7a sessió. Abans d’entar, m’apunto que els he de fer observar el número de sessió. En va. Me n’oblido. L’Alberto continua repetint que ja sap per què emprem les cartes per triar el secretari. Somric. Deixem que l’Aliou expliqui el resum de la sessió anterior. Per cert, vaig observar que va gravar la Laura explicant el capítol.

Formo parelles per a l’exercici, típic i tòpic, per repassar les frases fetes. Aprofito les parelles per a la propera activitat. Per això cal que formi dos grups. Utilitzo una tècnica de Doni Tamblyn per triar component A i component B: la mida dels peus. Els proposo que qui tingui els peus més grossos sigui l’alumne A. Riuen. S’agrupen els A i els B. Els reparteixo un diccionari a cada grup i demano que cada component en triï un parell de paraules a l’atzar. Els demano que han d’inventar-se una història en què apareguin la mitja dotzena de paraules. Cada component l’haurà d’explicar a la parella.

En la posada en comú, mentre reflexionem com s’han sentit mentre relataven la narració, ja apareix el Critiquejador Intern. Sense pensar-m’hi gaire, apunto a la pissarra els comentaris que dispara el Chema i que s’hi afegeix la Leticia. Els demano que transformin aquests pensaments negatius a positius. Sembla que la cosa funciona.

Repassem el calendari del banc comú de coneixements. Dimarts comença la Begoña i dijous la Laura. Ja em demana material per al taller. Glups! Acordem que dimarts en parlarem amb el grup. També l’Alberto em demana si podrà passar un vídeo i si pot ser el seu taller de dues hores. Renoi!

Finalment, disposo l’espai per al projecte. Avui em toca susbtituir la persona encarregada d’explicar el tercer capítol. Els conto el repte que va plantejar la fada a Salim: demanar en vint-i-una paraules als seus amics que l’obsequiïn amb set regals magnífics. Els suggereixo que es mirin un manual sobre Pinterest. A veure com ho veuen per bastir el primer artefacte: un mural amb els set regals que darien als seus amics: plats, begudes o perfums. Com que queda temps, l’Alberto ho aprofita per explicar el seu capítol. Els amics acorden, incapaços de descobrir si el Salim els pren el pèl, oferir-li cada nit una història. Utilitzen les  cartes per triar el narrador de la nit. Quan senten aquest recurs, se’ls il·lumina la cara. Planteja un parell de propostes: fer una dramatització d’alguna història i escriure els resums. La Laura insisteix que convindria recollir els diferents resums. Una línia del temps…

L’any passat ja em ballava el cap d’experimentar un banc comú de coneixement, després d’haver finalitzar el projecte El Vaixell de la Llibertat. Enguany, un cop he estat testimoni d’una dotzena de petxa-kutxes i de comprovar com els agradava sorprendre a l’auditori amb les seves exposicions, em van venir ganes de tirar endavant l’experiment. Els ho vaig proposar en una de les darreres sessions, mentre fèiem un cafè. Van assentir engrescades.

Escoltant Natacha Atlas mentre preparava la memòria del projecte I 20 anys després —i suposo encara sota els efectes d’aquest curs, em vaig decidir proposar la lectura cooperativa de la novel·la de Rafik Schamir. Cada alumne s’ha de llegir un capítol i explicar-lo a la resta del companys. Ja ho vaig provar fa anys, però no me’n vaig sortir. Veurem com el desenvolupo en aquesta ocasió. Em sabia greu abandonar els textos narratius. D’altra banda, aquesta obra va com un anell al dit al banc comú de coneixements. Els alumnes imitaran el gest dels amics del vell cotxer.

Títol

Havia pensat anomenar-lo Els narradors del migdia. Vaig dubtar si anomenar-lo Te al migdia. Arran de l’atac al setmanari francès, el substitueixo pel de #TotssomSalim

Perfil del grup

La majoria són alumnes del curs passat. N’hi ha que serà el tercer projecte en què participen. També hi ha antigues alumnes i alguna nova incorporació.  Així doncs, respon al perfil dibuixat en el Projecte Mínim Viable del curs passat.

Producte final

D’una banda, hauran de conduir una sessió per al banc comú de coneixements i pel que fa al producte final de la novel·la: hauran d’explicar quins són els set regals que oferirien al seu millor amic. Hem de negociar amb quines eines el volen elaborar. Dubatva si limitar-nos a la comprensió lectora o bé investigàvem la imatge que tenim de l’Orient Mitjà,  i més arran del darrer atemptat.

Fases

  • Disseny

 De moment, ja tinc previstes les tasques i el producte final pel que fa a la novel·la. Com he esmentat més amunt, ja tinc concertada una reunió amb la XIC de Castelldefels.

  • Desenvolupament

Aquest projecte es durà a terme al llarg d’aquest segon trimestre.

  • Difusió

Intentaré mantenir el dietari de les sessions, divulgant les entrades per les xarxes socials (Google+, Facebook i Twittert amb l’etiqueta del títol del projecte). D’altra banda, espero que els alumnes aconsegueixin crear la diapositiva amb les 21 paraules que resumeixin cada sessió.

Estratègies de socialització

  • Dins de l’aula

En principi, desplegarem l’aprenentatge cooperatiu. Aplicarem diferents interaccions: individual, per parelles, petit grup o tot el grup. Ara bé, veurem com s’organitzen els alumnes quan condueixin el seu taller.

  • Fora de l’aula

Desconec si alguna oferta de tallers s’impartiran fora de l’aula. Si de cas, la darrera sessió es podria fer fora de l’aula: visitar algun lloc amb empremta àrab o bé anar a dinar en algun restaurant sirià. Com ja hem apuntat més amunt, també comptarem amb la visita dels responsables del XIC de Castelldefels.

  • En la comunitat d’aprenentatge

Com que detectarem expectatives, podem veure si cal contactar amb algun expert per a un taller. També estaria bé comptar amb la comunitat siriana.

Artefactes i eines

De moment, tinc apuntades les possibles tasques finals i el producte final pel que fa al projecte de la novel·la. Em fa l’efecte que repetim artefactes del projecte anterior. També hi hem d’incloure que tindrem al Drive una presentació compartida perquè cadascú elabori una diapositiva amb 21 paraules que resumeixin la sessió del dia. artefactes totssomsalim

Temporalització

Planificar el curs m’ha servit per aclarir alguns dubtes: en primer lloc, l’estructura de la sessió i després com podem explotar el relat de cada capítol. Quant a la disposició de cada sessió, podem començar que l’autor presenti la diapositiva, aquest artefacte ha de servir per incloure’l en el blog. Després, participarem en el taller que toqui. I per cloure la sessió, serà el torn d’escoltar l’explicació del capítol i de seguir amb les activitats que haurà pensat el company. TempE1CURS2014-15.doc

Requisits material i humans

Caldrà fotocopiar els capítols per als alumnes. Estaria bé comptar amb una catifa enorme perquè ens hi poguéssim seure i prendre un te. El material que demani cada responsable del taller. Pel que fa als recursos humans, hem de comptar l’assistència dels responsables de la XIC de Castelldefels.