Un altre Dijous Gras

12 sessió. Aprofitant la diada, vam començar formant parelles. Havien de trobar el company per completar el refrany. Tot seguit, van completar el relatograma.

Sembla que els va agradar l’activitat que havia ideat per al repàs de l’accent diacrític per al grup de C2.

També vam posar en comú les característiques d’un booktrailer.

Vam continuar posant en comú com havia de ser una sinopsi. La idea era que ens servís de base d’orientació per a la que haurien de produir. Els vaig presentar els consells per escriure una sinopsi. Van redactar la sinopsi del seu conte.

Vam lliurar cèdules erroristes i emblemes. Finalment, vam celebrar la festivitat.

 

Cromos i cigrons

Aquesta setmana hem reprès les classes amb el grup de C2.

16a sessió

Tenia clar que havia de ser una sessió bastant àgil.  Dubto si la planificació va ser la més adequada, però havia acabat de revisar els resums. Els els havia de retornar. Com que comencem sempre amb la revisió de l’acta de la setmana passada, corregir-los a l’aula podria ser repetitiu i pesat.

Així doncs, vam revisar les perles de l’acta corresponent. Després, havia previst formar tres grups: un per a cada àmbit que havien triat per al bestiari. Només en van poder formar dos: el del Futbol Club Barcelona i el de la política espanyola. Van haver d’acord com volien dur a la pràctica un dels projectes d’aquest trimestre. Primer, havien de deidir si el bestiari era col·lectiu o bé manteníem els bestiaris que cadascú havia divulgat per Twitter (#c2cast16 #llibredelesbèsties). Van optar per la primera opció. El segon dubte, era quina dinàmica seleccionàvem: si componíem una col·lecció de cromos o bé adaptàvem el Pokémon Go. Es van decantar també per la primera opció.

Vaig dividir els dos grups. Es van formar quatre grups de tres persones. Els vaig repartir els cigrons i els vaig explicar com corregiríem  les errades del resum. Faríem una subhasta. Havien de mirar de comprar les frases que consideressin que eren correctes. Potser hauria anat millor que els cigrons els haguessin guanyat al final, establint un màxim per apostar. De totes maneres, es van divertir, tal com queda reflectit en l’acta de la sessió.

17a sessió

Vam revisar les perles corresponents. Tot seguit vaig formar grups, presentant-los el dubte que havia tingut havent-los presentat el projecte. Cada component del grup tenia una de les preguntes ( 1. Per a què un bestiari?, 2. Per què un bestiari? i 3. perquè un bestiari?). Llavors, els vaig repartir l’exercici que havia servit d’avaluació inicial per al gtup d’experts. L’havien de fer individualment. Tot seguit, a cada component tenia una captura de pantalla de les fitxes dels Serveis Lingüístics de la UB. L’havien d’explicar als companys. A continuació, comparaven les respostes de l’exercici.

Segona fase de la negociació del projecte. Abans, però, es mereixen un descans cerebral. Vaig adpatar el joc de la patata. Es van formar parelles. Havien de passar el globus a una altra parella aguantant-lo amb el front. Avui havíem d’acordar quina seria la temàtica de les preguntes per a la col·lecció de cromos. Van decidir que seran de cultura general i del continguts del C2.

Com que haurem de triar els deus animals dels tres àmbits, vaig idear que podríem organitzar una taula rodona, similar a la que vaig fer el curs passat. Cadascú hauria de preparar una intervenció oral per convèncer als companys que el seu personatge és el millor per representar la Guineu. Només ens va donar temps per establir els criteris avaluatius de la intervenció. A partir de les idees de cadascú, vam construir aquesta base d’orientació.

 

Un informe sobre les condicions de l’aula

Cliqueu la foto per activar la vídeo acta

Sessió 13a. Com que la programació d’aquest curs s’ha centrat en tot el procés de l’expressió, s’ha aprofitat la redacció i la revisió per treballar els continguts gramaticals.  Em semblava bàsic que els textos dels alumnes han de ser la  matèria primera. Així doncs, aprofitaríem els resums que van publicar. Segur que en podríem treure força suc. Em vaig despistar amb les autoritzacions. Així doncs, només en vaig trobar cinc de penjats. Em sembla que vaig formar cinc grups per valorar els resums. Abans, però, vam repassar les regles per millorar les frases. Va ser el punt de partida per revisar els textos dels primers voluntaris. Em va semblar que els agradava. Almenys, hi reconeixien quines regles havien fallat.

Vaig aprofitar els grups per començar a plantejar l’informe. Primer, per planificar-lo, els vaig plantejar tres preguntes: per què?, per a què?, a qui? Vam fer la pluja d’idees. A partir de les idees, cada grup es va encarregar de generar i ordenar idees d’una part de l’informe. Al final, va resultar que teníem dues propostes d’informes.  Van acceptar la proposta de la tasca, tot i que van reconèixer els de la introducció com els de la conclusió que se’ls havia fet difícil elaborar l’esborrany.

Finalment, vam veure fotografies de l’escola VITTRA, dissenyada per Rosen Bosch.

Cliqueu la foto, compartida pel Sergi, per activar la vídeo acta

Sessió 14a. Si en la sessió anterior havíem revisat els resums de cinc alumnes, ara tocava a la resta. Em vaig dedicar a triar un fragment de la dotzena de resums que faltaven per autoritzar-ne la publicació. Vaig idear una subhasta. Em vaig equivocar a l’hora de temporalitzar aquesta activitat. Havia previst mitja hora i ens hi vam estar gairebé una hora i mitja. Costa d’arrencar, però quan han entès la mecànica, s’hi aboquen. Els entra un deliri de comprar frases! Després comprovem si l’han corregida bé. Gràcies novament a la Dolors Siles, vam comparar una base d’orientació i un model d’informe. Algú havia suggerit en una sessió anterior que els en calia un. Només vam tenir temps de repassar el document avaluatiu.

 

Fluint

De bhjoco, extreta d’http://www.morguefile.com/archive#/?q=flow&sort=pop&photo_lib=morgueFile

En el tercer trimestre vaig assumir un S2. Ja n’havia fet un en el primer trimestre.  Per tant, el repte era repetir-lo mirant de millorar els aspectes que havia apuntat en el dietari d’aula.  Vaig ser-ne incapaç. De fet, el propòsit es va mantenir en un parell de sessions. Desconec si per aquesta intenció li vaig donar un altre caire.

Vaig apostar perquè a cada unitat cada grup planifiqués un projecte, és a dir, acordés una situació que exigís la redacció d’un text de la tipologia que pensàvem tractar. Introduíem, d’una banda,  la varietat textual i, de l’altra, si l’alumnat decidia, el projecte esdevenia més creatiu i més motivador. Donàvem benvinguda a la incertesa. Pot ser font de conflicte entre l’alumnat, però en un grup ben cohesionat que accepten les propostes del docent com a reptes, els resultats són sorprenents. L’evolució de la unitat 3 n’és un bon exemple. Un cop cada grup l’havia presentat públicament, els demanava que cadascú redactés una primera versió del text. L’havien de publicar al blog. Aquesta versió ens podia servir per caracteritzar el tipus de text, per  comparar-lo amb un text model, per  ajudar a elaborar un pla de millora o bé per establir els criteris avaluatius. A partir d’aquest moment redactaven la versió final.

Vam mantenir la tradició d’altres cursos que  a cada sessió hi havia una parella d’alumnes que en redactaven l’acta. Aquest text era revisat pel professor i els autors s’havien de corregir les errades i explicar-ne el motiu. Vam  suprimir l’apadrinament d’errades dels cursos anteriors. Vam volem imposar l’apadrinament de fortaleses. Els alumnes havien d’escriure un comentari destacant de què se sentien orgullosos del seu text. Quant a les errades, havien de demanar ajudar per resoldre un error.

Vaig aprofitar la darrera unitat, la unitat 3,  per celebrar l’any Espriu. Com que havíem d’aprendre a elaborar textos explicatius, ens van servir per contextualitzar l’obra de l’escriptor però cada grup es va comprometre a elaborar un videolit.

Aqui teniu  les corresponents sessions, divides en les unitats del curs:

SessionsS22CURS2012-13 (2)

Ara bé, vaig ser capaç de mantenir el dietari del curs, és a dir, la posterior reflexió de cada sessió. Em costa saber els aspectes que he de tenir en compte per millorar. Miro d’etiquetar bé l’entrada per poder extreure possibles problemes per trobar-hi solució. Tinc la sensació que no me n’acabo de sortir. Ara bé, val la pena la laor perquè així faig pública la meva labor.  Verdejo amb la negociació. Per exemple, quan els vaig proposar que m’ajudessin a establir un sistema de correcció dels textos finals. Cada grup  en va proposar un de diferent. En aquesta situació no sé com ho he de canalitzar. De vegades, reculls les conclusions, els les agraeixes i resols que ho consultaràs  amb el coixí… Compto que deu ser perquè no m’agrada cap dels suggeriments.  El bram  ofegat de l’autoritat. De fet, no sé si vaig aconseguir dur-lo a la pràctica. No va caldre.

Em va costar valorar els textos que escrivien. Se’m fa difícil ser-ne objectiu. Quan llegeixo un text, sé qui l’ha escrit i em  pesa més el seu esforç. Mira de produir un bon text. Hi percebo alguna altra qualitat que em dificulta què ha de millorar o escriure un comentari que potser el decebrà. Aquest problema es va resoldre amb la coavaluació. Els companys poden ser més estrictes que el professor o bé en poden destacar fortaleses i febleses. L’autor accepta de bon grat la valoració del company. L’entoma més com un suggeriment que no pas com una crítica. Per això crec que ens hem de fixar més en el procés, tal com defensen alguns.  A més, hem de fomentar la confiança. Em ve al cap la cita de Ralph W. Emerson i les paraules d’un dels personatges de la novel·la de Pilar Jericó.

Aquí teniu les aventures i desventures del curs: dietariS22CURS2012-13

Pel que fa a l’avaluació, vam mantenir algunes activitats dels cursos anterior i en vam modificar-ne unes altres. Vaig prescindir de l’elaboració del portafolis en suport paper. Penso que el blog pot tenir aquesta finalitat i n’agilita el control. Ara bé hi hauríem d’incorporar més la reflexió. Vam modificar l’apadrinament d’errades, com he explicat més amunt. Obríem un consultori de dubtes perquè els companys proposessin com podien resoldre’ls. Però  no hi va haver gaire participació. Ara bé, les alumnes que van deixar escrits els seus dilemas, van confessar a final de curs que havien estat capaces de resoldre’ls pel seu compte. És una llàstima que la durada del curs no permeti que aquesta activitat esdevingui un hàbit. Només ho vam fer amb les errades de la unitat 1. Va fallar que destaquessin les fortaleses del seus textos. És per falta de tradició i per temor cap a l’autoconeixement.  Vam mantenir la redacció de l’acta de la sessió per part d’una parella d’alumnes i la posterior correcció per part del docent. Van mantenir l’estil dels cursos anteriors: la valoració final de la sessió. Reforçava i animava l’inici de la classe.  Ens va anar consolidant com a grup, ens va anar donant molta més confiança per afrontar qualsevol repte. És un aspecte que cal mantenir per a qui  se’n faci càrrec el proper curs. S’ha d’evitar que es deixi apoderar per l’amenaça de la prova final.

Com podreu comprovar en el document, l’avaluació continuada es va basar en una versió inicial d’un text i la redacció final, després d’haver-ne acordat els criteris avaluatius i haver elaborat una base d’orientació.

Aquí teniu les propostes que van servir per avaluar-los: avaluacio22CURS2012-13

Per acabar, he constatat que aquesta manera d’encarar tant el curs com les sessions ha rebaixat la meva autoexigència. Ja no pateixo si s’ajornen continguts. Entro a l’aula molt més tranquil i calmat. Gaudeixo més de la sessió i del grup. La clau és el constant diàleg i el fet de prendre decisions més col·legiadament. L’alumnat es responsabilitza més del seu aprenentatge i accepta implicar-se més. Finalment, has d’agrair que t’hagin ajudat a adoptar un nou canvi de mirada i a aprofundir més el rol d’orientador que no pas el de transmissor de continguts.

 

D’instructius a predictius

De Nina Mathews, extreta d’http://www.flickr.com/photos/21560098@N06/7004209708

Sessió 7a amb l’S2. Cliqueu l’enllaç per consultar la sessió.

Cada dia em sento més còmode a l’aula.  Hem començat amb la roda de rigor, demanant-los amb què es van quedar de la sessió anterior. Després la parella que ha llegit l’entrada que va escriure.

Havia previst formar parelles perquè valoressin el text final; però com que han rebrotat desapareguts, he hagut d’improvisar  formant petits grups. Alguns, com que venien amb les mans al cap, m’han demanat si els del grup li podien valorar el text inicial. Una alumna m’ha demanat si podia elaborar una de les propostes dels textos instructius. “Quina implicació!”, he pensat. Abans m’hauria emprenyat M’han suggerit que projectés la base d’orientació.  Mentre planificava la sessió, tenia els meus dubtes si proporcionava a cada alumne un instrument (una pauta de revisió, una rúbrica o els que proporciona Ana Basterra). Vacil·lava de si aprofitar els grups per crear consells de redacció: quin de les mostres se’n mereixia la publicació. Em va sorprendre escoltar les converses de valoració dels textos. Els companys comentaven les errades o resolien dubtes dels autors. Així doncs, he d’implantar més activitats de coavaluació. Vam fer una roda per apuntar la puntuació que atorgaven als companys. La majoria van reconèixer que les instruccions que havien llegit era  bones. Un parell d’alumnes es van acarnissar amb el company per errades d’ortografia o per algun aspecte que van qüestionar: l’objectivitat o la subjectivitat dels textos instructius.

Per poder donar per acabada la unitat, vam elaborar un mapa mental i vam repartir els continguts perquè amb el mateix grup de l’activitat anterior ideessin una píndola que respongués què hem de tenir en compte. Sembla que els va agradar la proposta.

Vam comentar les valoracions que van escriure en la sessió anterior.

Finalment, vam encetar unitat de la mateixa manera: en grup van decidir quin text escriurien i en van enllestir la primera versió.

 

Em “pirra” la PR

Em sap greu decebre si algú es pensava que m’havia aficionat al que podria ser l’últim bunyol de can Vasile (Putrefacció Refregada). Tampoc no m’he donat d’alta del club de fans de l’actriu Pilar Rubio –temo que aquesta xica només deu tenir de natural la intel·ligència. M’ha captivat aquest mètode pedagògic.  Me’l  van vendre –si es pot dir així– amb la fermesa que es produïen canvis. I ho he constatat i ho vaig  constatant. En aquest bloc ja n’he narrat uns quants exemples.

Dilluns vam tenir una sessió de treball. Calia analitzar i resoldre la crisi que s’havia produït entre l’equip dies anteriors.  Una component de l’equip fa els deures. Ha de validar uns criteris aplicant-hi una pauta. Arriba a una conclusió, cosa que l’obliga a replantejar-se tota la feinada d’aquests mesos. Una companya se n’adona. Dubta, però conversant-hi telefònicament decideix imitar-la. Una altra companya s’esvera i m’alerta del que passa. No ho veu clar. Ja li havia advertit, sortint de l’anterior sessió en què havíem acordat aquesta eina, que era massa genèrica. I per acabar-ho d’adobar, un company també ho adapta, però qüestionant la coherència dels indicadors.  Per tant,  va passar el que havia de passar. Cadascú  va interpretar la pauta segons el que entenia. Vaig evidenciar –segur que deu estar recollit pels experts– el risc de potenciar l’autonomia:  l’efecte dominó o les conseqüències de ser arrossegat per una allau.  Així doncs, vaig arribar a les  conclusions següents :

• Si volem que el nostre alumnat sigui autònom, el professorat també hem d’aprendre a ser-ne (un dels fonaments de la pràctica reflexiva).
• Cal tenir ben definits i detallats  els criteris i indicadors  perquè tothom sigui capaç de prendre decisions.
• Quan es produeix un conflicte, el dinamitzador queda eclipsat per la magnitud de la tragèdia.
• Rememorant com ha anat tota l’elaboració dels criteris, em plantejo si sabem coavalauar, és a dir, valorar els resultats dels companys o forma part del procés?

Heus ací el mural que il·lustra la  nostra crisi:

http://www.wallwisher.com/embed/txaumell

Alguns d’aquests extractes van servir per acompanyar, i distendir,  el debat que vam mantenir a través del correu electrònic.

Potser hauríem matisar algunes de les conclusions anteriors. D’entrada, el punt de partida del procés d’aprenentatge  ha de ser el de l’experiència  per poder bastir un saber teòric. Coincideix amb la finalitat de l’avaluació inicial. Per tant, els docents hem d’aprendre a ser autònoms, a treballar cooperativament i, el més important, aprendre de les errades. Com? Patint-ho, és a dir, practicant-ho o bé en les reunions o a l’aula. Quina bona lliçó que ens dóna aquesta contrarietat! D’altra banda, vam, patir alguns problemes al llarg de l’elaboració dels criteris. Va costar respectar els terminis, cosa que va entorpir la fase de revisió i , de retruc, es van encavalcar diferents passos. Tot i que vaig mirar de mantenir el control dels comentaris, la cosa es va desbordar una mica. Ara bé, vaig mirar de respectar la decisió de l’autor.

Per tant, per poder acordar els criteris avaluatius i  indicadors d’assoliment em vaig plantejar aquestes accions. En primer lloc, havíem de situar el problema recordant l’acord i explicant com havia anat la validació. Tot seguit m’havia proposat exposar el que s’havia tractat en el congrés europeu sobre avalaució i la presentació de Neus Sanmartí, sobretot l’apartat de les creences (se n’observaven en criteris i indicadors). Finalment, si havíem de millorar el procés de coavaluar, calia elaborar algun instrument per poder fer-ho i ordenés aquesta etapa final. Vaig plantejar una activitat d’observació de tres materials que ens podien servir de models: una base d’orientació, una pauta de revisió i una activitat d’autoregulació i coregulació. Vaig  triar els dos primers perquè la base d’orientació havia servit d’estructura per proposar els criteris i indicadors. La pauta perquè va ser l’espoleta de la crisi.

Es va produir un altre problema tècnic a la reunió. No vam poder projectar la presentació. Així doncs vaig haver de recórrer a la memòria. Va anar prou bé l’anàlisi de la situació.  També va agradar l’observació de les eines. Es va produir un fet insòlit. Van comparar les eines per parelles. Una  la va formar els dos components que s’havien qüestionat dijous. Els va encantar el material que en l’activitat anterior havien confessat que s’havien sentit incòmodes. Curiosa la reacció…