directory-1161965__180

Setmana complicada. Mentre he constatat més d’un progrés a l’aula, m’han arribat un parell d’espantades. Confesso que la primera em va doldre; en canvi la segona em va servir de revàlida. Heus ací la crònica setmanal —amb vuit dies a l’esquena.

13a sessió. Recordem la sessió anterior. Triomfa per golejada el qüestionari sobre Joan Brossa. Eufòric, homenatgem la secretaria de l’11a sessió. Em dec passar amb el volum de la música, perquè noto que l’associació veïna ens tanca la porta de l’aula. Havia de reclamar l’atenció del grup…El Ricard s’encarrega de penjar l’emblema a la Carina. Tot seguit els plantejo què els agradaria que solucionés una píndola. Només el Pablo respon que li agradaria una píndola per solucionar els dubtes. La resta són afers personals. Mirem l’escena preferida d’Imma Marín. Reparteixo quatre fotografies esquinçades. Així aconseguim reunir quatre grups. Són anuncis. Els analitzem. El de l’aigua mineral genera certa polèmica. Recordem les regles de la essa sonora. Aprofito per apuntar les de la essa sorda. Els proposo que inventin un producte per solucionar aquest contingut ortogràfic. Va ser una proposta que va plantejar Dolores Ojeda al grup de #Dibújamelas. Em sorprèn la creativitat que tenen. Sempre reaccionen de la mateixa manera. Primer, rondinen i romancegen. S’excusen de la falta d’inventinva. Després, s’immergeixen en un debat en què qüestionen tot el que han après i de sobte aflora la creativitat.

https://www.haikudeck.com/e/31bb00a471/?isUrlHashEnabled=false&isPreviewEnabled=false&isHeaderVisible=false
productes miraculosos – Created with Haiku Deck, presentation software that inspires

14a sessió. Em costa de preparar la sessió, fruit del decaïment. Ahir em va arribar perquè havia deixat el curs un alumne del primer trimestre. Havia justificat raons familiars, però segons una altra versió el va angoixar tanta modernor, tant de Brossa (?!)… Abans d’entrar a l’aula em ve una altra alumna, del trimestre passat. Ve a comunicar-me que deixa el curs. M’argumenta el mateix. Reconeix que s’ho passa bé, que està molt a gust amb els companys. Em recorda que s’havia apuntat en el curs per combatre la soledat, però que anava de bòlit, que no avançava i que no superaria el curs. S’estimava més seguir un llibre. Tenia a punt la carta, però no s’havia atrevit a donar-me-la. Llavors li engalto: “Així com vols saber que aprens?”. La vaig convèncer que acabés almenys aquest trimestre. Llavors ja en parlaríem i buscaríem una solució.

Entro a l’aula i els pregunto si els angoixo. Els demano que em responguin sincerament. Em contesten que estan satisfets. Els comento el pla de la sessió. Mirem els anuncis i els felicito per la gran creativitat que han demostrat. En revisem algunes errades. Organitzo parelles amb la tècnica dels cordills. He preparat un dictat a la paret. He aprofitat un exercici d’omplir buits que és un fragment de Graham  Greene. Comentem les paraules en què havia de completar les lletres.  Reconeixen que els ha agradat l’activitat i em proposen que en fem més. Afirmen que els tant és que perdem tota la sessió comentant les errades.

IMG_20160225_122830

Fent una ullada  a les xarxes, veig el títol d’una entrada  Aprender o aprobar esta es la cuestión. Busco per la meva taula el crani de Yorick per imitar  Dolors Miquel: “Calavera, anem!”Per cert, en la primera sessió m’he oblidat que una alumne em va explicar que la seva sogra l’havia felicitada quan la va sentir parlar en català i sense accent sevillà.  És veritat: massa modernor i massa Brossa…

 

4a sessió. Com ja vaig valorar en una altra entrada, la iniciativa de resumir la sessió en 21 paraules funciona. A més, facilita quins continguts pots comentar a l’aula, a partir de les errades que corregeixo. En aquest cas, la Natalia ens en va proporcionar uns quants. Com que només vaig comptar amb mitja dotzena d’alumnes, va ser fàcil organitzar tres parelles i que cadascuna pensés l’aclariment d’un dels dubtes. Hi va haver una parella, la pri,mera,  que es va atrevir a sortir al mig de l’aula i resoldre la consulta.

De totes maneres, aquesta sessió va ser tres de fredes i una de calenta. El dia abans, vaig rebre el missatge d’una alumna. Em confessava que s’hauria de donar de baixa perquè es veia incapaç de conduir el taller en català. Veia que li faltava una base gramatical. Per tant, s’estimava més reforçar la gramàtica per reprendre el curs. Em va semblar que era víctima d’un atac de pànic escènic. Li hauria d’haver aclarit que, de gramàtica, ja en faríem; informalment, segons el que necessitessin per superar els diferents reptes. A més, només havia pogut assistir a la primera sessió. La decisió, doncs,  era més fruit d’un rampell.  Havia falta les altres dues per malaltia. També li hauria d’haver recordat que quan va seguir un mètode més tradicional s’avorria.

L’Aracely em comunicava que marxava de Castelldefels. Per tant, li era impossible continuar el curs. Em demanava, però, dos favors: que l’acomiadés dels companys i que continuï aplicant la meva metodologia.

La Johanna m’avisava que tampoc no podria venir. Tant ella com la seva filla estaven malaltes. Per tant, hauríem d’ajornar el començament de #TotssomSalim. Jo, que tenia a punt tot l’equip per al projecte (la catifa, el te, la tetera, el filtre, els gots…)! Així doncs, desa-ho en un prestatge.

La calenta. El Chema tornava al grup. El tercer trimestre del curs passat ho va haver de deixar. Li vaig proposar de provar de continuar amb els seus antics companys. Dubtava si seria capaç de seguir, si havia falta un curs. Així doncs, aquesta sessió era la de prova. La Natalia resumeix la sessió anterior. Reparteix cartes. Va i li toca l’as. Tothom riu. Els companys li informen que ha d’assumir el repte. A més, li comenten que haurà de llegir un capítol d’una novel·la i que haurà de preparar una oferta formativa. Entra en crisi. Confessa que se sent incapaç de continuar. No té el nivell. Se sent negat de poder dir alguna cosa en català. La Laura i la Transi, que van ser companyes en cursos anterior, miren de calmar-lo.  Reconeixen que els va anar molt bé el projecte del curs passat: les petxa-kutxes. Van perdre la vergonya i es van adonar que podien exposar en català. L’Alberto es va atrevir a explicar balbucejant, però sense recórrer al castellà, que ell sí que s’hauria d’avergonyir. És l’únic nascut a Catalunya i encara li costa de parlar el català. M’afegeixo en el debat.  Comento al Chema que entenc el seu malestar, però que els neguits que ha expressat són les expectatives dels  seus companys que vaig recollir la setmana passada. Remuga resignació. Ara penso que en comptes de clavar-li un discurs per animar-lo, hauria d’haver plantejar preguntes per acabar de resoldre el conflicte. Quina mostra de mentoria per part del grup. Per treure’s el barret.

I llavors, la gran estafa. Classe gramatical. A partir de la reflexió de les respostes de l’avaluació inicial vam conjugar l’imperfet de subjuntiu. Pobre Chema! A sobre comencem el repàs de la morfologia per la teulada. Continuo pensant que és arbitrari. No es van queixar pas quan els vaig gravar!

Vam acabar la sessió, sense una fotografia. El subconscient és savi. Em va prohibir que publiqués qualsevol prova de la classe per no emprenyar l’alumna que es va queixava que li calia gramàtica. Això que tenia a la butxaca acabar el naixement del banc comú de coneixements amb unes normes i un calendari…

Extreta de crecejoven.com

Aquestes són les notes que he pres dins del II Congrés l’Excelència en Educació, organitzat per Espacio Holístico. Ara m’adono que el títol de la conferència de l’economista barceloní obeeix al repte que ha plantejat a tot l’auditori Carmen Cabestany abans de presentar-lo: llistar totes les paraules relacionades amb l’educació que comencen per co-.

L’emprenedor en la introducció ha plantejat un nou repte: aspirar l’excel·lència en educació significa qüestionar-se quina educació llegarem. A més, compromís va afegit a confiança que comporta respecte, justícia i coherència. Ha recordat que vivim una crisi de valors –no hi estic d’acord, tothom en té algun–. Ho ha aprofitat per repassar l’etimologia de crisi. Significa transformació (crisàlide, Crist o Krishna)- Per fer bé les coses cal desfer. És a dir, cal morir per néixer. Perquè hi hagi primavera cal passar per l’hivern.

Ha revisat el conceptes que va introduir Plató. La justícia s’ha de fomentar per la fortalesa (emocions), la prudència (raó) i la temprança (moderació). Així doncs,  els termes del títol es fonamenten en la combinació d’aquestes virtuts:  la  consistència és el resultat de la fortalesa i prudència mentre que la coherència, la prudència i la temprança; en canvi, la congruència és el resultat dels dos valors anteriors.

2. Quant a l’excel·lència que cal per a la transformació –i així superar la crisi–, cal disposar d’una actitud (estimar i voler), de coneixement (aprendre i saber), d’una habilitat (fer i poder) i de compromís (visionar i llegar). Cadascun d’aquests valors desenvolupa una determinada intel·ligència. L’emocional és la de l’actitud, la logicoracional va amb el coneixement, mentre que la practicooperativa amb l’habilitat i la creativa o espiritual es relaciona amb el compromís. Ha vinculat aquestes intel·ligències amb el temps. Les emocions són el tarannà i implica el present. El coneixement i l’habilitat demostren el talent mentre que la creativitat aspira el futur. Tanmateix, cal una altra intel·ligència, la moral o relacionada amb l’ètica que es fonamenta en les accions següents: comprendre, respectar, responsabilitzar-se i comprometre’s.

Així doncs,  l’excel·lència  s’ha de fonamentar com a professional, persona i ciutadà. 

3. Finalment ha exposat sobre el sentit fonamentant-se en les cites i conclusions de Viktor Frankl:

Quan no podem canviar la situació, el repte és canviar nosaltres

La capacitat d’estimar i crear són la primera i última llibertat individual. Ha introduït el terme de longanimitat (disposar d’una gran ànima). Per desenvolupar aquesta part s’ha servit com a exemple i metàfora del Team Hoyt.

M’estiro a la llitera de la infermeria. Cloc les parpelles. El dolor em mortifica. Em  martelleja el cervell. Com ha pogut capgirar-se el partit a la meitat del tercer quart? Guanyàvem a l’equip rival per cinc punts tota l’estona. Però un parell de triples inesperats i tot un seguit d’errades nostres, desafortunades, han acabat per sevir en safata  el partit als visitants.

Aquí, reclòs, em sento segur. Puc reflexionar. No vull ni parlar ni veure ningú. No tinc ganes d’haver d’enfrontar-me a comentaris i preguntes dels pares. Em deuen veure com l’únic culpable. Esperaré una estona no sigui que encara sigui a fora esperant. Potser així minvarà aquest dolor. No he sabut estar a l’alçada.  Em sento com un profeta esbarrant el ramat. No sé com orientar tot aquest jovent. Ara que per fi havia aconseguit cohesionar els de segon amb els de primer any.  Ara que es concentraven al cent per cent en els entrenaments. Entenen les jugades tàctiques  per sorprendre els contrincants. Però avui m’he deixat emportar per la ràbia i no he sabut motivar-los prou perquè no defallissin. Hem estat dominant clarament i com ens han pogut vèncer? Fixo unes expectatives gaires altes? Els exigeixo massa?

Si s’hi esforcessin més, hauríem fet millor temporada. Ja queden pocs partits per poder esgarrapar alguns llocs i classificar-nos en un quart o cinquè lloc. Encara podríem remuntar, però faria falta que tots s’hi compremetessin. No puc recuperar els lesionats. Serien un bon puntal. Em sap greu, però ja veig que quatre o cinc els hauré de fer baixar al B o al C. He mirat de motivar-los a tots per igual, però si no ho han sabut aprofitar no és pas culpa meva. S’hauran acabat les nits sense dormir revisant una i una altra vegada els partits dels rivals per conèixer-ne els punts febles. S’hauran acabat els viatges per arreu per veure els adversaris. S’hauran acabat els nombrosos esbossos a la pissarra d’ estratagemes possibles.

Segurament hauria pogut fer més. Com els puc esperonar si no els serveixo com a model? Quan arribi a casa, miraré una altra vegada l’escena de Coach Carter.