De vegades es fa difícil mantenir aquest dietari. La nova modalitat és oferir un pòquer d’entrades. Potser hi donen més sentit ja que coincideix en el tancament de la unitat 3.

31a sessió. Darrera sessió de xerpes. Em vaig infiltrar en un grup per observar el guiatge del xerpa. Em va agradar perquè es repetien aspectes que havia registrat d’altres xerpes.  Mirava d’explicar als companys el document, però des del seu punt di vista. Va aprofitar que em tenia per consultar alguns dubtes pel que a la puntuació doble.  Com comenta una alumna, l’exercici  —que el vaig veure tan clar quan el vaig triar— és un pèl difícil. El vaig triar perquè hi havia exemples: citacions textuals, explicatives…

Ara, en el torn de les funcions sintàctiques es va produir un fet que valida aquest sistema dels grups d’experts. Cada guia va explicar el quadre que havien elaborat en grup. Després vaig repartir a cada grup una oració per analitzar. En la posada en comú, un company va discrepar i va qüestionar el resultat. El titular era aquest: “Avancem denuncia l’assetjament del PSC als crítics“.  D’entrada, sembla que el darrer sintagma assumeixi la funció de complement indirecte, però és un complement de nom. De fet, ja ens havíem encallat quan els xerpes preparaven el guiatge. Dubtaven de quina era la funció sintàctica.

Sessió 32.  Vam corregir les oracions que cada grup havia analitzat. Després, vaig aprofitar els comentaris que havien escrit sobre la filòsofa Catherine Malabou per repassar la puntuació. Vam formar parelles perquè cada una observés la puntuació que havia emprat l’autor de l’escrit. Em va fer la sensació que l’activitat va avorrir. Ara bé, quan apareixia un comentari a la pantalla veiés que algú aixecava el cap. Volia estar atent del que esmentava la parella. A més, a mesura que anava llegint en veu alta els diferents comentaris, m’adonava que s’hi havien mirat bastant.

Per elaborar la tasca final d’aquesta unitat, la meva filla m’acabava de passar un text crític amb el curtmetratge Cuerdas. Ens anava com anell al dit. Vaig ser incapaç de trobar-lo a la xarxa. En calia el visionat per entendre l’article d’opinió. Quan ho comentes a classe, la Conxi exclama: “Ah, però si el tinc aquí! Vols que el posem?”. Així vam acabar la classe.

Sessió 33. Tal com havíem acordat, comentem el model de prova. Ara bé, l’objectiu de la sessió és debatre l’article d’Ignacio Calderón. Demano qui està a favor del pedagog andalús. Hi ha qui aixeca la mà. Formo el primer grup. Pregunto qui hi està en contra. Ja tenim el segon grup. Uns alumnes s’excusen que no l’han llegit. Perfecte! Un tercer grup. Demano als dos primers que mirin de convèncer-los.  Em sorprèn la reacció dels dos grups. Qui defensen la pel·lícula emeten uns comentaris molt durs, bastant emocionals. Fem la posada en comú. Inicia el debat els partidaris de l’autor crític. Contraataquen els defensors de la pel·lícula. Argumenten que no cal que transmeti cap missatge una obra artística. Finalment, faig la reflexió sobre el debat: som intolerants amb qui pensa diferent de nosaltres, qui planteja una visió crítica.

Sessió 34. Faltava la cirereta per cloure el tema de la diversitat: el de la personalitat. Vam començar la sessió preguntant-los com podem respondre davant de qualsevol situació. Això em va servir per presentar que les persones podem ser racionals, emocionals o viscerals, segons quina part del cervell domina.  Faig l’analogia amb els tres grups del debat de la sessió anterior. Em va semblar que l’argumentació dels defensors del pedagog eren més racionals que no pas els de la pel·lícula. Els vaig definir d’emocionals. Mentre el darrer grup representava la visceralitat. De seguit es van excusar per no haver llegit el text.

Després els vaig presentar els tipus de personalitat que descriu Marta Romo a Coaching y diversidadVam provar de fer el qüestionari extret del llibre El jardín de Babel. Va costar de comentar els resultats. Els vam reservar per a la intimitat.

Vam mirar d’apuntar les paraules claus per resumir tot el que havíem llegit sobre el tema (Yaakov Hecht, Catherine Malabou, Ignacio Calderón) . Vam elaborar una pauta d’observació per tenir present a l’hora d’escriure l’article d’opinió.

Vaig presentar el pla de treball del segon trimestre. Però com que no tenim prou temps, vam acordar quins continguts triàvem per treballar-los en la darrera unitat i vam organitzar els equips d’experts. També els vaig proposar que s’anessin pensant la manera de treballar l’apartat d’història de la llengua. De moment, algú ja s’ha avançat. Ha creat un primer conte (independència i barcelonisme…). S’han espantat amb la seqüència, però m’ensumo que aconseguirem uns bons resultats. Els sortirà a compte i penso que ens podem divertir força endegant un projecte narratiu. Iniciem la revolta. I aviso: en vindran més.

Anuncis

Aquesta setmana han intervingut quatre grups de xerpes. Resulta difícil que sigui l’equip complet. Sempre en falta algun. Això significa que els grups que ha  de portar cada xerpa sigui massa nombrós. Costa que l’escoltin i són inevitables les capelletes. Ara bé, cada grup s’ha preparat a consciència l’esquema, tant, que hem hagut de superar alguns obstacles.

sessió 29a. S’estrenen dos grups de xerpes: els de l’assimilació i la morfologia verbal. Fallo jo perquè els faig entrar a matar. M’oblido del mural, de la cançó que van triar, de les preguntes que van acordar… Intenten explicar l’esquema que han fet, però s’ensorren amb les cares i els dubtes que els plantegen. Miro d’ajudar-los amb l’explicació final. Encara ho complico més. Els passo l’exercici sorpresa. No es veu gaire bé. Aprofito la lletra de la cançó que van triar per reconèixer-hi assimilacions.

És el torn del primer grup de morfologia verbal. Plantegen dos exercicis inicials per contextualitzar el contingut. Expliquen el dubte que tenim amb els verbs velaritzats pel que fa a l’imperatiu. Miro d’observar una xerpa. Trio la Inés. Prova d’assenyalar el que per ella és important o el que ha entès. M’agrada aquest enfocament més pràctic. És el que pretenia amb el grup d’experts.

sessió 30a. És un dia que he anat de bòlit. La classe del B1 al matí, bastant dura. Dina amb una esgarrapada. Tren i a Barcelona. Tornada i enllestir la classe. Avui completem la fonètica amb les germinacions, segons un dels xerpes. Vénen amb un esquema molt ben fet, però s’entrebanquen amb la geminació dels grups consonàntics del llatí (p:l, b:l, etc.) Comentem l’exercici. Em fan cares d’escepticisme i de “si-ho-dius-tu-ens-ho-haurem-de-creure”. La fatiga em traeix.  Els confesso, amb les dents serrades,  que si pogués els bufetejaria. Reacciono igual que ho fa ma mare en aquestes situacions. Quan es foten distants i incrèduls, m’he de contenir. Veus per què no puc ser un professor tradicional?

Continuem amb els verbs: participis i gerundi. Em passejo per l’aula parant l’orella. Sento l’Anna que els remarca en l’ús incorrecte del gerundi. “El Jaume hi va insitir molt”, sento. Abans, corregint l’exercici de verb, recordem la concordança verbal en les subordinades condicionals. Improviso un exemple.  Com que és el dia que emeten Polònia, em ve al cap el president i qui li ajuda a fer les reflexions [a) Oriol Junqueras, b) Duran i Lleida i c) Rosa Díez]

Els he reservat la Contra a Catherine Malabou perquè vagin reflexionant sobre la diversitat.