entre tot el grup i que el padrí confirmés quina era la forma correcta. Ha costat que entenguessin la mecànica. També m’he oblidat de fabricar el mural. Penso que serà la manera com revisarem els errors en les tasques final. Aquí teniu una de les fixes de mostra.

20141007_183500

Els he recordat l’enigma, però avui en desapareixien dues pistes. He presentat la corresponent traça  i  el repte: m’havien d’ajudar a planificar el curs. He fet memòria de les preguntes que la setmana passada no vam resoldre del tot: l’avaluació i la metodologia. N’he apuntada una més.  Després, cada grup s’ha encarregat de respondre un dels dubtes. Així m’ha semblat més idoni per presentar el pla de curs i el projecte. Potser la dels punts era la menys concreta. De fet, és la que costa més de detallar.  Han acceptat el pla i la proposta de crear un grup a Google+. He calculat malament la temporalització, perquè m’ha sobrat mitja hora. He improvisat una roda perquè pensessin i diguessin en veu alta quin conte voldrien explicar i per què.

Per cert, banda sonora d’avui: Alice in Wonderland de Danny Elfman. Si la voleu escoltar, cliqueu aquí.

En el tercer trimestre vaig assumir un S2. Ja n’havia fet un en el primer trimestre.  Per tant, el repte era repetir-lo mirant de millorar els aspectes que havia apuntat en el dietari d’aula.  Vaig ser-ne incapaç. De fet, el propòsit es va mantenir en un parell de sessions. Desconec si per aquesta intenció li vaig donar un altre caire.

Vaig apostar perquè a cada unitat cada grup planifiqués un projecte, és a dir, acordés una situació que exigís la redacció d’un text de la tipologia que pensàvem tractar. Introduíem, d’una banda,  la varietat textual i, de l’altra, si l’alumnat decidia, el projecte esdevenia més creatiu i més motivador. Donàvem benvinguda a la incertesa. Pot ser font de conflicte entre l’alumnat, però en un grup ben cohesionat que accepten les propostes del docent com a reptes, els resultats són sorprenents. L’evolució de la unitat 3 n’és un bon exemple. Un cop cada grup l’havia presentat públicament, els demanava que cadascú redactés una primera versió del text. L’havien de publicar al blog. Aquesta versió ens podia servir per caracteritzar el tipus de text, per  comparar-lo amb un text model, per  ajudar a elaborar un pla de millora o bé per establir els criteris avaluatius. A partir d’aquest moment redactaven la versió final.

Vam mantenir la tradició d’altres cursos que  a cada sessió hi havia una parella d’alumnes que en redactaven l’acta. Aquest text era revisat pel professor i els autors s’havien de corregir les errades i explicar-ne el motiu. Vam  suprimir l’apadrinament d’errades dels cursos anteriors. Vam volem imposar l’apadrinament de fortaleses. Els alumnes havien d’escriure un comentari destacant de què se sentien orgullosos del seu text. Quant a les errades, havien de demanar ajudar per resoldre un error.

Vaig aprofitar la darrera unitat, la unitat 3,  per celebrar l’any Espriu. Com que havíem d’aprendre a elaborar textos explicatius, ens van servir per contextualitzar l’obra de l’escriptor però cada grup es va comprometre a elaborar un videolit.

Aqui teniu  les corresponents sessions, divides en les unitats del curs:

SessionsS22CURS2012-13 (2)

Ara bé, vaig ser capaç de mantenir el dietari del curs, és a dir, la posterior reflexió de cada sessió. Em costa saber els aspectes que he de tenir en compte per millorar. Miro d’etiquetar bé l’entrada per poder extreure possibles problemes per trobar-hi solució. Tinc la sensació que no me n’acabo de sortir. Ara bé, val la pena la laor perquè així faig pública la meva labor.  Verdejo amb la negociació. Per exemple, quan els vaig proposar que m’ajudessin a establir un sistema de correcció dels textos finals. Cada grup  en va proposar un de diferent. En aquesta situació no sé com ho he de canalitzar. De vegades, reculls les conclusions, els les agraeixes i resols que ho consultaràs  amb el coixí… Compto que deu ser perquè no m’agrada cap dels suggeriments.  El bram  ofegat de l’autoritat. De fet, no sé si vaig aconseguir dur-lo a la pràctica. No va caldre.

Em va costar valorar els textos que escrivien. Se’m fa difícil ser-ne objectiu. Quan llegeixo un text, sé qui l’ha escrit i em  pesa més el seu esforç. Mira de produir un bon text. Hi percebo alguna altra qualitat que em dificulta què ha de millorar o escriure un comentari que potser el decebrà. Aquest problema es va resoldre amb la coavaluació. Els companys poden ser més estrictes que el professor o bé en poden destacar fortaleses i febleses. L’autor accepta de bon grat la valoració del company. L’entoma més com un suggeriment que no pas com una crítica. Per això crec que ens hem de fixar més en el procés, tal com defensen alguns.  A més, hem de fomentar la confiança. Em ve al cap la cita de Ralph W. Emerson i les paraules d’un dels personatges de la novel·la de Pilar Jericó.

Aquí teniu les aventures i desventures del curs: dietariS22CURS2012-13

Pel que fa a l’avaluació, vam mantenir algunes activitats dels cursos anterior i en vam modificar-ne unes altres. Vaig prescindir de l’elaboració del portafolis en suport paper. Penso que el blog pot tenir aquesta finalitat i n’agilita el control. Ara bé hi hauríem d’incorporar més la reflexió. Vam modificar l’apadrinament d’errades, com he explicat més amunt. Obríem un consultori de dubtes perquè els companys proposessin com podien resoldre’ls. Però  no hi va haver gaire participació. Ara bé, les alumnes que van deixar escrits els seus dilemas, van confessar a final de curs que havien estat capaces de resoldre’ls pel seu compte. És una llàstima que la durada del curs no permeti que aquesta activitat esdevingui un hàbit. Només ho vam fer amb les errades de la unitat 1. Va fallar que destaquessin les fortaleses del seus textos. És per falta de tradició i per temor cap a l’autoconeixement.  Vam mantenir la redacció de l’acta de la sessió per part d’una parella d’alumnes i la posterior correcció per part del docent. Van mantenir l’estil dels cursos anteriors: la valoració final de la sessió. Reforçava i animava l’inici de la classe.  Ens va anar consolidant com a grup, ens va anar donant molta més confiança per afrontar qualsevol repte. És un aspecte que cal mantenir per a qui  se’n faci càrrec el proper curs. S’ha d’evitar que es deixi apoderar per l’amenaça de la prova final.

Com podreu comprovar en el document, l’avaluació continuada es va basar en una versió inicial d’un text i la redacció final, després d’haver-ne acordat els criteris avaluatius i haver elaborat una base d’orientació.

Aquí teniu les propostes que van servir per avaluar-los: avaluacio22CURS2012-13

Per acabar, he constatat que aquesta manera d’encarar tant el curs com les sessions ha rebaixat la meva autoexigència. Ja no pateixo si s’ajornen continguts. Entro a l’aula molt més tranquil i calmat. Gaudeixo més de la sessió i del grup. La clau és el constant diàleg i el fet de prendre decisions més col·legiadament. L’alumnat es responsabilitza més del seu aprenentatge i accepta implicar-se més. Finalment, has d’agrair que t’hagin ajudat a adoptar un nou canvi de mirada i a aprofundir més el rol d’orientador que no pas el de transmissor de continguts.

Sessió 9a amb l’S2. Cliqueu l’enllaç per consultar la sessió. De moment, podeu fer una ullada al material utilitzat. Cliqueu aquí.

Mentre donava voltes sobre la sessió d’ahir, he estat víctima d’una regressió infantil. Recordo que amb el tràiler de la pel·lícula en vaig tenir ben prou. Em va ben acollonir. La pega és tenir un germà més gran que li va faltar cames ajudeu-me per relatar-me les escenes més paoroses, finalitzada la sessió. L’endemà al pati, tots ens miràvem el crani per si teníem gravada la xifra diabòlica.  Ser del 66, de vegades marca.  Si hagués explicat aquesta anècdota, la sessió hauria anat d’una altra manera.

Em va costar preparar la sessió. Crisi: la maleïda correcció dels textos. Vaig mirar d’aplicar el que havien proposat els alumnes. Tinc una discussió interna. Els textos tenen qualitat. Han seguit la base d’orientació. Bé! A més, tinc alguna versió amb correccions apuntades perquè se’n van  adonar mentre comentaven el text amb un company. Per tant, els havia de qualificar amb la lletra A. El dia anterior, el companys els havia atorgat 5 punts! De moment, va bé. He de marcar poques errades. Endavant les atxes. Llegeixo una recepta. S’ha menjat els pronoms. És l’hora de berenar. Noto un cuquet. Li apunto una B. Continuo corregint. Tinc el cap encara en la recepta. L’autora ha de ser una cuinera excel·lent. A classe hi posa ganes. Ha estat una de les últimes a escriure el dietari. Confusió en terminacions verbals. Però es va esforçar d’apuntar tot el que vam treballar. Dubto de la B. Rectifico. Té una A. Em trec de sobre la correcció, tot i que vaig rebent la notificació que algun alumne acaba de publicar-ne un.

Aprofito quan retorno els originals a cada alumne, per informar de les novetats:

Falta poc temps. He de treballar la probabilitat. Prescindeixo de consultar la sessió i la reflexió del primer trimestre, tot i que apareixen com a resultat de la meva cerca. M’agrada el document del SLT de la UPC. Ara bé, el to… —mai no hi penso: pot ser un bon model de text instructiu!— per tant, ja tenia el repte per proposar: com podem explicar la probabilitat?  Repeteixo l’activitat: grups d’experts. Ara m’adono que hauria d’haver preparat un exercici previ. Penso que va ser bona idea aprofitar l’article de Marc Guarro  per introduir el contingut. Em sembla que ahir vaig deixar de ser professor de llengua per anar de filòleg… Els va costar entendre la fitxa lingüística i què havien de fer. Només hi va haver un grup que en va ser capaç.

Aprofito les troballes de la recerca per iniciar la sessió. Han d’apuntar una de les profecies que sentiran. Adverteixo que el tema és d’actualitat (l’independentisme) i va com anell al dit per aprendre a predir. Després de mirar el reportatge, els faig cinc cèntims de les figures de Josep Trueta i de Ramon Trias Fargas, sogre i gendre. Abans d’apuntar les profecies, els aclareixo que per treballar-les o teníem el vídeo sobre la independència o bé els podia haver buscat un fragment  de Sandro Rey.

Després de l’embolic de la probabilitat, repassem la concordança verbal. Va anar bé recuperar una de les profecies del començamen. Els demano que completin la condicional  a partir del primer exemple. En la posada en comú, en surt qui podria dir:

Si el Camp Nou clama independència, Catalunya serà independent (Dr. Trueta)

Si el Camp Nou clamés independència, Catalunya seria independent (Rajoy o Carme Chacón)

Si el Camp Nou hagués clamat independència, Catalunya hauria estat independent (?)

Desitjo que en un proper trimestre estigui més encertat si continuo volent que aprenguin la probabilitat. Per cert, la pel·lícula marca. Si no, ho podeu comprovar vosaltres mateixos. Fixeu-vos en la cara del director: