20170202_180133.jpg

6a sessió. Sessió tèrbola. Ens han vingut  tant a fotografiar i a entrevistar-nos per a una promoció de la Casa. Havíem de mantenir al màxim la normalitat i és el que hem procurat, cosa que en alguns moments ha costat. Ves a saber si ja no és cosa del Dr. Mabuse… Potser ha transcendit que ens hem convertit en un comando errorista i ha descobert que volem avortar el seu maligne pla.

Avui, nova incorporació. Nova activitat de presentació. Cadascú havia de dir qui tenia a cada banda. Els he anunciat que això ens servia per conèixe’ns i per anar preparant-nos de cara a l’article.

El Manolo espera que doni l’ordre per començar a completar el relatograma. Sempre és el primer, amb ganes d’escriure la seva impressió. A més, s’ha encarregat d’acompanyar el Jose Antonio, que era el seu primer dia.

20170202_103156.jpg

M’he oblidat que havíem de fer una roda per explicar què recordaven de quan tenien vint-i-quatre anys. Era el que havia previst per encetar l’anàlisi dels contes de Molta roba i poc sabó. Serà l’escalfament de la propera sessió.

Hem reprès el taller de María Salgado. Hem fet una roda en què cadascú ha presentat com havia transformat l’oració que havia triat. Tot seguit, hem recordat maneres de començar una narració o una anècdota. Les he anat apuntant a la pissarra. Els he demanat que ara anessin apuntant les diferent oracions encapçalades amb una de les expressions i aplicant-les com a anàfores. Finalment, havien de titular el títol amb un nom i un adjectiu de l’oració captada a la ràdio. I poemes fets. Com és usual. D’entrada, els alumnes no hi troben cap mena de sentit, però mentre el llegeixen en veu alta i hi veus un nexe.

20170202_103207.jpg

He prescindir del descans cerebral. En tot cas, he mirat de crear parelles amb una mecànica més dinàmica —com no, apresa en el curs de Laia Casas. S’han hagut d’ordenar en fila índia segons si vivien més a prop de l’aula. He aconseguit formar dues parelles i dos trios. Els he repartit a cadascú un dels versos encriptats de Maria Mercè Marçal. Em sembla que em va venir al cap aquest poema llegint el pròleg del llibre de Montserrat Roig.

20170201_114856.jpgEls ha agradat resoldre l’activitat. Un cop vam poder apuntar el poema a la pissarra, de seguida van anar apuntant idees per saber quin era el motiu que la cúpula ens el proporcionés: si l’autora era Montserrat Roig —ho podia semblar , però de classe baixa la descartava—,  si eren amigues —segurament. Ara bé, el que ens va amoïnar és el tèrbol atzur. Per l’Andrea, creu que es refereix al franquisme; jo, en canvi, és el desig de llibertat. Per mi, avançar transgredint pot comportar confusió, dubte o incertesa. Hauria d’haver recordat com defineix Marina Garcés la rebel·lia, o més aviat la resistència per allunyar-nos de la docilitat, que havia llegit feia poc.

 

Resistència, finalment, és desafiament. Contra la docilitat, personal i col·lectiva, la vida com a desafiament permanent que s’alça, dreta, contra les humiliacions de la dominació, vingui d’on vingui. GARCÉS, Marina (2016): Fora de classe. Textos de filosofia de guerrilla. ATMARCÀDIA, Barcelona, pàg. 92

Els vaig repartir un nou missatge de la cúpula. De seguida el van saber desxifrar. Era la pauta per comentat els contes. Vam acordar quins eren els elements narratius que hauríem de destacar de cada gènere: tema, marc espacial i temporal, protagonista, narrador i anar pensant en una imatge que sintetitzi el conte.

20170201_114800.jpg

Crec que ja tenim el comando format de moment per tres erroristes: L’estudiant dispersa i…

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

s

Anuncis

20170126_170436.jpg

4a sessió   Continuem amb les activitats de coneixença del grup. En aquesta ocasió vaig provar l’activitat Els veïns. El grup ha d’estar assegut en cercle. Preguntes a algú si li agraden els seus veïns. Si respon negativament ha de dir quins companys vol que s’asseguin al seu costat. Tothom ha de canviar-se de lloc. Para qui es quedi sense cadira. En cas que respongui afirmativament, tothom s’ha de moure un lloc a la dreta. És una activitat que engresca i que cansa. Un alumne em va demanar que paréssim.

Van completar la casella de la sessió anterior. Em van deixat de pasta de moniato amb el que van escriure: declaració de principis. A més, van valorar positivament la sessió.20170126_113802.jpg

Vam prosseguir amb les activitats que vam haver d’ajornar per falta de temps. Abans, però, els vaig demanar si havien quin edifici era el que estava amenaçat pel Dr. Mabuse. Ni idea. Els vaig proporcionar una pista. Es van haver d’aparellar portades de llibres, amb el nom de l’autor esborrat,  i sinopsis. Cada parella va comentar el resultat. Els vaig demanar si consideraven que eren obres d’autors diferents o bé del mateix. Només el Manolo va fer gala de la seva suspicàcia. Va observar que els diferents resums tenien un nexe en comú.

Tot seguit, els vaig repartir una imatge. Cadascú havia d’explicar a la resta què tenien. Un cop havien descrit la fotografia els donava un conte del llibre de Montserrat Roig, Molta roba i poc sabó.

20170126_110744.jpg

Vaig presentar el pla del curs i el vídeo que ens havia enviat l’amic Josep Miquel Arroyo. Vam mirar les respostes dels alumnes de l’Aula Oberta de Tona. Els antics alumnes somreien i, de nou, treien pit. Ha estat un detall que ens compartissin aquest projecte seu. Moltes gràcies!!

Vam formar dos grups. Havien de desxifrar un missatge. Era un model de nota en què la cúpula errorista es posava en contacte amb ells i els donava unes instruccions. Els demanava una foto, un àlies i un poema errorista. L’elaboraran en la propera sessió. Hauran de venir amb cinc frases extretes a l’atzar del conte que els ha tocat. Així podré posar en pràctica el que vaig aprendre en el taller de María Salgado, tal com ens hi vam comprometre. De nou, conillets d’Índies. Dec tenir un Dr. Mabuse dins meu?

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

20170126_165303.jpg

3a sessió. Com que cada dia s’incorpora algú nou en el curs, vaig decidir que seguiríem començant amb alguna activitat per conèixe’ns al llarg de les primeres sessions. Aquesta vegada vaig experimentar la cistella plena. Els alumnes s’han d’asseure en cercle tancat. Tothom és plàtan; el company de la dreta, taronja i el de l’esquerra, llimona.  Qui para ha de dir el nom d’algú i quina fruita és. El receptor si sent plàtan, ha de repetir el mateix; és a dir, s’ha d’adreçar a algú i dir en veu alta el nom i una fruita. Ara bé, si sent taronja o llimona, haurà d’anomenar el company de la dreta o el de l’esquerra. Qui s’equivoca va al mig. Ens van divertir, però ens vam fer un embolic de ca l’ample.

Van completar el relatograma. M’agrada com hi responen. A més, t’ajuden a preparar la propera sessió. Pots triar quines errades cal comentar el proper di. En aquest cas, sense solta ni volta, vam commemorar el Dia del Punt Volat .

Abans, però, ens vam constituir en un comando errorista. El vídeo va impactar. Aquesta por per veure una criatura sola davant d’un ordinador. No van caure que algú gravava aquesta criatura i, per tant, el vigilava. I més d’un va caure en la confusió si es referien a terroristes.  El manifest ens va servir per formar parelles. Havia previst que redactessin el sisè punt que falta, però vaig decidir tirar pel dret. De totes maneres, els va encantar el moviment. Hi van empatitzar de seguit. Així doncs,  van acceptar que anéssim aprenent a partir dels errors que observés en el relatograma.

20170124_184827

Com hem avançat, m’havia fixat que treballaríem l’ortografia de la l geminada i la derivació. En aquest cas, els noms que es formen a partir d’un verb amb el sufix -ment. Pel que fa a l’ortografia, vaig adaptar l’activitat que havia dut a terme Lourdes Subirà en l’I3. Havien d’endevinar la paraula de la definició que els llegia. Si no l’endevinaven, no podien passar la bomba a un company. Es van divertir força i s’hi van implicar de valent perquè no esclatés la bomba. Si algú era incapaç d’endevinar la paraula, el grup l’ajudava. Potser hauria d’haver ignorat la sistematització del contingut ja que va allargar —i avorrir— la sessió. Vam apuntar les paraules a la pissarra i les van haver de classificar segons la posició de la consonant.Tot seguit, vaig repartir targetes amb infinitius, un parell a cadascú. Havien de formar el nom. En la posada en comú també ens vam entretenir aclarint dubtes.

20170126_185913

Els vaig proposar de fer un descans cerebral. Em vaig adonar que  ens quedava menys de mitja hora de classe. El vam fer igual. Van jugar per parelles a pedra, tisora o paper.Vam riure força.

Els vaig haver de presentar el projecte precipitadament. Em vaig cagar a les calces perquè es van anar empassant la història. Els va fer gràcia convertir-se en un comando errorista. Ara bé, es van creure les intencions del Dr. Mabuse. Per exemple, el Manolo va sortir de l’aula capficat. No podia entendre que es tornés a canviar noms d’espais. Em va recordar el que havia passat amb la Biblioteca… M’anava preguntant a quin ple es decidiria això. És curiós com s’endinsen en la narrativa del joc i s’obliden que és ficció.