20170331_104014.jpg

Aquest trimestre havia previst que el grup es convertís un comando errorista per impedir que el maligne Dr. Mabuse se sortís amb la seva. I penso que el grup ho ha aconseguit.

 

El primer que he de destacar és la bona companyonia. Han estat ben avinguts al llarg de tot el trimestre. Això que hi van haver noves incorporacions. Penso que el pla d’acollida és fonamental. Els antics alumnes es van encarregar d’explicar els productes finals de l’anterior trimestre. D’altra banda, ha estat un plaer idear cada sessió i contemplar com transcorria plàcidament. Han valorat gairebé sempre cada sessió en verd. S’hi han implicat de valent i han acceptat sense protestar els reptes que els anava plantejant la Cúpula. A més, en el relatograma han apuntat continguts gramaticals, però també les tasques que els exigia creativitat.

Els va entusiasmar el moviment errorista. De fet, ha comportat que acceptéssim amb naturalitat els errors. De vegades, podia ser jo a l’hora de presentar-los alguna tasca en què m’equivoca i els podia impedir que resolguessin un enigma. “És clar, som erroristes”, ens confessàvem, somrèiem i miràvem d’esmenar la pífia. A més, es van anar picant a l’hora de pensar en una foto i un àlies per a la cèdula errorista. Les comunicacions de la Cúpula eren el pretext per treballar els models dels textos que havíem de treballar: la nota i la carta familiar.

Com hem dit, van proporcionar el material per completar la cèdula errorista que servia per al progrés de la missió. A més, com que cadascú es va encarregar de llegir un dels contes de Molta roba i poc sabó vam anar elaborant una presentació en què recollíem els elements narratius més significatius (tema, marc, narrador i protagonista), una sinopsi i una cita traduïda a un alfabet visual inventat. Vam acordar produir dos booktrailers i per acabar, van escriure una carta a la Cúpula valorant l’experiència de formar part d’un comando errorista.

Vam establir dos rituals que potser són un dels factors que van ajudar a travar una cohesió grupal: el relatograma i el lliurament dels emblemes. Cada dia recordaven amb què s’havien quedat de la sessió anterior i també la valoraven. Com que llegiríem uns contes en què la ciutat de Barcelona té una importància cabdal vaig idear de crear el relatograma com si fos un tauler de Monopoly. Una altra opció que tenia en ment era fer-lo sobre un plànol de l’Eixample.

Quant als emblemes, a mesura que assolien els reptes els atorgava un emblema. Vam decidir que la sintonia de la sèrie d’El equipo A ambientaria l’acte. Se sentien orgullosos de guanyar-los i també era un revulsiu per a qui no havia pogut complir alguna de les  tasques.

IMG_20170215_112626_373

He tingut l’oportunitat amb aquest grup de dur a termes les pràctiques que ens proposaven els artistes dins del programa educatiu del MACBA P2P. D’igual a igual. Gràcies a María Salgado, vam començar a jugar amb frases dels contes. Alguns alumnes els va agradar la proposta de jugar amb les categories gramaticals. Em vaig entusiasmar amb la idea de crear un alfabet visual que ens va plantejar Ignasi Aballí. Em va ajudar a buscar noves formes de comunicació de la Cúpula. A més, va ser una activitat cooperativa molt satisfactòria. Em va frenar la proposta molt interessant de Daniela Ortiz. Ja teníem coll avall que acabaríem el curs preparant uns booktrailer. Però hauria estat un bon recanvi recrear els contes en collages per plasmar el punt de vista de l’autora dels contes o bé del nostre com a lectors. De totes maneres, el taller amb l’artista em va servir per llegir amb uns altres ulls els poemes de Joana Raspall.  D’altra banda,  vaig aplicar el sistema de planes que vaig aprendre dels tallers amb Nicolás Paris, organitzats aquest cas per CaixaFòrum,  per repassar la morfologia verbal.

He de reconèixer que li he agafat afició a commemorar els anys d’autors que proposa la Institució de les Lletres Catalanes. Em feia gràcia treballar Montserrat Roig. Vaig adoptar el mateix que he aplicat en altres grups: la lectura cooperativa d’una obra. Suggereixes un tastet de l’autor. Si agrada, has encès una espurna. En canvi, si no agrada, tampoc no has enfarfegat el lector. Dubtava si els alumnes entendrien els contes  de Molta roba i poc sabó. Tot i que algú se’n queixava, els alumnes van participar a gust en totes les activitats. Una alumna va confessar que escriure la sinopsi l’havia ajudada a entendre el conte. Una altra alumna es va sorprendre que els companys haguessin triat el seu conte per elaborar el booktrailer per un comentari que havia escrit a l’hora de recomanar-ne la lectura.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ara bé, és un grup en què registrem una assistència irregular. Predomina una majoria de mares i  de persones aturades. Per tant,  les malalties dels fills o bé les entrevistes laborals o bé els períodes de proves ens són adversos.  Penso que per al proper curs hauré de plantejar lectura de contes d’una manera més tradicional.  Anirem llegint els contes tots plegats. És l’única pega que hi he trobat.

Anàlisi DAFO #i1cast16.jpg

Anuncis

20170403_105214.jpg

20a sessió.  Relatograma.

20170323_094833 (1)

Va agradar la proposta poètica.

De nou, ens dividim en els dos equips. Es dediquen a produir i gravar els booktrailer.

20170403_105551

19a sessió.  Anem de cara a la barraca. Completem el relatograma.

 

Ja fa un parell de sessions que les opinions són heterogènies. Algú expressa el títpic comentari de suplici pel que fa als verbs. Això que en la primera sessió que vam treballar la morfologia verbal vaig mirar de desdramatitzar aquest contingut. Em va venir al cap les darreres declaracions de la vicepresidenta. Els verbs irregulars només representen una minsa minoria (20%). La majoria de les conjugacions segueixen un model regular.

Mantenim els dos equips de la sessió anterior. Cada grup recrearà un dels dos poemes de Joana Raspall (Si el món fos i Podries) amb la tècnica del full giratori.  Reparteixo retoladors de colors diferents i un foli a cada participant. Els dicto el primer vers. Cadascú l’ha de continuar. Quan els aviso, passen el foli al company del costat perquè continuï la poesia. Així successivament fins que el full retorna a la persona que l’ha començat. Així vam commemorar el Dia Mundial de la Poesia.

Vam escoltar el conte de Zerafina. Em semblava que els recordaria Montserrat Roig.  Cada grup es va posar a pensar en el  booktrailer. Els vaig passar el buidatge del qüestionari dels dos contes seleccionats.

 

 

20170403_105926.jpg

18a sessió  Vam completar el relatograma. Crisi d’idees per a l’escalfament. IMG_20170316_163718 (1)

Continuem amb la tònica dels verbs i per primera vegada destaquen el descans cerebral: el joc de passar el corrent. També valoren el qüestionari per elaborar el booktrailer.

Repetim l’activitat de la sessió anterior pel que fa als temps compostos. Ara, però, és el torn dels temps compostos del mode subjuntiu.  Organitzo un nou descans cerebral: juguem al pols xinès.

Fem una roda en què cadascú destaca algun element del seu conte. Tot seguit, reperteixo gomets. Han de triar les tres millors recomanacions dels contes (verd, el millor; groc, no tant; vermell, el que menys). En surten dos: Na Patrícia Miralpeix, una pigmoliana desagraïda i Una de les innombrable passejades que la Mundeta  Claret féu, quan era jove, per Barcelona.

Formo dos equips. Cadascun s’encarregarà d’elaborar el guió del booktrailer per a un dels dos contes. Llegim el primer conte. Deixem el segon perquè se’l llegeixin a casa.

20170403_110412.jpg

17a sessió  Vam començar recordant els adverbis com a referents per als temps verbals. Tot seguit vam completar el relatograma de la sessió anterior.

IMG_20170315_095938 (1)

El Manolo és qui arriba sempre abans d’hora i qui cada dia començar a valorar la sessió anterior. Aquest dia no va poder venir i qui va voler estrenar es va confondre de dia. Ho va escriure en la casella del dia i no pas en el dia de la sessió anterior.

Quant a la valoració, segueixen escrivint els verbs. Les planes deuen funcionar… També els va agradar crear i traduir una frase amb l’alfabet visual.

Repetim les planes. Organitzem parelles. Cada parella s’encarrega de recordar un temps simple. Els apuntem a la fila superior. Ara han de repetir el mateix, però han de deduir l’equivalent compost. En la posada en comú, aprofitem la fila inferior.

Organitzem un descans cerebral.  Comprovem si he traduït bé els missatges. Hem de començar a planficar els booktrailers. Adapto els recursos didàctics de blogge@ndo. En comptes de fotocopiar els qüestionaris, els converteixo en un mural i reparteixo post its perquè vagin reflexionant sobre el conte i vagin preveient el booktrailer. Com em passa sempre, dubto de com plantejar la posada en comú.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

20170225_204728 (1).jpg

12 sessió. Aprofitant la diada, vam començar formant parelles. Havien de trobar el company per completar el refrany. Tot seguit, van completar el relatograma.20170403_114905.jpg

Sembla que els va agradar l’activitat que havia ideat per al repàs de l’accent diacrític per al grup de C2.

També vam posar en comú les característiques d’un booktrailer.

Vam continuar posant en comú com havia de ser una sinopsi. La idea era que ens servís de base d’orientació per a la que haurien de produirEls vaig presentar els consells per escriure una sinopsi. Van redactar la sinopsi del seu conte.

2017-02-15 11.24.00.jpgVam lliurar cèdules erroristes i emblemes. Finalment, vam celebrar la festivitat.

20170221_173258.jpg

11a sessió. Avui hem començat anant massa al gra. Com a escalfament he ideat una activitat per repassar els diftongs. He apuntat a la pissarra paraules amb diftong i les he enumerat. Els he demanat que cadascú es responsabilitzés d’escriure’n una. Això sí, l’havien d’escriure cada síl·laba en un tros de paper que tenia jo. M’havien de demanar tants paperets com síl·labes. Un cop transcrivien la paraula, els donava un regal: un altre paperet amb dues lletres i dos símbols.

20170221_174630

alfabet visual inspirat en l’Eixample

Hem prosseguit amb el relatograma. Han valorat que els va agrada la proposta de joc per treballar els diftongs (el dicciopinta), però també començar jugant a les paraules encadenades.

20170221_155045

recordant i valorant la sessió dels diftongs

Tot seguit, he projectat la primera diapositiva. Han escoltat la cançó infantil. Les cares han passat d’estupefacció a ja-ens-ha-quedat-clar-que-són-quinze-però-què. Mentre omplien la cel·la del relatograma he deixat cap per  avall la resta de diapositives. Els he demanat que cadascú n’agafés una. Els he repartit un foli a cadascú i l’hem marcat en setze caselles, tal com ho vaig practicar en el passat taller de Nicolás Paris. El tauler ha servit per anar presentant la quinzena de paraules que tenen el diacrític. Projectava la diapositiva i qui en tenia la imatge havia d’endevinar la paraula.

20170221_180050

plana amb els diacrítics

Havia previst de practicar la rutina de pensament Abans pensava… / Ara penso… Però me n’he oblidat. Potser l’aprofitaré com a escalfament de la propera sessió. Ara m’adono que hauria d’haver pensat en un descans cerebral.

Els he comunicat que la cúpula es tornava a posar en contacte amb nosaltres. La primera vegada ens va fer arribar una nota; avui, una carta. He anat repartint els fragments de la carta. No ha calgut que els recordés per a què havien de fer servir el premi de l’escalfament. Ben aviat s’han organitzar i s’anaven passant les targetes amb les lletres i els símbols. Al final, hem posat en comú la carta. Cadascú ha mirat de llegir el fragment que ha traduït, seguint la progressió temàtica, tot i que s’han adonat que al darrere hi havia indicat l’ordre.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Han sortit de l’aula barrinant amb els nous reptes. De moment, han de cercar sobre booktrailers.