clone tag: -7312453904217832855

4a sessió. Si en la sessió anterior vam començar amb una roda explicant-nos impactes vitals, ara faríem una roda en què cadascú diria  quin és el seu arbre.

Vam formar grups segons l’episodi que havien llegit del Llibre de les bèsties. N’havien de  plantejar el tema i escriure’n la trama. Vaig decidir ajornar els altres aspectes per a  la propera sessió.

Vaig aprofitar els grups perquè valoressin el vídeo que havien mirat. Havien de posar en comú què havien après de Twitter. Els vaig proposar si ens en donaven d’alta. La cooperació va fluir. En cada grup un alumne es va encarregar del guiatge a la resta dels companys, d’una manera espontània. A partir d’aleshores, vaig deixar de conduir la sessió. Quan aconseguia un moment d’atenció els proposava alguna activitat. De moment, s’havien d’estrenar escrivint un tuit amb el tema de l’episodi.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Van valorar que els havia encantat llegir cooperativament l’obra de Llull. La majoria va arribar a la conclusió que era un llibre molt actual. Anava com anell al dit pel context polític que vivim.  També n’hi va haver que es van declarar fans de la xarxa social i en canvi d’altres es van espantar.

També ens vam estrenar triant el secretari de la sessió. La idea els va entusiasmar.

Anuncis

2016-10-29-07-23-18

Dijous passat, 27 d’octubre, vaig assistir al taller de Nicolás Paris que va oferir a CaixaForum, gràcies a la recomanació de Jordi Ferreiro. La intenció tant de l’artista com del departament educatiu de la institució era contactar amb docents. Volen crear un grup de treball per estudiar possibles accions a l’hora de presentar la seva obra El diàleg, el rumor, la llum, les hores. 

L’artista va recordar el seu passat com a educador d’una escola rural a Colòmbia. És com va descobrir que l’art era una via didàctica per generar un constant diàleg arran de l’observació d’elements de la Natura. Entén que la tasca del docent és acompanyar en aquest procés de connectar idees. Per això el taller s’anomenava Exercicis per sembrar llamps.

Primer va convidar als assistents a formar un cercle equidistant a partir de deixar una goma d’esborrar al centre. Es va presentar i va informar la finalitat del taller. Va advertir que ens proposaria uns exercicis, però que si algú s’hi sentia incòmode o el violentava era exempt de fer-lo.Només va posar com a condició que la persona compartís l’anàlisi de la seva limitació.

Abans, però, ens va demanar que ens presentéssim dient el nom i què ens agradava. Sempre ell era el primer a fer qualsevol activitat. Explicant les instruccions pausadament, repartint mirades i amb un somriure sincer. D’entrada, transmetia una calma que és impossible negar-te a provar el que et suggereix.

Ens va repartir un foli i unes tisores a cadascú. Ens va ensenyar com l’hauríem de retallar, utilitzant el polze per amidar. Això li va servir per recordar que el nostre perfil fa un pam. Seguint les seves indicacions, vam aconseguir convertir la tira de paper en un arbre. Sempre de la mateixa manera: tallant verticalment pel mig fins a arribar a una mica més del melic, doblegant les parts i així fins que ens fos possible. Mentre retallàvem i comparàvem resultats amb els companys  (aprenentatge entre iguals), ens feia adonar com ens havíem concentrat, ens havíem desinhibit, havíem dialogat amb les persones del costat i el temps que havia passat —més de mitja hora!—, que ens va passar volant. Va aprofitar l’estona que vam mostrar els arbres per explicar-nos la forma bàsica de la Natura per créixer (Y) i va invocar els llamps. De seguit anàvem apuntant tot el que ens recordava els arbres: des d’objectes quotidians fins a les connexions neuronals.

20161027_185907-1

A continuació, amb la resta del full,  ens va demanar que hi dibuixéssim un hexàgon, una altra forma geomètrica que es podia observar en la Natura: els ruscs de les abelles. Va preguntar per què els llapis eren hexagonals. Són més manipulables, idonis per a l’emmagatzematge. Després ens va fer veure com podíem convertir el polígon en un cub, aplicant-hi al forma simple que havíem treballat en l’exercici anterior. Finalment, vam convertir el llapis en un dau. Ens va recordar com hi havíem de disposar el punts: les dues cares oposades havien de sumar 7.

En vam sortir la majoria encantats  i en un estat beatífic.

20161029_072955.jpg