5a sessió 5a sessió. Cada dia m’agrada més com comencem. Els alumnes mostren les imatges o paraules que han portat per resumir la sessió anterior. La majoria va comentar la festivitat, les parades que vam visitar. El Fernando va incloure el laberint perquè va valorar que li havia agradat molt com havia explicat el mite.  Vaig observar un fet curiós. Van venir més persones que van faltar dijous.

Es va produir un altre fet. Es van adonar que el Celestino té més nivell. Va haver d’aclarir perquè venia a aquest curs: li calia el certificat B2. Tot i que va afegir que s’hi sentia molt a gust i que s’ho passava molt bé. La Begoña el va batejar com el foraster. Penso que pot ser un bon revulsiu, tal com va ser l’Alberto en el curs anterior. Una mostra del desapoderament pedagògic: quina importància tenen els nivells?

Vam fer una roda en què la majoria va confessar que es veia incapaç de valorar la seva intervenció. Volia destacar que és el que li passa a un docent;  m’ho vaig callar.

IMG_20150428_124643

Havia pretès que comencéssim a debatre el concepte d’avaluació ètica. Volia dur uns quants articles, però el temps se’m va tirar a sobre, ho vaig haver de reduir a dos textos. Descompensats: un article d’opinió i una notícia. Primer, cadascú va pensar en tres preguntes que podíem formular per entendre un text. Ho van contrastar en grup. Finalment ho vam posar en comú entre tots. Vaig repartir a cada alumne un fragment. N’havien d’inferir el tema: avaluació i la moda sostenible. Després, es van explicar el fragment per poder respondre plegats les preguntes que havíem pactat. Cada grup va triar un portaveu per a les conclusions. Ja van generar intervencions.IMG_20150428_123511

I va arrancar el debat. Primer, els vaig demanar quina relació podien tenir els dos textos L’avaluació és el gran recurs per convertir els alumnes en consumidors. Com la moda. Per tant,  els vaig demanar que reflexionessin sobre l’avaluació ètica. I mentre posàvem en comú el que havien pensat, em van preguntar quina avaluació aplicaríem en el curs. Els vaig informar que ho hauríem de pactar. Seria un de l’objectiu de la propera sessió.

IMG_20150428_135724IMG_20150428_135816

Em va sorprendre que continuïn atorgant-me el rol d’autoritat en l’avaluació. També vaig apuntar-ne la finalitat:  per demostrar i valorar. En falta una altra: jutjar. De totes maneres, van emergir idees molt interessants. Estaven d’acord que havia de ser personalitzada, però costava entendre com aplicar-la. La Transi insistia que s’havia de mesurar l’esforç i l’estudi per assolir el nivell. L’Eva va remarcar que l’avaluació fomentava la injustícia i la desigualtat. Com que és educadora d’Infantil, va informar que els trets que havíem escrit a la pissarra es tenen en compte en criature. En tot cas, són els pares que exigeixen un model més tradicional. També va relatar l’experiència del seu xicot. Havia notat diferències de rigor i de nivell en diferents universitats. Vam comentar la dèria de suspendre com més alumnes millor per guanyar en mèrit.

Vaig observar els primers símptomes d’avorriment: massa debat assembleari i menys joc.

2a sessió amb el grup d’E3. Escric aquest dietari amb una mica de recança. He estrenat el curs i encara tinc pendent elaborar-ne el Projecte Mínim Viable. Ha estat per manca de temps, però també m’he qüestionat si realment cal aquest document. Primer, si he d’aprendre a desapoderar-me potser no cal planificacions prèvies que només et donen la seguretat d’emprendre l’aventura. Segon, si hem d’experimentar un model democràtic, la negociació n’és la clau. Per tant, és impossible fixar res fins que no es debati a l’aula amb el grup. A més, m’he proposat si no acabem la programació de la sessió, la recuperarem en la propera. Però em nego a amoïnar-me per haver d’enllestir el que he planificat. És el parany del consumisme educatiu. Visca l’educació lenta!

Vam començar una roda en què cadascú explicava les imatges o les paraules que havia buscat com a material del primer relatograma. Van anar apareixent els estats ànims que havien viscut en la sessió anterior. Algú havia tingut molt bona impressió de la metodologia. Una altra es va fixar en el pla de curs en què apareixia l’adjectiu democràtic… Em van impressionar els comentaris. Tot seguit, els vaig facilitar el plat, la pega i les tisores. Cadascú hi va anar enganxant el que va voler. Resultat satisfactori per les dues bandes. Anem començant la construcció col·lectiva. De moment, cadascú enganxant en el plat la seva individualitat.

Com que van aparèixer els adjectius relacionats amb els estats d’ànim. Els vaig apuntar a la pissarra per repassar la morfologia dels adjectius i per presentar-los uns quants de nous (capficat, amoïnat, angoixat…). Per què vaig improvisar? Doncs el subconscient va reaccionar així per acontentar l’Eva. Em va semblar percebre el dia anterior que era reticent a la manera de plantejar la sessió. Manies. Va venir apressada a disculpar-se perquè havia plegat abans, que li feia molta vergonya parlar. La vaig tranquil·litzar.

Vam continuar el model de prova. Vam corregir i acabar els exercicis gramaticals. Després els vaig proposar la pregunta per a l’exercici d’expressió oral. La majoria espera trobar feina i aconseguir ser capaç de parlar en català. Vaig estar a punt de caure la temptació que escriguessin el missatge electrònic de l’exercici de l’expressió escrita a casa. Me’n vaig estar i el van escriure a l’aula. Només ens va quedar temps per presentar el pla de treball (PLA DE CURS E3). Van aprofitar per comentar alguns aspectes. Van valorar que era efectiu tenir el grup virtual. Va anar com anell del dit i va resoldre un futur conflicte: l’acollida a les tres persones que s’han incorporat al grup per primera vegada. El Chema va informar de l’existència del grup al Whatsapp. El Celes va preguntar, estranyat, quina n’era la finalitat. Els altres vam riure. Serveix per a tot: informar, comentar, aclarir… És quan vaig veure que és un grup molt cohesionat i tenen un perfil adequat per esdevenir il·lusionistes socials. A la tarda, la Laura ja els hi havia afegit. L’Eva informava que li havien confirmat que treballaria a l’aeroport. A veure què els sembla el vídeo de Javier Encina La esperanza de lo imposibleEs preveu una perfomance ben aviat.