20170509_134034.jpgAquesta setmana hem pogut contemplar els primers brots del nostre Petricor. Hem imaginat trets biogràfics d’objectes quotidians i ens hem endinsant en el món rodoredià a través del conte El mirall.

7a sessió. Un nou hàbit del grup: just quan entren reguen els testos i apunten en el seu mapamundi. Què hem recollit de l’anterior sessió?

20170509_102011

Vam fer una roda per posar en comú les paraules que havien destacat del conte de Pere Calders. Ens han de servir per confeccionar el diccionari dels clàssics. Van aconseguir que els anés definint les paraules.

20170509_101946.jpg20170509_102011.jpg

Tot seguit, els vaig dividir en els dos grups que havien escrit les instruccions. Vaig repartir els textos i a cada component del grup una pregunta per plantejar als companys. Després, en la posada en comú, formulaven aquestes preguntes a l’altre equip. D’aquesta manera, vam poder comentar les errades. Es va allargar, però els va agradar bastant. 04052017_INSTRUCCIONS PER PLANTAR

Vam acabar la sessió amb un descans cerebral. És una variant del joc de pedra, tisores i paper, Samó, Dalila i el lleó. En grup ha de decidir quin personatge és amb mímica. Si són el forçut, flexionat els braços per mostrar la musculatura; en canvi, han de marcar un gest sexi si són la Dalida o bé rugir si són el lleó. Dalida venç Samsó; Samsó, el lleó i el lleó, Dalila. Vam riure força.

20170509_111723.jpg

Dalila’s power

8a sessió. Regada i mapamundi. 20170516_122508 (1).jpg

La revisió textual a partir de preguntes els va agradar força. També  van confessar que els agradava confeccionar el diccionari sobre el vocabulari que van aprenent dels contes. Ara bé —Àngela Maria!—, van reconèixer que s’estimaven més aprendre d’una manera més pràctica que no pas teòrica. Ai, que en va durar ben poc el gaudi. Em costa confeccionar el relatograma quan coincideixen amb els aspectes que han trobat més interessants.

Vaig seleccionar les paraules i vaig elaborar-ne unes fitxes. Les havien de completar escrivint-ne la definició i incloent-hi la cita del conte com a exemple.

Tot seguit els vaig dividir en dos grups.Per això, cada parella havien de pensar en una paraula i l’antònim.  D’una banda van anar a parar la paraula i de l’altra es van agrupar els antònims. Havien de llançar-se el globus formulant una instrucció. Qui rebia el globus l’havia de picar plantejant-ne la prohibició. Pretenia que espontàniament sortissin els pronoms.  Quan vaig intentar la reflexió gramatical després de la pissarra, van canviar les cares.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tot seguit, van analitzar poemes visuals de Joan Brossa. M’ensumo que va quedar com un bolet. Els vaig repartir les fotografies dels objectes quotidians. Hi havien d’apuntar tres dades biogràfiques.  Així vam cloure el primer clàssic, Pere Calders, i vam encetar-ne una altra, Mercè Rodoreda.

Vaig demanar que tothom és contemplés al mòbil, a punt per fer-se una fotografia. vam comentar que havien sentit. La majoria va comentar les imperfeccions que havia contemplat; però el Manolo, com que ja sabia per què ho fèiem, va evocar la seva evolució vital. Abans, però, d’encarregar-me de la lectura del conte El mirall, els vaig demanar que es farcissin el tros de pa de pessic amb una de les melmelades: taronja amarga o bé gerds. Se l’havien de menjar mentre m’escoltaven. Al final, els vaig explicar el motiu de l’acció.  Si la protagonista evocava el seu desengany amorós mentre assaboria unes galetes recent comprades a la pastisseria, nosaltres la imitaríem amb un tros de pastís. Les confitures? Els dos homes. L’amarga, Jaume Mas; la de gerds, Roger.20170511_110158.jpg

L’inconscient –perdó!–, el subconscient et fot males passades. M’explico. Divendres 23, últim dia laborable, em desperto d’hora. Per fer temps, miro la bústia del correu. Tinc l’avís d’un nou vídeo d’un canal a què m’he subscrit. Abans d’entrar a la feina, passo per la biblioteca. Vaig d’esma a la secció de bibliografia. En trobo dues que em fan gràcia: Confesiones de una vieja dama indigna d’Esther Tusquets i una altra.

Em presento a la feina. La companya em cedeix la taula. Entrelluca els llibres i, encuriosida, em demana què vull llegir durant les vacances. La cara li queda glaçada quan li ensenyo la primera portada. Ja sé que no cal que m’excusi i que li expliqui un reguitzell d’anècdotes personals. El primer tintín que vaig tenir, una sèrie que em va fascinar i l’encàrrec patern:”abans d’estudiar llinatges aliens, cal que et sàpigues el de casa”. Em vaig haver d’empassar tot un juliol un llibre d’història –crec que una adaptació infantil d’una obra de Ferran Soldevila–, amb unes il·lustracions fascinants, editat per Ariel.

Què n’he tret, de la lectura? D’entrada, m’ha estranyat aquesta dèria de la gent de casa bona de fotre sobrenom a la progenitura. És l’única mostra afectiva que es tenen: del Bubi de la reina Cristina d’Hasburg al seu fill o que la seva filla fos coneguda per la Polla, el Bebito (nebot d’Alfons XIII i germanastre de María la Brava). Em ve al cap el que em deia ma mare quan veníem de casa d’algun company en què tractava els seus pares de papà i mamà.  Se’n fotia mussitant: “Mamà, Pepito me ha pegado!”La segona conclusió és que per molta sang blava els ragi per les venes no deixen de ser vulgars mortals. Un exemple: les sogres no suporten les joves i les joves tenen tírria a les mares dels seus regis esposos. Diverteix els comentaris que despertaven la separació entre Alfons XIII i la seva dona. No explica que Glenn Close es podía haver inspirat en la princesa britànica per bastir el seu personatge. Feia tot el possible per mortificar el seu marit. Per això va aceptar ser la padrina de l’actual Príncep d’Astúries. Finalment, m’ha sorprès bastant que només els amoïna tenir descendència, però no es preocupen per preparar la successió. Aboquen tots els esforços en el primogènit. Ara bé, si fa llufa fes-te fotre! Com a súbdit i patrocinador, potser és el primer que s’hauria d’exigir.