Sessió 11a. Plantejament basat en el desapoderament. Retornem a la cerimònia d’homenatge al secretari de l’acta de la sessió anterior. Vull  formar tres grups. M’empesco demanar una preferència per organitzar-los: mar, muntanya, indiferència. Faig la pregunta i sento un clam unànim: “Platjaaaaaa!” Fes-te fotre. Com puc, constitueixo tres equips. Cadascú s’ha d’encarregar d’enllestir la proposta per als codis QR dels propers emblemes. Van bastant despistats. Els recordo l’entrada que vaig improvisar per al primer poder. Els costa, però al final tenim tres propostes.

Avui hem de continuar amb la s sonora. Primer, fem una activitat de distensió de reconeixement del so. Reestructuro els equips perquè ara siguin de quatre alumnes. Repetim l’activitat de la sessió anterior. Cadascú té cinc ítems. Ha de dir als companys quina lletra escriu en el buit.

Els anuncio que es preparin perquè tot seguit farem un examen sobre Joan Brossa. Primer, s’esveren, però quan proven l’aplicació amb la primera pregunta s’engresquen de mala manera. Es diverteixen amb les preguntes i amb les puntuacions. Els encanta Kahoot!

He d’explicar la norma abans de la posada en comú. Havia previst una activitat de pensament visual, però com em va passar en les sessions anteriors la posada en comú se’ns menja el poc temps que ens queda.

D’altra banda, en el grup virtual la majoria ja ha penjat l’obra triada. Per tant, m’he d’espavilar a confeccionar l’emblema corresponent.

Emblema 2

 

Sessió 12a. Serendipia. Des de dimarts barrinava com podríem prosseguir amb La vinya literària. Estava a punt de dibuixar un robinson crusoe demanant auxili al grup, quan la Garbiñe va divulgar la nova tasca. Ni fet expressament!! Abans d’entrar a l’aula, ja vaig tenir clar com negociarien les dues properes tasques.  D’altra banda, pensava reprendre l’activitat de pensament visual. Com que la secretària va haver de marxar a mitja sessió, podia ser un bon recurs per consolidar l’ortografia de la s sonora.

Tothom va confessar que els havia entusiasmat l’aplicació del mòbil.Van demanar repetir l’activitat. Vaig substituir la cerimònia d’homenatge al secretari per al lliurament d’emblemes. En vaig haver de repartir dos: el de la responsabilitat per haver revisar la carta i el de la confiança per haver triat una obra que formi part de la nostra vinya.

A partir del cal·ligrama de Joan Salvat-Papasseit, vam formar grups de quatre. Vam repetir l’exercici d’ortografia, per repassar el contingut. Se’ns va menjar més de mitja classe. Mira que volia apostar per una sessió performativa. Em feia gràcia introduir els cal·ligrames per poder negociar els dos nous reptes. Primer, com que havien d’ordenar el poema, els animaria com el disposarien al terra. Ja em veia tot el terra de l’aula de fileres de paraules! Ni tampoc vam poder negociar els reptes. Els els vaig disparar a boca de canó. D’una banda, prepararíem un àudio per introduir l’obra seleccionada. De l’altra, dibuixarem una seqüència visual interpretant el poema o la cançó. Ja veurem com va. Bé, segur…

tasca 4

 

 

3a sessió amb el D. Vam començar amb una roda en què cadascú va explicar quina reflexió li havia provocat la cita que els vaig donar en la sessió anterior.

Vam comentar l’especificació de la prova. Primer els vaig agrupar per bloc, o habilitat, van mirar d’ordenar els diferents camps. Després, van formar grups creuats perquè cadascú informés de les característiques del seu bloc. Em sembla que no els agrada gaire els trencaclosques. Més d’un va maleir la gamificació.

Finalment, vam provar els exercicis de gramàtica i lèxic. Només ens va donar temps de fer-ne dos. Vam acordar que  acabarien l’altre a casa.

 

4a sessió amb el D. Vam corregir l’exercici pendent. Ja van invocar el critiquejador intern.  Vaig apuntar els comentaris. Els vaig demanar que els transformessin en positius. En la posada en comú, els vaig sorprendre perquè els vaig mostrar com podem girar la truita. Vam improvisar una graella per apuntar els resultats dels exercicis.

Vaig formar petits grups i els vaig proporcionar el codi QR perquè poguessin seguir la presentació que havia preparat:

Els vaig recordar les normes que havien establert. Els vaig presentar les meves. Les van acceptar. Tot seguit, els vaig plantejar la meva proposta per mantenir la puntuació: haurien de guanyar-se uns emblemes. Notava expectació. Vam atacar el primer repte.

Vam fer un roda en què van respondre la pregunta de què riuen els veïns? Compto que els va desconcertar, però es van anar engrescant suggerint situacions. De fet, vaig treure tant la idea com l’article d’aquest apunt.

 

apunt civilitzacio toxica

Els vaig explicar que els llegiria un article. N’haurien de prendre apunts. Després ho van contrastar amb els companys de l’equip. Ara havien de reflexionar: qui eren?, quin text esriurien?, amb quina finalitat?  i a qui s’adreçaven? Escriurien el text a casa i l’haurien de publicar com a comentari en el blog. Però els vaig plantejar el segon repte. Han de demostrar que són uns candidats idonis per a la missió de reduir la civilització tòxica. Els vaig anunciar que haurien de construir un símbol. Estava prohibit comprar material. Havia d’aprofitar el que trobessin a casa. Guanyarien tants punts com alumnes participessin en aquesta activitat. De seguida, algú va liderar de crear un grup de whatsapp per acordar el símbol. El grup es va crear l’endemà . En una hora ja hi havia una dotzena d’aportacions: entre idees per al símbol i presentacions de cada component. De totes maneres, el grup es debat entre dues postures: tenir ja una idea definida de projecte o bé improvisar amb el material que proporcioni cadascú.

De moment, molt satisfet i esperançat perquè dimarts obtindran punts a cabassos!