20170214_173003.jpg

9a sessió. Vaig decidir començar una activitat que potser era més idònia per a un descans cerebral que no pas com a escalfament. Es tractava que havien d’anar canviant de parella cada vegada que els avisava i havien de seguir les meves instruccions. Els indicava com s’havien de posar —sempre tocant-se (esquenes, culs, fronts, caixes toràciques, abdomens, espatlla dreta…)—, i havien de  riure amb una de les vocals tòniques. Així les vam repassar.

Tot seguit, com és costum, a omplir el relatograma. Com sempre, majoria absoluta.

20170214_102129

De totes maneres, algú indica que la rutina de pensament que vam practicar els va agradar.  Precisament, vam recordar els titulars, cosa que em sembla que ho van agrair tots els que no van poder venir dijous passat.  Vaig formar grups de quatre. Van haver de resoldre tres exercicis d’accentuació: primer en grup, després en parelles i finalment individualment. Vaig comprovar que els alumnes se sorprenien d’haver fallat molt poc, tot i que van expressar el malestar que els ocasionava la dificultat d’aquest contingut. El Manolo va suggerir que hauríem d’haver repassat abans els diftongs —ja em torno a saltar la seqüència…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ens havíem guanyat organitzar un descans cerebral. Aprofitant els grups de l’activitat anterior, van haver de formar figures. Havien de pensar en una paraula que tingues tantes lletres com components dels grup. L’havien de representar mímicament als altres companys perquè endevinessin la paraula. Els va costar una mica entendre la dinàmica, així que els vaig posar un vídeo musical. La Paola va esclafir a riure: “Jaume, has encertat amb la cançó!” Els grups es van lluir a l’hora de representar la paraula.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Vaig haver d’ajornar l’anàlisi de Molta roba i poc sabó. Vam acabar lliurant cèdules i emblemes.

Últimes sessions.

img_20161212_122506

18a sessió. Una alumna havia proposat d’anar a prendre un cafè tots plegats. També havia suggerit de conduir una activitat: contrastar la primera impressió que havíem tingut dels companys i la d’ara.  De totes maneres, havia planificat un parell d’activitats prèvies.

Vam començar la sessió recordant la sessió anterior. Després, els vaig repartir un foli de color a cadascú. Hi havien d’escriure el seu nom. Se’l van penjar a l’esquena i al so de la música van anar desfilant per l’aula i ho aprofitaven per deixar un comentari positiu a l’esquena del company. Un cop acabat, els vaig demanar que els llegissin. La reacció va ser la mateixa que la nostra quan ens va ensenyar aquesta activitat la Laia Casas.  Les cares es van il·luminar amb un somriure. Algú va preguntar si podia servir aquesta activitat com a avaluació.

19a sessió

img_20161220_162123

Després de recordar la sessió anterior, els vaig demanar que en un full escrivissin quin accident geogràfic, quin animal i quin personatge històric serien. Vam repartir els papers a l’atzar i cadascú n’endevina l’autor.

Tot seguir, vaig organitzar dos grups: les rosses i els morenos. Vam haver de pensar paraules i definicions per jugar a Passaparaula.

Finalment, vam mirar de resoldre alguns problemes per enllestir els productes finals dels diferents projectes.

20 sessió

Vam aprofitar aquesta sessió per jugar al joc.

 

 

20161127_222916-2.jpg

15a sessió  Té nassos que el dia que hem de gravar les entrevistes  descobreixes que en el grup tens dues expertes en Comunicació: una periodista i l’altra productora.

Vam seguir el costum de recordar la sessió anterior. Havia previst alguna activitat per distendir abans de la gravació de les entrevistes. Vam fer el joc de la moneda. Les parelles han d’encarar el palmell esquerre amb una moneda. Han de conversar i a partir que el professor fa un senyal han de mirar de prendre la moneda al company. Problema. Vaig haver de formar parella amb la productora. Així ho vaig descobrir. Era impossible que guanyés perquè havia d’avisar el grup.

Vaig plantejar els meus neguits. Com gravàvem les entrevistes i com m’enviaven el vídeo. Un cop resoltes aquestes menudeses. Ens vam gravar. Va ser força àgil. Vam estar molt menys del que jo havia previst. Vam fer la valoració de l’activitat. Individualment van apuntar tres aspectes positius i tres de negatius. Ho van posar en comú. Vaig demanar que dels aspectes positius en fessin una única llista. Em vaig oblidar que dels negatius en triessin un o dos.

20161124_105920.jpg

Vaig haver d’improvisar un debat. Com que el tema del dia era la mort de Rita Barberà, vam debatre sobre l’ètica política: 1) Podem demanar responsabilitats a un polític? 2) Com limitem que el polític assumeixi un càrrec públic i abandoni els negocis?  El tema va interessar a uns mentre que a uns altres o bé no els agradava el tema o bé no es volien pronunciar sobre política.

Valoració de la sessió: un grup cohesionat. Per tant, hauré de vetllar perquè aquesta cohesió no es malmeti en el segon trimestre.

2a sessió amb l’S3. Cliqueu l’enllaç per llegir el dietari d’aula.

Vaig sortir una mica moix de la 1a sessió; en canvi, d’aquesta, en vaig sortir bastant entusiasmat: primer, per com es va desenvolupar i segon, per una breu conversa amb l’alumna que va qüestionar la metodologia el primer dia de classe.

Va anar molt bé el repàs de la sessió anterior. Els va fer gràcia la manera com els vaig examinar per comprovar si se sabien el noms: el joc de la pilota. Només vam fer una roda en què pronunciàvem en veu alta el nom de la persona a qui llançàvem la pilota.

Pel que fa al mapa mental, em vaig embolicar amb les preguntes. Primer els vaig plantejar amb quins obstacles s’havia enfrontat la Janine Shepherd i com els havia superat, mentre que hauria d’haver demanat la pregunta que els vaig proposar per escriure un comentari. De totes maneres, vam poder elaborar un mapa mental amb el qual ja vam poder anar apuntant idees: tothom és capaç, perdre les pors… Potser hauria d’haver remarcat la sensació que experimentes quan ets lliure, és a dir, quan pots alliberar-te dels llastos, de les limitacions. Aquesta és la sensació que vaig experimentar al llarg de tot  el trimestre anterior.  (El destí és generós. Mentre escric aquests línies sona Die Gedanke sind Frai, versionada per Brazilian Girls) Ara bé, no sortia la deducció  més important per mi: sols, impossible; cal ajudar-nos.
Tot seguit  vaig organitzat petits grups. Els vaig anar repartint una fotografia. Els vaig preguntar com s’ho feien per assolir una fita. Va anar molt bé la posada en comú. Em vaig adonar que potser hauria d’haver previst una altra activitat posterior que hauria servit com a posada en comú. Completada la taula, potser que apuntessin les paraules que es repetien a cada columna. Repartir cadascun dels conceptes entre els equips per establir com ho poden fer nosaltres? Això ens hauria servit per establir les normes de funcionament. (Mireu la diapositiva núm. 8 en què són recollides les conclusions)
Vaig mantenir els grups perquè acordessin les normes. Sempre faig la broma que van més ràpids que no pas els polítics a l’hora de consensuar un marc legislatiu. Un cop apuntades a la pissarra, em vaig adonar que potser calia concretar-les més –l’esmicolament ataca de nou!
Finalment, vam mirar l’estructura de la prova i vam fer una volta pel bloc. No em vaig atrevir a formar el cercle. Per això els havia demanat que vinguessin amb la palla de l’altre dia. M’ho reservo per a les dues sessions de la prova. En comptes d’aquesta activitat, en vaig improvisar una altra: quin títol posarien  a la sessió d’avui? Els hauria d’haver apuntat, però n’hi va haver que em van agradar molt: bastint fonaments, posada a punt, escalfant motors comença l’espectacle…
Pel que fa a la conversa amb l’alumna, al començament de classe ja em va dir que li havia trencat… “·els esquemes”, vaig acabar jo. Abans de sortir,  em va confessar el seu periple. Va fer l’S1 amb un grup amb el nivell molt alt. Havia patit –aquí es quan se’m fiquen a la butxaca; recordo la tortura d’un curs d’anglès– a més, el docent s’entestava que abandonés la seva variant dialectal. Va continuar l’S2 amb un grup de nivell baix i poc motivat. Va declarar que de moment hi estava a gust i esperava que tothom es comprometés.
Estic convençut que assolirem tot plegats les Blue Mountains. Quin vídeo trieu com a final d’aquesta entrada?

http://www.flickr.com/photos/albertof/3059915688/

Vam preparar la reunió col·legiadament. Vam establir els objectius de la reunió. Vam acordar quina serà l’estratègia i la dinàmica per tirar-los endavant. Al final, es va produir un debat sobre el futur de l’equip de treball. Una component va plantejar si la línia de treball s’estenia cap a altres companys. Vaig recordar que una de les paraules que tenim en el model que vam dissenyar era la paraula COHERÈNCIA. Així doncs, la via d’actuació que consensuéssim havia de seguir aquest paràmetre. Vam reflexionar sobre què enteníem anar a l’una.

L’endemà, a casa, sento que el fill navega per Internet. Sento de fons la melodia de The Gladiator. Eureka! Ja tinc com hem d’exposar la feinada d’un any a les persones que no han participat en el projecte. S’hi han d’engrescar. Almenys, hem de ser capaços de transmetre’ls els canvis que hem experimentat al llarg d’aquest d’any: l’escepticisme, els dubtes, donar-hi voltes al llarg de sessions per finalment, gradualment, tothom convencent-se de l’experimentació. El bombardeig constant de missatges electrònic per agilitar un tema, però que ens feien riure tant!

A la tarda, escrivia algunes notes que podien servir per al guió del vídeo. Vaig pensar de compartir-lo, però em vaig refrenar. I si era un regal com a agraïment? Tots estem sorpresos no tan sols del resultat sinó de les transformacions que hem patit i notat. Repasso els motius del treball en equip que exposa Ana López Hernádez i els podem subscriure tots. Havia obviat el de la seguretat. Ens n’havíem oblidat i potser és una de les causes dels canvis que hem viscut. D’altra banda, m’hi jugo el coll que podria datar l’instant en què cada company de l’equip es convencia. Es nota amb la postura del cos.

Hem patit encallades considerables, però que ens han ajudat a refermar-nos. Recordo la sessió en què defensava l’atenció de la diversitat i una setmana després la vida em posava a prova. Destacaria també la sessió en què vaig aprofitar la valoració del projecte i es va produir una crisi. N’hem tingudes tantes. Compto que a cada sessió havia d’escombrar l’aula per retirar creences negatives esmicolades. Per valorar el procés vam analitzar quatre tipus d’indicadors d’assoliment. Alguns companys estaven molestos i incòmodes perquè no havien pogut fer la feina. Els vaig preguntar, doncs, si els havia de fer fora del grup. Així van entendre què signfica l’avaluació formadora i el concepte de diversitat.

Tot i que necessito millorar, aquí teniu el regal.