Sessió 9a amb l’S2. Cliqueu l’enllaç per consultar la sessió. De moment, podeu fer una ullada al material utilitzat. Cliqueu aquí.

Mentre donava voltes sobre la sessió d’ahir, he estat víctima d’una regressió infantil. Recordo que amb el tràiler de la pel·lícula en vaig tenir ben prou. Em va ben acollonir. La pega és tenir un germà més gran que li va faltar cames ajudeu-me per relatar-me les escenes més paoroses, finalitzada la sessió. L’endemà al pati, tots ens miràvem el crani per si teníem gravada la xifra diabòlica.  Ser del 66, de vegades marca.  Si hagués explicat aquesta anècdota, la sessió hauria anat d’una altra manera.

Em va costar preparar la sessió. Crisi: la maleïda correcció dels textos. Vaig mirar d’aplicar el que havien proposat els alumnes. Tinc una discussió interna. Els textos tenen qualitat. Han seguit la base d’orientació. Bé! A més, tinc alguna versió amb correccions apuntades perquè se’n van  adonar mentre comentaven el text amb un company. Per tant, els havia de qualificar amb la lletra A. El dia anterior, el companys els havia atorgat 5 punts! De moment, va bé. He de marcar poques errades. Endavant les atxes. Llegeixo una recepta. S’ha menjat els pronoms. És l’hora de berenar. Noto un cuquet. Li apunto una B. Continuo corregint. Tinc el cap encara en la recepta. L’autora ha de ser una cuinera excel·lent. A classe hi posa ganes. Ha estat una de les últimes a escriure el dietari. Confusió en terminacions verbals. Però es va esforçar d’apuntar tot el que vam treballar. Dubto de la B. Rectifico. Té una A. Em trec de sobre la correcció, tot i que vaig rebent la notificació que algun alumne acaba de publicar-ne un.

Aprofito quan retorno els originals a cada alumne, per informar de les novetats:

Falta poc temps. He de treballar la probabilitat. Prescindeixo de consultar la sessió i la reflexió del primer trimestre, tot i que apareixen com a resultat de la meva cerca. M’agrada el document del SLT de la UPC. Ara bé, el to… —mai no hi penso: pot ser un bon model de text instructiu!— per tant, ja tenia el repte per proposar: com podem explicar la probabilitat?  Repeteixo l’activitat: grups d’experts. Ara m’adono que hauria d’haver preparat un exercici previ. Penso que va ser bona idea aprofitar l’article de Marc Guarro  per introduir el contingut. Em sembla que ahir vaig deixar de ser professor de llengua per anar de filòleg… Els va costar entendre la fitxa lingüística i què havien de fer. Només hi va haver un grup que en va ser capaç.

Aprofito les troballes de la recerca per iniciar la sessió. Han d’apuntar una de les profecies que sentiran. Adverteixo que el tema és d’actualitat (l’independentisme) i va com anell al dit per aprendre a predir. Després de mirar el reportatge, els faig cinc cèntims de les figures de Josep Trueta i de Ramon Trias Fargas, sogre i gendre. Abans d’apuntar les profecies, els aclareixo que per treballar-les o teníem el vídeo sobre la independència o bé els podia haver buscat un fragment  de Sandro Rey.

Després de l’embolic de la probabilitat, repassem la concordança verbal. Va anar bé recuperar una de les profecies del començamen. Els demano que completin la condicional  a partir del primer exemple. En la posada en comú, en surt qui podria dir:

Si el Camp Nou clama independència, Catalunya serà independent (Dr. Trueta)

Si el Camp Nou clamés independència, Catalunya seria independent (Rajoy o Carme Chacón)

Si el Camp Nou hagués clamat independència, Catalunya hauria estat independent (?)

Desitjo que en un proper trimestre estigui més encertat si continuo volent que aprenguin la probabilitat. Per cert, la pel·lícula marca. Si no, ho podeu comprovar vosaltres mateixos. Fixeu-vos en la cara del director:

Anuncis

8a sessió amb l’S2. Cliqueu  l’enllaç per consultar la sessió.  

En aquesta sessió comptem amb la presència de la Toni. Ha vingut a repetir observació. Se sorprèn novament. Avui he decidit negociar la revisió dels textos finals. De fet, ja van valorar el text d’un company en l’anterior classe. Tothom havia reconegut que el company havia fet un bon text instructiu. I tenien raó.

Després del recordatori de d’aquesta sessió, els vaig exposar el problema. No sabia com havia de corregir els seus textos. Els vaig confessar els meus neguits: volia aplicar una correcció qualitativa, el  reforç positiu… Cares estupefactes. Crec que vaig desconcertant tant una alumna, que li va costar centrar-se al llarg de les dues hores. Estic molt satisfet del resultat de la tasca. Ara bé, cal comentar-ne dos aspectes:

  • La meva inexpertesa a l’hora d’entomar un acord. Les propostes dels quatre grups eren bastant similars. Són conscients com s’ha d’avaluar un text: d’una banda la valoració textual i de l’altra la correcció. Reconeixen la meva autoritat: ho he de corregir tot.
  • Les aportacions de cada grup. Del grup 1, les lletres. Per dins meu pensava que només  me’n farien falta dues. La importància del grup 2 a la base d’orientació. Vaig aprofitar l’avinentesa per comunicar-los que ens havíem felicitat. Inflor de pits. Quant al grup 3, em va costar d’entendre la solució. És la que apliquem a l’hora de corregir els dietaris d’aula. Publico l’acta, corregint-ne les errades. Després els retorno l’original amb els errors marcats. Se’m va fer difícil imaginar-me redactant un model per a cada proposta —ara no em sembla honest aquest comentari. Em va fer por assumir aquest repte. Del grup quatre, com van diferenciar els dos blocs. Però vaig trobar molt enriquidors els dos suggeriments: apadrinar continguts assolits o bé apadrinar les errades buscant-les en documents. 

També va ser molt satisfactori comparar-se el text inicial. Hi va haver dos grups que ho van tenir clar: la previsió meteorològica  i l’horòscop. Qui els va costar, va ser el grup que volien escriure sobre el futur dels joves, però no van saber desenvolupar-lo. Una alumna d’aquest grup va reconèixer que el seu text no era gens adequat. Una altra també em va preguntar al final de la sessió com l’hauria d’haver fet. 

Quan els vaig demanar que elaboressin un pla de millora del seu text, no em va agradar. Els que havien sabut formular un text predictiu, volien introduir unes millores que pel seu gènere no acceptava. Espero que en el desenvolupament de la seqüència ho vagin veient-ho més clar.  Encara prendrem mal amb la tipologia textual —o com va confessar un alumne, la filosofia textual. Visca la saviesa popular!

Al final, vam començar a treballar els adverbis de probabilitat. Els vaig demanar com estaven? Després vaig repetir la pregunta: demà com estareu? Em pensava que respondrien afegint-hi un adverbi. Com que no va ser així, els vaig aclarir l’experiment fallit. Tot seguit, vam anar apuntant adverbis i locucions adverbials de probabilitat. Per acabar, cada grup es va imaginar com seríem dintre de deu, vint i trenta anys.

Per cert, Sanjosex ha esdevingut la banda sonora d’aquest curs. Què més es pot demanar?