4a sessió amb B3. Estic nerviós. No les tinc totes i no sé per què.

Comencem la sessió demanant-los les cançons per a l’activitat La cançó del dia. Tots en vénen amb una. La Leticia me l’envia per correu. La Cristina es va apressar dimarts a passar-me-la, País petit de Lluís Llach. Em va confessar que li encantava. Fantàstic. Prosseguim demanant-los que hem de triar un nom i una pregunta per al projecte, primer individualment i, després, per parelles. La Mariana i la Leticia s’ofereixen a ser la primeres. Proposen Molta sort!!. La Mariana explica que só les dues darreres paraules que pronuncien els familiars o els amics quan els veuen marxar. Se’m fa un nus a la gola. M’ensumo que alguns ja han descobert el vertader projecte: parlar del seu periple personal. Apunto les preguntes a la pissarra. Sorprenen. Cadascuna complementa l’anterior. La de la Nataliya és més incisiva: si les expectatives es van complir.

Projecte B3

Presento la unitat, amb les tasques i els objectius.Tot seguit, els demano que apuntin què volen saber dels autors. Establim una desena de preguntes. Tot seguit, passem a repassar vocabulari.  M’afusellen de preguntes. Com cada dia, per no perdre el costum, tinc dubtes a l’hora d’escriure esbojarrat. Els ensenyo com podem fer suposicions. Ho posem en pràctica al final. Tothom  té ganes de dir les suposicions del caràcter d’un company. I així acabem.

Dilluns, el dia abans, llegeixo la recomanació d’Aida Ivars a Google+ i escric a Joaquín Martínez exposant-li la idea per participar en “El Barco del Exilio”. La seva resposta m’anima. Però em fa algunes observacions. Tot el dia el cap em bull. Al cap d’unes hores, les peces comencen a encaixar.

Em costa de controlar, però el cervell em va disparant idees. Sóc incapaç de seguir un procés o un mètode. D’ençà que vaig conèixer el projecte, em va entusiasmar. Quan vaig conèixer que havien muntat tota una comunitat, en vaig treure un passatge. De cop i volta, una tarda, rentant plats em ve la fal·lera: i si aplico la metodologia als de B?  He de mediar  les venades. Analitzar-les, si s’hi ajusten, doncs al sarró i a tirar-les endavant.

3a sessió amb B3. M’ha costat arrencar la sessió. Tinc por de plantejar el projecte. M’espanta si el rebutgen. Comencem amb una roda per saber si han fet la prova —l’horitzontalitat, me l’he passada per cert lloc… La Loli qüestiona alguns dubtes. Els aclarim. Recordem la sessió anterior. Alguns hi participen, d’altres fan cara d’avorriment.  Recordo que algú ha de fer fotos de la sessió. Fan l’orni. S’excusen que la càmera del mòbil no és gaire bona… Acaso, help! La Ximena s’hi presta. S’aixeca i va cap al mural. El retrata.

Faig una roda preguntant-los com podem arribar més lluny: sols o bé acompanyats. Tothom afirma que en equip. Formem parelles i reparteixo les fotos dels equips. Em sorprèn la posada en comú. La Gabriela i l’Alicia —crec— s’ofereixen a ser les primeres. Expliquen l’anàlisi de l’orquestra. La Zofia, que s’acaba d’incorporar, forma parella amb la Nataliya. Li ha d’explicar qui és la comunitat del Senyor dels Anells. En la posada en comú, em costa d’entendre-la. Li surt el portuguès. L’únic que sóc capaç de replegar és doncs. Me la quedo expectant que acabi el discurs. Em fa cara d’estranyesa. Jo la convido  que continuï. Li dic: “Per tant…” Ella es mira la seva companya perquè l’ajudi. No m’entén. Em continua dient: “doncs”. Es desfà l’embolic. Em parla dels diferents dons o poders que tenen cada membre de l’obra de Tolkien, no pas de la conjunció!! Riu diplomàticament. Per dins, es deu preguntar: “D’on han tret aquest tros de quòniam?” De totes maneres, m’agrada les conclusions que han tret.

Conclusions treball en equip

Els recordo que ens hem constituit en comunitat. Els passo el tràiler de “El Barco del Exilio”.  No s’immuten. M’estranya. Formo grups perquè analitzin el projecte, seguint el mètode PNI. Fem la posada en comú. La majoria ha entès que havien de reflexionar sobre el tema. No ho vaig comprovar. Com ens saltem el decàleg! De totes maneres, m’agraden les conclusions. Serà el TT d’aquest curs.

Els evidencio que tots compartim un vincle. Em miren expectants. M’oblido de la paraula forasters. Els dic que ningú de l’aula és natural de Castelldefels. Per tant, podríem participar en la proposta sobre l’exili. Ara bé, els exposo els meus dubtes. Si s’estimen més treballar tots els autors al llarg del curs o bé un a cada unitat. Nova sorpresa. Responen unànimament: tots els autors. La Cristina, abans de començar la classe em passa la cançó i em treu dos llibres de la bossa: La plaça del Diamant i El carrer de les Camèlies, en edició d’El Club editor! Al final, apunto a la pissarra els autors i cadascú s’apunta a sota.  Acabem la sessió recomanant-los que busquin informació dels escriptors.