20170117_165934.jpg

1a sessió. Vam començar la sessió amb una activitat per conèixe’ns i per presentar els companys. Havien de passejar per l’aula al so de la música; va haver de ser a pèl perquè ens va fallar l’equip. Quan els avisava. Havien de preguntar un dels ítems al company que tinguessin més a prop. Al final, en la posada en comú, cadascú presentava el company a qui havia recollit la darrera informació.

20170117_114556.jpg

Tot seguit, vaig voler experimentar una activitat que ens havia compartit Laia Casas. Els demanem que escriguin una qualitat que voldrien tenir i una altra que els agradaria desprendre’s. Podran entrar a un basar màgic i deixar-hi la qualitat negativa i endur-se la que volien. Potser l’hauria d’haver reservat per més endavant…

20170117_101802.jpg

Vaig aprofitar per comentar unes errades que havia recollit en les dues primeres activitats.

20170117_103326.jpg

A continuació vaig formar grups amb la quarta xifra del mòbil. Els vaig repartir els plans de treball que havia creat per als cursos de distància. Cada grup havia de triar els continguts que volien treballar. Vaig recollir el resultat següent:

20170117_110120.jpg

Vam prosseguir la sessió, tal com havíem planificat amb el grup de l’elemental, activant el pla d’acollida. Presentaríem als companys nous els productes que havíem creat en el curs anterior. Vaig observar que els creadors treien pit i recordaven les sessions en què havien elaborat els productes. Van trobar a faltar  el taller sonor sobre Bestiari de Joan Oliver. Recordàvem l’últim detall d’aquesta sessió: els efectes sonors, les idees que havien tingut. Una bona mostra de l’aprenentatge memorable que insistia Fernando Trujillo en el MOOC sobre Aprenentatge Basat en Projectes (ABP).

Finalment, vam fer la roda habitual demanant-los amb què s’havien quedat d’aquesta primera sessió. Els vaig demanar si dijous em podrien ajudar i es prestarien a fer de conillets d’Índies. Van acceptar resignats.

1a sessió amb el D. Havia previst l’activitat Busca algú com a activitat d’escalfament. Va anar molt bé. En la posada en comú només vaig demanar a uns quants qui havien trobat. Em va fer por que no s’allargués pel nombre del grup. Vaig aplicar la tècnica d’Enginyeria inversa. No me’n puc queixar.

Vaig tenir problemes per instal·lar l’ordinador, com sempre. Mentre m’hi barallava, em vaig adonar que no havia preparat el material per a l’activitat. Vaig improvisar recorrent a l’activitat que havia previst organitzat. Vaig formar dos bàndols. Un havia de pensar què volien aprendre. L’altre, com aprenem?  A l’hora de recollir els objectius d’aprenentatge, em vaig adonar que era impossible apuntar-los. La majoria volia repassar les normes ortogràfiques. Reflexió. Vaig preguntar qui tenia carnet de conduir.  Tothom. Els vaig demanar si tenien present el codi de circulació cada vegada que es posaven al davant d’un volant. Em va agradar més el que va plantejar el bàndol de com aprenem. Es va encentar un debat si havia de fomentar un model competitiu, com em proposava algun grup. La Inés va saltar. Va confessar que no li agrada gens competir amb companys. Vaig mirar de conciliar la discussió, l’ideal era formular reptes. Un del reptes que els vaig proposar era que m’havien d’ajudar a reciclar-me del D del curs passat. Somriures.

 

El debat va servir per introduir el manifest. Quan els escoltava, em va sorprendre perquè molts eren positius. Ara, em va entristir la imatge que es té un aprenent d’ell mateix. Sempre tan negativa. Seqüeles d’un sistema educatiu tradicional. Em va sorprendre alguns comentaris. Per exemple, la confessió de la Lourdes. Va suspendre injustament. N’estic segur. La Pilar també va exposar que aquesta sessió li havia suposat un repte. És la primera vegada que seguirà un curs sense llibre.

Manifest

Vaig deixar tres capses al bell mig de l’aula. Vam parlar de la prova, l’estructura i la puntuació. Vam negociar els criteris avaluatius, és a dir, com podien mantenir la puntuació del curs. Finalment, els vaig demanar que portessin material per decorar un got. Van veure el mural amb els plats del B3. Van fer ulls com taronges. Els vaig demanar, també, que busquessin una frase sobre aprenentatge.

Negociació criteris avaluatius

1a sessió amb l’S2

És la primera vegada que assumeixo un  mateix grau en períodes diferents del mateix curs.  Per mi és un repte: estic acostumat a planificar de nou cada curs. M’havia proposat com a objectiu d’aquest trimestre aprofitar tant les programacions com el dietari d’aula per millorar la tasca. Ai las!  Em costa posar-me a preparar la sessió. Noto una estranyesa. Penso que traeixo la feina feta amb el grup dels dos trimestre anteriors. Enyoro la idea que no m’ha vingut per encarar aquest grup.  Regiro i cComparo el primer dia tant d’un com de l’altre trimestre.  En faig un poti-poti.

Trio com a activitat de trencar el gel: Jo sóc.  Aquesta vegada recullo les presentacions i les reparteixo. Han d’endevinar de qui és.  Es produeix expectació i tensió. Em fa gràcia observar les cares dels possibles autors. La comunicació no verbals els traeix de vegades. L’alumna més tímida és  l’aposta dels altres companys. Curiós.

Enceto el segon bloc de la sessió, plantejant la pregunta Com aprenem? En la posada en comú, un alumne s’entusiasma quan els proposo d’elaborar un mapa mental amb les respostes. Potser va ser més elaborat el del trimestre anterior, però  tampoc em puc queixar per aquest altre.

Reparteixo l’entrevista per tot el grup classe. En petits grups, n’extreuen conclusions. Un formador qüestiona alguns dels plantejaments del pedagog nord-americà. Ell mateix es resol les preguntes. Compto per la cara que dec haver posat; això que vaig mirar de mantenir-me al marge. Qüestionava els  ritmes d’aprenentatge –parlava per ell i pels companys (?). D’entrada, li semblava que la solució lògica era separar-los. Després,  es va penedir de la solució.  De totes maneres, molt bona participació per part de tots els grups. Surten unes conclusions interessants.

Els demano que valorin forteles i febleses de la nostra metodologia.  Els demano si Roger Schank estigués present què li semblaria bé i què fem malament. Les primeres alumnes no m’han entès. Comparen l’ensenyament tradicional amb el curs de català. No obstant això, m’agraden els seus comentaris. Com a febleses, surten el programa del curs i el temps.

Finalment,  negociem el programa del curs. Em sembla que em faig un embolic en la posada en comú. Vaig recollint el que van descartant, però després l’alumnat sent pànic: es confessa incapaç de discriminar més. Tot li sembla prou important. Glups!! Em despisto: ningú sap manifestar un objectiu personal d’aprenentatge. Això els sorprèn!! Al final, els reparteixo el full i els comunico els objectius del curs.  Tanta negociació per acabar imposant el meu criteri. I això em sorprèn? Dono per acabada la sessió, abans d’hora. Aix!! Profe l’Oréal, perquè jo ho valc. Quins pebrots, els meus!!

Fonts:

1a sessió grup anterior

dietari d’aula