2a sessió amb el C2. No em va costar gaire programar aquesta sessió. Tot i així, em vaig embolicar comparant-la amb la del curs passat, mirant de seguir el que havia previst en la del primer dia… Després em vaig entretenir elaborant-ne el material. Em vaig passar més de mitja hora barallant-me amb . Això va provocar que entrés nerviós i em costés seguir el fil.

Vaig repetir l’activitat d’escalfament de l’any passat. Es divertida i s’ho passen d’allò més bé. Han de tornar a dir tot el que senten abans de presentar-se. Han de dir el seu nom i imitar el so d’un animal. Per problemes amb l’ordinador, no vaig poder accedir a l’exercici de lèxic, per aprofitar .

Per tranquil·litzar-me, vam recordar la sessió de dimarts. Hi havia un parell de noves incorporacions. Mentrestant, miravava si podia accedir al Drive. El navegador era incompatible. Te’l mires i dissimules amb un somriure postís. “Coses del directe!2 Per cert, ja es van evidenciar que comencem a estar en sintonia. Quan els vaig recordar que havíem acordat d’experimentar la gamificació, em van espetar: “Això ho vas decidir tu!” “Ets un manipulador!”, em  va acusar un alumne. Ostres, he de tenir alguna rèplica a punt! És com es percep al començament l’orientació.  Cadascú té la seva representació mental…

Els vaig proposar d’establir les competències d’un alumne. Em faltava la presentació per contextualitzar l’activitat. Alguns van remugar que repetíem l’activitat de la sessió anterior. El vaig mirar de convèncer emprant una metàfora: quines eines havien de ficar a la caixa per venir a classe. Mentre passejo per l’aula i observo els grups tinc una topada amb una alumna. Només li interessa si li caldrà el manual que li han deixat.  Dubta si la metodologia que anem acordant és la indicada per treballar la fonètica, els dialectes i la història de la llengua. Li prengunto quin objectiu del pla de curs incorporen aquests continguts. Li informo que ja vaig avançar dimarts algunes novetats. En la posada en comú, ja em vaig adonar d’algunes desavinences en les conclusions d’un grup. El Joseba és un alumne políglota, però que s’estima un mètode més tradicional. Va aprofitar un buit en el debat per afegir les seves aportacions al grup. Va insistir que calia tenir a mà un bon diccionari, una bona gramàtica… De totes maneres, em va agradar les conclusions que vaig recollir. Crec que les hauríem d’anar desplegant al llarg del curs.

Van riure quan els vaig presentar les competències del docent. Vaig aconseguir repescar la presentació amb l’entrada del curs passat.  Tot seguit, vaig repartir el pla de curs. Compto que era per l’estrès, però vaig ser incapaç  d’entendre els objectius generals del curs. A mesura que els llegia, més em costava de trobar-hi un exemple per fer-los entenedor. “P… formalisme”vaig mussitar. Em vaig veure amb bata blanca, assegut darrera d’una taula. “El pacient pateix ….” [escriuviu-hi els tecnicismes mèdics que us vinguin més de gust]

Finalment, mantinc els grups de les competències per aprofundir en aspectes metodològics o organitzatius. Cada grup tria de què es vol responsabilitatzar.  L’alumna que anteriorment va qüestionar l’enfocament del curs és aficionada als jocs. S’hi va implicar força. En canvi, el grup que va voler revisar les tasques, em van comentar que els faltava informació. Quant al grup dels 20 punts, van plantejar els mateixos acords de sempre. Els vaig comentar que incloure com a criteri la participació era molt subjectiu. També els amoïnava l’assistència. Algú va proposar de compensar les sessions que faltessin amb treballs complementaris (masoquisme pur i dur).

 Vaig repartir les magdalenes de la sort, amb les cites (Cites). Això els va fer molta gràcia. També vaig pescar una conversa. “Li explicava que tinc amics que també han començat el mateix curs i en van sortir ben espantats!”. Els vaig recomanar que evitessin comparar i d’explicar gaire. Si algú s’interessava per saber com els anava el curs, que responguessin diplomàticament: “Bé.”

1a sessió amb el C2. Com em passa sempre, em va costar d’arrancar. Els vaig proposar com a activitat d’escalfament Completant informació. Va anar molt bé. Es van implicar i es van divertir. Un cop presentats els companys, els vaig plantejar l’enigma. Vam fer una roda en què cada grup va comunicar la seva conclusió. Vaig repartir les madeixes i els vaig avançar que representava un percentatge. Per tant, havien de decidir un criteri per aplicar-lo a la resta del grup. http://slide.ly/embed/1937f8d58aee75b18023dce7ece72674/autoplay/0

1a sessió C2 curs 2014-15 by Slidely Slideshow

Em va sorprendre la proposta d’un grup. A diferència dels altres dos, van mirar d’incloure tots  els companys texint de grans a petits grups.   Provat l’experiment sociològic, els vaig donar la solució: l’índex d’assoliment d’aquest nivell. Els vaig avançar que enguany seria superior tant per la nova prova com la nova programació. No obstant això,  els vaig confessar que hauríem d’aspirar al 100%. Els vaig demanar com ho podríem aconseguir. Alguns ja van deixar anar amb l’aprenentatge cooperatiu. Em vaig engreixar un quilo o dos de cop! Entràvem en el segon bloc de la sessió. Els vaig demanar com podíem aprendre. Els resultats van ser similars al del curs passat. Llavors a cada grup els vaig repartir un text fragmentat. Cadascú havia de llegir-lo i fer-ne un resum als altres companys perquè fossin capaços de respondre les preguntes de la posada en comú. Va aparèixer un concepte: gamificació.

M’adono que fa un mes que tinc oblidat el dietari amb aquest grup. Coincideixen els darrers guiatges del xerpes i d’un cop d’estat reflexiu.

39a sessió. Podem celebrar el Dia Mundial de la Poesia. No recitem versos sinó que pengem els versos o les estrofes que han portat. De seguida, es formen dos grups de voluntaris per anar enfilant i penjant els poemes: un per als de Montserrat Abelló i l’altre per a Joan Vinyoli. Altres, en canvi, aprofiten aquesta estona per anar enllestint l’acompanyament de xerpes. La Isabel exclama: “Jaume ja feia dies que no la líavem. Tant de xerpes, tant de xerpes…” . Aquestes imatges en són testimoni, fetes pel Víctor. Són activitats detonants. Capgiren l’ambient i continuen cohesionant el grup. És impossible abandonar la #rEDUvolution.

Per què no podem xalar de la mateixa manera amb la gramàtica? Toca el torn de les oracions subordinades completives. El grup ha elaborat un document mirant de sintetitzant al màxim i il·lustrant amb exemples de la seva creació.

40a sessió. Prossseguim amb la sintaxi, la subordinació. Avui toca les oracions subordinades adverbials.

41a sessió. Últim guiatge del curs!! Em sento  com la presentadora de Entre todos. Si hagués pogut, hauria fet voleiar la sabata com ella. Intentem començar la sessió com ens hem anat acostumant, amb una activitat que planteja un repte per justificar l’acompanyament dels xerpes. Daltabaix. Acabo la classe amb sensació de fracàs. Les cares són un poema. Mentre vaig a buscar el cotxe intento esbrinar-ne la causa. L’acompanyament hauria d’haver estat progressiu. Només he sabut llegar la transmissió tradicional. L’ambient s’ha anat enrarint. Només frisen per la prova. Si desconecten del xerpa, ho dissimulen preguntant per la prova. Tot se’n va en orris. Decideixo que a partir d’ara les sessions han d’apostar per una educació disruptiva.

42a sessió. Ja els havia avançat la importància de l’olfacte. Així doncs, aprofito que es retroben els grups de xerpes per continuar amb el projecte narratiu perquè proposin una olor. Servirà d’emblema identitari per al mural. Ho hem fet en cada unitat (espots publicitaris, escenes de pel·lícules, bandes sonores…). També ens servirà per triar l’olor del grup. Atenció amb les propostes. Un grup proposa olor de suor pel pànic davant de la prova. Ja hi tornem a ser! M’he de contenir… Com que comptem amb una castellera, li demano que ens ajudi a convertir-nos en una colla castellera. El primer que ens explica és que tothom és imprescindible. Una agrupació no es pot permetre de excloure algú. Genial!  La Lourdes, de seguida, recorda els valors dels castellers: “força, seny i equilibri”. Li fa por que ens falti l’equilibri. La Montse, però , li rebat que hi ha un altre valor ocult —i el més important— el de la confiança. Fantàstic. Aprofito que aquest ha estat el meu error, no els ha sabut transmetre que haurien d’haver-se refiat més, tant del mètode, com dels companys, com de mi. Després d’aquesta arenga, és el moment de comunicar-los que accepto el desafiament del començament del curs: fer una sessió en un bar i sota d’un arbre.

43a sessió. Ha fet efecte la sessió anterior. Comencem activant el pla CONFIANÇA.Els demano com se senten. Confesssen això:

2014-04-08 19.50.51

 

Guanya l’olor de mar de les diferents opcions. Hi estic completament d’acord.

Continuen amb el relat digital. Al final, decidim que els gravarem. Miren d’enllestir-los.

44a sessió.  Dia de bòlit. Comencem amb el repàs i després prosseguim amb els relats.  M’adapto als diferents ritmes. Un grup ja el té acabat. Els he d’ajudar amb la gravació. Convertim el despatx en un estudi de gravació. Improvisem l’ambientació musical. N’hem de fer dues preses. Estan satisfets del resultat.

Sessió 37 Encetem la darrera unitat.Últim esforç dels xerpes. En aquesta cas entren en acció els dos grups de xerpes que s’han dedicat als continguts del lèxic. Havíem acordat com plantejaríem l’explicació.  Seguiríem l’esquema de la unitat anterior, que va anar prou bé. Primer els presento l’exercici inicial. Cadascú el fa individualment. Després el xerpa presenta el document que ha preparat, amb un resum o un esquema del contingut. Fan un exercici per comprovar si ho han entès i fan la posada en comú de l’exercici inicial.

De totes maneres, primer, ideo un exercici sorprenent. Fem un pluja d’idees sobre malvats. Aquesta activitat respon a dos objectius: havien de pensar en un personatge malvat per al projecte narratiu, però ara hem de vèncer l’etapa més àrdua, la del tram final. Arribo a la conclusió que tan bon punt acabem aquesta unitat, retornem a l’esperit de les classes inicials: #rEDUvolution sí o sí.  Mentre passejo per l’aula, els xerpes estan satisfets per exposar el que han preparat. Ens adonem que els documents s’han desformatat. Crisi amb la derivació! Rialles, cares ensopides o bé groguis. Freno els primers símptomes d’histèria. Els demano que es concentrin amb el guiatge del xerpa.

Continuem amb la sinonímia i antonímia. Una de les xerpes té un atac de pànic. No entén un concepte que ha d’explicar. Miro de calmar-la. Li espeto que si no sap què és que prescindeixi d’explicar-lo. Sento una altra xerpa que davant les cares d’estupefacció dels companys es justifica argumentant que estan en un nivell superior.  Quants professors repatanis no s’han escudat amb la mateixa excusa quan s’han vist incapaços d’aclarir un dubte? Hauria estat bé filmar aquestes sessions per fer-ne un documental. Es demostraria els efectes perniciosos del model educatiu que impera avui en dia. No és cosa de quatre guillats, ni de marypoppins, ni de kumbes, ni de hippies… De fet, és el que deien de la meva àvia a can colapi. Ja feia un munt d’anys que exercicia abans que s’estrenés la pel·lícula de Walt Disney. Evidentment, els seus fills, els meus oncles, van ser kumbes, hippies i progres… No es van dedicar a la docència.

Em demanem per un company. Els informo que ha presentat la dimissió. Cares de resignació… Tanco la classe justificant l’activitat d’escalfament. En aquesta etapa final ens cal practicar l’autocontrol i no deixar-nos seduir pel bàndol obscur (tinc unes ganes de presentar-me vestit de Darth Vader i mussitar-los: “sóc el vostre pare….”)

Sessió 38 Continuo amb la idea d’arrancar amb una sopresa. Tornem amb la pluja d’idees. Ara els demano per olors. És plantejar-los aquestes activitats i els canvia la cara, el posat. S’engresquen. Somriuen. Miro de recordar el que vaig llegir en el llibre de Juan Carlos Cubeiro. Cares atentes. De moment, m’ho guardo, però l’olfacte serà la proposta perquè cada grup il·lustri els seus continguts en el mural. Estic dubtant si més endavant fem una consulta per triar l’olor de tot el grup o mirem que sigui un dels factor determinants per  formar  grups… Si algú em pot orientar, li agrairé un comentari.

Pel que fa a la resta de la sessió, us recomano que en llegiu l’acta. Avui he descobert per què m’agraden les actes de la Montse C. Li agrada escriure contes. Té raó. Els hauria d’haver fotografiats. Poesia visual. Tots patíem per la sessió i vet aquí que vam aconseguir remuntar-la, malgrat les cares atònites. Algú em va dir: “Avui t’hem fet gastar la veu, eh?” Se n’anava satisfeta. El profe, finalment,  li havia explicat els continguts.

Per cert, ahir vaig demanar la futura col·laboració a l’autora de l’acta d’aquesta sessió. Ens hem de convertir en una colla castellera. Per tant, ens haurà de fer de cap. Atenció, es preveu que a partir de dijous es produeixi un esclat de #rEDUvolution. Aquesta onada es perllongarà fins al final de curs.

 

Sessió 35a. Mentre Maria Acaso xerrava sobre com dinamitar el model educatiu tradicional, jo explicava la història de la llengua catalana. Classe magistral… magistral… no del tot? La propera vegada em presentaré amb un tamboret, un got llarg de cubata i una cigarreta als dits. Iniciaré el periple: “Saben ustedes aqueeeel…” Es van divertir, uns; pesaven figues uns altres.

Hi hauria d’haver esmerçat una hora, però vaig esgotar tota la sessió. Sempre em passa el mateix. Desbarro. M’engresco. I vinga a relacions personatges i fets amb situacions actuals. Almenys hi va haver temps perquè cada grup contextualitzés el seu projecte. Per cert, algú, inconscientment, va fer un homenatge #rEDUvolutionari: “Jo em vaig aprendre la història de memòria i la vaig vomitar el dia de l’examen. Ja no em recordo de res més.”

Sessió 36a. Vaig negociar l’ordre de la sessió. Són assenyats, els alumnes!! Van decidir preparar el guiatge. Van contrastar l’exercici. Vaig aclarir dubtes. Van preparar l’esquema i finalment van pensar en les preguntes. Sort que és la darrera unitat. Ja posen el pilot automàtic a l’hora de qüestionar-se els continguts. Per cert, el grup de la substitució pronominal tenien ben frescos els pronoms!

Després vam començar a planificar el projecte narratiu. Encara no sé com el concretarem. Va costar que sabessin plasmar la idea. Pensaven en un títol i no pas en la trama. Es nota que acabaven d’escriure un article d’opinió. Demà, donarem entrada als dolents, els que entorpeixen la singladura dels herois. Jo xalo. Elaborarem peces històriques. Guaita!

De vegades es fa difícil mantenir aquest dietari. La nova modalitat és oferir un pòquer d’entrades. Potser hi donen més sentit ja que coincideix en el tancament de la unitat 3.

31a sessió. Darrera sessió de xerpes. Em vaig infiltrar en un grup per observar el guiatge del xerpa. Em va agradar perquè es repetien aspectes que havia registrat d’altres xerpes.  Mirava d’explicar als companys el document, però des del seu punt di vista. Va aprofitar que em tenia per consultar alguns dubtes pel que a la puntuació doble.  Com comenta una alumna, l’exercici  —que el vaig veure tan clar quan el vaig triar— és un pèl difícil. El vaig triar perquè hi havia exemples: citacions textuals, explicatives…

Ara, en el torn de les funcions sintàctiques es va produir un fet que valida aquest sistema dels grups d’experts. Cada guia va explicar el quadre que havien elaborat en grup. Després vaig repartir a cada grup una oració per analitzar. En la posada en comú, un company va discrepar i va qüestionar el resultat. El titular era aquest: “Avancem denuncia l’assetjament del PSC als crítics“.  D’entrada, sembla que el darrer sintagma assumeixi la funció de complement indirecte, però és un complement de nom. De fet, ja ens havíem encallat quan els xerpes preparaven el guiatge. Dubtaven de quina era la funció sintàctica.

Sessió 32.  Vam corregir les oracions que cada grup havia analitzat. Després, vaig aprofitar els comentaris que havien escrit sobre la filòsofa Catherine Malabou per repassar la puntuació. Vam formar parelles perquè cada una observés la puntuació que havia emprat l’autor de l’escrit. Em va fer la sensació que l’activitat va avorrir. Ara bé, quan apareixia un comentari a la pantalla veiés que algú aixecava el cap. Volia estar atent del que esmentava la parella. A més, a mesura que anava llegint en veu alta els diferents comentaris, m’adonava que s’hi havien mirat bastant.

Per elaborar la tasca final d’aquesta unitat, la meva filla m’acabava de passar un text crític amb el curtmetratge Cuerdas. Ens anava com anell al dit. Vaig ser incapaç de trobar-lo a la xarxa. En calia el visionat per entendre l’article d’opinió. Quan ho comentes a classe, la Conxi exclama: “Ah, però si el tinc aquí! Vols que el posem?”. Així vam acabar la classe.

Sessió 33. Tal com havíem acordat, comentem el model de prova. Ara bé, l’objectiu de la sessió és debatre l’article d’Ignacio Calderón. Demano qui està a favor del pedagog andalús. Hi ha qui aixeca la mà. Formo el primer grup. Pregunto qui hi està en contra. Ja tenim el segon grup. Uns alumnes s’excusen que no l’han llegit. Perfecte! Un tercer grup. Demano als dos primers que mirin de convèncer-los.  Em sorprèn la reacció dels dos grups. Qui defensen la pel·lícula emeten uns comentaris molt durs, bastant emocionals. Fem la posada en comú. Inicia el debat els partidaris de l’autor crític. Contraataquen els defensors de la pel·lícula. Argumenten que no cal que transmeti cap missatge una obra artística. Finalment, faig la reflexió sobre el debat: som intolerants amb qui pensa diferent de nosaltres, qui planteja una visió crítica.

Sessió 34. Faltava la cirereta per cloure el tema de la diversitat: el de la personalitat. Vam començar la sessió preguntant-los com podem respondre davant de qualsevol situació. Això em va servir per presentar que les persones podem ser racionals, emocionals o viscerals, segons quina part del cervell domina.  Faig l’analogia amb els tres grups del debat de la sessió anterior. Em va semblar que l’argumentació dels defensors del pedagog eren més racionals que no pas els de la pel·lícula. Els vaig definir d’emocionals. Mentre el darrer grup representava la visceralitat. De seguit es van excusar per no haver llegit el text.

Després els vaig presentar els tipus de personalitat que descriu Marta Romo a Coaching y diversidadVam provar de fer el qüestionari extret del llibre El jardín de Babel. Va costar de comentar els resultats. Els vam reservar per a la intimitat.

Vam mirar d’apuntar les paraules claus per resumir tot el que havíem llegit sobre el tema (Yaakov Hecht, Catherine Malabou, Ignacio Calderón) . Vam elaborar una pauta d’observació per tenir present a l’hora d’escriure l’article d’opinió.

Vaig presentar el pla de treball del segon trimestre. Però com que no tenim prou temps, vam acordar quins continguts triàvem per treballar-los en la darrera unitat i vam organitzar els equips d’experts. També els vaig proposar que s’anessin pensant la manera de treballar l’apartat d’història de la llengua. De moment, algú ja s’ha avançat. Ha creat un primer conte (independència i barcelonisme…). S’han espantat amb la seqüència, però m’ensumo que aconseguirem uns bons resultats. Els sortirà a compte i penso que ens podem divertir força endegant un projecte narratiu. Iniciem la revolta. I aviso: en vindran més.

 

Ara el dietari es publica de dos en dos.

Sessió 21a amb el D. El grup ha desoït la proposta de pensar en una escena d’una pel·lícula per il·lustrar el contingut que s’han preparat. Així doncs, em toca a mi. Aprofito l’activitat d’escalfament per presentar la que m’ha vingut al cap. He triat una foto promocional de Guys and Dolls, per les dues parelles de fenòmens fonètics. Després organitzo els diferents equips. Avui és el torn dels determinants.

Segueixen el meu pla. Reparteixen els exercicis i una fotocòpia amb els tipus de determinants. Fan els exercicis i comenten els resultats. Finalment, en fem el resum.

21012014159

Sessió 22a. Escalfament, activitat de repàs dels determinants. És un extracte de l’acta de la sessió anterior. Aprofito per presentar l’escena dels determinats: Das Leben der Anderen. Tot seguit, repetim el plantejament de les sessions anteriors.  Formem els diferents grups. Toca repassar els signes de puntuació. Han preparat un quadre que resumeix els signes i els corresponents usos.  Els presento l’exercici. Han de puntuar el guió d’un altre anunci de la campanya de residus. Em diuen que tinc pinta de presentador de concurs televisiu. Riem. Em fan fotos. La càmera ha quedat intacta. Respiro. Fan l’exercici. Discutim en alguns casos. Em sorprèn perquè em surt la vena conservadora en els dubtes que m’exposen. 2014-01-23 19.52.26