20161127_222916-2.jpg

15a sessió  Té nassos que el dia que hem de gravar les entrevistes  descobreixes que en el grup tens dues expertes en Comunicació: una periodista i l’altra productora.

Vam seguir el costum de recordar la sessió anterior. Havia previst alguna activitat per distendir abans de la gravació de les entrevistes. Vam fer el joc de la moneda. Les parelles han d’encarar el palmell esquerre amb una moneda. Han de conversar i a partir que el professor fa un senyal han de mirar de prendre la moneda al company. Problema. Vaig haver de formar parella amb la productora. Així ho vaig descobrir. Era impossible que guanyés perquè havia d’avisar el grup.

Vaig plantejar els meus neguits. Com gravàvem les entrevistes i com m’enviaven el vídeo. Un cop resoltes aquestes menudeses. Ens vam gravar. Va ser força àgil. Vam estar molt menys del que jo havia previst. Vam fer la valoració de l’activitat. Individualment van apuntar tres aspectes positius i tres de negatius. Ho van posar en comú. Vaig demanar que dels aspectes positius en fessin una única llista. Em vaig oblidar que dels negatius en triessin un o dos.

20161124_105920.jpg

Vaig haver d’improvisar un debat. Com que el tema del dia era la mort de Rita Barberà, vam debatre sobre l’ètica política: 1) Podem demanar responsabilitats a un polític? 2) Com limitem que el polític assumeixi un càrrec públic i abandoni els negocis?  El tema va interessar a uns mentre que a uns altres o bé no els agradava el tema o bé no es volien pronunciar sobre política.

Valoració de la sessió: un grup cohesionat. Per tant, hauré de vetllar perquè aquesta cohesió no es malmeti en el segon trimestre.

Anuncis

13a sessió. Javier Encina m’havia comentat que li semblava que el grup estava massa centrat en si mateix. Havíem de sortir. Un parell de sessions posteriors, vam sortir al carrer a entrevistar els vianants, cosa que va engrescar els alumnes i els va donar força confiança. A més, els va animar la proposta de les  companyes per a la festa de la cloenda. I ara només faltaven les xarxes socials! Penso que patim una síndrome de força centrípeta.

El relatograma ens va quedar minso. Predominaven més els campaners que no pas les persones que van assistir. La Begoña es va servir de les imatges per explicar que havia après la diferència entre gran i gros. En canvi, la Vivi va destacar que s’havia divertit molt amb el joc de les frases fetes.

IMG_20150526_134622

Tot seguir els vaig demanar què teníem en dansa, pregunta que els va fer molta gràcia. Vam apuntar tots els objectius que teníem entre mans. Vam començar pel primer. Havíem d’aprovar la proposta que ens havia fet arribar la Laura. Es va acceptar. És una cançó que se’t queda al cap. L’Eva va remarcar que no era en català, però vaig recordar que la Laura ens havia explicat que el cognom del cantant és català. Tothom es fixava en la coreografia. Van valorar que no era gaire difícil. Ja ho veurem!

Tot seguit els vaig proposar si implicàvem en l’acció el grup del C2. El dia abans, arran del sopar de fi de curs d’aques grup, alguns van suggerir de continuar veient-se organitzant un taller de salsa. Per tant, podrien començar el taller ajundant-nos en l’acció. Els alumnes van acceptar, tot i que els portava de cap el vídeo que havia penjat en el tauler de Google+.  Els vaig demanar si els enviàvem un text proposant la col·laboració. Vam redactar la invitació. Tot seguit, la vam repartir per fotografia. Seguíem la mateixa manera que el grup de C2 va celebrar el Dia Mundial de la Poesia.

http://slide.ly/embed/c7116c77e278004d4ab18d17bc35f945/autoplay/0

Invitació flashmob by Slidely Slideshow

Finalment, els vaig proposar de divulgar els mems pel Twitter. Alguns com la Transi i el Celes van manifestar que tenien un nivell molt llindar de competència digitial. Ara bé, no sé com s’ho fa el Celestino, però se’n surt. De seguit, es van crear capelletes en què hi havia un expert que assessorava un company. La Vivi ensenyava com elaborar el mem. El Chema consultava el perfil de Twitter del grup. L’Eva ja avançava que havia publicat a Facebook la primera pregunta del debat. El Celes mirava el perfil de l’Instagram.  I jo, que he de tenir l’ordinador al davant. Ho confesso. Em costa treballar les activitats digitals amb el mòbil!

El grup és a Google+, Facebook, Instagram, Twitter i un tauler a Pinterest. I el community manager?

relatograma 2a sessio

3a sessió De moment, sembla que fa molta gràcia construir el relatograma. Sorprenen les explicacions del motiu de la imatge o de la paraula. Em va fer m olta gràcia la que va explicar l’Eva sobre el canvi que havia experimentat d’una sessió a la segona i l’actitud que has de tenir a l’hora d’aprendre un idioma. També em va fer riure el rellotge del Chema. Segons va confessar ell, li passen volant les classes. Doncs a mi, la d’ahir se’m va fer pesada. Em vaig embolicar en la posada en comú sobre l’avaluació. Deu ser els efectes de les ritualitzacions que analitza Ivan Illich. I vaig patir a l’hora dedebatre el vídeo sobre il·lusionisme social. Alguns alumnes no hi van participar gens. Vénen la majoria amb imatges que transmeten optimisme, il·lusió…

debat grups  A i B

Després de l’activitat de construcció col·lectiva. Els vaig plantejar les dues preguntes per reflexionar i vaig deixar que cadascú decicís quina volia treballar. Vaig decidir actuar així per practicar un model democràtic. Després, cada grup va exposar les conclusions a què havien arribat. Remarcaria el matís punitiu del grup sobre els errors. Va aparèixer el primer conflicte. La Laura, de l’altre grup,  va plantejar la necessitat de practicar més exercicis per a la prova. Això que ella ja va fer el B3! Li vaig demanar de discutir aquesta reflexió més endavant. Va acceptar. Havia pensat aquesta activitat prèvia per presentar com corregiríem els textos escrits. Després, els vaig demanar que a casa s’haurien de valorar la seva intervenció. Murmuris de desaprovació. Com hem d’aprendre a desprendre’s d’aquesta visió consumista!!

errors IMG_20150421_131302

Finalment, vam debatre el vídeo. Alguns no els va agradar gaire, tot i que sense gaire entusiasme, manifestaven que en compartien algunes idees. Va esclatar una tímida tempesta. Ens hem d’adaptar a la prova o bé la prova s’ha d’adaptar a nosaltres? Així vam finalitzar la sessió, amb dubtes i sense tenir gaire clar les conclusions del debat.  Vam acordar, però, quins serien els objectius de la propera sessió: celebrar la diada de Sant Jordi.

Conclusions il·lusionisme