Tenia moltes ganes de participar en el MOOC, però a  mesura que vaig anar presentant tasques em va captivar i enredar. La tercera unitat va suposar un punt d’inflexió. Ens van demanar de socialitzar el prototip que anàvem bastint. Va ser com una nit de Reis perquè se’m van oferir com a socis a dues persones que les respecto i admiro: Joaquín J. Martínez i Toni Solano. Ara bé,  l’altra alegria va ser que Jose Ángel Ruiz Pérez, exalumne, també va confessar que tenia ganes de participar-hi. Així doncs, relataré com ha anat la seva experiència en el projecte.

De seguida vam trobar com podria col·laborar-hi. Va afegir dues de les seves aficions: córrer i formar col·laborativament. En un primer moment, vam pensar que podria -nos una ruta amb Edmondo perquè els alumnes descobrissin un lloc de  Castelldefels, vinculat a una etapa històrica. Mentre preparava els llocs, el temps se’ns va tirar a sobre. Va idear dues sessions: una per divulgar els llocs i negociar amb els alumnes una possible sortida que es concretaria en la segona sessió. En una setmana va tenir a punt les activitats.

 

Sessió 14a. El Jose es va presentar. Va explicar per què s’havia compromès amb el projecte. La nit abans jo havia tingut el #MOOCafè. Va explicar l’activitat que havia planificat. Així doncs, el vaig ajudar a formar les parelles. A cadascuna els vam designar un lloc. Cada parella tenia un sobre amb un plànol del municipi i un text informatiu en què faltaven unes paraules que havien d’ordenar. Després, els va demanar que es preparessin una explicació per a la sortida.

Vam prosseguir la sessió ara sense ell. Els vaig demanar de mantenir les mateixes parelles per planificar una sortida per les rodalies. Vam apuntar quina informació havien de buscar. Mentre passejava observant-los, la Celia va tornar a qüestionar la metodologia. Li vaig demanar que acabés l’activitat, però que després en parlaríem. Així va ser. Un cop va expressar la seva incertesa, vaig demanar que responguessin els companys. La majoria la va calmar. Li va respondre que era una altra manera d’aprendre la llengua.

Tot seguit, els vaig demanar quines estructures havien escoltat del Jose per plantejar una proposta. Els vaig desconcertat. Quan vam fixar les formes lingüístiques, la Celia es va desesperar més. Una parella es va concentrar tant en la tasca anterior que es van perdre l’explicació. Es va produir una nova confusió.  L’Aliou em va voler ajudar i em va proposar de practicar l’estructures que acabàvem de veure, cosa que encara va despistar més.

Hauria d’haver dormit més!

Sessió 15a. El Jose ens va venir a buscar. Estava engrescat. El dia es va aixecar ben núvol i amb amenaça de pluja, però vam mantenir l’activitat programada.Abans, vaig ser testimoni d’una conversa entre el  Chema i el Jose sobre el català. Vam iniciar la ruta. La Johanna es va explicar sobre el Castell. Després vam baixar el carrer Albert Einstein i ens vam topar amb dues de les torres de guaita. L’Aliou i la  Celia van exposar la informació que tenien. Vam continuar cap al Canal Olímpic. Va ser el torn de la Mechi.  Finalment, vam arribar a la platja. Allà el Jose els va fer tastar móres d’una morera. Per falta de temps, vam haver de renunciar la visita a la Cova Fumada.

 

 

A la tarda, vaig repetir l’activitat. Vaig caminar per l’Eixample a la recerca d’un obsequi per al soci. Quan va obrir el regal, em va dir: “Però si és el que fas tu a classe!”

Com vaig piular, la socialització té poder!

Anuncis

9a sessió. Dia crispat. Mentre em preparava la classe, em truca l’Oriol, el director, per anunciar-me que ja hi havia hagut algunes repercussions del vídeo, un relat digital creat per alumnes de l’altre gup. Al·lucinem.

Inicio la sessió. Em fa gràcia sentir l’Alejandro, que va fer campana dimarts, explicant els companys què vam treballar.  Em preparo per plantejar-los el primer tòpic. Imito els que em van fer a mi. Deixo anar el primer i es produeix una mínima reacció. Apunto el segon i esclata la tempesta. El Chema considera que és de molt mala educació que en les rodes de premsa amb el Tata Martino els periodistes catalans li preguntin en català. La Susana hi afegeix més llenya. Qüestiona, indignada, per què obliguen el seu fill a aprendre en català. Intento donar la volta però no me’n surto. M’ajuden els alumnes llatinoamericans. Ho veuen completament diferent. Els plantegen diferents arguments. La Liz els parla de procés i d’adaptació. La Laura, d’actitud. L’Edgar recorda que Bolívia és un país plurilingüístic i que depèn on s’instal·li haurà d’aprendre sí o sí el quítxua, l’aimarà o el guaraní.

Discutim acaloradament que notem com una dona, enfurismada, ens tanca la porta. Prosseguim amb el col·loqui. Un altre prejudici que causa estupor és el de les olors i la cuina. Tothom riu quan l’Alejandro parla que per a algunes cultures fem olor de llet de vaca. Els explico que la meva tia que viu a Ginebra va prohibir a la meva mare de fer servir oli per cuinar. No volia que la miressin malament els  veïns.

Intenem reprendre la classe. Recordo les preguntes que tenim per investigar ja que hem de veure un vídeo, promocional, sobre la romanització. Ens va com anell al dit ja que parla del llegat, que és una de la tasca d’aquesta unitat. Em demanen de tornar-lo a mirar a casa i així poder contestar tranquil·lament les qüestions. Com que encara queda temps, els demano l’anècdota personal. La Laura s’atreveix a començar. Ens deixa sorpresos pel seu nivell. Apunto a la pissarra tant estructures que podem fer servir com errades que sento.  Finalment, aprofito per donar-los les instruccions de l’altra activitat: buscar escenes de pel·lícules amb conflictes interculturals. De moment, encara no hi han participat. Ai, ai, ai…

7a sessió. Com que sempre hi ha alguna nova incorporació o bé n’hi ha que van fer campana, és un bon pretext per recordar la sessió anterior. Després, estava decidit a valorar la metodologia i resoldre el dubte. Els vaig demanar que pensessin en aspectes positius i negatius. Va sortir llufa l’activitat perquè la Mercedes es va convertir en portaveu del grup. Va confessar que li encantava aquesta metodologia, però potser hi trobava a faltar de parlar més en català. L’Edgar s’hi va afegir en el debat. Va proposar de treballar la lectura en veu alta. En vaig recollir un tercer. Els vaig anar desmuntant totes les aportacions. Els va alleujar sentir-me dir que no s’havien d’exigir si encara s’expressaven en la seva llengua. Ara bé, aniria sent més estricte a l’hora de dur a terme algunes activitats o tasques. En segon lloc, els vaig recordar que de petit ho passava bastant malament quan em feien llegir en veu alta. Per tant, m’estimava més que llegissin en petit grup o en parelles.

Tot seguir els vaig plantejar una pregunta per avançar l’objectiu de la sessió, conèixer quins avantspassats es van trobar els romans. Potser desvariejo, però m’ensumo que tenim un visió distorsionada dels pobles preromans. Ens considerem hereus dels colonitzadors i no pas dels aborígens. Per tant, els vaig plantejar què els suggeria tot un seguit de conceptes.

Em va fer gràcia començar a llegir el capítol de Carlos González perquè defensa un canvi de paradigma científic que abasti una visió local cap a una de global per trobar-hi les afinitats i així anar conformant una altra visió de la realitat. Vet aquí la finalitat del meu projecte!! M’agradaria aprofundir en aquesta unitat. Potser serà la manera de homenatjar Paco Candel. Demà haurem de recordar aquesta activitat per introduir el terme de bàrbarUna de les activitats per deixar un comentari pot ser localitzar escenes de pel·lícules sobre el conflicte entre colonitzadors i colonitzats.

 Vam llegir informació sobre els laietans. Cada grup es va encarregar d’un tema. Si les planifiqués amb una mica més d’antel·lació, ja els podria demanar que vinguessin amb la informació. Ho hauré de tenir present per no cansar i avorrir. Tot seguit vam visionar el vídeo de la final de Roma. Vam mirar de trobar-hi els paral·lelisme entre la trama de la pel·lícula de Ridley Scott i l‘equip del Barça. I aquí es va acabar la sessió. Vaig ser incapaç d’improvisar mitja classe. Mentre la preparava em va venir la mare d’un alumne. Em va posar al corrent del seu cas.

L’endemà em vaig reunir amb Jose Ángel Ruiz Pérez (@EducaPares), un dels socis extern al MOOC. Li va semblar bé la proposta per participar en el projecte: convidarà els alumnes a conèixer llocs de Castelldefels vinculats al projecte. Ja va tenir la primera idea: deixar-los alguna pista com  a senyal que s’han animat a conèixer l’entorn. La socialització té poder!

Retornem el projecte després de les vacances. De fet,  vaig començar la pausa de Setmana Santa una mica desanimat. Tenia la sensació que alguna cosa falla; però vés per on, va ser presentar les tasques de la unitat 2 i llegir alguns comentaris que vaig reprendre el projecte amb ganes. Gràcies, #ABPmooc_intef!

Sessió 5a.  Vaig al cotxe pensant com podem treballar la cova i em ve al cap que cova i cau deuen venir del mateix ètim. Tal com ho havia previst,  dedicarem en aquesta sessió alguns dels aspectes del neolític: l’agricultura i la ramaderia, d’una banda, i l’habitatge, de l’altra. Mentre preparo la classe, la Celia m’envia per correu electrònic l’entrada de viquipèdia sobre la cova. Penso que són manies meves les reticències al projecte.

Comencem la sessió recordant que vam treballar en la darrera sessió. És una manera espontània de repassar el passat perifràstic.  Em recorden que havien  de fer una recerca sobre les coves. Els presento els objectius de la sessió. Organitzo tres parelles —avui en som pocs—, cada una han d’apuntar les paraules que saben sobre el camp semàntic que els he donat. Ho posem en comú. Reparteixo les il·lustracions. Han  d’identificar els dibuixos. Ens passem tota la sessió. El Txema, prudentment, comenta: “Hauríem d’haver fet la classe a Mercabarna”. Em cau l’ànima als peus. Atenció, profe desanimat! Prosseguim amb les coves. Ningú esmenta la Cova Fumada. Algú esmenta ca n’Aimeric. Els esmento les mines de Can Tintorer de Gavà, les descobertes de Viladecans i la cova de Can Sadurní de Begues. Com que m’he anat posant nerviós, em vaig empescant explicacions( la descoberta etimològica —em miren estranyats—, els avencs —m’enrotllo amb el medievalisme auvern, quines ganes de fer-te l’erudit!). En fi, els vull posar el reportatge de TV3 i no es descarrega. Són aquells moments en què a un docent li abandona el desodorant. Al final, emprenyat, dono per acabada la sessió.

Sessió 6a.  Una sessió rodona, com l’anunci d’arròs. Vam recordar que havíem fet en la sessió anterior. Els vaig demanar si s’havien mirat el reportatge. Només van respondre la Mercedes i el Txema. Volia formar dos grups perquè cadascú expliqués als companys com es feia el foc. Ho expliquen en veu alta. Apunto les accions que van dient. Després amb els cordills, formem parelles. S’han de donar instruccions per encendre un foc. En la posada en comú, vaig preguntat a un membre de cada parella. El Txema i l’Alejandro em demanen que doni jo les instruccions com a model. Els pregunto si optem per l’imperatiu o bé per la perífrasi. Optem per aquest darrer cas.  L’Aliou —bon observador com és— comenta que s’assembla al passat perifràstic.

 Tot seguit, els demano  què hem de tenir en compte per adaptar-nos a Castelldefels. Ho apunto a la pissarra. Surten idees curioses. Llàstima que no vaig pensar de fer-ne una foto. S’origina un debat interessant. La Celia explica que t’has de presentar a les botigues. La Mercedes, en canvi, confessa que és una fòbica social. Mira, ja en som dos. Tornem a l’activitat. Fem una llista. Els demano que formulin un consell fent la perífrasi d’obligació. El Marat ens fa riure. Segons ell, has de conèixer els horaris de la migdia per trucar algú. L’Aliou explica que al Senegal, un nouvingut ha d’anar presentant-se per tot el poble. La Marcelle explica una anècdota del seu veí. La majoria aconsellen que fer un curs és una manera de conèixer gent i d’integrar-se.

Finalment, esbossem un mapa conceptual amb el que han après. Apuntem les paraules claus que ens serviran per estrenar la línia del temps. No hem pogut fer la valoració de la unitat. Ara, n’estic satisfet.

 

 

 

 

M’adono que fa un mes que tinc oblidat el dietari amb aquest grup. Coincideixen els darrers guiatges del xerpes i d’un cop d’estat reflexiu.

39a sessió. Podem celebrar el Dia Mundial de la Poesia. No recitem versos sinó que pengem els versos o les estrofes que han portat. De seguida, es formen dos grups de voluntaris per anar enfilant i penjant els poemes: un per als de Montserrat Abelló i l’altre per a Joan Vinyoli. Altres, en canvi, aprofiten aquesta estona per anar enllestint l’acompanyament de xerpes. La Isabel exclama: “Jaume ja feia dies que no la líavem. Tant de xerpes, tant de xerpes…” . Aquestes imatges en són testimoni, fetes pel Víctor. Són activitats detonants. Capgiren l’ambient i continuen cohesionant el grup. És impossible abandonar la #rEDUvolution.

Per què no podem xalar de la mateixa manera amb la gramàtica? Toca el torn de les oracions subordinades completives. El grup ha elaborat un document mirant de sintetitzant al màxim i il·lustrant amb exemples de la seva creació.

40a sessió. Prossseguim amb la sintaxi, la subordinació. Avui toca les oracions subordinades adverbials.

41a sessió. Últim guiatge del curs!! Em sento  com la presentadora de Entre todos. Si hagués pogut, hauria fet voleiar la sabata com ella. Intentem començar la sessió com ens hem anat acostumant, amb una activitat que planteja un repte per justificar l’acompanyament dels xerpes. Daltabaix. Acabo la classe amb sensació de fracàs. Les cares són un poema. Mentre vaig a buscar el cotxe intento esbrinar-ne la causa. L’acompanyament hauria d’haver estat progressiu. Només he sabut llegar la transmissió tradicional. L’ambient s’ha anat enrarint. Només frisen per la prova. Si desconecten del xerpa, ho dissimulen preguntant per la prova. Tot se’n va en orris. Decideixo que a partir d’ara les sessions han d’apostar per una educació disruptiva.

42a sessió. Ja els havia avançat la importància de l’olfacte. Així doncs, aprofito que es retroben els grups de xerpes per continuar amb el projecte narratiu perquè proposin una olor. Servirà d’emblema identitari per al mural. Ho hem fet en cada unitat (espots publicitaris, escenes de pel·lícules, bandes sonores…). També ens servirà per triar l’olor del grup. Atenció amb les propostes. Un grup proposa olor de suor pel pànic davant de la prova. Ja hi tornem a ser! M’he de contenir… Com que comptem amb una castellera, li demano que ens ajudi a convertir-nos en una colla castellera. El primer que ens explica és que tothom és imprescindible. Una agrupació no es pot permetre de excloure algú. Genial!  La Lourdes, de seguida, recorda els valors dels castellers: “força, seny i equilibri”. Li fa por que ens falti l’equilibri. La Montse, però , li rebat que hi ha un altre valor ocult —i el més important— el de la confiança. Fantàstic. Aprofito que aquest ha estat el meu error, no els ha sabut transmetre que haurien d’haver-se refiat més, tant del mètode, com dels companys, com de mi. Després d’aquesta arenga, és el moment de comunicar-los que accepto el desafiament del començament del curs: fer una sessió en un bar i sota d’un arbre.

43a sessió. Ha fet efecte la sessió anterior. Comencem activant el pla CONFIANÇA.Els demano com se senten. Confesssen això:

2014-04-08 19.50.51

 

Guanya l’olor de mar de les diferents opcions. Hi estic completament d’acord.

Continuen amb el relat digital. Al final, decidim que els gravarem. Miren d’enllestir-los.

44a sessió.  Dia de bòlit. Comencem amb el repàs i després prosseguim amb els relats.  M’adapto als diferents ritmes. Un grup ja el té acabat. Els he d’ajudar amb la gravació. Convertim el despatx en un estudi de gravació. Improvisem l’ambientació musical. N’hem de fer dues preses. Estan satisfets del resultat.

file3851334414519Continuo amb la majoria del grup del B1, tot i que es van confirmant algunes baixes. La primera sessió arrenca potent, però tinc la sensació que a mesura vaig plantejant les activitats anem perdent gas. Ens estrenem amb una activitat d’escalfament: Jo sóc. Miren de completar cinc afirmacions amb aquest encapçalament. Reparteixo els fulls. Cadascú el llegeix en veu alta i no li costa gens endevinar de qui és. Grup ben cohesionat. Trec pit.

Els presento el pla de curs. Els avanço que aquest trimestre hauran de participar més en el blog. Assenteixen. Escoltem la cançó de Raimon.  Després miro de negociar el projecte del curs. Em costa fer-me entendre. Els recordo que en el curs anterior, vam mirar de conèixer Castelldefels. Ara els animo a  conèixer-ne la història investigant com vivien els nostres avantpassats. Sembla que els agrada la idea. La Liz exclama:”És com fer un viatge a través del túnel del temps”.

Per acabar, miren de fer un versió personal dels dos versos inicials. L’endemà se’m va el temps en la presentació. Miro d’escriure’ls amb els colors de la bandera del seu lloc d’origen. Em penso que els farà gràcia… Els demano que pensin en un cantant del seu país similar a Raimon.

2a sessió.  Acordem quines són les preguntes per conèixer el cantant. En la primera sessió, algú ja reconeixen que l’estil és cançó protesta. La majoria hem viscut sota règims dictatorials i quina era la funció de la música: conscienciar la societat. Amb les preguntes, presento el passat perifràstic. La Mercedes es pensa que és la perífrasi d’imminència. Al final, ho entenen. Els sorprèn de fet,  que per formar un temps passat utilitzem el present d‘anar. Astorament.

Reparteixo una biografia del cantant de Xàtiva. La tenen en present. Demano que cadascú miri de transformar dues formes verbals ens present pel passat perifràstic. Després, llegeixen la biografia per respondre les preguntes que hem acordat al principi. Els proposo que busquin aquestes dades biogràfiques per presentar el seu cantant. Penso que també ens poden servir com a model per al producte final del projecte.

Divendres a Vic. M’adono que ja començo a tenir una edat mentre escolto Jon Landa presentant la seva comunicació amb l’ús del pop català per al seu alumnat italià. Frescor contra carrincloneria.

3a sessió. Després de la marató quilomètrica de divendres i dissabte, estic bastant cansat. No sé com encarar la sessió. Tiro de beta: si han de presentar els cantants! Ja tinc mitja sessió a punt. Però, i si no han fet els deures… Som pocs a classe. La meitat no han fet els deures. Justa la fusta! Activem el pla B a tot drap.

Primer, faig una roda demanant-los com els van anar el sopar d’aquest dissabte. Així repassem el passat perifràstic.  Després, acordem les preguntes de la investigació. Em costa que m’entenguin. Suo. Al final, cada grup proposa un parell de preguntes. Ens en sortim galdosos. Quan els demano que observin les preguntis i s’adonin quin temps han emprat, es produeix una hecatombe. Al final, els explico que era per introduir l‘imperfet. Com és habitual, organitzo parelles i els consigno un verb perquè conjuguin l’imperfet.  S’adonen com formem els de la 1a conjugació i els de la 2a i la 3a conjugació. Els demano que han d’escriure  un comentari facilitant el nom del cantant i un vídeo seu. Una classe tediosa.

4a sessió. Hem de començar amb el projecte. No n’he fet una planificació. M’ajuda les tasques de la unitat 2 del MOOC a reflexionar-hi. La meva mentora em fa uns suggeriments. M’aconsella que construïm una línia del temps. Penso que ni borratxo!! Es van esverar quan els vaig proposar de preparar col·laborativament una presentació dels cantants. Però m’ho torno a rumiar. El cos em demana activitats de manualitats. Són desconcertants, disteses. Exigeix compromís, implicació i col·laboració. Per tant, la mentora m’ho ha posat en safata. Ja tenim activitat per a la propera sessió: un cordill per penjar-lo  l’aula i que serveixi per enganxar-hi les idees claus de cada època. Veig que en paper la cosa funciona. A l’aula, ja és diferent.

Em passo tot el temps de la preparació, cercant informació i atenent consultes. He d’entrar a l’aula i no sé com podem començar a investigar el neolític.  Recordem la sessió anterior. Repassem la morfologia verbal.  Els presento les preguntes que vam acordar. Els demano si les poden agrupar. Els costa entendre l’activitat. La Celia és la més crítica. La Mercedes intenta explicar-li per què ho fem. Se m’escapa: mira que és més senzill seguir un llibre.  Costa d’agrupar les preguntes. Per tant, els reparteixo l’entrada sobre la revolució del neolític. La llegeixo. El Chema em demana per què no practiquem la lectura en veu alta. S’improvisa un debat. Alguns temen que m’irriti aquest qüestionament. Tant la Celia com el Chema es justifiquen que he afavorit aquest clima. Tenen raó.  Em penedeixo per haver optat treballar per projectes.  Reuneixo els grups i sorpresa. Van responent les preguntes del qüestionari. Discuteixen. Argumenten basant-se en el text. Revifo. Acabem la classe abans d’hora. No recorro als textos amb informació especialitzada  Els proposo que mirin de localitzar quantes coves tenim per la zona. Repeteixo: les propostes reflexives de la unitat 2 del MOOC m’han ajudat a reprendre la il·lusió. Continuarà…

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sessió 37 Encetem la darrera unitat.Últim esforç dels xerpes. En aquesta cas entren en acció els dos grups de xerpes que s’han dedicat als continguts del lèxic. Havíem acordat com plantejaríem l’explicació.  Seguiríem l’esquema de la unitat anterior, que va anar prou bé. Primer els presento l’exercici inicial. Cadascú el fa individualment. Després el xerpa presenta el document que ha preparat, amb un resum o un esquema del contingut. Fan un exercici per comprovar si ho han entès i fan la posada en comú de l’exercici inicial.

De totes maneres, primer, ideo un exercici sorprenent. Fem un pluja d’idees sobre malvats. Aquesta activitat respon a dos objectius: havien de pensar en un personatge malvat per al projecte narratiu, però ara hem de vèncer l’etapa més àrdua, la del tram final. Arribo a la conclusió que tan bon punt acabem aquesta unitat, retornem a l’esperit de les classes inicials: #rEDUvolution sí o sí.  Mentre passejo per l’aula, els xerpes estan satisfets per exposar el que han preparat. Ens adonem que els documents s’han desformatat. Crisi amb la derivació! Rialles, cares ensopides o bé groguis. Freno els primers símptomes d’histèria. Els demano que es concentrin amb el guiatge del xerpa.

Continuem amb la sinonímia i antonímia. Una de les xerpes té un atac de pànic. No entén un concepte que ha d’explicar. Miro de calmar-la. Li espeto que si no sap què és que prescindeixi d’explicar-lo. Sento una altra xerpa que davant les cares d’estupefacció dels companys es justifica argumentant que estan en un nivell superior.  Quants professors repatanis no s’han escudat amb la mateixa excusa quan s’han vist incapaços d’aclarir un dubte? Hauria estat bé filmar aquestes sessions per fer-ne un documental. Es demostraria els efectes perniciosos del model educatiu que impera avui en dia. No és cosa de quatre guillats, ni de marypoppins, ni de kumbes, ni de hippies… De fet, és el que deien de la meva àvia a can colapi. Ja feia un munt d’anys que exercicia abans que s’estrenés la pel·lícula de Walt Disney. Evidentment, els seus fills, els meus oncles, van ser kumbes, hippies i progres… No es van dedicar a la docència.

Em demanem per un company. Els informo que ha presentat la dimissió. Cares de resignació… Tanco la classe justificant l’activitat d’escalfament. En aquesta etapa final ens cal practicar l’autocontrol i no deixar-nos seduir pel bàndol obscur (tinc unes ganes de presentar-me vestit de Darth Vader i mussitar-los: “sóc el vostre pare….”)

Sessió 38 Continuo amb la idea d’arrancar amb una sopresa. Tornem amb la pluja d’idees. Ara els demano per olors. És plantejar-los aquestes activitats i els canvia la cara, el posat. S’engresquen. Somriuen. Miro de recordar el que vaig llegir en el llibre de Juan Carlos Cubeiro. Cares atentes. De moment, m’ho guardo, però l’olfacte serà la proposta perquè cada grup il·lustri els seus continguts en el mural. Estic dubtant si més endavant fem una consulta per triar l’olor de tot el grup o mirem que sigui un dels factor determinants per  formar  grups… Si algú em pot orientar, li agrairé un comentari.

Pel que fa a la resta de la sessió, us recomano que en llegiu l’acta. Avui he descobert per què m’agraden les actes de la Montse C. Li agrada escriure contes. Té raó. Els hauria d’haver fotografiats. Poesia visual. Tots patíem per la sessió i vet aquí que vam aconseguir remuntar-la, malgrat les cares atònites. Algú em va dir: “Avui t’hem fet gastar la veu, eh?” Se n’anava satisfeta. El profe, finalment,  li havia explicat els continguts.

Per cert, ahir vaig demanar la futura col·laboració a l’autora de l’acta d’aquesta sessió. Ens hem de convertir en una colla castellera. Per tant, ens haurà de fer de cap. Atenció, es preveu que a partir de dijous es produeixi un esclat de #rEDUvolution. Aquesta onada es perllongarà fins al final de curs.