IMG_20161011_090308.jpg

Avui m’ha vingut al cap aquest vers de Dolors Miquel quan he sortit de l’aula. També podria haver anomenat aquesta entrada Recepta per menjar-se  amb patates la planificació d’una sessió —oi, Josep Miquel?—. M’imagino com se’n riurien Javier Encina i Ainhoa Ezeiza  si els comentés la sessió davant d’unes birres. Em recordarien que cal el caos per començar a crear;  per tant, per què tanta planificació visual?!

Ras i curs: sessió caòtica. Nivell d’estrès? No ha baixat del 5 al llarg de la sessió.

Ahir em vaig  bloquejar  amb la interacció per a una lectura cooperativa d’un article. Avui, doncs, havia d’anar a preu fet per enllestir el material: presentació,  pla del curs, les activitats prèvies a la lectura. M’he posat nerviós. Tot i que m’anava controlant, el temps s’ha exhaurit. I com és previsible en una situació com aquesta, s’ha acabat la tinta de la impressora. Havia de preparar l’aula. Qui té unes companyes, té un parell de tresors…

Hem arrancat la sessió amb l’activitat de fer l’animal per recordar noms i per començar a perdre la vergonya. Ens hem divertit. Després, n’hem repassat el vocabulari: noms d’animals, onomatopeies i precisió lèxica. Una de freda i una de calenta. Tot seguit he volgut recordar la sessió anterior, però no hi havia forma humana d’accedir a la presentació: incompatibilitat de comptes oberts. M’he atabalat tant que he estat incapaç de recollir el que apuntaven. També m’han recordat el deure que tenia. Havia de presentar-los la cançó. Els n’he posat el videoclip i he aprofitat per anar a buscar documents que necessitava. A la tornada, m’he adonat que calia que els l’hagués introduïda i que haguéssim recordat què havíem acordat dijous.

20161011_101542.jpg

He repartit el pla del curs (pla-de-curs-e1), però no tenia cap sentit sense la imatge que complementava aquest document. Hem prosseguit amb la sessió. Els he acabat de desconcertar quan els he deixat triar si volien decidir individualment l’exercici o tots volien fer el mateix. El grup ha viscut pànic pel dissens. Quan els he plantejat la pregunta que haurien de respondre, s’han atabalat.

img_20161010_115254

M’ha costat explicar-me que havíem d’acordar uns criteris avaluatius. N’ha aparegut un altre: el nivell de comprensió de les meves instruccions. No hi havia pensat. També s’ha generat un debat interessant: com enteníem la fluïdesa. La Nora exigeix que per tenir una bona fluïdesa has de pensar en la llengua que aprens. La Lucía li ha replicat que no. El Manolo ha justificat que per guanyar temps calia parlar en castellà i que més endavant ja s’atrevirien en català. Ja ha aparegut el conflicte. I ara em toca saber com l’he de gestionar. Hem establer amb què ens fixaríem a l’hora de valorar les respostes.

20161011_111618

Hem fet la roda gravant les respostes a la pregunta: Què ens fa humans?

Finalment, com em temia, hem ajornat l’activitat de lectura cooperativa. Hem fet la reflexió final de la sessió i hem puntuat el nivell d’estrès. Ha estat interessant aquesta posada en comú perquè he recollit observacions interessants. L’Aneta ha expressat la seva alegria perquè entén les meves instruccions. Alguns comentaris de confiança i bastant desconcert.

20161011_114322

Per cert, el termòmetre de l’estrès ha arribat a 2.

Aquesta és la sessió que he impartit amb el grup S2 del SLC de Castelldefels.

Havia prevista una sessió de presa de contacte, però m’he deixat influir per l’entorn: les companyes que apostaven per treballar aspectes que considerava per fer-los en la propera sessió. Ja puc anar piulant cites de J.J. Rosseau:

la millor regla educativa no és guanyar temps sinó perdre’l

M’ha agradat l’activitat de trencar gel. L’he adaptada. Hem escrit el nom a partir de la primera lletra del nom, d’un artista, d’un color, d’una afició i d’un adjectiu que ens definís. He notat que somreien mentre donava les instruccions a la pissarra. Com em passa sempre, potser havien d’haver fet la posada en comú en petit grup i demanar que cada grup presentés un company. Ara bé, em semblava que així es coneixien entre tots. He descobert que si no sé algú com es diu, em puc arriscar dient Ana i l’encertaré. En tinc tres.  Per cert, d’artistes han repetit Richard Gere i Brad Pitt; de color, el blau; l’afició, la natació; i compto amb moltes optimistes.

He desconcertat quan els he plantejat la pregunta de com aprenem. Quan han fet la posada en comú en petit grups han discutit bastant. Després els he proposat de llegir una entrevista en petit grup. Cadascú tenia una pregunta i una resposta. S’havien de posar un nom, que fos el tema del fragment de l’entrevista. Després hem fet la posada en comú intercanviant els components de cada grup. Tan bon punt han exposat el bloc de què s’havien encarregat, ja han tornat a discutir.  Hem arribat a la conclusió que s’aprèn fent, però cal uns continguts teòrics.  (Reconstruint la Contra de Schank)

Hi havia tal estat d’expectació que he canviat l’ordre de la sessió. He informat del pla de curs i he deixat que triessin tres objectius d’aprenentatge. Els ha costat entendre-ho. Han mirat de plantejar objectius massa genèrics. Ha estat per culpa de disposar dels programes de les tres unitats. Hauria d’haver format un grup per unitat en comptes de fer-ho en trio les 3 unitats. Han eliminat el marc sociolingüístic. (Si cliqueu l’enllaç que teniu a continuació, podreu accedir al material)

Finalment, hem fet el resum de la sessió entre tots plegat. He acabat la sessió amb molt bona impressió del grup  i del desenvolupament de la sessió.